sábado, 16 de septiembre de 2023

ARCCAT (ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DEL CALVARI I CASC ANTIC DE TORREBLANCA).

DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE TORREBLANCA-TORRENOSTRA (CASTELLÓN).

ARCCAT (ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DEL CALVARI I CASC ANTIC DE TORREBLANCA).

ALOCUCIÓ DEL PRESIDENT DE ARCCAT (Associació per a la Recuperació del Calvari i Casc Antic de Torreblanca). Manuel Mañes Betoret.

El passat dia 25 de juliol es donava per inscrita en el registre d'associacions de la Generalitat Valenciana la nova associació amb què comptarà a partir d'ara el poble de Torreblanca.

Després de reunions i contactes amb diferents persones de la població finalment s'ha decidit fer un pas avant i crear aquest nou i no menys ambiciós projecte la finalitat del qual no és una altra que la de salvaguardar i en la mesura que econòmicament siga possible millorar, rehabilitar i fer valdre part del patrimoni històric artístic local.

Torreblanca malgrat ser un poble xicotet quant a població i extensió disposa d´un notable patrimoni, però mantindre'l en bones condicions sempre requereix d´actuacions necessàries i per això pensem que la creació d'aquesta associació puga servir de punt d'inflexió que finalment ens ajude a rehabilitar-ho i a valorar-ho més si cap. Com a punt de partida hem volgut centrar-nos en el Calvari per la seua singularitat dins del patrimoni valencià, extensió, antiguitat....però també amb el seu entorn que representa el casc antic, d'aquí ve que l'associació porte per nom ARCCAT ( Associació per a la Recuperació del Calvari i Casc Antic de Torreblanca) al mateix temps que la seua fonètica al·ludeix a una forma arquitectònica present en moltes de les construccions que coincideixen amb la fundació del poble.

Coneixedors que no és un projecte que vaja a acabar-se en un breu espai de temps sinó que probablement porta dècades aconseguir-ho, sí que pensem que és el moment per a començar a treballar i sobretot d'establir les bases del que han de ser els espais abans citats en un futur. Aquest projecte requereix bona voluntat de totes les parts implicades, ajuntament, església, veïns… Sense ella serà difícil poder avançar i obtenir les tan necessàries ajudes econòmiques, públiques o privades per a poder tirar ho avant.

ARCCAT pretén ser una associació oberta i participativa. Una associació en la qual un gran nombre de socis que avale la implicació del municipi en el seu patrimoni és important de cara a l'obtenció d'ajudes públiques. El seu finançament no está pensat ni en quotes ni en loteries. Quant als projectes, pel que concerneix al calvari existeix la pretensió d'eliminar la vegetació impròpia del lloc, abancalaments tal com existien en el passat per a evitar erosions amb reconstrucció de ribassos i tanca perimetral amb pedra de la zona amb la seua tècnica de col·locació en sec declarada des de fa poc temps, patrimoni de la humanitat, il·luminació d'elements arquitectònics que aporten lluminositat al lloc, recuperació i pavimentació en pedra del camí original de pujada a l'ermita del Crist, restauració de capelles i ubicació de les mateixes d'acord amb les fotografies anteriors a 1936, any en què van ser derrocades, així com la reconstrucció de les 7 restants en falta dedicades als Dolors de la Mare de Déu, eliminació de l'excés d'àrids provinents des de la plaça de bous en els últims anys i aportació de terra fèrtil que faça millorar la vegetació, reconstrucció de l'espadanya de Sant Francesc, millora de la porta d'entrada permetin veure l'interior i gestions amb la Generalitat Valenciana amb la intenció de poder recuperar la part localitzada del retaule de 1572 executat quatre anys abans de l´atorgament de la carta de població i que va ser confiscat el juliol de 1936.

Part del valor d'aquest calvari radique en mantindre la configuració amb la que va ser creat al segle XVIII.

Pensem també que aquest recinte deuría de convertir-se en buc insignia de les activitats culturals a l'estiu i que estiguen d'acord amb el lloc que aquest represente.

No menys àrdua resulta la recuperació i conservació del casc antic. Sent des del punt de vista arquitectònic interessant per estar situat a diferents cotes, els seus carrers estrets i empinats que evidencien el pendent del Pujol sobre el quel naix l'assentament local permeten bells racons d'escarpats esglaons, però que el desenvolupament econòmic desmesurat dels últims cinquanta anys sense una protecció adequada han bastat perquè aquest s'hi haja desconfigurat per no existir una planificació clara que haja prohibit enderrocaments i volumetries impròpies per al lloc. Es diu que el formigó té una vida útil de 100 anys, per això cal establir les bases d'una nova planificació perquè quan arribe el moment i calga tornar a construir no es tornen a cometre els mateixos errors del passat. Per tot això és primordial que l'ajuntament aprove el llistat de béns i espais protegits perque així una vegada aprovat aquest es puga sol·licitar a la Generalitat Valenciana la declaració com a Bé de Rellevància Local a tot el nucli antic en categoria de nucli històric tradicional i que vindría a ocupar l'espai que es conforma entre els carrers Sant Cristòfol, Sant Antonio, Plaça de l´Església i Alar. En aquest nucli es troben encara algunes construccions que daten de la fundació del municipi i altres que conserven elements arquitectònics propis de la mateixa moltes vegades amagats darrere de capes d'altres materials aplicats posteriorment i que sería interessant poder descobrir.

Un altre aspecte on incidir és en la recuperació d'antigues cantonades amb les seues corresponents pedres angulars, rafals en teulades siguen de fusta o atovons de fang í teula àrab ,arcs de cadirat o d´atovons a les portes d'accés als habitatges, així com a aconseguir una unitat cromàtica entorn del color blanc que era el color de la calç amb la qual es recobrien les façanes i que puga diferenciar aquesta zona de la resta de la població. Si en el barri antic de la terra vam passar a la pavimentació amb formigó i després a la feta amb adoquins fets d´aquest material per a diferenciar-lo de la resta de la població, l'ús continuat d'aquests adoquins en diferents llocs ha fet que es desvirtualitze el motiu de la col·locació dels mateixos pel que en un futur haurien de suplantar-se per adoquins de pedra natural més concordes amb el lloc.

No es pot descuidar tampoc la llavor feta pels veïns del carrer Abadia en quan a jardinería, sent un objectiu el trasllat d´aquesta llabor als altres carrers.

Esmena especial mereix també la Plaça de l'Església com a punt d'entrada o eixida al casc antic. En els últims anys sembla no trobar el seu camí i qualsevol intervenció que se li fa a la recerca d'originalitat sempre resulta a pitjor quant a materials i formes, d'aquí ve que citem a Antoni Gaudí quan deia que “L'originalitat consisteix a tornar a l'origen; així doncs, original és allò que torna a la simplicitat de les primeres solucions.”

De poder dur a terme tot el descrit anteriorment estem convençuts redundar en un major impuls turístic del poble així com en una millora en la qualitat de vida dels veïns.



No hay comentarios:

Publicar un comentario