GENT,
COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE
CASTELLÓ:
(Sinopsis):
RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…
Per: JUAN E. PRADES BEL, “Cróniques”, "Humanisme". (Autor del projecte: “ESPIGOLANT CULTURA", taller d'història, memòries i patrimonis).
(Temática): ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA (COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, C. V.).
"EL CORRAL DEL CERDÁ O CORRAL D'OÑA DE TORREBLANCA".
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.
INTRODUCCIÓ: El corral del Cerdá és un dels pocs corrals antics de ganado de bestià que queden al terme municipal de Torreblanca, el qual és una mostra testimonial escassa i descriptiva d'estos senzills tipus de construccions ancestrals, fets i construits a l'estil de l'antigor com tradicionalment s'han fet i pujat durant segles els corrals, amb l'utilizació de pedra seca i morter de terra, arena, graves i cals.
- Este article esta dedicat exclusivament al Corral del Cerdá, pero popularment es conegut com el corral d'Oña, i com a nom més antic era el de "corral del tío Pasqualillo", esta instal·lació ramadera va ser l'establiment de referència i fundació de la dilatada història d'una de les mítiques ramaderies de bous braus que ha tingut el terme de Torreblanca, és la ramaderia fundada per la família Crespo, coneguda entre la gent aficionada als bous de carrer i per tots els veïns de Torreblanca pel sobrenom de “Oña” (els bous d'Oña).
- Els Oña són una saga familiar de ramaders de bous braus que durant tres generacions han portat en el seu ADN el nom de Torreblanca per tots el pobles i places de la província de Castelló i de Terol, l'actual propietari d'este corral i continuador de la ramaderia de Oña és José Albert Llanes de Torreblanca.
- Alguns dels bous i vaques més populars de la ramaderia varen ser: Venenosa, Florista, Maravilla, Gitana, Salamera, Taroncha, i bous Carbonero, Bandejero, Morico, Revuelto i el bou més famós i d'exit que va ser el mític Valenciano.
DESCRIPCIÓ: El corral del Cerdá está ubicat en una mallà d'una vía pecuaria junt al pas del camí de la “Carrassa dels Mangraners”, esta mallada es troba al costat de la partició de distribució agrària de les partides rurals del “Cerdá” i de "Els Pascualets" en el terme municipal de Torreblanca.
- Varios corrals va ser ubicats i construits en esta mallada (descansadero de ganados) dels Pascualets, també dita del Cerdá, de La Pedrera o dels Mangraners, hi és junt al pas d'un assegador pecuari, que continua, amb l'inici d'un nou tram, és la carrerada ramadera local coneguda com la Carrassa dels Mangraners que a permitit durant segles arribar els ramats de bous i de rumians a les pastures del humedal del Prat de Torreblanca, a les marxa'ls i fins i tot a la mar a buscar el pas de la Canyada del Mar, i també els ramats, a través de esta via pecuària, podien accedir a les pastures del secà en les garrigues de la muntanya de la Mallà Grossa, els Revolcadors, Racó de la Medisa i altres indrets de les muntanyes de Torreblanca. El corral també està al costat del pas transversal NE-SO d'un antic camí ibèric, convertit en algún tram en l'actual camí del Cuartico (itinerari Torreblanca-Cuartico-Cabanes). La construcció original i l'ús no va ser la de fer-ne un sol corral com avui és el seu ús i propietat d'un sol amo.
- El corral ja estava fet molt antes de l'any 1926, un dels propietaris del corral y de les finques dels voltans es dia Vicente Fabregat Bruño i de apodo "Pascualillo", no obstan la construcció del corral pareix ser molt anterior, com dels segles XVIII-XIX.
- Els amos antics que el varen construir molt possiblement foren llauradors benestants, i varen construir dos recintes de sendes propietats, és un conjunt de dos corrals originalment rasos, sense cobert i que compartien la mateixa paret mitgera. La concepció original de la construcció va ser la de fer dos corrals simètrics adossats i destinats a albergar animals de ramaderia extensiva, originalment ambos corrals i tenien sendes casetes adossades a les parets exteriors de cada corral, junt a la porta d'entrada als recintes dels animals.
- Les planimetries d'ambos corrals són de planta rectangular, i varen ser construïts a meitat vessant d'un Tossalet, en la cara més arraserada al cara-sol que mira cap al Sud, este antic en principi “retiro de ganado” es troba molt arrecerat traç el paravent de la muntanya i queda ben amagat dels gèlids vents del Nort.
- Els dos recintes varen ser construïts intencionadament seguint el mateix desnivell de la pronunciada pendent de la muntanya, i assentat sobre un sol pelat de roca viva calcària cretàcica.
- El corral amb els anys ha anat suportant reformes i obres de manteniment, s'han elevat els murs de tancament més catxos per ser el més dèbils, és van obrir dos obertures adequant-les per a servir de moll de càrrega i descàrrega dels camions dels bous, i també fent un reforçament del perímetre d'obra nova amb blocs de formigó, huecos i ciment. A pesar del desgast per l'ús i per les reformes de a condicionament i manteniment de la instal·lació, el corral com a conjunt no a perdut la seua identitat i fisonomia.
- En l'actualitat de la segona dècada del segle XXI, la part Est del corral està en un estat prou original, en canvi el corral Oest està molt transformat, en este recinte es conserva una pedra-fita del corral, en general l'estat murer és bo i el conjunt conserva l'essència singular d'un corral antic. Avui dia encara dona alberg a caps de bestiar boví. Durant moltes dècades ha sigut el corral de referència de la ramaderia de bous braus d'Oña.
- (1) El Corral Est, amb unes mides de 20x13 metres i un total aproximat d'uns 260 m2 de superfície construïda, és un corral ras sense cobert, que está mol poc modificat. Va ser construït sobre una forta pendent i sobre un piso nu de roca calcària. La caseta que servia de refugi per als pastors té unes mides d'uns 8x4,5 metres aproximadament, esta adossada a la paret exterior del corral, al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, hi han uns tres metros de porta a porta, es tracta d'un habitatge per al pastor, el sostre és molt apuntat i és a dos aigües i està cobert per cabirons i teules de terra cuita.
- La porta de fusta té un recobriment de xapes de ferro en la part inferior amb la intenció de protegir la fusta de l'aigua, té un brancal alt de pedra i un fumeral d'extracció de fums en la part superior i més alta de l'interior de l'habitatge. Crida l'atenció el llindar travesser superior de la porta, és un llindar pla i gran, de pedra picada en bast, ressalta la curvatura superior per a descarregar les forces muraries carregades damunt d'ell i desviant el pes cap als laterals per evitar que col·lapse la llinda, és una pedra de llinda amb un disseny estudiat i típic en els tallers dels antics picapedrers de Santa Magdalena de Polpís dels segles XVIII i XIX.
- Un altre element llamatiu del corral és el gravat d'una creu gran d'uns 20 centímetres esculpida rústicament en el llindar de pedra de la caseta, va ser gravada en la part superior del pilar esquerre de la porta, es tracta d'una creu feta molt possiblement per alguns dels pastors que van habitar este corral. El motiu i la funció d'esta creu, ja que buscar-lo en el món de les supersticions, antigament en el precari mon rural i agrari precientífic de la comarca, es creia que col·locar una creu a la porta d'una casa podia arribar a protegir o minimitzar per als seus habitants dels efectes de les malalties i de les dolencies, en segles passats era freqüent i corrent que la gent per cumplir promesa fera creus tallades o amb materials que posaven en les llindes de les portes o de les finestres.
- El mateix succeeix amb els estables i corrals, llocs pel recolliment dels animals, una creu sobre la porta del corral o a l'interior de l'estable se suponia amb fe empírica que arribat el cas els podia arribar protegir d'algunes malalties, malediccións, del mal d'ull y contra els embruixamens dels animals i del corral.
- Esta creu de llindar que hi ha al corral del Cerdá forma part d'un pensament màgic arcaic que no ha desaparegut, ja que en l'actualitat són moltes les persones que segueixen creient en les facultats protectores de certs amulets, rituals o fórmules que almenys els reconforta empíricament en la part suggestiva més interior.
- Els pictogrames de creus ja tenien estes significacions i usos en la superstició popular dels humans arcaics com amulets protectors i màgics, en temps prehistòriques i en cultures molt més anteriors de què este tipus de pictograma fóra adoptat com a símbol religiós pel Cristianisme.
- (2) – El Corral Oest amb unes mides del recinte de 20x14 metres, amb un total aproximat d'uns 280 m2 de superfície construïda. Este corral en part està cobert i està molt més transformat que el corral continuo. L'antiga caseta de pastors va ser transformada i ampliada en una àrea per a fer el triador del bestiá i un carregador elevat, originalment la caseta del pastor estava adossada a la paret exterior al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, i en la mateixa posició i mides molt similars a la de l'altre corral. A l'engul Oest encara es conserva erigida una pedra-fita, que l'acredita com a corral amollonat lo qual son senyals per a poder ser ocupat o no. Coordenades: ETRS89, latitud 40º12'33,50''N, longitud 0º10'89,79'' E. X: 259.575,24. Y: 4.454.816,62.
- HISTORIA DE LA GANADERIA DE RESES BRAVAS DE DANIEL CRESPO "OÑA" DE TORREBLANCA. “En el término de Torreblanca, bueno para la crianza de bravo en la Comunidad Valenciana, se creó a partir de1926 la ganadería de "Oña". Después de la Guerra Civil 1936-39 el abuelo, José Crespo Gil, le compra a Samuel Flores, unas treinta vacas, trayéndolas a pie desde Albacete hasta las tierras de la Plana Alta de Castellón. Una vez en el Prat de Torreblanca, junta las "samuelas" con vacas del terreno y toros del terreno. Y así durante veinte largos años.
- En el año 1947 se le vende la mayor parte de la ganadería a Batiste "El Gallo", y este último le vendería una punta a L'Hortolà. Por otra parte el hijo del ganadero, Daniel Crespo Roca, Oña, y su primo Vicente Compte quieren seguir con el ganado bravo. Los cuales añaden animales de V. Peris, German Vidal y Lozano de Valdelinares. Aún asi la ganadería se queda corta para cubrir todos los festejos a realizar, ya que los animales necesitan descanso tras las actuaciones. Y deciden comprar una buena parte del ganado de Teranyana de Vilanova que era procedente de Dulio de la Pobla de Tornesa. Muchas de las ganaderias de nuestra comunidad han intercambiado vacas o sementales a lo largo de su historia, pero "Oña" realiza muy pocos refrescos de sangre.
- En el año 1972, le compra el resto de las vacas a Teranyana, que ya tenia origen de esto como hablamos en el capitulo I. Y más adelante una pequeña punta de vacas a Andrés Larios de Cuenca. Sus animales son famosos en la zona vendiéndole un buen lote a Besalduc de Sant Mateu en 1987, a Lucas de Villafamés en dos ocasiones en 1972 y 1974. A Juan Faet de Almenara incluyendo un toro y en 1993 a Germán Vidal.
- En 1999 Daniel Crespo le vende la ganadería, muy a su pesar, a José Albert Llanes, que mantiene el hierro. Los animales de "Oña" son poco corpulentos, culo de pollo y cuello fino. La arboladura les nace por encima de la testuz. Son listos, inquietos y de fuerte acometividad ante la presencia de la caña”. Articulo publicado en: calleyplaza.blogspot.com.es/2011/11/daniel-crespo-ona-capitulo-I.html.
ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN EMILIO PRADES):
- Agraiments a: José Albert Llanes, Daniel Crespo “Oña”, Amador Prades Domenech, Manuel Folgueroles Bellés.
- “Article en homenatge als pastors, hòmens d'animals, conscients dels batecs i relacións de les ánimes de la terra i de les llums del firmament, i dels lligams dels humans amb la naturalesa”. (JEPB, Torreblanca, 2015).
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
ARXIU
FOTO-IMATGE:
Fotografies
cedides per J. E. Prades Bel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario