domingo, 17 de septiembre de 2017

 CUINA RURAL
(VA) FAVES SEQUES BULLIDES
Ingredients: 1 quilo de faves seques,1 pesteta, 3 osos de pernil, 3 fulles de llorer, sal
(1) Posar les faves 48 hores a remulla en aigua.
(2) Passades les 48 a 36 hores, cambiant l'aigua cada día, pasat el temps llevar l'aigua, i posar-les en una cassola en tots els ingredients i afegir-li aigua nova.
(3) Bullir durant 3 hores. I llistes per a servir.

(ES) HABAS SECAS HERVIDAS
Ingredientes: 1 kg habas secas,1o 2 guindillas, 3 huesos de jamón, 3 hojas laurel, sal
(1) Poner las habas de 48 a 36 horas a remojo con agua, cambiando el agua cada día.
(2) Pasadas las 48 horas, quitar el agua y ponerlas en una cazuela con todos los ingredientes y añadirle agua nueva.
(3) Hervir durante 3 horas. Y listas para servir.

Las habas secas son un alimento rico en fosforo,y alta cantidad de vitamina B9 y se encuentra entre los alimentos bajos en colesterol ya que este alimento no contiene colesterol,tambien es uno de los alimentos con mas vitamina B1.

jueves, 31 de agosto de 2017

CABANES , ALBALAT I MIRAVET AL DICCIONARI MIÑANO

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TERRES CASTELLONENQUES :
CABANES , ALBALAT I MIRAVET AL DICCIONARI MIÑANO (1823-1829)

ESCRIU : JUAN EMILIO PRADES BEL
El Diccionari Miñano és una extensa i magna obra de recopilació de dades geogràfiques i estadístiques titulada Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . De l'obra publicada com titular i autor adscrit de la iniciativa és Sebastià Miñano Bedoya, persona il-lustre i conreada , intel-lectual , escriptor i destacat polític de la seva època . Miñano és natural de Becerril de Campos (Palencia ) , va néixer un 20 gener de 1.779 , va ser òbit a Baiona el 6 de febrer de l'any 1845, les seves restes descansen en l'antic cementiri de Sant Sebastià .
Sebastián Miñano va ser un il-lustrat viatger i investigador , va estar recopilant les dades estadístiques dels pobles de comarques per tota la península ibèrica , per tan extensa tasca va comptar amb l'ajuda de col-laboradors en províncies , Miñano va descriure i relatar fidedignament les particularitats geogràfiques i estadístiques dels pobles d'Espanya i Portugal , l'obra es compon de 10 toms més un apèndix , escrits i publicats entre els anys 1826 i 1829 per a subscriptors .
En el Tom II del diccionari , pàgina 219 , Sebastià Miñano ens deleita en una breu descripció de la Vila Reial de Cabanes i el seu extens terme municipal, amb annexions en el temps d'altres territoris , i diu textualment així ( sic) :.
..Cabanes V. R. de España, provincia de Valencia, partido de Peñiscola, Obisp. de Tortosa, A.O. ,397 vecinos, 1,124 hab., 1 Parroquia, 1 hospital muy pobre.
Situada cerca del rio Seco, a distancia de 4 leguas de Castellón de la Plana, a la falda de una pequeña altura, delante del llano denominado comunmente de Cabanes, en el cual hay un gran arco de piedra por debajo del cual pasa un camino; es sin duda monumento de algún triunfo en tiempo de los romanos.
Lo demás del término es montuoso y produce trigo, vino, algarroba, aceite y ganados. Están agregados a su término los despoblados de Miravete y Albalat desde el año 1575, y así llega hasta el mar, y en él está el Estanque de los Anades con su islote, que los gentiles dedicaron a la Diosa Minerva.
Tiene por armas un castillo con tres torres, dista 2 horas de Villafamés, 15 leguas de la capital, 6 S.O. de la cabeza de partido y 2 del mar. Contr.(contribuye con)32.585 rs.
Autor del texto Sebastián de Miñano y Bedoya, extraidos de su “Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo II, página 219.
Traducció del text de Miñano al valençiá: ... Cabanes Vila-Real d'Espanya , província de València , partit de Peníscola, Obisp . de Tortosa , A.O. , 397 veïns , 1,124 hab. , 1 Parròquia , 1 hospital molt pobre. Situada a prop del riu Sec , a distància de 4 llegües de Castelló de la Plana , a la falda d'una muntanya , davant del pla denominat comunament de Cabanes , en el qual hi ha un gran arc de pedra, pel centre del qual passa un camí ; és sense dubte monument d'algun triomf en temps dels romans .
La resta del terme és muntanyós i produeix blat , vi, garrofa , oli i productes ramaders . Estan agregats al seu terme els despoblats de Miravet i Albalat des de l'any 1575 , i així arriba fins al mar , i en ell hi ha el Estany dels Anades amb el seu illot , que els gentils van dedicar a la Deessa Minerva
Té per armes un castell amb tres torres , dista 2 hores de Vilafamés , 15 llegües de la capital, 6 S.O del cap de partit i 2 del mar. Contr . ( Contribueix amb ) 32.585 rs .

