GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓ:
(Sinopsis):
RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE.
PER
JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).
(Sèrie): LLOCS
I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DEL MUNICIPI DE TORREBLANCA EN LA COMARCA PLANA ALTA (CASTELLÓ).
LA
CARRERASSA DE LA RATLLA / “CARRASSA
DE LA RALLA”.
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
INTRODUCCIÓ: La colada o assegador de la Ratlla de Termes pertany al terme municipal de Torreblanca en la comarca de la Plana Alta (Castelló, Espanya), és tracta d'un antic i actualment encara està considerat com un pas de servei per al trànsit de bestiar a peu. Històricament este camí ramader ha format part de la xarxa de vies pecuàries dels territoris de l'antic regne de València, estes antigues vies i passos del bestià es van institucionalitzar al llarg de tot el Regne de València des del segle XIII fins a l'actualitat. Les històriques vies pecuàries medievals van ser protegides pels reis, on en els vials principals es cobraven impostos als ramaders, al atravessar ponts i fronteres de senyorius i regnes, no és el cas d'este assegador que té un recorregut autòcton per dins del terme de Torreblanca. L'assegador de la Ratlla de Termes és encara en l'actualitat una via pecuària en ús i un corredor mediambiental totalment recte, que permet als pastors i als ramats enllaçar les muntanyes de malees i garrigues amb la Canyada del Mar o Marítima que circula pel costat de la línia de costa. Els locals nomenen i coneixen a esta via pecuària local com la “carrerassa de la Ratlla”, que ha segut molt transitada i a permès als ramats especialment bovins ascendir cap a les muntanyes a pasturar als comuns de les malees del secà i boverals del Pla de les Roques, les Malees, i Revolcadors, majoritàriament permetia als pastors practicar una alternança entre pastius relativament pròxims, com són les garrigues de muntanya del secà i els plans agrícoles litorals i els "pastisals" del Prat pantanós de Torreblanca.
EXPOSICIÓ: La “carrassa de la Ralla” entra al terme municipal de Torreblanca procedent del veí terme de Benllóc per el Molló dels Tres Termes (Cabanes, Benllóc i Torreblanca). D'una quota aproximada d'uns 230 metres d'altitud sobre el nivell del mar, la carrerassa marxa en ràpid descens en direcció NO-SE, a buscar el pla litoral de Torreblanca, en una línia recta, que baixa en paral·lel a cavall sobre la mateixa línia jurisdiccional que separen els termes de Torreblanca i Cabanes. La carrerassa té una amplària legal de 15 metres, una longitud aproximada de 4.600 metres de recorregut des del Molló dels Tres Termes fins a la mar, passant en el seu descens per les partides rurals de la Cova d'en Cabás, Bonichous i Verdoyes, passa per la zona d'assarbs o marchals i per El Escarnat, acabant en la via pecuària de la Canyada de la Mar (també dita Marítima o Mediterrània) que circula pegada a la mar. El trànsit ramader d'aquesta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i ha segut molt utilitzat pel bestià que pasturaven en les deveses comunals i boverals de Torreblanca i que els permetia anar de la zona pantanosa del Prat de Torreblanca fins a les pastures de les garrigues del secà situades al cara-sols i ha les parts altes de les muntanyes. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar s'entrecreuen o conflueixen amb aquest pas uns altres camins i vials de comunicació tots orientats en direcció NE-SO, estos vials són: l'autopista AP-7 E-15, la carretera CN-340 , la Colada Camí vell de Castelló, el FFCC València-Barcelona, la Vereda de l'Atall, la Carrerassa de la Piqueta, la Carrerassa de Monet de d'Alt, la Carrassa de Monet de Baix-la Querola i acabant el seu recorregut finalment a morir en la mar, al enllaçar amb la Canyada del Mar (Marítima, Mediterrània). A les colades ramaderes els valencians les anomenem assegadors o assagadors, i tenen esta denominació els vials pecuaris que tinguen una amplària no superior als 20 metres.
