Translate

jueves, 31 de agosto de 2017

CABANES , ALBALAT I MIRAVET AL DICCIONARI MIÑANO

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TERRES CASTELLONENQUES :
CABANES , ALBALAT I MIRAVET AL DICCIONARI MIÑANO (1823-1829)

ESCRIU : JUAN EMILIO PRADES BEL
El Diccionari Miñano és una extensa i magna obra de recopilació de dades geogràfiques i estadístiques titulada Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . De l'obra publicada com titular i autor adscrit de la iniciativa és Sebastià Miñano Bedoya, persona il-lustre i conreada , intel-lectual , escriptor i destacat polític de la seva època . Miñano és natural de Becerril de Campos (Palencia ) , va néixer un 20 gener de 1.779 , va ser òbit a Baiona el 6 de febrer de l'any 1845, les seves restes descansen en l'antic cementiri de Sant Sebastià .
Sebastián Miñano va ser un il-lustrat viatger i investigador , va estar recopilant les dades estadístiques dels pobles de comarques per tota la península ibèrica , per tan extensa tasca va comptar amb l'ajuda de col-laboradors en províncies , Miñano va descriure i relatar fidedignament les particularitats geogràfiques i estadístiques dels pobles d'Espanya i Portugal , l'obra es compon de 10 toms més un apèndix , escrits i publicats entre els anys 1826 i 1829 per a subscriptors .
En el Tom II del diccionari , pàgina 219 , Sebastià Miñano ens deleita en una breu descripció de la Vila Reial de Cabanes i el seu extens terme municipal, amb annexions en el temps d'altres territoris , i diu textualment així ( sic) :.
..Cabanes V. R. de España, provincia de Valencia, partido de Peñiscola, Obisp. de Tortosa, A.O. ,397 vecinos, 1,124 hab., 1 Parroquia, 1 hospital muy pobre.
Situada cerca del rio Seco, a distancia de 4 leguas de Castellón de la Plana, a la falda de una pequeña altura, delante del llano denominado comunmente de Cabanes, en el cual hay un gran arco de piedra por debajo del cual pasa un camino; es sin duda monumento de algún triunfo en tiempo de los romanos.
Lo demás del término es montuoso y produce trigo, vino, algarroba, aceite y ganados. Están agregados a su término los despoblados de Miravete y Albalat desde el año 1575, y así llega hasta el mar, y en él está el Estanque de los Anades con su islote, que los gentiles dedicaron a la Diosa Minerva.
Tiene por armas un castillo con tres torres, dista 2 horas de Villafamés, 15 leguas de la capital, 6 S.O. de la cabeza de partido y 2 del mar. Contr.(contribuye con)32.585 rs.
Autor del texto Sebastián de Miñano y Bedoya, extraidos de su “Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo II, página 219.
Traducció del text de Miñano al valençiá: ... Cabanes Vila-Real d'Espanya , província de València , partit de Peníscola, Obisp . de Tortosa , A.O. , 397 veïns , 1,124 hab. , 1 Parròquia , 1 hospital molt pobre. Situada a prop del riu Sec , a distància de 4 llegües de Castelló de la Plana , a la falda d'una muntanya , davant del pla denominat comunament de Cabanes , en el qual hi ha un gran arc de pedra, pel centre del qual passa un camí ; és sense dubte monument d'algun triomf en temps dels romans .
La resta del terme és muntanyós i produeix blat , vi, garrofa , oli i productes ramaders . Estan agregats al seu terme els despoblats de Miravet i Albalat des de l'any 1575 , i així arriba fins al mar , i en ell hi ha el Estany dels Anades amb el seu illot , que els gentils van dedicar a la Deessa Minerva
Té per armes un castell amb tres torres , dista 2 hores de Vilafamés , 15 llegües de la capital, 6 S.O del cap de partit i 2 del mar. Contr . ( Contribueix amb ) 32.585 rs .

Autor del text Sebastián de Miñano i Bedoya , extrets del seu " Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . Tom II , pàgina 219.
CONCLUSIONS per Juan E. Prades Bel :
Sobre lo relacionat en Cabanes
publicat per l'il-lustre Sebastián Miñano , el que més em crida l'atenció del text és la cita que fa sobre l'Estany dels Anades , del qual en resalta el seu illot , els resultara estrany als veïns actuals de la Ribera , peró esta referència geogràfica que fa Miñano , en l'època del seu pas pel lloc en la primera cuarta part del segle XIX, existia este petit illot , és una cita certa , ja que en mapes antics personalment e pogut veure este illot dibuixat sobre el paper d'un mapa topogràfic , era una petita illa central envoltada totalment per làmina d'aigua .
Miñano recull i ens regala per a la nostra història, la llegenda del nom d'este illot central del Estany dels Anades, i ens dóna la clau del saber que en temps pretèrits els gentils, (1) ( idòlatres ) varen dedicar este accident topogràfic a la Deessa Minerva, de la mitologia grecoromana , un topònim mitològic del passat que va sobreviure al pas del temps , i que va recollir Miñano en el seu diccionari .
( 1) - ( Als segles XVIII - XIX , l'adjectiu gentil o gentils es aplicava per designar o nomenar les persones bones que no profesavan la religió cristiana, jueva o monoteista) .
En l'actualitat i en la realitat vivent del segle XXI certes troballes materials , els paleohabitats , els paleoambients , les nomenclatures i els topònims ens entronquen el territori amb un passat ancestral, des de les èpoques de la prehistoria a la cultures protohistòriques, ibèrica i romana republicana i imperial, gent i pobles antics que varen existir assentats i envoltants per terres muntanyoses i palustres, junt i en relació amb la gran albufera preexistent a l'Estany dels Anades , esta albufera estava fa dos milennis oberta al mar en diversos punts , i va ser durant segles navegable, ja que fins el segle XVIII , pescadors amb barca pescaven peixos de mar en el seu interior . A jutjar per troballes materials casuals i aïllades com llastres, sigillatta, campaniana, àmfores Almagro 51-C , àmfores púniques, romanes, ibériques i grecoitáliques ...Estos materials están relacionats al llarg de la costa , amb les activitats antròpiques de l'exterior i interior de l'albufera , i amb els assentaments i ancoratges de Torre de la Sal. L'Albufera antigüa avui dia està totalment reblida , no era així en èpoques pretèrites , en que estaria oberta al mar en diversos punts del litoral, i amb un calat apte en el seu interior, per permetre fondejar embarcacions, en un port natural interior de major o menor grau i diversos calats segons les époques. Els navegants desde l'época mesolitica trobarien en la seva ruta refugi i clemència en temps de temporal , i un ampar on poder pernoctar les embarcacions a les nits , be fossin de pesca (bots), balses o itinerants vaixells mercants , dedicats als comerços i transports navals de cabotatge .
Segons la mitologia grecoromana Minerva / Atenea era la deessa de la Saviesa i de la Guerra , i la deessa de l'Olivera , era filla de Júpiter , el déu de déus , i de Metis ( filla de Oceà ) . El déu Júpiter , es va fixar en Metis , que era una nimfa de notable bellesa , contemplant Júpiter va quedar enamorat d'ella , i per demostrar el seu amor se la va tragar , després d'empassar-se a la nimfa Metis ( la prudència ) , a Júpiter li va sobrevenir un terrible mal de cap , i no se li va acudir res més que demanar-li a Vulcà el déu del foc i dels metalls, que li colpegés amb la seva destral per obrir el seu crani . Vulcà va accedir i en fer-ho , una dona armada i perfectament protegida amb armadura va eixir de l'interior del cap de Júpiter , i així és com va néixer i va veure la llum Minerva la deessa de la Guerra i de la Saviesa . Minerva és també la deessa de l'Olivera-oliveres. Arran d'una baralla entre ella i Neptú déu de les aigües i els mars . Tots dos sempre en desacord , i els déus de l'Olimpo es van reunir per saber qui seria el protector de la futura ciutat d'Atenes . El que aconseguís donar-li el regal més útil a la ciutat, guanyaria . Minerva va oferir una olivera mentre que Neptú un cavall . L'olivera va ser considerat més útil perquè els permetria als homes viure . Elegida Minerva es va convertir en la protectora d'Atenes, ciutat que portaria el seu nom “Atenea” .
ADDENDA :
- L'existència d'un temple dedicat a una divinitat protectora grecoromana, com és Minerva , podria ser una evidència de la preexistència i activitat arcaica d'una instal-lació portuària o d'ancoratge fluvial a l'interior de l'albufera dels Anades i oberta al mar, en temps present ens queda una albufera totalment colmatada de sediments.
- Les referències no materials i els referents tangibles , addueixen a visualitzar els passos evolutius de la humanitat desde els territoris mesolitics i anteriors, entrellaçats i compartits per emanació del temps sobre l'espai terrenal comú, que l'entropía aproxima als temps pretèrits del passat històric grecoromà, baix la protecció confessa de la divinitat reinan en este territori: Minerva / Atenea. ( J.E.P.B ./Plana d' Albalat/2013 )


BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES :
  • Prades, J. E. (2012): “La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes”. Revista Mainhardt n.º73, agosto 2012.
  • Miñano Bedoya, Sebastián (1826):Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo II, .
  • Sos Baynat,Vicente(1959): “El valle de Miravet y “Les Agulles de Santa Agueda” (sep. Del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura t. XXXV e. octubre -Diciembre 1959.
  • Prades, J. E. (2014): “Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”. http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html.
  • Prades, J. E. (2014): “Municipios y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año 1962”.
  • Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
  • Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
  • Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
  • Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
  • Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
  • Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
  • Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.
  • Prades Bel, Juan E.(2013): Playa nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón. Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá, Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación Mis Pueblos, 2013.
  • Prades Bel, Juan E.(2005): Asentaments i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74, julio-diciembre 2005, pag. 139-151.
  • Prades Bel, Juan E.(2006): L'Aljub d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15 octubre 2006, serie temática Pels camins de la Ribera... .
  • Prades Bel, Juan E.(2006): L'esglesia d'Albalat(La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de noviembre , año 2006, pag.46, serie temática Pels camins de la Ribera...
  • Prades Bel, Juan E.(2007): La Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio , año 2007, pag.42, serie temática Fonts d'aigua.
  • Prades Bel, Juan E.(2006): Monolit i petroglifo de l'esglesia d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº94, 14 de diciembre, año 2006, pag.32, serie temática Pels camins de la Ribera....

No hay comentarios:

Publicar un comentario