Autor del text Sebastián de Miñano i Bedoya , extrets del seu " Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . Tom II , pàgina 219.
CONCLUSIONS per Juan E. Prades Bel :
Sobre lo relacionat en Cabanes
publicat per l'il-lustre Sebastián Miñano , el que més em crida l'atenció del text és la cita que fa sobre l'Estany dels Anades , del qual en resalta el seu illot , els resultara estrany als veïns actuals de la Ribera , peró esta referència geogràfica que fa Miñano , en l'època del seu pas pel lloc en la primera cuarta part del segle XIX, existia este petit illot , és una cita certa , ja que en mapes antics personalment e pogut veure este illot dibuixat sobre el paper d'un mapa topogràfic , era una petita illa central envoltada totalment per làmina d'aigua .
Miñano recull i ens regala per a la nostra història, la llegenda del nom d'este illot central del Estany dels Anades, i ens dóna la clau del saber que en temps pretèrits els gentils, (1) ( idòlatres ) varen dedicar este accident topogràfic a la Deessa Minerva, de la mitologia grecoromana , un topònim mitològic del passat que va sobreviure al pas del temps , i que va recollir Miñano en el seu diccionari .
( 1) - ( Als segles XVIII - XIX , l'adjectiu gentil o gentils es aplicava per designar o nomenar les persones bones que no profesavan la religió cristiana, jueva o monoteista) .
En l'actualitat i en la realitat vivent del segle XXI certes troballes materials , els paleohabitats , els paleoambients , les nomenclatures i els topònims ens entronquen el territori amb un passat ancestral, des de les èpoques de la prehistoria a la cultures protohistòriques, ibèrica i romana republicana i imperial, gent i pobles antics que varen existir assentats i envoltants per terres muntanyoses i palustres, junt i en relació amb la gran albufera preexistent a l'Estany dels Anades , esta albufera estava fa dos milennis oberta al mar en diversos punts , i va ser durant segles navegable, ja que fins el segle XVIII , pescadors amb barca pescaven peixos de mar en el seu interior . A jutjar per troballes materials casuals i aïllades com llastres, sigillatta, campaniana, àmfores Almagro 51-C , àmfores púniques, romanes, ibériques i grecoitáliques ...Estos materials están relacionats al llarg de la costa , amb les activitats antròpiques de l'exterior i interior de l'albufera , i amb els assentaments i ancoratges de Torre de la Sal. L'Albufera antigüa avui dia està totalment reblida , no era així en èpoques pretèrites , en que estaria oberta al mar en diversos punts del litoral, i amb un calat apte en el seu interior, per permetre fondejar embarcacions, en un port natural interior de major o menor grau i diversos calats segons les époques. Els navegants desde l'época mesolitica trobarien en la seva ruta refugi i clemència en temps de temporal , i un ampar on poder pernoctar les embarcacions a les nits , be fossin de pesca (bots), balses o itinerants vaixells mercants , dedicats als comerços i transports navals de cabotatge .
Segons la mitologia grecoromana Minerva / Atenea era la deessa de la Saviesa i de la Guerra , i la deessa de l'Olivera , era filla de Júpiter , el déu de déus , i de Metis ( filla de Oceà ) . El déu Júpiter , es va fixar en Metis , que era una nimfa de notable bellesa , contemplant Júpiter va quedar enamorat d'ella , i per demostrar el seu amor se la va tragar , després d'empassar-se a la nimfa Metis ( la prudència ) , a Júpiter li va sobrevenir un terrible mal de cap , i no se li va acudir res més que demanar-li a Vulcà el déu del foc i dels metalls, que li colpegés amb la seva destral per obrir el seu crani . Vulcà va accedir i en fer-ho , una dona armada i perfectament protegida amb armadura va eixir de l'interior del cap de Júpiter , i així és com va néixer i va veure la llum Minerva la deessa de la Guerra i de la Saviesa . Minerva és també la deessa de l'Olivera-oliveres. Arran d'una baralla entre ella i Neptú déu de les aigües i els mars . Tots dos sempre en desacord , i els déus de l'Olimpo es van reunir per saber qui seria el protector de la futura ciutat d'Atenes . El que aconseguís donar-li el regal més útil a la ciutat, guanyaria . Minerva va oferir una olivera mentre que Neptú un cavall . L'olivera va ser considerat més útil perquè els permetria als homes viure . Elegida Minerva es va convertir en la protectora d'Atenes, ciutat que portaria el seu nom “Atenea” .
ADDENDA :
- L'existència d'un temple dedicat a una divinitat protectora grecoromana, com és Minerva , podria ser una evidència de la preexistència i activitat arcaica d'una instal-lació portuària o d'ancoratge fluvial a l'interior de l'albufera dels Anades i oberta al mar, en temps present ens queda una albufera totalment colmatada de sediments.
- Les referències no materials i els referents tangibles , addueixen a visualitzar els passos evolutius de la humanitat desde els territoris mesolitics i anteriors, entrellaçats i compartits per emanació del temps sobre l'espai terrenal comú, que l'entropía aproxima als temps pretèrits del passat històric grecoromà, baix la protecció confessa de la divinitat reinan en este territori: Minerva / Atenea. ( J.E.P.B ./Plana d' Albalat/2013 )


BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES :
  • Prades, J. E. (2012): “La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes”. Revista Mainhardt n.º73, agosto 2012.
  • Miñano Bedoya, Sebastián (1826):Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo II, .
  • Sos Baynat,Vicente(1959): “El valle de Miravet y “Les Agulles de Santa Agueda” (sep. Del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura t. XXXV e. octubre -Diciembre 1959.
  • Prades, J. E. (2014): “Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”. http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html.
  • Prades, J. E. (2014): “Municipios y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año 1962”.
  • Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
  • Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
  • Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
  • Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
  • Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
  • Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.
  • Prades Bel, Juan E.(2013): Playa nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón. Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá, Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación Mis Pueblos, 2013.
  • Prades Bel, Juan E.(2005): Asentaments i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74, julio-diciembre 2005, pag. 139-151.
  • Prades Bel, Juan E.(2006): L'Aljub d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15 octubre 2006, serie temática Pels camins de la Ribera... .
  • Prades Bel, Juan E.(2006): L'esglesia d'Albalat(La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de noviembre , año 2006, pag.46, serie temática Pels camins de la Ribera...
  • Prades Bel, Juan E.(2007): La Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio , año 2007, pag.42, serie temática Fonts d'aigua.
  • Prades Bel, Juan E.(2006): Monolit i petroglifo de l'esglesia d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº94, 14 de diciembre, año 2006, pag.32, serie temática Pels camins de la Ribera....