ADDENDA: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
INTRODUCCIÓ: La colada o assegador de la Ratlla de Termes pertany al terme municipal de Torreblanca en la comarca de la Plana Alta (Castelló, Espanya), és tracta d'un antic i actualment encara està considerat com un pas de servei per al trànsit de bestiar a peu. Històricament este camí ramader ha format part de la xarxa de vies pecuàries dels territoris de l'antic regne de València, estes antigues vies i passos del bestià es van institucionalitzar al llarg de tot el Regne de València des del segle XIII fins a l'actualitat. Les històriques vies pecuàries medievals van ser protegides pels reis, on en els vials principals es cobraven impostos als ramaders, al atravessar ponts i fronteres de senyorius i regnes, no és el cas d'este assegador que té un recorregut autòcton per dins del terme de Torreblanca. L'assegador de la Ratlla de Termes és encara en l'actualitat una via pecuària en ús i un corredor mediambiental totalment recte, que permet als pastors i als ramats enllaçar les muntanyes de malees i garrigues amb la Canyada del Mar o Marítima que circula pel costat de la línia de costa. Els locals nomenen i coneixen a esta via pecuària local com la “carrerassa de la Ratlla”, que ha segut molt transitada i a permès als ramats especialment bovins ascendir cap a les muntanyes a pasturar als comuns de les malees del secà i boverals del Pla de les Roques, les Malees, i Revolcadors, majoritàriament permetia als pastors practicar una alternança entre pastius relativament pròxims, com són les garrigues de muntanya del secà i els plans agrícoles litorals i els "pastisals" del Prat pantanós de Torreblanca.
EXPOSICIÓ: La “carrassa de la Ralla” entra al terme municipal de Torreblanca procedent del veí terme de Benllóc per el Molló dels Tres Termes (Cabanes, Benllóc i Torreblanca). D'una quota aproximada d'uns 230 metres d'altitud sobre el nivell del mar, la carrerassa marxa en ràpid descens en direcció NO-SE, a buscar el pla litoral de Torreblanca, en una línia recta, que baixa en paral·lel a cavall sobre la mateixa línia jurisdiccional que separen els termes de Torreblanca i Cabanes. La carrerassa té una amplària legal de 15 metres, una longitud aproximada de 4.600 metres de recorregut des del Molló dels Tres Termes fins a la mar, passant en el seu descens per les partides rurals de la Cova d'en Cabás, Bonichous i Verdoyes, passa per la zona d'assarbs o marchals i per El Escarnat, acabant en la via pecuària de la Canyada de la Mar (també dita Marítima o Mediterrània) que circula pegada a la mar. El trànsit ramader d'aquesta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i ha segut molt utilitzat pel bestià que pasturaven en les deveses comunals i boverals de Torreblanca i que els permetia anar de la zona pantanosa del Prat de Torreblanca fins a les pastures de les garrigues del secà situades al cara-sols i ha les parts altes de les muntanyes. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar s'entrecreuen o conflueixen amb aquest pas uns altres camins i vials de comunicació tots orientats en direcció NE-SO, estos vials són: l'autopista AP-7 E-15, la carretera CN-340 , la Colada Camí vell de Castelló, el FFCC València-Barcelona, la Vereda de l'Atall, la Carrerassa de la Piqueta, la Carrerassa de Monet de d'Alt, la Carrassa de Monet de Baix-la Querola i acabant el seu recorregut finalment a morir en la mar, al enllaçar amb la Canyada del Mar (Marítima, Mediterrània). A les colades ramaderes els valencians les anomenem assegadors o assagadors, i tenen esta denominació els vials pecuaris que tinguen una amplària no superior als 20 metres.
ADDENDA: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí
ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades
Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes).
Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
-Prades
Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre
2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
-Prades
Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes
(Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros
D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
-Prades
Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón
y postas". Publicación en el “Llibre
Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any
2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012):
"Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)".
Publicación en el “Llibre de Festes
Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any
2012.
-Prades
Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes".
Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 ,
página 57 any 2012.
-Prades
Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia
medieval d'Albalat". Publicación
Llibre Festes Patronals
Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
-Prades
Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en
honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes
Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
-Prades
Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen" (La
Ribera de Cabanes).
Publicación
Llibre Festes Patronals
Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
-
Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la
Sal" (La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes
Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.
ARCHIVO: REBAÑOS DE OVEJAS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario