Translate

sábado, 31 de octubre de 2015

PARO LABORAL EN TORREBLANCA

EVOLUCIÓN DEL PARO  LABORAL EN TORREBLANCA(CASTELLÓN), DESDE EL AÑO 2005 A SEPTIEMBRE DEL 2015
Registro del porcentaje medio, año 2015
- Año - -Tasa paro- - Nºde parados- -Población nº habitantes-
-2015- - 32,56%-  - 520 -  - 5.520 habitantes-
-2014- - 31,55%-  - 530 -  - 5.520 habitantes-
-2013- - 32,55%-  - 582 -  - 5.726 habitantes-
-2012- - 31,54%-  - 585 -  - 5.737 habitantes-
-2011- - 27,68%-  - 570 -  - 5.718 habitantes-
-2010- - 29,58%-  - 585 -  - 5.767 habitantes-
-2009- - 28,93%-  - 582 - - 6.115 habitantes-
-2008- - 21,54%-  - 419 - - 6.192 habitantes-
-2007- - 10,62%-  - 198 - - 5.885 habitantes-
-2006- -  7,68%-  - 137 -  - 5.884 habitantes-
-2005- -  7,20%-  - 120 -  - 5.656 habitantes-
Fuente: Instituto Nacional de Estadística (INE

domingo, 25 de octubre de 2015

TORREBLANCA EN 1.896

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temáticas): DATOS PARA LA HISTORIA DE TORREBLANCA. 

"EL MUNICIPIO DE TORREBLANCA EN EL AÑO 1.896, DATOS PARA SU HISTORIA".

Por JUAN EMILIO PRADES BEL.
Datos del municipio de Torreblanca (Castellón) publicados hace 119 años en una antigua guía provincial de información general y de largo título elaborada y escrita por Carlos Llinás y José Vilaplana con el título “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”, que fue publicado en el año 1896 por la Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. En la página 73 de parte tercera, hace referencia al municipio de Torreblanca con el contenido de las citas textuales siguientes:
TORREBLANCA - 765 edificios y 2.827 habitantes.
Historia: - Es de origen árabe y figurò en las guerras carlistas) dándose en sus campos en la primera un sangriento combate entre Cabrera y el general Borso. Nació en Torreblanca el eximio escritor, filólogo y poeta D. Manuel Vidal y Salvador:
Producciones: - Las principales son la algarroba y el aceite, que motivan algún comercio. Hay 1 fábrica de tinajas, 4 de tejas, 1 de jabón y un molino de vapor para harinas.
- Contribución: - Urbana, 4385'01 pesetas, por industria 2583'80 p., rústica y pecuaria, 12.462'68 p. y consumos 11.307'50 p.; Total: 30.738'99 pesetas.
- Tiene las ermitas de San Francisco Javier y San José, á 1 kilómetros.
- Celebra feria el 2 de Julio.
- Hay residencia de Carabineros, es puesto de Guardia Civil, tiene estación de F. C. y pasa por el pueblo la carretera de Barcelona.
- Necesidades: Locales para escuelas y estación telegráfica.
Personal: -Alcalde: D. Tomás Barrachina; Secretario Ayuntamiento, D. Celedonio Bernad; Juez Municipal, D. Francisco Falcó; Fiscal Municipal, D. Agustín Pitarch; Cura Párroco, Don RafaeI Llopis; Coadjutor, D. Pascual Sanchis; Maestros, D. Román Grau y Doña Cecilia Gil; Teniente de carabineros, D. Valero Aguado; Jefe Estación F. C., D. Vicente Mata.
FUENTES, BIBLIOGRAFIA, HEMEROTECA:
- Llinás, Carlos - Vilaplana, José (1896): “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”. Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. 244p. ,1896.
- Biblioteca Universitat Jaume I, Castelló
- Javier Vellón Lahoz, "Pertinencia, pertenencia, ambigüedad del texto teatral: La destrucción de Sagunto de Manuel Vidal Salvador" en La génesis de la teatralidad barroca Cuadernos de Filología. Literaturas análisis. Publicaciones de la Facultad de Filología. Valencia, 1981. pp. 321-338.
- Javier Vellón Lahoz, La última generación de dramaturgos barrocos valencianos: Manuel Vidal Salvador. Tesis de Licenciatura. Universitat de València, 1987.
- Javier Vellón Lahoz, "Manuel Vidal i Salvador: el intelectual valenciano y la corte de los austrias. Un modelo de cultura centrípeta", en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI, 2, pp. 241-248.
-Manuel Vidal y Salvador (1975): "El sol robado de un ciego y el panal en el león", Castellón, Sociedad Castellonense de Cultura; edición de Eduardo Betoret París.
- Manuel Vidal y Salvador (1991): "La colonia de Diana". Edition Reichenberger, Kassel. Edición de Pasqual Mas y Javier Vellón.
- BÚSQUEDAS EN EL DICCIONARIO MANUAL DE LA LENGUA ESPAÑOLA:
Coadjutor: Catolicismo: Eclesiástico que ayuda al cura párroco. Sacerdote que ayuda a un párroco u obispo.
- BIOGRAFIAS: Manuel Vidal y Salvador nació en la localidad castellonense de Torreblanca en fecha desconocida del año 1635, y falleció en Madrid, el 20 de noviembre del año 1698. D. Manuel Vidal y Salvador fue un dramaturgo valenciano perteneciente al barroco tardío, contemporáneo de Alejandro Arboreda y Bances Candamo. Su obra dramática es de tema religioso, histórico y mitológico. Cosechó sus mejores triunfos en la Corte madrileña entre 1686 y 1689, año de la muerte de María Luisa de Orleans, primera esposa de Carlos II. Se benefició del mecenazgo de la reina y a la muerte de ésta perdió el favor en la Corte. Entre sus cargos destaca el de traductor en la Secretaría de Estado.
Obras dramáticas de D. Manuel Vidal y Salvador : “La Alameda de Valencia y confusión de un paseo”; “Amor es esclavitud; Amor, firmeza y corona”; “La Colonia de Diana”; “Contra el encanto el escudo (Auto sacramental)”; “Disimular es vencer” ; “Los elementos de amor, voz, cristal, luz y color” ; “Música enseña el amor (Auto sacramental)”; “Paces de Ingenio y Belleza”; “El sol robado de un ciego y el panal en el león”; “La toma de Buda por el duque de Lorena”.
NOTAS: “LA CAMPAÑA DEL MAESTRAZGO”, EL COMBATE ENTRE CABRERA Y EL GENERAL BORSO EN TORREBLANCA, EN LA LITERATURA DE BENITO PÉREZ GALDÓS : “ Al cansancio y tristeza de tal viaje, uníase el temor de que la columna carlista encontrase otra de la Reina, y rompieran el fuego cogiendo en medio a los infelices que no habían hecho armas ni por Carlos ni por Isabel. Dos días pasaron en esta ansiedad sin que nada de particular ocurriese; y al ver que descendían con precaución por ásperas pendientes, D. Beltrán, sin poder apreciar por sí mismo el territorio, entendió que iban hacia la Plana. En una aldehuela poco distante de Albocácer, se agregaron a una numerosa tropa carlista, que más que columna era ya división, y allí tuvo el pobre anciano la suerte de encontrar un alma compasiva, un capellán que sin conocerle, o más bien reconociéndole por su traza y modo de hablar caballero de nacimiento, le prodigó atenciones y cuidados, acomodándole al fin en un carro de provisiones, donde el pobre señor se creía transportado del Infierno a la Gloria. «Dios no desampara a los buenos -se dijo-, y yo soy bueno, aunque otra cosa crea esa bigardona volandera, que ahora se empeña en meterme monje del Císter. Yo no hice nunca mal a nadie, como no fuera a mí mismo... ¡Fraile yo! ¡Y me da a escoger entre la cogulla y una miseria deshonrosa!... ¡Vive Dios! que puesto en tan horrible dilema, no sé a qué carta quedarme.
Completó el capellán sus atenciones con la constante compañía, de que sobrevino una real amistad. Llamábase Mosén Putxet, y era tortosino, un si es no es ilustrado y muy corriente en todo. Contóle que en aquellos días habían trabado pelea, en los campos de Torreblanca, Cabrera y Borso, llevando este la mejor parte. No cerradas aún las graves heridas que en Torre de Arévalo le pusieron a la muerte, Cabrera recibió un balazo en el muslo. A su serenidad y arrojo debió la salvación. Retirada su gente a Cuevas de Vinromá, el caudillo se ocultó en la casa del cura de la Jana, donde permaneció algunos días en lastimoso estado, febril, exangüe. La suerte suya y de sus tropas fue que Borso no supo aprovecharse de la victoria, y con su inacción dio tiempo a que Cabrera se curase, como él lo hacía siempre, de prisa y corriendo; a que en el lecho dictara disposiciones para rehacer su ejército; a que este, con ligereza inaudita, le secundase, marchando de nuevo en busca de nuevos triunfos, con su General a la cabeza, llevado en parihuelas. Textos de la obra literaria “La campaña del Maestrazgo” de la que és su autor Don Benito Pérez Galdós, publicada en el año 1899. Editorial Espasa. Madrid. 
(JEPB, Torreblanca, 2014).






domingo, 18 de octubre de 2015

CORRAL DEL CERDÁ/CORRAL D'OÑA

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

Per: JUAN E. PRADES BEL, “Cróniques”, "Humanisme". Projecte: “ESPIGOLANT CULTURA", taller d'història, memòries i patrimonis). 

(Temática): ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA (COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA).

"EL CORRAL DEL CERDÁ O CORRAL D'OÑA DE TORREBLANCA".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: El corral del Cerdá és un dels pocs corrals antics de ganado bestià que queden al terme municipal de Torreblanca, el qual és una mostra testimonial escassa i descriptiva d'estos senzills tipus de construccions ancestrals, fets a l'estil de l'antigor com tradicionalment s'han fet durant segles els corrals, amb l'utilizació de pedra seca i morter de terra, arena, graves i cals. Este article esta dedicat exclusivament al Corral del Cerdá, popularment conegut com el corral d'Oña, també com a nom més antic "corral del tío Pasqualillo", esta instal·lació ramadera va ser l'establiment de referència i fundació de la dilatada història d'una de les mítiques ramaderies de bous braus que ha tingut el terme de Torreblanca, és la ramaderia fundada per la família Crespo més conneguda entre la gent del bou i veïns de Torreblanca pel sobrenom de “Oña” (els bous d'Oña). 

- Els Oña són una saga familiar de ramaders de braus que durant tres generacions han portat en el seu ADN el nom de Torreblanca per tots el pobles i places de la província de Castelló i Terol, l'actual propietari d'este corral i continuador de la ramaderia de Oña és José Albert Llanes de Torreblanca. Alguns dels bous i vaques més populars de la ramaderia varen ser: Venenosa, Florista,

Corral del Cerdá
Maravilla, Gitana, Salamera, Taronja, i bous Carbonero, Bandejero, Morico, Revuelto i el bou més famós i d'exit que va ser el mític Valenciano. 

DESCRIPCIÓ: El corral del Cerdá ubicat junt a la “Carrassa dels Mangraners” es troba al costat de la partició de distribució agrària de les partides rurals del “Cerdá” i de "Els Pascualets" en el terme municipal de Torreblanca, va ser ubicat en la mallada ramadera dels Pascualets, també dita del Cerdá, de La Pedrera o dels Mangraners, hi és junt al pas d'un assegador pecuari, que continua, amb l'inici d'un nou tram, és la carrerada ramadera local coneguda com la Carrassa dels Mangraners que a permitit durant segles arribar els ramats de bous i de rumians a les pastures del humedal del Prat de Torreblanca, a les marxa'ls i fins i tot a la mar a buscar el pas de la Canyada del Mar, i també els ramats, a través de esta via
pecuària, podien accedir a les pastures del secà en les garrigues de la muntanya de la Mallà Grossa, els Revolcadors, Racó de la Medisa i altres indrets de les muntanyes de Torreblanca. El corral també està al costat del pas transversal NE-SO d'un antic camí ibèric, convertit en algún tram en l'actual camí del Cuartico (itinerari Torreblanca-Cuartico-Cabanes). La construcció original i l'ús no va ser la de fer-ne un sol corral com avui és el seu ús i propietat d'un sol amo. 

