Translate

Mostrando entradas con la etiqueta vias pecuarias. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vias pecuarias. Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de diciembre de 2019

ALCALÁ DE XIVERT Y LA GANADERIA DE RECONQUISTA.

GENTES, COSTUMBRES, FOLKCLORES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor del proyecto: “ESPIGOLANT CULTURA”: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades.

RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR...

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

"ALCALÁ DE XIVERT Y LA GANADERIA DE RECONQUISTA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Una interpretación de campo sobre la evolución paisajista de las tierras del término de Alcalá de Xivert (Castellón, España), da como resultado la visión y la convicción de ver un territorio totalmente antrópico, y no se podría explicar la gran extensión del fenómeno agrario con los resultados visibles de una gran expansión agraria habida por todo el término municipal de Alcalá, sin tener en cuenta un referente y agente organizador de primer orden, como es la ganadería extensiva pastoril con sus referentes y referencias plasmadas en el territorio, como son las áreas de expansión, los montes de pasto, las ubicaciones estratégicamente ubicadas de sus rediles y las construcciones afines relacionadas directamente con dicha actividad histórica, económica y ganadera, con unos referentes lejanos, etnográficos y tangibles, y de referencias toponímicas provenientes de la cultura pastoril , que han sobrevivido al paso de los siglos. En el siglo XXI a pesar de estar el pastoreo en vía de extinción, extensible al olvido de las prácticas ancestrales y los oficios artesanos, un olvido que se hace bien patente en la sociedad del siglo XXI, pero todavía hay reminiscencias presentes y realidades tangibles que dan testimonio y son evidencias históricas de tales actividades arcaicas, que me apuntan a ver a la ganadería extensiva como una fábrica de patrimonio rural. 

- Enumero a continuación algunas de estas referencias ganaderas y patrimonios casi olvidados, provenientes del mundo pastoril en régimen extensivo, como son los corrales y las parideras, las corralizas, las casetas de pastores, barracas,  dehesas, montes particulares y montes públicos, las vías pecuarias, las cañadas, “assagadors”, “assegadors”, veredas, cordeles, caminos, coladas, carreradas, realengas, hitos, fitas, cursos fluviales, ríos, ramblas, barrancos, “desguassos”, balsas, bebederos, pozos de pastor, malladas, descansaderos, majadas, pasos, contadores, “amorradors”, “mosqueres”, “albellons”, pozos, fuentes, manantiales, senderos, “dresseres”, ganados estantes  y sedentarios, pastores en activo, la trashumancia,  los cuartos de pasto, los ganados y las especies ganaderas. Las ubicaciónes de corrales y corralizas, las áreas de pasto y la disposición de las vías pecuarias han sido elementos activos vertebradores y ordenantes del territorio y del paisaje primitivo de Alcalá de Xivert, siendo estos tres elementos, unos condicionantes activos y determinantes, sobre el desarrollo posterior agropecuario y la evolución del uso silbo-forestal y agrícola y demás resto de acciones antrópicas habidas históricamente sobre el territorio del término de Alcalá.

 - Toda está ordenación del territorio no es casual y se debe a razones y motivos históricos que han marcado el porque de esta disposición y proliferación de tal cantidad de vestigios de construcciones atribuibles a la actividad ganadera pastoril, con un modelo de ordenación  que  desde la antigüedad medieval del periodo cristiano se ha mantenido hasta el siglo XX, y todo comenzó a finales del siglo X-XI, cuando fue construido el castillo de Xivert, y la población islámica estaba extendida por casi todo el término, su actividad principal era la agricultura y la ganadería, y existían muchos corrales pero el modelo de explotación ganadera y pastoril islámica terminó con la conquista cristiana, creando un modelo post-reconquista de ordenación de la ganadería extensiva que ha pervivido hasta el siglo XX, y es la causa y el motivo de la construcción a lo largo de este período de la historia de los corrales y corralizas “gaspacheras” del término de Alcalá. La historia de este proceder comenzó en el siglo IX, cuando Aragón dejó de ser un pequeño reino pirenaico de economía silbo-pastoril y se extendió hacia el Sur en un proceso que duró cerca de dos siglos, a la conquista de ricos valles agrícolas y populosos pueblos y ciudades. Sus protagonistas fueron los hombres de la reconquista, gentes de mentalidad guerrera y pastoril, y la ganadería lanar fue la fuerza motriz para la expansión territorial hispánica en la Edad Media. 
- A partir de la conquista y su inmediata del Valle del río Ebro en el siglo XII con repoblación cristiana, los ganaderos aragoneses se aseguraron pastos de invierno para sus ganados, pero tuvieron que concordar y adecuar sus intereses con los de la agricultura de regadío, la hortícola, cerealista, arborícola y de secano. Con la toma de Valencia, alejada la frontera y lejos los conflictos bélicos, la integridad y los riesgos para el tránsito de los rebaños disminuyó, y se empezó a dedicar en el Maestrazgo grandes áreas de terreno exclusivamente dedicados para pastos de ganado ovino, y se asentaron las bases del negocio lanero medieval. La trashumancia con bajadas del ganado de la alta montaña aragonesa a hacer la invernada a las zonas litorales se consolidó entre la conquista de Teruel (año 1170) y la de Valencia (año 1238). Siendo el Bajo Ebro catalán y en el Maestrazgo castellonense, áreas de expansión militar, repobladora y foral de los aragoneses, y también de trashumancia invernal para sus rebaños incluyendo también el término de Alcalá de Xivert. 
- Durante los siglos XIV y XV, los ganaderos se especializaron en la producción de lana de oveja, lo cual generó una fuerte competencia entre ellos, en función de la explotación de los pastos de verano-invierno, la adecuación de las razas ovinas y el control de las infraestructuras ganaderas de la trashumancia. Esta producción de lana con vista a la exportación al mercado internacional, incentivó el crecimiento de los ganados, el asociacionismo de los pequeños y medianos productores, y la fuerte inversión en el sector ganadero por parte de los poderosos. Fue durante siglos una intensa actividad que acabo erigiéndose en una auténtica fábrica de patrimonio, que generó una serie de elementos arquitectónicos que constituyen un legado tangible para la interpretación paisajista del territorio. 
- Esta introducción histórica marca un punto de partida a tener en cuenta para entender y conocer el como y porque de los fundamentos de la importante actividad ganadera trashumante y estante del termino de Alcalà de Xivert que perduró desde la época medieval hasta el siglo XX. Quedando definido para mí, que la ganadería y el pastoreo es una actividad económica que va históricamente unida y ligada a los fundamentos originarios como realidad existencial de Alcalà de Xivert como entidad, término y municipio. 
ADDENDA: Adiciones y complementos sobre la temática y motivos del articulo (Por Juan E. Prades):
   Las capitulaciones contempladas en la “Carta Fidelitas” otorgada a Xivert, con fecha de 28 de abril de 1234, donde el monarca Jaime I respetó la religión, leyes y costumbres de los valenciano-musulmanes, confirmó sus franquicias, y acordó grandes favores a los principales de entre ellos, sin que se incrementaran las cargas e impuestos. La “carta Fidelitas” o “Capitulación” otorgada a Chivert, concertada entre los Templarios y los musulmanes, fue firmada el 28 de abril de 1234.
(Textos e imágenes Juan E. Prades Bel)
FUENTES, BIBLIOGRAFIA: 
- Prades Bel, Juan Emilio: “ Els corrals antics i altres construccions pastorils del terme de Alcalà de Xivert, catalogació-inventari (I).  Publicación Revista Mainhardt.
- Prades Bel, Juan Emilio (2010) : “ Els corrals antics i altres construccions pastorils del terme de Alcalà de Xivert, catalogació-inventari (II). Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº 66/abril/2010 , págines 38-40, any 2010. 
- Prades Bel, Juan Emilio: “ Els corrals antics i altres construccions pastorils del terme de Alcalà de Xivert, catalogació-inventari (III). Mainhardt nº68, desembre 2010, págines56-57.
- Prades Bel, Juan Emilio(2012): "Les pedres de centella". Publicación Revista Aigua Clara nº 24, D.L.CS-185-2004, any 2012, pag.24.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Recopilación etnográfica pastoril  de corrales medievales, modernos, contemporáneos, y otras construcciones afines y elementos naturales, antrópicos y geográficos de uso por los pastores del término de Alcalà de Xivert (Castellón)”. Inédito.
- Prades Bel, Juan Emilio(2008): "Corral del tío Pradas, campo de petroglifos en Zucaína". Publicación Revista El Borrazón nº21, páginas 6-9, año 2008.






jueves, 3 de octubre de 2019

AÑO 1955: SUBASTA DE LAS OBRAS DE DEFENSA DEL LITORAL EN LA PLAYA DE TORRENOSTRA.


GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TORREBLANCA Y TORRENOSTRA:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

"AÑO 1955: SUBASTA DE LAS OBRAS DE DEFENSA LITORAL EN LA PLAYA DE TORRENOSTRA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.(Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar y sentir un mundo de vidas muy diferentes a la mía. JEPB).


