Translate

jueves, 31 de agosto de 2017

CABANES , ALBALAT I MIRAVET AL DICCIONARI MIÑANO

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TERRES CASTELLONENQUES :
CABANES , ALBALAT I MIRAVET AL DICCIONARI MIÑANO (1823-1829)

ESCRIU : JUAN EMILIO PRADES BEL
El Diccionari Miñano és una extensa i magna obra de recopilació de dades geogràfiques i estadístiques titulada Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . De l'obra publicada com titular i autor adscrit de la iniciativa és Sebastià Miñano Bedoya, persona il-lustre i conreada , intel-lectual , escriptor i destacat polític de la seva època . Miñano és natural de Becerril de Campos (Palencia ) , va néixer un 20 gener de 1.779 , va ser òbit a Baiona el 6 de febrer de l'any 1845, les seves restes descansen en l'antic cementiri de Sant Sebastià .
Sebastián Miñano va ser un il-lustrat viatger i investigador , va estar recopilant les dades estadístiques dels pobles de comarques per tota la península ibèrica , per tan extensa tasca va comptar amb l'ajuda de col-laboradors en províncies , Miñano va descriure i relatar fidedignament les particularitats geogràfiques i estadístiques dels pobles d'Espanya i Portugal , l'obra es compon de 10 toms més un apèndix , escrits i publicats entre els anys 1826 i 1829 per a subscriptors .
En el Tom II del diccionari , pàgina 219 , Sebastià Miñano ens deleita en una breu descripció de la Vila Reial de Cabanes i el seu extens terme municipal, amb annexions en el temps d'altres territoris , i diu textualment així ( sic) :.
..Cabanes V. R. de España, provincia de Valencia, partido de Peñiscola, Obisp. de Tortosa, A.O. ,397 vecinos, 1,124 hab., 1 Parroquia, 1 hospital muy pobre.
Situada cerca del rio Seco, a distancia de 4 leguas de Castellón de la Plana, a la falda de una pequeña altura, delante del llano denominado comunmente de Cabanes, en el cual hay un gran arco de piedra por debajo del cual pasa un camino; es sin duda monumento de algún triunfo en tiempo de los romanos.
Lo demás del término es montuoso y produce trigo, vino, algarroba, aceite y ganados. Están agregados a su término los despoblados de Miravete y Albalat desde el año 1575, y así llega hasta el mar, y en él está el Estanque de los Anades con su islote, que los gentiles dedicaron a la Diosa Minerva.
Tiene por armas un castillo con tres torres, dista 2 horas de Villafamés, 15 leguas de la capital, 6 S.O. de la cabeza de partido y 2 del mar. Contr.(contribuye con)32.585 rs.
Autor del texto Sebastián de Miñano y Bedoya, extraidos de su “Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo II, página 219.
Traducció del text de Miñano al valençiá: ... Cabanes Vila-Real d'Espanya , província de València , partit de Peníscola, Obisp . de Tortosa , A.O. , 397 veïns , 1,124 hab. , 1 Parròquia , 1 hospital molt pobre. Situada a prop del riu Sec , a distància de 4 llegües de Castelló de la Plana , a la falda d'una muntanya , davant del pla denominat comunament de Cabanes , en el qual hi ha un gran arc de pedra, pel centre del qual passa un camí ; és sense dubte monument d'algun triomf en temps dels romans .
La resta del terme és muntanyós i produeix blat , vi, garrofa , oli i productes ramaders . Estan agregats al seu terme els despoblats de Miravet i Albalat des de l'any 1575 , i així arriba fins al mar , i en ell hi ha el Estany dels Anades amb el seu illot , que els gentils van dedicar a la Deessa Minerva
Té per armes un castell amb tres torres , dista 2 hores de Vilafamés , 15 llegües de la capital, 6 S.O del cap de partit i 2 del mar. Contr . ( Contribueix amb ) 32.585 rs .

Autor del text Sebastián de Miñano i Bedoya , extrets del seu " Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . Tom II , pàgina 219.
CONCLUSIONS per Juan E. Prades Bel :
Sobre lo relacionat en Cabanes
publicat per l'il-lustre Sebastián Miñano , el que més em crida l'atenció del text és la cita que fa sobre l'Estany dels Anades , del qual en resalta el seu illot , els resultara estrany als veïns actuals de la Ribera , peró esta referència geogràfica que fa Miñano , en l'època del seu pas pel lloc en la primera cuarta part del segle XIX, existia este petit illot , és una cita certa , ja que en mapes antics personalment e pogut veure este illot dibuixat sobre el paper d'un mapa topogràfic , era una petita illa central envoltada totalment per làmina d'aigua .
Miñano recull i ens regala per a la nostra història, la llegenda del nom d'este illot central del Estany dels Anades, i ens dóna la clau del saber que en temps pretèrits els gentils, (1) ( idòlatres ) varen dedicar este accident topogràfic a la Deessa Minerva, de la mitologia grecoromana , un topònim mitològic del passat que va sobreviure al pas del temps , i que va recollir Miñano en el seu diccionari .
( 1) - ( Als segles XVIII - XIX , l'adjectiu gentil o gentils es aplicava per designar o nomenar les persones bones que no profesavan la religió cristiana, jueva o monoteista) .
En l'actualitat i en la realitat vivent del segle XXI certes troballes materials , els paleohabitats , els paleoambients , les nomenclatures i els topònims ens entronquen el territori amb un passat ancestral, des de les èpoques de la prehistoria a la cultures protohistòriques, ibèrica i romana republicana i imperial, gent i pobles antics que varen existir assentats i envoltants per terres muntanyoses i palustres, junt i en relació amb la gran albufera preexistent a l'Estany dels Anades , esta albufera estava fa dos milennis oberta al mar en diversos punts , i va ser durant segles navegable, ja que fins el segle XVIII , pescadors amb barca pescaven peixos de mar en el seu interior . A jutjar per troballes materials casuals i aïllades com llastres, sigillatta, campaniana, àmfores Almagro 51-C , àmfores púniques, romanes, ibériques i grecoitáliques ...Estos materials están relacionats al llarg de la costa , amb les activitats antròpiques de l'exterior i interior de l'albufera , i amb els assentaments i ancoratges de Torre de la Sal. L'Albufera antigüa avui dia està totalment reblida , no era així en èpoques pretèrites , en que estaria oberta al mar en diversos punts del litoral, i amb un calat apte en el seu interior, per permetre fondejar embarcacions, en un port natural interior de major o menor grau i diversos calats segons les époques. Els navegants desde l'época mesolitica trobarien en la seva ruta refugi i clemència en temps de temporal , i un ampar on poder pernoctar les embarcacions a les nits , be fossin de pesca (bots), balses o itinerants vaixells mercants , dedicats als comerços i transports navals de cabotatge .
Segons la mitologia grecoromana Minerva / Atenea era la deessa de la Saviesa i de la Guerra , i la deessa de l'Olivera , era filla de Júpiter , el déu de déus , i de Metis ( filla de Oceà ) . El déu Júpiter , es va fixar en Metis , que era una nimfa de notable bellesa , contemplant Júpiter va quedar enamorat d'ella , i per demostrar el seu amor se la va tragar , després d'empassar-se a la nimfa Metis ( la prudència ) , a Júpiter li va sobrevenir un terrible mal de cap , i no se li va acudir res més que demanar-li a Vulcà el déu del foc i dels metalls, que li colpegés amb la seva destral per obrir el seu crani . Vulcà va accedir i en fer-ho , una dona armada i perfectament protegida amb armadura va eixir de l'interior del cap de Júpiter , i així és com va néixer i va veure la llum Minerva la deessa de la Guerra i de la Saviesa . Minerva és també la deessa de l'Olivera-oliveres. Arran d'una baralla entre ella i Neptú déu de les aigües i els mars . Tots dos sempre en desacord , i els déus de l'Olimpo es van reunir per saber qui seria el protector de la futura ciutat d'Atenes . El que aconseguís donar-li el regal més útil a la ciutat, guanyaria . Minerva va oferir una olivera mentre que Neptú un cavall . L'olivera va ser considerat més útil perquè els permetria als homes viure . Elegida Minerva es va convertir en la protectora d'Atenes, ciutat que portaria el seu nom “Atenea” .
ADDENDA :
- L'existència d'un temple dedicat a una divinitat protectora grecoromana, com és Minerva , podria ser una evidència de la preexistència i activitat arcaica d'una instal-lació portuària o d'ancoratge fluvial a l'interior de l'albufera dels Anades i oberta al mar, en temps present ens queda una albufera totalment colmatada de sediments.
- Les referències no materials i els referents tangibles , addueixen a visualitzar els passos evolutius de la humanitat desde els territoris mesolitics i anteriors, entrellaçats i compartits per emanació del temps sobre l'espai terrenal comú, que l'entropía aproxima als temps pretèrits del passat històric grecoromà, baix la protecció confessa de la divinitat reinan en este territori: Minerva / Atenea. ( J.E.P.B ./Plana d' Albalat/2013 )


BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES :
  • Prades, J. E. (2012): “La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes”. Revista Mainhardt n.º73, agosto 2012.
  • Miñano Bedoya, Sebastián (1826):Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo II, .
  • Sos Baynat,Vicente(1959): “El valle de Miravet y “Les Agulles de Santa Agueda” (sep. Del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura t. XXXV e. octubre -Diciembre 1959.
  • Prades, J. E. (2014): “Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”. http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html.
  • Prades, J. E. (2014): “Municipios y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año 1962”.
  • Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
  • Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
  • Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
  • Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
  • Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
  • Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.
  • Prades Bel, Juan E.(2013): Playa nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón. Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá, Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación Mis Pueblos, 2013.
  • Prades Bel, Juan E.(2005): Asentaments i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74, julio-diciembre 2005, pag. 139-151.
  • Prades Bel, Juan E.(2006): L'Aljub d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15 octubre 2006, serie temática Pels camins de la Ribera... .
  • Prades Bel, Juan E.(2006): L'esglesia d'Albalat(La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de noviembre , año 2006, pag.46, serie temática Pels camins de la Ribera...
  • Prades Bel, Juan E.(2007): La Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio , año 2007, pag.42, serie temática Fonts d'aigua.
  • Prades Bel, Juan E.(2006): Monolit i petroglifo de l'esglesia d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº94, 14 de diciembre, año 2006, pag.32, serie temática Pels camins de la Ribera....

lunes, 28 de agosto de 2017

“LA TORRÀ I LA SARDINÀ POPULAR DEL RIVET” A TORREBLANCA"

GENT, COSTUMS, TRADICIÓNS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TORREBLANCA I TORRENOSTRA:

LA TORRÀ I LA SARDINÀ POPULAR DEL RIVET”, UN ICONO GASTRONÒMIC, FESTIU I LÚDIC DE LES FESTES PATRONALS DE TORREBLANCA Y TORRENOSTRA.

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Torreblanca és un poble acollidor i des de fa més tres dècades ha segut típic durant alguns dies de les festes patronals de Torreblanca fer un senzill i típic esmorzar popular per a els veïns, és un acte inclòs dins la programació de les festes patronals gratuït, social i universal i barato, cal portar les ganes de menjar.
- Al llarg de la història d'este esmorzar típic, popular i concorregut ha hagut i hi han dos modalitats o varitats culinàries que són de peix o de carn. 
- La torrà de peix consisteix en una típica "sardinà" a base de sardines fresques torrades, i la torrà de carn és a base de botifarres, xoriços, cansalà vià i llonganisses fresques, per a tots aquells veïns i visita'ns de Torreblanca que es dignen a arrimar-se al lloc del Rivet del Metropol, on es reparteix les racións de menjar fins a acabar-se les existències del dia, al arrimarse els rebrà un aroma de tradició, mesclat amb l'aroma de llenya cremà, i a l'oloreta típica de brases i fum, i als perfums de carn torrà a la manera tradicional, es tracta d'una senzilla mostra gastronòmica que ens reporta a la memòria activitats ancestrals i antigues, i al tràfec dels oficia'ns de llauradors i mariners. Les torrades són una reunió gastronòmica que ens fan venir al cap el treball al camp i els orígens agrícoles de la població.
- La torrà des de sempre, s'ha fet a l'emblemàtic lloc anomenat el Rivet. La part nutricional de l'acte és una preparació culinària que es fa per esmorzar, i es reparteix a partir de les onze del matí de cada dia que hi ha entrà de bous. En les dos primeres dècades es va fer sempre amb sardines una decisió que portava a recordar el passat mariner de Torreblanca i Torrenostra. 
- Posteriorment es va incorporar la torrà de carn, que ens recorda reminiscències del treball al camp i els orígens majorment agrícoles de la població, el menjar fora vila de colles i gent que anaven a treballar al camp era diari, cada colla encenia un foc comunal tots els dies, per escalfar o per cuinar l'esmorzar o el dinar dit de saquet o de berena, este solia consistir en carn (cansalà i embotits frescos o semicurats típics del poble, majorment es consumien torrats a la brasa.
- La posada en valor de les tradicions és la millor manera de recordar els orígens i els valors identitaris d'un poble o de una societat o familia, este és un fi vigent que any rere any, els veïns de Torreblanca tracten d'aconseguir durant la celebració de les seues festes patronals.
- Totes les persones que tenen a bé apropar-se al Rivet podran degustar viandes, pa i vi de la terra. 
- Tot això dóna pas cada dia taurí, a altres actes destacats de la festa de Torreblanca com són “l'entrà de bous”, que dóna pas a una curta prova de ramaderies que acaba a l'hora de fer el vermut.
- (Les tradicions adentren als vivents a les seues identitats ancestrals i històriques) (JEPB, Torreblanca, 2016).


.