El corral ja estava fet, antes de l'any 1926, un dels propietaris del corral y les finques voltans es dia Vicente Fabregat Bruño de apodo "Pascualillo", no obstan la construcció del corral pareix ser molt anterior, com del segle XIX. 

- Els amos antics que el varen construir molt possiblement foren llauradors benestants, i varen construir dos recintes de sendes propietats, és un conjunt de dos corrals originalment rasos, sense cobert i que compartien la mateixa paret mitgera. La concepció original de la construcció va ser la de fer dos corrals simètrics adossats i destinats a albergar animals de ramaderia extensiva, originalment ambos corrals i tenien sendes casetes adossades a les parets exteriors de cada corral, junt a la porta d'entrada als recintes dels animals. 

- Les planimetries d'ambos corrals són de planta rectangular, i varen ser construïts a meitat vessant d'un Tossalet, en la cara més

arraserada al cara-sol que mira cap al Sud, este antic en principi “retiro de ganado” es troba molt arrecerat traç el paravent de la muntanya i queda ben amagat dels gèlids vents del Nort. Els dos recintes varen ser construïts intencionadament seguint el mateix desnivell de la pronunciada pendent de la muntanya, i assentat sobre un sol pelat de roca viva calcària cretàcica.
- El corral amb els anys ha anat suportant reformes i obres de manteniment, s'han elevat els murs de tancament més catxos per ser el més dèbils, és van obrir dos obertures adequant-les per a servir de moll de càrrega i descàrrega dels camions dels bous, i també fent un reforçament del perímetre d'obra nova amb blocs de formigó, huecos i ciment. A pesar del desgast per l'ús i per les reformes de a condicionament i manteniment de la instal·lació, el corral com a conjunt no a perdut la seua identitat i fisonomia. En l'actualitat de la segona dècada del segle XXI, la part Est del corral està en un estat prou original, en canvi el corral Oest està molt transformat, en este recinte es conserva una pedra-fita del corral, en general l'estat murer és bo i el conjunt conserva l'essència singular d'un corral antic. Avui dia encara dona alberg a caps de bestiar boví. Durant moltes dècades ha sigut el corral de referència de la ramaderia de bous braus d'Oña. (1) El Corral Est, amb unes mides de 20x13 metres i un total aproximat d'uns 260 m2 de superfície construïda, és un corral ras sense cobert, que está mol poc modificat. Va ser construït sobre una forta pendent i sobre un piso nu de roca calcària. La caseta que servia de refugi per als pastors té unes mides d'uns 8x4,5 metres aproximadament, esta adossada a la paret exterior del corral, al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, hi han uns tres metros de porta a porta, es tracta d'un habitatge per al pastor, el sostre és molt apuntat i és a dos aigües i està cobert per cabirons i teules de terra cuita. La porta de fusta té un recobriment de xapes de ferro en la part inferior amb la intenció de protegir la fusta de l'aigua, té un brancal alt de pedra i un fumeral d'extracció de fums en la part superior i més alta de l'interior de l'habitatge. Crida l'atenció el llindar travesser superior de la porta, és un llindar pla i gran, de pedra picada en bast, ressalta la curvatura superior per a descarregar les forces muraries carregades damunt d'ell i desviant el pes cap als laterals per evitar que col·lapse la llinda, és una pedra de llinda amb un disseny estudiat i típic en els tallers dels antics picapedrers de Santa Magdalena de Polpís dels segles XVIII i XIX. Un altre element llamatiu del corral és el gravat d'una creu gran d'uns 20 centímetres esculpida rústicament en el llindar de pedra de la caseta, va ser gravada en la part superior del pilar esquerre de la porta, es tracta d'una creu feta molt possiblement per alguns dels pastors que van habitar este corral. El motiu i la funció d'esta creu, ja que buscar-lo en el món de les supersticions, antigament en el precari mon rural i agrari precientífic de la comarca, es creia que col·locar una creu a la porta d'una casa podia arribar a protegir o minimitzar per als seus habitants dels efectes de les malalties i de les dolencies, en segles passats era freqüent i corrent que la gent per promesa fera creus tallades o amb materials que posaven en les llindes de les portes o de les finestres. El mateix succeeix amb els estables i corrals, llocs pel recolliment dels animals, una creu sobre la porta del corral o a l'interior de l'estable se suponia amb fe empírica que arribat el cas els podia arribar protegir d'algunes malalties, malediccións, del mal d'ull y contra els embruixamens dels animals i del corral. Esta creu de llindar que hi ha al corral del Cerdá forma part d'un pensament màgic arcaic que no ha desaparegut, ja que en l'actualitat són moltes les persones que segueixen creient en les facultats protectores de certs amulets, rituals o fórmules que almenys els reconforta empíricament en la part suggestiva més interior. Els pictogrames de creus ja tenien estes significacions i usos en la superstició popular dels humans arcaics com amulets protectors i màgics, en temps prehistòriques i en cultures molt més anteriors de què este tipus de pictograma fóra adoptat com a símbol religiós pel Cristianisme. (2) – El Corral Oest amb unes mides del recinte de 20x14 metres, amb un total aproximat d'uns 280 m2 de superfície construïda. Este corral en part està cobert i està molt més transformat que el corral continuo. L'antiga caseta de pastors va ser transformada i ampliada en una àrea per a fer el triador del bestiá i un carregador elevat, originalment la caseta del pastor estava adossada a la paret exterior al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, i en la mateixa posició i mides molt similars a la de l'altre corral. A l'engul Oest encara es conserva erigida una pedra-fita, que l'acredita com a corral amollonat lo qual son senyals per a poder ser ocupat o no. Coordenades: ETRS89, latitud 40º12'33,50''N, longitud 0º10'89,79'' E. X: 259.575,24. Y: 4.454.816,62. 
HISTORIA DE LA GANADERIA DE RESES BRAVAS DE DANIEL CRESPO "OÑA" DE TORREBLANCA. “En el término de Torreblanca, bueno para la crianza de bravo en la Comunidad Valenciana, se creó a partir de1926 la ganadería de "Oña". Después de la Guerra Civil 1936-39 el abuelo, José Crespo Gil, le compra a Samuel Flores, unas treinta vacas, trayéndolas a pie desde Albacete hasta las tierras de la Plana Alta de Castellón. Una vez en el Prat de Torreblanca, junta las samuelas con vacas del terreno y toros del terreno. Y así durante veinte largos años. 
- En el año 1947 se le vende la mayor parte de la ganadería a Batiste "El Gallo", y este último le vendería una punta a L'Hortolà. Por otra parte el hijo del ganadero, Daniel Crespo Roca, Oña, y su primo Vicente Compte quieren seguir con el ganado bravo. Los cuales añaden animales de V. Peris, German Vidal y Lozano de Valdelinares. Aún asi la ganadería se queda corta para cubrir todos los festejos a realizar, ya que los animales necesitan descanso tras las actuaciones. Y deciden comprar una buena parte del ganado de Teranyana de Vilanova que era procedente de Dulio de la Pobla de Tornesa. Muchas de las ganaderias de nuestra comunidad han intercambiado vacas o sementales a lo largo de su historia, pero "Oña" realiza muy pocos refrescos de sangre. 
- En el año 1972, le compra el resto de las vacas a Teranyana, que ya tenia origen de esto como hablamos en el capitulo I. Y más adelante una pequeña punta de vacas a Andres Larios de Cuenca. Sus animales son famosos en la zona vendiéndole un buen lote a Besalduc de Sant Mateu en 1987, a Lucas de Vilafames en dos ocasiones en 1972 y 1974. A Juan Faet de Almenara incluyendo un toro y en 1993 a Germán Vidal. En 1999 Daniel Crespo le vende la ganadería, muy a su pesar, a José Albert Llanes, que mantiene el hierro. Los animales de "Oña" son poco corpulentos, culo de pollo y cuello fino. La arboladura les nace por encima de la testuz. Son listos, inquietos y de fuerte acometividad ante la presencia de la caña”. Articulo publicado en: calleyplaza.blogspot.com.es/2011/11/daniel-crespo-ona-capitulo-I.html.
Agraiments a: José Albert Llanes, Daniel Crespo “Oña”, Amador Prades Domenech, Manuel Folgueroles Bellés.
En homenatge als pastors, hòmens conscients, dels batecs de les ánimes de la terra i de les llums del firmament, i dels lligams dels humans amb la naturalesa”. (JEPB, Torreblanca, 2015) 
  BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.