EXPOSICIÓN:
B. O. del E.= Núm. 293, 20 octubre 1955, páginas 6341 y 6342. Publicado en el Boletín Oficial del Estado, textos:
Anunciando la subasta de las obras de "Defensa litoral en la playa de Torrenostra" en la provincia de Castellón. En virtud de lo dispuesto por Orden de 1 de septiembre de 1955, esta Dirección General ha señalado el día 17 de noviembre próximo, a las once horas, para la adjudicación en pública subasta de las obras de "Defensa litoral en la playa de Torrenostra", provincia de Castellón, cuyo presupuesto asciende a la cantidad de un millón setecientas veinticinco mil quinientas dieciséis pesetas con noventa y seis céntimos (pesetas (1.725.516,96). La licitación se celebrará en Madrid, en la Dirección General de Puertos y Señales Marítimas, del Ministerio de Obras Públicas, en los términos prevenidos por la Instrucción de 11 de septiembre de 1886, Real Orden de 30 de octubre de 1907, Ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda Pública de 1 de julio de 1911 y demás disposiciones vigentes, hallándose de manifiesto para conocimiento del público el presupuesto, condiciones y planos correspondientes en dicho Ministerio y en el Grupo de Puertos de Castellón. Se admitirán proposiciones en el Negociado correspondiente del Ministerio de Obras Públicas, en las horas hábiles de oficina, desde el día de la fecha hasta las trece horas del día, 11 de noviembre de 1955, y en la Jefatura de Obras Públicas de Castellón en los mismos días y horas. Las proposiciones, ajustadas al modelo adjunto, se redactarán en castellano y se extenderán en papel sellado de sexta clase (4,70 pesetas), debiendo presentarse en pliego cerrado, en cuya portada se consignará que la licitación corresponde a esta contrata. A la vez, pero por separado y a la vista, deberá presentarse con cada pliego el oportuno resguardo justificativo de haber constituido del modo que previene la referida instrucción y el pliego de condiciones particulares y económicas la garantía que se requiere para tomar parte en la licitación, por un importe de treinta mil ochocientas ochenta y dos pesetas con setenta y cinco céntimos (30.882,75), cantidad que ha de consignarse en metálico en efectos de la Deuda Pública o en cualquiera otra clase de valores que tengan legalmente concedido este privilegio, a los tipos asignados por las disposiciones vigentes y acompañando al resguardo, en su caso, la póliza de adquisición de los valores, suscrita por Agente de Cambio y Bolsa. Igualmente deberá acompañar a cada proposición, debidamente legalizados, cuando proceda, y también por separado y a la vista:
- 1.º Documento de identidad del licitador.
- 2.° Documentos que acrediten la personalidad del mismo, si actúa en nombre de otro.
- 3.° Tratándose de Empresas, Compañías o Sociedades, además de la certificación relativa a incompatibilidades que determina el Real Decreto de 24 de diciembre de 1928, documentos que. justifiquen su existencia legal e inscripción en el Registro Mercantil, su capacidad para celebrar el contrato y los que autoricen al firmante de la proposición para actuar en nombre de aquélla, debiendo estar legitimadas las firmas de las certificaciones correspondientes. Si concurre alguna entidad extranjera, debe acompañar certificado de legalidad de la documentación que presente referente a su personalidad, expedida bien por el Cónsul de España en la nación de origen, o bien por el Cónsul de esa nación en España.
- 4.° Declaración, para las personas naturales, y certificación, en el caso de Empresas. de no estar comprendidos en ninguna de las incompatibilidades que, para contratar con el Estado, establece el artículo 48 de la Ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda Pública.
- 5.° Justificación de hallarse al corriente en el pago de los seguros sociales y contribución industrial o dé Utilidades.
- 6.° Cuantos otros documentos se requieran en el pliego de condiciones particulares y económicas como necesarios para tomar parte en la licitación de esta contrata. En el caso que resultasen dos o más proposiciones iguales, se verificará en el acto licitación por pujas a la llana, durante el término de quince minutos, entre los licitadores de aquellas proposiciones, y si terminado dicho plazo subsistiese la igualdad, la adjudicación se decidirá por medio de sorteo.
- Madrid, 7 de octubre de 1955.= El Director general, G. Pérez Conesa. 

Modelo de proposición: Don ........ con residencia en ........ provincia de ........ calle de .........  núm. ....... según documento de identidad núm........... expedido por ........ enterado del anuncio publicado en el BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del día ...... de ........ y de las condiciones y requisitos que se exigen para la adjudicación en pública subasta de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra», provincia de Castellón), se compromete a tomar a su cargo la ejecución de las mismas, con estricta sujeción a los expresados requisitos y condiciones, por la cantidad de ...... (Aquí la proposición que se haga, admitiendo o mejorando, lisa y llanamente, el tipo fijado. Se advierte, además, que será desechada toda proposición en que no se exprese claramente la cantidad en pesetas y céntimos, escrita en letra, por la que se compromete el proponente a la ejecución de las obras, así como toda aquella en que se añada alguna cláusula.) Así mismo se compromete a que las remuneraciones mínimas que han de percibir los obreros de cada oficio y categoría. empleados en las obras, por ornada legal de trabajo y por horas extraordinarias, no sean inferiores a los tipos legalmente establecidos. / (Fecha y firma del proponente.) 4.006-A. C.
Torrenostra del siglo XXI
ADJUDICACIÓN DE LAS “OBRAS DE DEFENSA LITORAL DE LA PLAYA DE TORRENOSTRA”.
B. O. del E.—Núm. 336 2 diciembre 1955. Página 7280.
Dirección General de Puertos y Señales Marítimas
Adjudicando definitivamente a don Rafael Igoa Moreno la ejecución de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra» (Castellón). Visto el resultado de la licitación celebrada en la Dirección General de Puertos y Señales Marítimas el día 17 de noviembre de 1955, Este Ministerio ha resuelto adjudicar definitivamente la ejecución de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra». en la provincia de Castellón, al único postor, don Rafael Igoa Moreno, en la cantidad de un millón setecientas ocho mil pesetas (1.708.000), que  en su relación con el presupuesto de contrata aprobado, de un millón setecientas veinticinco mil quinientas dieciséis pesetas con noventa y seis céntimos (pesetas 1.725.516,96), representa una baja de diecisiete mil quinientas dieciséis pesetas con noventa y seis céntimos (17.516,96) en beneficio del Estado. Lo que en cumplimiento de la orden
ministerial de esta fecha comunico a V. S. para su conocimiento, el del Ingeniero Director y efectos procedentes» Dios guarde a V. S. muchos años. Madrid, 23 de noviembre de 1955.

—El Director general, G. Pérez Conesa. Sr. Presidente de la Comisión Administrativa de Puertos a cargo directo del Estado.
Torrenostra

Torrenostra
Torrenostra

Torrenostra




miércoles, 2 de octubre de 2019

AÑO 1954: LA DESECACIÓN DE LAS LAGUNAS DE ALBALAT Y MIRAVET

GENTES, COSTUMBRES, FOLCLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Temáticas): DATOS PARA LA HISTORIA DEL PARQUE NATURAL DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA (CASTELLÓN, ESPAÑA).