lunes, 28 de agosto de 2017

LA TORRÀ I LA SARDINÀ POPULAR DEL RIVET”
UN ICONO GASTRONÒMIC, FESTIU I LÚDIC DE LES FESTES PATRONALS DE TORREBLANCA.
JUAN EMILIO PRADES BEL
Torreblanca és un poble acollidor i des de fa més tres dècades ha segut típic durant alguns dies de les festes patronals de Torreblanca fer un senzill i típic esmorzar popular per a els veïns, és un acte inclòs dins la programació de les festes patronals gratuït, social i universal i barato, cal portar les ganes de menjar. Al llarg de la història d'este esmorzar típic, popular i concorregut ha hagut i hi han dos modalitats o varitats culinàries que són de peix o de carn. La torrà de peix consisteix en una típica sardinà a base de sardines fresques torrades, i la torrà de carn és a base de botifarres, xoriços, cansalà vià i llonganisses fresques. A tots aquells veïns i visita'ns de Torreblanca que es dignen a arrimar-se al lloc del Rivet del Metropol, on es reparteix les racións de menjar fins a acabar existències del dia, els rebrà un aroma de tradició, mesclat amb aroma de llenya cremà, i a l'oloreta típica de brases i fum, i als perfums de carn torrà a la manera tradicional, es tracta d'una senzilla mostra gastronòmica que ens reporta a la memòria activitats ancestrals i antigues, i al tràfec dels oficia'ns de llauradors i mariners. Les torrades són una reunió gastronòmica que ens fan venir al cap el treball al camp i els orígens agrícoles de la població. La torrà des de sempre, s'ha fet a l'emblemàtic lloc anomenat el Rivet. La part nutricional de l'acte és una preparació culinària que es fa per esmorzar, i es reparteix a partir de les onze del matí de cada dia que hi ha entrà de bous. En les dos primeres dècades es va fer sempre amb sardines una decisió que portava a recordar el pasat mariner de Torreblanca i Torrenostra. Posteriorment es va incorporar la torrà de carn, que ens recorda reminiscències del treball al camp i els orígens majorment agrícoles de la població, el menjar fora vila de colles i gent que anaven a treballar al camp era diari, cada colla encenia un foc comunal tots els dies, per escalfar o per cuinar l'esmorzar o el dinar dit de saquet o de berena, este solia consistir en carn (cansalà i embotits frescos o semicurats típics del poble, majorment se consumien torrats a la brasa.
La posada en valor de les tradicions és la millor manera de recordar els orígens i els valors identitaris d'un poble o de una societat o familia, este és un fi vigent que any rere any, els veïns de Torreblanca tracten d'aconseguir durant la celebració de les seues festes patronals.
Totes les persones que tenen a bé apropar-se al Rivet podran degustar viandes, pa i vi de la terra. Tot això dóna pas cada dia taurí, a altres actes destacats de la festa de Torreblanca com són “l'entrà de bous”, que dóna pas a una curta prova de ramaderies que acaba a l'hora de fer el vermut.
(Les tradicions adentren als vivents a les seues identitats ancestrals i històriques) (JEPB, Torreblanca, 2016)

miércoles, 5 de julio de 2017

TROBADA DE DRACS I BÈSTIES DE FOC

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES:REPRESENTACIÓ DE TORREBLANCA A LA TROBADA DE DRACS I BÈSTIES DE FOC DE CERVERA DEL MAESTRAT 2017.
JUAN EMILIO PRADES BEL
Una representació de Torreblanca amb 48 membres de l'associació local de jubilats "La Concòrdia" han visitat la població de Cervera del Maestrat (Castelló de la Plana) amb motiu de la V Trobada de Dracs i Bèsties de Foc i els actes de la Fira Medieval 2017 de Cervera, junt amb altres associacions comarcals invitades i públic en general han compartit i participat acompanyant als veïns d'esta població castellonenca en les celebracions dels dies 1 i 2 de juliol.
Cervera del Maestrat a estat de festa amb un bon grapat d'activitats culturals, mitologiques i gastronòmiques, expositors, cercaviles de Dracs i Bèsties de Foc, ball de bestiaris, atraccions infantils, tallers, músics, actuacions de grups de dolçainers i tabaleters, malabaristes, xancuts, acròbates, grups d’animació, figurants, passejades en burros, mostra de granja d'animals domèstics amb burrets, oques, conills, gallines, ovelles i cabres, visites al castell, al molí i al nucli antic de la població, ... són algunes de les múltiples activitats que s'han portat a terme durant el cap de setmana.

La trobada de dracs és l'eix vertebrador de la festa, i té com a fi les representacions folklòriques i la recopilació de múltiples interpretacions del simbolisme popular al voltant de la figura ambivalent i majorment diabòlica dels escatosos dracs i les monstruoses serps, símbols bestiaris de poder i saviesa, amb qualitats ambivalents bones i dolentes, hi ha la vegada l'encarnació de la fúria i el mal, i la reencarnació. Una representació de mites i dicotomies que enfonsen les seues arrels en els subconscients, el ultramon i les dimensions desconegudes, lluites infernals entre dracs, serps, herois, déus i mortals, alés de foc, lluita, el bé i el mal i la supervivència... Ancestrals creences i rites simbòlics representats en una festa mitològica que exalta la figura del drac com a guardià i símbol de regeneració. La mort del drac implica el naixement d'un nou ordre i temps.
La inspiració d'aquesta festa és el llegendari "La Faram" un drac i bestiari d'arrels locals, nomenat en relats i faules antigues d'esta població del Baix Maestrat, el situen que vivia amagat a la part superior de Cervera, en les ruïnes del castell, un guardià de tesors ocult en els penya-segats de la Cova Fonda, ataüllant els cerverins, sempre vigilant desde les cavitats de la muralla.
El bestiari i agrupacions participants en la trobada de dracs han segut: Drac de "La Faram" de Cervera del Maestrat, drac "Sexot" de Sant Cugat Sesgarrigues (Barcelona), drac el "Grill" de Sant Guim de Freixenet (Lleida), drac "Aymerich" de Sant Antolí i Vilanova (Lleida), drac "Braulio" de Sant Joan Despí (Barcelona), drac "Hydracus" de Jesús-Tortosa (Tarragona) i drac de "Bellvei" (Bellvei del Penedès, Tarragona)....i altres bèsties de foc enumerables.
(J.E.P.B. Torreblanca, juliol 2017)

domingo, 16 de octubre de 2016

TORREBLANCA EN EL AÑO1922

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
TORREBLANCA EN EL AÑO1922 (DATOS PARA SU HISTORIA)
JUAN EMILIO PRADES BEL
Datos del municipio de Torreblanca (Castellón) publicados en una guía provincial de información bajo el título “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1922 ”, la publicación de la obra fue subvencionada por la Excelentísima Diputación y Ayuntamientos de la provincia. La excelencia y mérito de este anuario es de su autor el ilustre D. Manuel Bellido Rubert y fue impresa por la editorial el “Diario de Valencia” que tenía sus oficinas en la calle Trinquete de Caballeros, nº14 de dicha ciudad . De la página 449 a la 451 del anuario, Bellido transfiere datos referidos al municipio de Torreblanca, que textualmente expone en los siguientes términos (sic):
Torreblanca, Villa de 3.639 habitantes de hecho y 3.604 de derecho, que comprende un término municipal de 29'96 kilómetros cuadrados, entre los de Alcalá, Cabanes, BenlIoch, VilIanueva de Alcolea, Cuevas de Vinromá y el Mar Mediterráneo. La población es llana, moderna, de calles espaciosas y buenos edificios, limpia y clara. Tiene luz eléctrica, fuentes públicas de aguas potables y lavaderos. El clima es benigno, se habla el valenciano. Pertenece judicial de Castellón, distrito electoral de Albocácer en las generales, y al de la capital en Ias provinciales, y arciprestrazgo de AIbocácer. Dista 48 kilómetros de Castellón y 3 kilometros del mar, en cuya pIaya hay un barrio, del que nos ocupamos al final”.
HISTORIA.- De origen árabe, reconquistada por los cristianos, y en 1397 los moros desembarcaron en su playa, saquearon la población y se llevaron el Santísimo, dando motivo a una expedición cristiana a Argel para castigar la ofensa y recuperar la Hostia Santa, en la que murió el justicia Jaime Pertusa. Fué testigo de reñidos combates durante las últimas guerras civiles.
PRODUCTOS.- Naranja, aceite, algarrobas, vino y cereales; pesca, y yacimiento de turba.
FIESTAS.- El 24 de Agosto, a San Bartolomé, de cinco días de duración, y corridas
de vaquillas entre otros festejos.
FERIA. EI 5 de Julio.
TEMPLO Y ERMITAS.- La parroquia es magnífica, y está dedicada a San Bartolomé,
y hay cerca de la población las ermitas San Francisco Javier, San José y un Calvario.
VESTIGIOS.- La Torre del Marqués de ViIIores; antiguo estanque hoy desecado, y a su lado, restos de la primitiva población.
OBRA DE MERITO.- Un cuadro de Orient en la parroquia.
HIJO ILUSTRE.- Manuel Vidal Salvador (siglo XVII). Abogado, filósofo y poeta ; poseyó seis idiomas y escribió varias comedias, obras históricas y poesías de relevante mérito.
VIAJE.- Estación del ferrocarril del Norte .
AYUNTAMIENTO :
Alcalde. D. Agustín Pitarch Doménech.
Teniente. D. Antonio Vinuesa Pitarch.
Otro. D. Vicente Fabregat Vinuesa.
Síndico. D. José Vilaplana Fabregat.
Concejal. D. Manuel Fabregat Belsa.
Otro. D. José Cortés Fabregat.
Otro. D. Mateo Gil Pomes.
Otro. D. Andrés Soligó Fabregat.
Otro. D. Benigno Mas Fabregat.
Otro. D. Vicente Cherta Fabregat.
Otro. D. Manuel Vizcarro Alcina.
Secretario D. Valeriano García Ibáñez.
JUZGADO MUNICIPAL:
Juez. D. Eduardo Leuba Fabregat.
Fiscal. D.....
Secretario. D. Adolfo Calvo Falcó.
Clero parroquial:
Cura. D. Francisco Fumadó Ballester.
Coadjutor. D. Javier Pradas Baidal
Organista (seglar). D. I. LLorca Badal.
CULTURA
Escuelas Nacionales: Regulares.
Se indemnizan los alquileres a los maestros.
Maestro. D. Jesús Llorca Badal.
Otro. D. Víctor de la Torre Carbonell.
Maestra, Dª Dolores Cucala Bosch.
Otra, Dª Elvira Blanco Canejón (o Castejón).
Banda de música: De 15 plazas. Director, José López Segarra.
SANIDAD y BENEFICENCIA
Médicos:
D. Tomás Roca Segarra.
D. Julio Persiva Gil.
Farmacéuticos :
D. José Gauchia Bertrán.
D. Eduardo Leuba Fabregat.
Veterinario: D. Rafael Bellés Bellés.
SERVICIOS PUBLICOS
Cartero: D. Agustín Borrás.
Estación de Telégrafos: Limitada.
Oficial Señorita Santiaga Montoya.
