"LES GAMBETES DE MARXAL FREGIDES AMB ALLS".

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE POPULAR, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA CASTELLÓ:

EN HOMENATGE A LA MEUA TERRA I AL MEU PAÍS....

RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE...

PER JUAN E. PRADES BEL, autor del projecte "Espigolant Cultura": taller d'història, memòries, cròniques, patrimonis i humanitats.

(Sèrie): "ELS CUINATS POPULARS DELS SEGLES XIX I XX, RELACIONATS EN ELS TREBALLS AGRÍCOLES A LES MARXALS, I LA CAÇA I PESCA A L'HUMEDAL DEL PRAT DE TORREBLANCA I CABANES".

"MEMÒRIES AL PEU DEL CAMÍ. LES GAMBETES DE MARXAL FREGIDES EN ALLS TENDRES O AMB ALLS SECS".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un món de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

TEMÀTICA SOBRE LES MARXALS: La marjaleria o marxaleria de Torreblanca-Torrenostra està composta per un conjunt de terres singulars per al cultiu, que son les "terres de marxals" les quals porten adscrita en la seua memoria històrica, l'impremta d’un significatiu llegat de bravura i valor de la gent i les famílies del poble de Torreblanca com a col·lectivitat de força de sang, la marxaleria en si es tracta d'un territori d'origen prehistòric amerat d’aigua, el qual des d'antic els humans ancestralment, varen saber dominar laboralment i econòmicament. En Torreblanqua, la gent es guanyava el pa, els quartos i la vida en el Prat, està massiva interacció històrica va durar aproximadament fins als anys vuitanta del segle XX, una vista retrospectiva del treball a les marxals extensible al llarg d'uns tres-cents anys va permetre l'aflorament d'una cultura etnogràfica peculiar i singular d'ambigua relació entre la gent i les preuades terres negres de les turberes, dels arrossals i de les marxals que eren les terres de regadiu dels segles passats. 

- En la marxaleria la gent treballaven, es banyaven en els canals del Prat i en les séquies excavades a la terra de les marxals, on casaven polles, foixons, patos i tapons, i becaven a l’ombra o refugi dels mosquers fets de canyes i "boba", on guisàvem bledes i gambetes, o torràvem amb les remulles de les pereres i els mangraners faves tendres i anguiles, o rublien de brasa una carabassa de torrar, o bullien un "petroliero" de pataques o moniatos, bevien aigua als ullals, i segaven brossa a les séquies,... i cal estar orgullosos de la gent que varen construir els quadrons de les marjals, els quals varen crear vinculacions afectives, professionals i culturals amb els treballs, el medi i les activitats antròpiques en la marjaleria i els aiguamolls. Esta interacció és una cultura agrària avui dia totalment desapareguda i oblidada, de la qual en queden alguns retalls de memòria que anirem recopilant en esta sèrie d’articles de “Recordar també és viure” i "Datos para la història del Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca ...." que vaig escriure sobre temàtiques relacionades etnogràficament amb la història natural, cultural i antròpica del passat històric d'este humedal anomenat el Prat, el territori del qual al que faig referència en els escrits, inclou l'actual Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, i les carrerasses de les "marxals" (Mangraners, La Piqueta, L'Ampla, La Querola, Sort de Monet de Baix, Sort de Monet de d'Alt,...) i els camins de les sénies (L'Atall) i els camps agrícoles perifèrics que bordegen el Prat.

INTRODUCCIÓ: En este article, tracte de recollir i parlar d’un arcaic plat antic que es cuinava a les "marxa'ls", es tracta de les gambetes fregides amb alls tendres o secs, dos productes que es criaven allí mateix al tall del camp de treball, els alls cultivats denominats alls tendres estaven presents en quasi totes les "marxa'ls", i les gambetes d’aigua dolça que als temps de la fam pescaven a les séquies laterals de la marxal, estos crustacis es pescaven en un gamber i un esquer de caragol xafat, la intenció de la pesquera era poder obtenir alguna cosa per a poder dinar al migdia, i si els venia bé el dia, i el tipus de treball a fer, cuinaven este guisat que era molt senzill de fer, cal dir que era costum fer el dinar al tros, e improvisaven sobre la marxa allò que podien ficar al paellonet de baranda alta o a l'olla de ferro que era unes eines omnipresents per a cuinar, que sempre anava cap al tros on anara el carro, i acompanyat a la matriarca de la família, quan esta anava fora vila a treballar al tros o a la marxal. Este cuinat fa referència a temps de penúries, i està molt relacionat amb els temps de la fam i de la guerra civil, fins el final de la Segona Guerra Mundial, tota la sèrie temàtica està vinculada e intenta aportar referències de les antigues tradicions i del folklore propis dels llauradors de la primera part del segle XX, que conservaven els costums antics.

GAMBETES FREGIDES EN ALLS, INGREDIENTS: Manoll d’alls tendres trinxats en menut o un grapat d'alls secs, oli d'oliva, 1 pesteta, 2 fulles de llorer, gambetes i sal.

INSTRUCCIONS: Es collien el manollet d’alls tendres i els netejaven molt bé de la terra amb aigua de la séquia, a continuació s'espolsaven, i es tallaven a trossos menuts, i posaven al foc de llenya una olla o cassola, afegint l’oli d'oliva, quan este estava calent, afegien els alls tallats, en estar mitx sofregits els alls posaven la pesteta i les fulles de llorer, quan els alls estaven cuits s’afegien el plat de les gambetes, tot seguit quan adquirien el color rogenc característic, sobre dos minuts després, es treien del foc cap a taula, i a menjar amb el pa…

LES GAMBETES D’AIGUA DOLÇA: La gambeta d'aigua dolça de les "marxals", és un animalet diminut que li agraden les aigües poc profundes, i viu amb presència de vegetació aquàtica, pedres, roques, troncs, etc. que li serveixen com a refugi per a protegir-se dels seus depredadors. 

- L'art tradicional per a la pesca d'estos crustacis era el gamber, es tracta d'una xarxa en forma de bossa de malla espessa, o simplement una peça de roba.

ELS ALLS TENDRES:

ELS ALLS SECS:

LES ALLES: 

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I ELS MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (POR JUAN E. PRADES):

LA MARXALERIA: Les marjals de Torreblanca a si dites "marxals" són uns terrenys baixos situats a la zona humida i pantanosa del terme més propera al mar, es un indret erm pero de gran riquesa ecològica tant en fauna com en flora. Este terreny baix i pantanós es troba totalment cobert de vegetació i l'origen de les seues aigües són d'aportació fluvial i subterrània. Per tant, el conjunt de les terres de marxals del terme són abundoses d'aigua en el subsol, i les plantes d'arrel fonda allí plantades quasi no tenen necessitat de regar-se.

AGRAÏMENTS: A Francisco Martí Ferrando un mestre de cuinar al camp, torrar i fer foc per a la colla de treballadors, a Francisca Guardiola, a José Manuel Edo, a Manolo Alcácer, a Mañes, Sente, Antonio "Segureta", Paco "Marina", Vicent Bou "Puños", "Bilero", Ulises, Balaguer, Poldo, Vicente "Mirallero", "Pusa", José Mundo, Moret,…i altres veíns de la marxal.

SINOPSIS: La intención de este quien escribe estos textos, es la de aportar datos históricos fehacientes para poner de manifiesto las diversas etapas evolutivas del humedal llamado el Prat de los términos municipales de Torreblanca y Cabanes, preservar el conocimiento popular y la trasmisión cultural y verbal, y tratar de mejorar las perspectivas de entendimiento y de interpretación de los avatares evolutivos naturales de este medio lacustre del Prat, y explicar las transformaciones antrópicas e históricas que han remodelado los paisajes y la naturaleza de este importante humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca (Castellón), el cual fue declarado en el año 1994 Parque Natural de la Comunidad Valenciana. Saludos a los lectores. Atentamente. Juan E. Prades Bel. Año 2020. 

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Imágenes cedidas por J. E. Prades Bel.