Estación del ferrocarril: Del Norte.
jefe, D. José Climent Navarro.
Ordinario a Castellón: Julio Persiva. En carro y semanalmente. Sale los domingos.
Puesto de la Guardia civil: 6 guardias.
Cabo, D....
Guardas de campo: 3, municipales.
Sociedades:
"Juventud Alegre”.-Recreativa.
"La Protección Agrícola”.-Cooperativa de consumos.
"La Fama”.- Exportadora de naranja.
"La Defensa Agrícola”.- Exportadora de naranja.
De Socorros Mutuos "El Socorro".
ALOJAMIENTOS y RECREOS
Fondas:
Abel Betoret Lloréns.
Javier Persiva.
Posada: Trinitario Betoret Piñol.
Teatro: "Juventud Alegre”.-Por compañías , alguna vez. Cinematógrafo dias festivos y sus vísperas.
Trinquete: Luis López Segarra.
Cafés:
Abel Betoret Lloréns.
Arturo Pitarch.
Agustín Salvador Gadea.
Luis López Segarra.
COMERCIO, INDUSTRIA PROFESIONES
Abonos orgánicos: Domingo Persiva.
Abonos químicos:
Luis López Segarra.
Manuel Moliner.
"La Protectora agrícola”.
Aceite (Molinos para) :
Bautista Blasco Fabregat.
Agustín Soldevila Climent.
Bautista Lleonart.
Alfarería: Peregrín Persiva Pavía.
Barberías:
Tomás Villaplana Ebri.
Joaquín González.
Julián Giner.
José R. Aicart.
Javier Pitarch.
Luis Moliner Doménech.
Luis Persiva Fonte.
José González.
Calcetera: Elisa Tena Gaya.
Carboneros :
ManueI Vizcaíno.
Pablo Roca Segarra.
Carnicerías:
Joaquín Ramos Segura.
Juan Sirvent Artola.
Vicente Bueso.
Gregorio Artola.
Carpinteros :
Luis Giner Casanova.
Marcelino Llombart, padre.
Luis González Royo.
Marcelino Llombart, hijo.
Carros (Constructores de):
Macario Pitarch Doménech.
Juan Giner Obiol.
Cerrajería: Bautista Boix.
Comestibles:
La Protección Agrícola”.
Bautista Zaragoza.
José Blanch.
José Pitarch.
Vicente García.
Confiterías:
Consuelo Ebri.
Miguel Sanz Peraire.
Construcción (Materiales para): José Pitarch.
Corredores de productos agrícolas :
Antonio Vinuesa Pitarch.
Agustín Vinuesa.
Joaquín Persiva.
Javier Pitarch .
María Tena.
Estanco: Agustín Pitarch.
Exportadores de naranja : (Véase Sociedades.)
Antonio Vinuesa Pitarch
Agustín Vinuesa.
Tomás Roda.
Abel Betoret Lloréns.
Guarnicioneros :
Salvador Cortés.
Juan Falcó.
Herradores y herreros:
José Maria Martínez.
Emilio Roca.
José Traver.
Jabón (Fábrica de): Vicente Fabregat.
Lejía(Fábrica de): Vicente Fabregat.
Panaderías:
Benigno Nos .
Vicente Cherta.
José Chaler.
Vicente Nos.
Florentín Llombart.
Vicente Llombart.
Pintores:
Bartolomé Zaragoza.
Luis Balmes.
Sastre: Luis Persiva.
Sombrerería: Francisco Amaré.
Tabernas:
Daniel Peguerolas.
José María Falcó.
Francisco Fabregat.
José Miguel Vida!.
ManueI Bort.
Miguel Bou.
Manuel Persiva.
Joaquín Persiva.
Claudio Doménech.
Miguel Sirvent Artola.
Tejidos (Tiendas de) :
Francisco Amaré.
Emilia Betoret.
Baltasar Mañes.
Viuda de Ebri.
Tratantes en caballerías:
Mariano Zaragozá.
Emilio Roca.
Tratante en cerdos: Antonio Vinuesa.
Zapatero: Francisco Canet.
AGREGADO : BARRIO DE TORRENOSTRA.- A 4 kilómetros de la población, en la playa. Es un poblado de pescadores. La playa reune excelentes condiciones para tomar baños de mar, y es un punto de salida de abundante pesca. Tiene alumbrado eléctrico.
Alcalde pedáneo: D. José.
Escuela Nacional: Mixta.
Maestro, D. Juan Prats.
Contramaestre de Marina:
D. Vicente Deyesa Orozco.
Teniente de Carabineros:
D. Honorio Ramos.
Subastadores de pescado:
Lorenzo Barrachina y José Teruel.
Café: Abel Betoret Lloréns.
Carnicería: Javier Segarra.
Carpintero de ribera: Rafael Moliner.
Casa de comidas: Abel Betoret Lloréns.
Comestibles:
Manuel Roda
Ricardo Ten
José Moliner.
Estanco: Manuel Roda.
Herrador y herrero: Manuel Ayza.
Hielo (Venta de): Francisco Chiva.
Taberna: Rafael Doménech.
Pescado fresco (Comercio de): Barrachina Mars.
(TORRENOSTRA- TORREBLANCA)
BIBLIOGRAFIA:
- Bellido Rubert, Manuel(1922): “Anuario-Guía de la provincia de Castellón”1922.“Diario de Valencia” Editorial.
- Prades Bel, Juan E. (2015): “Torreblanca en 1921 (Datos para su historia)”. El7Set
http://el7set.com/not/19342/torreblanca-en-1921-datos-para-su-historia-

lunes, 4 de julio de 2016

OPINIÓN:  
EL ARRAIGO Y LA IDENTIDAD LOCAL COMO FUENTE DE
CRECIMIENTO: 
Por JUAN E. PRADES BEL
Mirando empíricamente varios puntos de vista de la sociabilidad y aportación a lo común de los vecinos de Torreblanca, las asociaciones culturales, sociales y deportivas locales son buenos ejemplos a seguir y admirar el papel de su evolución social por el trabajo altruista para el desarrollo propio de su especialidad, afición, afinidad o fin asociativo, cuya práctica viene a redundar directa o inderectamente en los demás, y aportan voluntaria y altruistamente un valor añadido social y de calidad a su pueblo. Pero una vista a un nivel general de toda la población, da la impresión que tal vez falta algo más de fervor de identidad de lo local en el propio axioma de la ciudadanía, para ser y sentir más al pueblo, a la vecindad y a todo lo que es local ya sea material o inmaterial como propios. Todo ciudadano deberíamos recapacitar en hacer hincapié y campaña en todo lo que es local y bueno, y ayudar a resaltar y mejorar el concepto Km.0 como praxis de vida y como identidad propia para todos los aspectos sociales, culturales, económicos, comerciales, gastronómicos, festivos, deportivos, históricos y la recuperación de manifestaciones culturales de las que son y han sido propias del pueblo y la vecindad, y con un máximo de respeto a todas las manifestaciones
benefactoras siempre que sean constructivas y no ofensivas a ninguna realidad social. Fomentar el análisis, la investigación y el fomento de estas manifestaciones populares en jornadas culturales, publicaciones, en foros de etnografía y no restringir los actos folclóricos propios, lúdicos, religiosos, agnósticos y cívicos permitiendo que aporten y favorezcan un carisma de repercusión favorable más democrática, pedagogica y la marca de un
pedegri de pertenencia propia al lugar, que pueden ayudar en el presente a construir una sociedad mejor cohesionada y auto-sostenible en más y en mejor con el tiempo, para reenderezar el rumbo cotidiano, para mejorar el trabajo, nuestra economia, nuestra identidad, la honestidad, la sociabilidad y la unión por encima de todo para poder encaminar con garantías de avance el futuro global, con el objetivo de conseguir una mejor coexión social y un destino de identidad socioeconómica sostenible y feliz para las gentes, para la vecindad, para la convivencia y el pueblo en general. 

miércoles, 16 de marzo de 2016

ENTREGA DE PREMIS DE LA RUTA DE LA TAPA DE TORREBLANCA I TORRENOSTRA
JUAN E. PRADES BEL

El passat diumenge s'ha portat a terme l'entrega de premis de les rutes de la tapa de Torreblanca i Torrenostra. L'acte s'ha celebrat al local d'usos múltiples del Matadero (sala Killer) a partir de les 18 hores. Els guanyadors han segut elegits per votació popular, els dos restaurants guardonats amb el premi a la millor tapa, han sigut: de la ruta  de Torrenostra el restaurant Columbretes (ubicat en el xaflan de c/Azahar nº 1 i avinguda Benito Bayarri nº1 de Torrenostra), ha recollit el premi el seu gerent i cuiner Iván Martinez Albert; i el premi de la ruta de Torreblanca ha sigut per al restaurant Mesón Torreblanca (ubicat en la c/ Sant Jaume núm. 83 de Torreblanca), ha reculli't el premi Alejandro Tena gerent i xef del Mesón. Els premis han sigut entregats per l'alcaldessa de Torreblanca Josefa Tena Martinez. Durant este acte d'indole gastronòmic el regidor de turisme, agricultura i medi ambient Carlos Garcia ha fet la presentació de les jornades gastronòmiques “Apassiona't per Torreblanca” ha realitzar en esta Setmana Santa, en què diferents bars i restaurants de la localitat han realitzat un menú especial amb productes locals. Este és un projecte gastronòmic addicional a la varietat d'activitats de Setmana Santa programades al voltant de la coneguda i famosa

escenificació teatral urbana de la “Passió de Torreblanca”, un acte que se representará pels carrers del poble la nit del 24 de març de 2016. L'acte d'entrega de premis i el brindis s'ha remullat amb un tast d'una gama de vins presentats per la bodega Mas de Rander, la cata ha sigut dirigida per Juan Domingo Tárrega gerent del Celler Mas de Rander. Ha conclòs l'acte amb la degustació de les tapes guanyadores elaborades pels restaurants guardonats.
Addenda: “Apassiona't per Torreblanca ” realça la Passió, la Setmana Santa, i la gastronomia de Torreblanca. Productes i valors de qualitat per a veïns, turistes i visita'ns que vulguen degustar Torreblanca en el sentit més ample de la paraula.

(JEPB, Torreblanca, 2016)