"AÑO 1954: LA DESECACIÓN DE LAS LAGUNAS DE ALBALAT Y MIRAVET DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE CABANES".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓN: Secuencias históricas, antrópicas y económicas, sobre el antiguo cultivo del arroz y los intentos de implantación de este cultivo agrícola, en el humedal llamado el Prat de Cabanes y Torreblanca, dichos acontecimientos de transformación y planificación integral agrícola del humedal ocurrieron en los años 40-50 del pasado siglo XX.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL (Sic):

Boletín Oficial del Estado— Núm. 258 15 septiembre 1954. Páginas 6204 y 6205. DECRETO de 10 de agosto de 1954 por el que se autoriza al Ayuntamiento de Cabanes (Castellón), para desecar los terrenos pantanosos de su término municipal denominados Lagunas de Albalat y Miravet, con arreglo a las condiciones que se indican. Por Decreto de veintinueve de agosto de mil novecientos- treinta y cinco («Gaceta» del treinta y uno), sé otorgó a don Antonio Vidal Suárez la concesión de desecación y saneamiento de los terrenos pantanosos en término de Cabanes (Castellón), denominadas lagunas de Albalat y Mirabet, con arreglo a lo preceptuado en la Ley de veinticuatro de julio de mil novecientos dieciocho, aprobándose como presupuesto subvencionable el de contrata, por un valor de dos millones ciento cuarenta y cinco mil trescientas ochenta y cuatro pesetas con ochenta céntimos, y fijándose como subvención el cincuenta por ciento de dicho presupuesto, o sea un millón setenta y dos mil seiscientas noventa y dos pesetas con cuarenta céntimos. , Por Decreto de veinte de febrero de mil novecientos cuarenta y ocho (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del veinticinco), se autorizó a este Ministerio para transferir el aprovechamiento a favor del Ayuntamiento de Cabanes, cuya transferencia ha tenido lugar por Orden ministerial de trece de diciembre de mil novecientos cuarenta y ocho (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del veintitrés. La Corporación Municipal ha presentado un nuevo proyecto reformado del aprovechamiento, en vista de la imposibilidad de adaptar las obras al proyecto aprobado, acerca del cual se ha 'informado favorablemente por el Consejo de Obras Públicas y por el Consejo de Estado, siempre a base de mantenerse la subvención acordada. En virtud de lo expuesto, a propuesta del Ministro de Obras Públicas y previa deliberación del Consejo de Ministros,

DISPONGO:

Artículo único.—Se autoriza al Ayuntamiento de Cabanes (Castellón) para desecar los terrenos pantanosos de su término municipal denominados lagunas de Albalat y Mirabet y su posterior reducción a cultivo en la extensión comprendida entre la rama, Norte del canal de circunvalación, construido al amparo de la concesión otorgada sobre dichos terrenos, a don Luciano Bautista Muñoz y consocios, en veinticuatro de mayo de mil ochocientos sesenta y tres y posteriormente a don Antonio Vidal Suárez, en veintinueve de agosto de mil novecientos treinta y cinco, y el mar Mediterráneo, cuya superficie es de quinientas cincuenta y dos hectáreas y sesenta áreas, v limita: al Norte, con el término de Torreblanca; al Oeste, con el de Cabanes; al Sur, con el de Oropesa, y al Este, con el mar Mediterráneo, con las siguientes condiciones:

PRIMERA. - Las obras se ejecutarán en sus líneas generales con sujeción a las que se definen en el proyecto reformado presentado por el peticionario, que suscribe el Ingeniero de Caminos don Adolfo Machinandiarena. 

SEGUNDA. - Se declararán de utilidad pública las obras objeto de la presente concesión, a los efectos de la aplicación de la Ley de diez de enero de mil ochocientos setenta y nueve, así en cuanto a la expropiación de terrenos como a ocupaciones definitivas o temporales, y se aprueba, para su ejecución total, un presupuesto de contrata de siete millones ochocientas veintiocho mil seiscientas cincuenta y cinco pesetas con noventa y siete céntimos, aunque a efectos subvencionables se considerará el del proyecto primitivo de dos millones ciento cuarenta y cinco mil trescientas ochenta y cuatro pesetas con ochenta céntimos.

TERCERA. - Se concede para la desecación y saneamiento de la totalidad de los terrenos, cuya demarcación se concreta en el preámbulo de estas condiciones, una subvención- de un millón setenta y dos mil seiscientas noventa y dos pesetas con cuarenta céntimos, que serán abonada al peticionario, previo descuento de ochenta y un mil novecientas noventa y seis pesetas con quince céntimos, a que asciende él valor de las obras ejecutadas por el anterior concesionario, que son aprovechables.

CUARTA. - Las obras deberán, comenzarse en el plazo de tres meses, a contar de la fecha de aprobación de este proyecto reformado, y terminarse a los tres años y tres meses de su comienzo, pero ajustándose su velocidad de ejecución a los plazos que a continuación se fijan:

Primer plazo: Quince meses. — Construcción de las golas, terminación del cordón de defensa litoral y terminación de los canales principales.

Segundo plazo: Doce meses. — Terminación de los canales secundarios y saneamiento completo de las parcelas una al dieciséis.

Tercer plazo: Doce meses. — Saneamiento completo de las parcelas dieciséis al treinta y dos y total terminación de las obras.

QUINTA. — La subvención será abonada al concesionario en tres anualidades, previas las certificaciones de la Con federación Hidrográfica del Júcar que acrediten la completa terminación, con arreglo a condiciones, de las obras ejecutadas en cada plazo de los citados en el artículo anterior, siendo las cuantías de dichas anualidades las que siguen: Primera anualidad, trescientas sesenta y siete mil ciento sesenta y cuatro pesetas con sesenta y un céntimos. Segunda anualidad, doscientas setenta y dos mil ochocientas setenta y cuatro pesetas con sesenta y un céntimos. Tercera anualidad, trescientas cincuenta mil seiscientas cincuenta y siete pesetas con tres céntimos.

SEXTA. — Las obras se ejecutarán bajo la inspección de la Confederación Hidrográfica del Júcar, a la que el concesionario habrá de dar conocimiento del comienzo y terminación de las correspondientes a cada plazo, levantándose acta de replanteo y reconocimiento final de cada grupo de obras, a fin de acreditar el cumplimiento de las cláusulas de esta concesión.

SÉPTIMA. — Serán respetadas en su disfrute actual todas las servidumbres legítimas existentes, dejándose a lo largo del litoral un camino de seis metros de ancho a partir de la mayor pleamar, para lo cual todo el canal de desagüe que lo intercepte tendrá su puente correspondiente.

OCTAVA. — El concesionario facilitará a las concesiones mineras enclavadas en la zona objeto de la desecación el terreno que aquéllas necesiten para su explotación, previo pago de su importe, determinado, en caso de desavenencia, con arreglo a las disposiciones de la Ley y Reglamento de expropiación forzosa.

NOVENA. — Sin que la parte de zona solicitada contigua al mar pierda su carácter de zona marítimo-terrestre de dominio público, se respetará en dicha zona, y a partir de la máxima pleamar, una faja de seis metros de ancho para el salvamento de náufragos y vigilancia del litoral, a cuyo fin se dotarán las desembocaduras de las golas y canales de desagüe de los puentes de pasos necesarios.

DÉCIMA. — Esta concesión se entiende hecha sin perjuicio de tercero, salvo el derecho de propiedad, y sujeta a cuanto con carácter general prescribe la vigente Ley de Aguas y la de veinticuatro de julio de mil novecientos dieciocho, creando auxilios para la desecación de lagunas y marismas, eh lo que no se modifique por estas condiciones.

UNDÉCIMA. — Queda el concesionario obligado al cumplimiento de las disposiciones vigentes de carácter social y protección a la producción nacional, o a las que puedan dictarse en lo sucesivo con este carácter que le afecten. 

DUODÉCIMA. — Caducará esta concesión por incumplimiento de una cualquiera de estas condiciones y en los casos previsto en las disposiciones vigentes, declarándose la caducidad con arreglo a la Ley de Obras Públicas y Reglamento para su aplicación. Así lo dispongo por el presente Decreto, dado en San Sebastián a diez de agosto de mil novecientos cincuenta y cuatro.

FRANCISCO FRANCO
El Ministro de Obras Públicas, FERNANDO SUAREZ DE TANGIL Y ANGULO.
B. O. E.— Núm. 258 15 septiembre 1954.
Humedal del Prat 

ADDENDA, ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 






miércoles, 25 de septiembre de 2019

LA ERMITA DE SAN JOSÉ DE TORREBLANCA

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE TORREBLANCA-TORRENOSTRA.

"LA ERMITA DE SAN JOSÉ DE TORREBLANCA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

La ermita de San José de Torreblanca, es también conocida como la ermita de la torre del Marqués, ermita de la torre de San José o ermita de la torre de Doña Blanca, actualmente la ermita parece estar desacralizada, y la presencia de esta construcción sacra es casi desconocida para una gran mayoría de los vecinos de Torreblanca. 

- La ermita está contigua al paso de un antiguo camino romano, que sería el posterior camino de San José, y también es vía pecuaria utilizada por las gentes del campo y por los pastores locales y sus rebaños. 

- El edificio de la ermita es de unos 48 metros cuadrados (9x6 metros), fue construida casi enfrente a la derecha de la torre del Marqués de Villores, y citada en el año 1845 por Madoz como la Torre de San José. 

- La construcción de la vía del ferrocarril por la compañía de los “Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona” (A.V.T), en el año 1863, y la posterior inauguración de la línea férrea de Castellón hasta Ulldecona el 12 de marzo del año 1865, afectaron el trazado del camino, el ferrocarril ocupó parte del trazado original del antiguo camino romano a su entrada en el término de Torreblanca, teniendo que habilitar un nuevo trazado del camino rural de San José a excepción del tramo cercano a la torre, los posteriores vallados de las vías del ferrocarril y la anulación de todos los pasos de nivel, por donde se cruzaban las vías, suprimió mucho del tráfico de labradores, carros y ganados por este camino de San José, posteriormente los propietarios de la finca del Marqués pidieron desviar el tráfico rodado a su paso por su finca, por arriba de la torre de San José, y cedieron el permiso para circular por ahí, lo que significo el desvío del camino por más arriba, anulando el paso de la gente por delante de la ermita y de la torre, quedando un tramo del paso antiguo del camino original  romano de San José, para uso privado de la finca, lo que a favorecido el olvido de la población local de la existencia y devoción de dicha ermita local de San José, muy recordada en los siglos XIX y XX. Al comienzo de la guerra civil 1936-39, la ermita fue saqueada y desacralizada. Existió en el lugar población ibérica y romana.

CITAS TEXTUALES DE LA ERMITA DE SAN JOSÉ, BIBLIOGRAFIA:
- Año 1845: “Iglesia parroquial (San Bartolomé) de primer ascenso, servida por un cura de provisión real y ordinaria, y tres beneficiados de patronato familiar, y dos ermitas bajo la advocación de San Francisco Javier y San José, situado a 1/4 de hora de la carretera hacia el mar. Confina el TERM. por N. con Alcalá de Chisvert; Este el mar Mediterráneo; Sur Cabanes, y Oeste Villanueva en su radio comprende la torre llamada de San José, de propiedad del señor marqués de Villores,”. Título “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España”. Autor Pascual Madoz (1.845).
- Año 1890: “Tiene dos ermitas dedicadas á San Francisco Javier y á San José”.  Título “Guía oficial de Castellón y su provincia y almanaque para 1890”, el autor y editor era Venancio Soto.
- Año 1896: “Tiene las ermitas de San Francisco Javier y San José, á 1 kilómetros”. Título “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”. Autores Carlos Llinás y José Vilaplana, publicado en el año 1896 por la Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia
- Año 1925: “Templo y ermitas. - La parroquia está dedicada a San Bartolomé, y ermitas de San Francisco Javier, San José y un Calvario”.  Título “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925”. Autor Manuel Bellido Rubert.
- Año 1922: “Templo y ermitas. - La parroquia es magnífica, y está dedicada a San Bartolomé, y hay cerca de la población las ermitas San Francisco Javier, San José y un Calvario”.  Título “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1.922”. Autor Manuel Bellido Rubert.
- Año 1921: “Tiene dos ermitas dedicadas a San José y a San Francisco”. título “Castellón. Título “Guía comercial de la provincia, 1921”. Editorial Hijos de J. Armengot.
ADDENDA: Adiciones y complementos sobre la temática y motivo del articulo (Por Juan E. Prades):
SANTORAL: El santo de José en España, se celebra en 24 fechas distintas. Aquí las fiestas ordenadas por día y mes para el año 2019.
4 de febrero San José de Leonisa, confesor
15 de febrero San José, diácono
12 de marzo San José Zhang-Dapeng, catequista seglar y mártir
17 de marzo San José de Arimatea, mártir
20 de marzo San José, mártir
23 de marzo San José Oriol, confesor
7 de abril San José de Steinfeld, beato
22 de abril San José, mártir
30 de abril San José Benito Cottolengo, confesor
4 de mayo San José María Rubio, sacerdote
20 de junio San José, anacoreta
21 de junio San José Isabel Flores Varela, sacerdote y mártir
23 de junio San José Cafasso, presbítero
24 de junio San José Yuan, sacerdote diocesano y mártir
26 de junio San José María Robles Hurtado, sacerdote y mártir
7 de julio San José María Gambaro, sacerdote
15 de julio San José, obispo y mártir
20 de julio San José el Justo, confesor
29 de julio San José Zhang Wenlan, mártir
25 de agosto San José de Calasanz, presbítero y patrón
10 de septiembre San José Salvanés de San Francisco, beato y mártir
18 de septiembre San José de Cupertino, mártir
20 de septiembre San José María de Yermo y Parres, sacerdote y mártir
14 de noviembre San José Pignatelli, confesor
BIBLIOGRAFÍA:
- Estrada, J. Lluís; Jarque, Annabel; Linares, Josep C. (1998): “Arquitectura de reconquista al norte del país valenciano: Iglesias de arcos diafragma a las comarcas de Castelló (siglo XIII)”. Forum de investigación, núm. 3, 1998, pp. 1-8. ISSN: 1139-5486.
- Zaragoza Catalán, Arturo (2009): “A propósito de las bóvedas de crucería y otras bóvedas medievales”. Anales de Historia del Arte, Vol. Extra: Cien años de investigación sobre arquitectura medieval española, 2009, pp. 99-126. ISSN: 0214-6452.
- Marín Sánchez, Rafael (2011): “Bóvedas de crucería cono nervios prefabricados de yeso y de ladrillo aplantillado”. A: S. Huerta; I. Gil; S. García; M. Taín (eds.). Actas del Séptimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción. Santiago de Compostela, 26 - 29 de octubre de 2011. Madrid: Instituto Juan de Herrera, 2011, pp. 841-850 [Consulta: 22 de enero de 2015].
- Rodríguez Culebras, Ramón (1983): “Torreblanca. Calvario”. A: Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana. vol. II (en catalán y castellano). Valencia: Generalitat Valenciana, 1983, pp. 200-207. ISBN 84-500-8938-7.
- Rodríguez Culebras, Ramón (1985): “La iglesia fortaleza de San Francisco de Torreblanca”. Centro de Estudios de la Plana, núm. 1, enero-marzo 1985, pp. 57-64.







domingo, 22 de septiembre de 2019

LA CORRALISSA DELS BOTIFARRES EN LA MALLÀ DEL CERDÀ (TORREBLANCA).

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE TORREBLANCA-TORRENOSTRA.

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME MUNICIPAL DE TORREBLANCA.


"LA CORRALISSA DELS BOTIFARRES EN LA MALLÀ DEL CERDÀ DE TORREBLANCA".

Corral del Cerdá, de Pasqualillo, o de Oña.
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ:

Este article està dedicat a la Corralissa de la família dels Botifarres, també coneguda com la “corralissa dels Pasqualets”, és tracta d'una antiga instal·lació d'ús ramader del terme de Torreblanca, ubicada en una mallà (mallada) o descansador per a les raberes de ganado (ramats de bestiar).

EXPOSICIÓ: El lloc on va ser construïda la Corralissa dels Botifarres és una confluència de diferents camins agraris i pecuaris, i el motiu del seu estar i el perquè va ser construïda la corralissa, era el de donar un servei de retiro per a sestejar o dormir a les raberes que pogueren passar per la dita via pecuària o assegador amb la finalitat d’obtenir els fems que és depositassen l’interior de la construcció com a prestacions per l’hospedatge. El tràfec de raberes anant i venint per l'assegador ja són escassos i quasi és una memòria que tan sols forma part d'un passat amortitzat, però el lloc no perd importància perquè continua sent un patrimoni cultural i històric que a estat en ple ús des de l'edat mitjana fins finals del segle XX. Les vies pecuàries son patrimoni antes i ara, amb una història de segles en vigor i on sempre han estat sotmeses a algun tipus de règim jurídic, que en l'actualitat està regulat per la Llei 3/95 de vies pecuàries, que defineix les vies pecuàries com rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader. En l'article 3.1 de la Llei 3/1995 sobre l'actuació de les comunitats autònomes es troba un dels fins marcats per aquesta llei: Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries. Esta corralissa és un d'eixos llocs oblidats i amagats per la seva precarietat i senzillesa tan bàsica d'un recinte de parets de pedra amuntonà aplicà en sec, però que desprén borrosos detalls de pràctiques ancestrals del noble ofici de pastor i d'una cultura pastoril amortitzada i desapareguda. La corralissa hi ha fa uns anys que no acull als ramats locals, trastermitants i transhumants com va fer en el passat, els majors usuaris en l'últim segle han segut els ramats de bous de les ganaderies locals i de ganaderies forasteres que també en venien a córrer per les festes majors del poble per Sant Bartomeu, a finals d'agost, quant s'acabaven la tarde de bous era ja de nit, i soltaven tot el corro de bous i vaques pel carrer Sant Antoni (l'eixida) fins al carrer de Colón de la carretera de Vilanova en què els feien torçar cap al camí Vell de Castelló on els esperaven els mansos per a reunir-los, per este camí se so-segaven els bous i feien cap a la carrerassa dels Mangraners i d'ahí cap a la muntanya a dormir a la corralissa, si eren els bous del poble al mateix lloc però cada ramader tenia el seu propi corral, i l'endemà al matí es ficaven de nou tots en camí a recórrer més pobles i a pasturar pel camí. Actualment els bous és desplacen a les festes dels pobles en camió.

DESCRIPCIÓ: La corralissa dels Botifarres es troba al costat de la partició agropecuària de les partides rurals del “Cerdá” i de "Els Pascualets" en el terme municipal de Torreblanca, a la part sud de la corralissa hi han tres corrals més, i tots corrals de bous braus (corral de la ganaderia d'Oña o corral de Pasqualillo, corral del Chato i corral del Sº Lluis), les quatre instal·lacions ramaderes estan ubicades al costat del pas d'un assegador de ganado, i en un descansador de la via pecuària o assegador de la “Mallá del Cerdà”, on comença la ”Carrerassa dels Mangraners”, es una via ramadera recta com un fil que continuava i permetia arribar als ramats de bous i a altres raberes a les pastures del humedal del Prat de Torreblanca, anar a les marxa'ls i els bous arribaven pasturant fins i tot a la mar. Els ramats de bous, cabres u ovelles igualment, a través de esta via pecuària podien accedir i adentrarse i pujar a les extenses pastures del secà, en les garrigues y comunes de muntanya de la Mallá Grossa, els Rebolcadors, Racó de la Medisa i altres indrets de les muntanyes de Torreblanca o pasar als termes veïns. La corralissa també està al costat del pas de l'actual camí del Cuartico (Torreblanca-Cuartico-Cabanes), per on baixaven algunes raberes transhumants que feien cap per la via de Mosqueruela al Pla de l'Arc de Cabanes, al mas d'Enqueixa i a la pnan litoral de Albalat. La planimetria d'esta corralissa ibèrica és d'una sola planta amb una tendència quadrada de 33x33x36x38 metres de llarg de cada mur, no te cap tipus de distribució interior, els animals havien d'estar al ras sense cap tipus de cobert, la corralissa ocupa la part superior del tossalet aprofita'n algun tipus de recurs o construcció anterior, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'aproximadament uns 1.270 metres quadrats de superfície interior. La part interior del recinte és quebrat i segueix el contorn sinuós i quebrat de la muntanya, el sòl té una pendent pronunciada, en l'interior hi ha oliveres i ullastres que donen ombra dins del corral i permeten fer d'amorrador per a sestejar el bestià a les migdiades de l'estiu , tot el recinte està murat amb pedra seca i va ser construït resseguint el mateix desnivell de la pronunciada pendent de la muntanya, la mallà de dormir el bestià és sobre un sol costerut. A esta corralissa se la sol anomenar i conèixer com la conillera, per què fa unes tres dècades dins del recinte l'associació de casadors de Torreblanca va intentar portar a terme un projecte experimental de cria de conills salvatges en captivitat durant un parell d'anys aprox., moment temporal en que no va estar ocupada pels bous. La corralissa no a perdut la seua identitat i conserva una “fesomia” de construcció primitiva. Hi ha en el corral un element que pot ser casual, però personalment el considere destinat per a un ús esotèric en forma de talismà benefactor, es tracta d'una pedra de protecció contra la “modorra” que era una malaltia parasitària que ataca al cervell, i embove als animals afectats, fent que caminen movent-se descoordinats, la modorra és una malaltia comuna prou habitual en ovelles, i comportava l'ensopiment de l'animal, és una malaltia degenerativa. Per evitar-la i prevenir dita malaltia, alguns pastors tenien fe en les pedres foradades, fruit de l'observació empírica dels tancats que tenien pedres gorroneres i dels que no en tenien.

CONCLUSIONS: La corralissa dels Botifarres és tal volta una de les últimes corralisses antigues relacionada amb la transhumància, que queda a dins del terme de Torreblanca, la denominació de corraliza o "corralissa" per a la gent ja major d'este terreny, venim a referir-nos als recintes de corrals que són molt més amplis i grans de l'habitual i són per la seua amplitud sense cobert, on els animals dormen a sol ras, este tipus d'instal·lacions ramaderes molt bàsiques i grans solen ser utilitzades com a corrals de bous (corralisses de bous), i fins a la primera meitat del segle XX per les reberes de cabres blanques celtibèriques (corrals de cabres blanques) uns animals molt vistosos i rústics que solien fer molt sovint vida al ras, i que desgraciadament ja han desaparegut de la vista y de les nostres muntanyes, també les corralisses són uns corrals habilitats com a sestadors o descansadors dels ramats transhumants sovint amb unes dimensions d'este tipus de recintes superiors als mil metros quadrats, és una instal·lació simple i precària però necessària, habilitada al costat de les confluències de les vies pecuàries, en les anomenades "mallades ramaderes". El lloc on va ser construïda esta corralissa dels Botifarres és una mallada de descans molt antiga al pas d'un assegador (la mallà dels Pascualets, carrerassa dels Mangraners), este punt és el final i la continuació d'un dels molts camins itinerants de la transhumància, que feia la funció d'unir els llocs tradicionals de pasturatge, en este ambient ramader les corralisses de les mallades eren uns corrals d'ús lliure, on es podia i es pot recollir el bestiar per a descansar a les nits i descansar del viatge, la mallada facilita tindre al voltant de la corralissa aigua, alberg i un lloc on poder brostejar i rametjar als rumiants, en el cas d'esta mallada del terme de Torreblanca hi ha abundants arbres arbustius d'ullastres i fenassars, en este cas és molt a prop de grans extensions de pastures de garrigues comunes en les muntanyes i bovalars propers.
Esta corralissa és una mostra testimonial escassa i descriptiva d'estos senzills tipus de construccions ancestrals, construïdes tradicionalment tan sols amb pedra seca.
Agraïments als informa'ns: Amador Prades Domenech, Manuel Folgueroles Bellés, Daniel Crespo "Oña" i José Albert Llanes.

VIES PECUARIES: Les vies pecuàries, que en el nort de la província de Castelló anomenem assegadors són camins d'origen medieval que recorren tot el país per a facilitar la mobilitat dels ramats de ganado, tant els locals com els ramats de la transhumància. Les vies pecuàries uneixen els llocs tradicionals de pasturatge de totes les regions d'Espanya perquè els pastors i ramaders transhumants puguin portar el bestiar caprí, oví i boví a les millors pastures aprofitant la bonança del clima: als ports o zones de pastures d'alta muntanya a l'estiu o a zones més planes i de clima més temperat en hiverns extrems. Les vies pecuàries es diferencien entre si i adquireixen el seu nom segons la seua amplada. A més, les vies pecuàries són grans fonts biològiques, ja que en elles creixen diversos tipus de vegetació molt singulars i són l'hàbitat idoni de diferents espècies animals. D'altra banda, les vies pecuàries també són canals de comunicació, rutes planes i rectes que s'enclaven entre les muntanyes facilitant el pas entre poblacions, ja que són els camins més curts i fàcils de transitar. Les vies pecuàries estan sotmeses a un règim jurídic que està regulat en l'actualitat per la Llei 3/95 de vies pecuàries, que defineix les vies pecuàries com rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader. En l'article 3.1 de la Llei 3/1995 sobre l'actuació de les comunitats autònomes es troba un dels fins marcats per aquesta llei: Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.

EL TRÀNSIT RAMADER ASSOCIAT A LES VIES PECUÀRIES I LES MALLADES PODIEN SER ELS SEGÜENTS TIPUS D'USUARIS:
(1) – Ramats locals, sent un pas habitual utilitzat per les cabanes comunals que no surten del municipi.

(2) - Trastermitante/Trastermitant, son els ramats que traspassen el terme jurisdiccional dels seus municipis i passen a utilitzar i pasturar en les deveses de pobles veïns i se desplacen per estos passos de ganado. Un exemple de la primera meitat del segle XX, eren les ganaderies de bous braus quan totes és desplaçaven a peu de poble en poble, per a cumplir amb els contrats per a correr a les festes majors.
(3) - Transhumant, el dels grans desplaçaments de agostadero-invernada semianuals de llarg recorregut, on les cabanes a l'hivern, a causa del fred i les neus que redueix la superfície de les pastures en els camps dels llocs d'origen dels ramats , i busquen llocs mes càlids on no sol nevar tan copiosament, amb la finalitat de buscar pastures i fàcil menjar per als animals. En Torreblanca els ramats transhumants que han arribat en el segle pasat a les nostres terres i a la dels termes veïns eren de pastors que baixaven de l'Aragó concretament de la província de Terol del Maestrat turolense i de la comarca de la Serra de Gudar-Javalambre. A estos pastors aragonesos localment els anomenem xurros, i baixaven uns o altres assíduament amb les seues cabanes tots els anys a pasar l'hivern a estes terres litorals a la vora del càlid Mediterrani, buscaven i és comprometien amb un puesto amb condicións on estar, que era poder disposar d'un corral, abundants terrenys de pastura i un lloc on poder viure el pastor sense haver d'abandonar als seus animals (és comprometien barata el fem que era el més preuat per l'amo del corral, i algún pagament adicional sovint en especie, és quedaven els pastos dels masos de grans propietaris de terres) . En arribar la primavera, reprenien el camí de nou cap als agostaderos o pastures de l'estiu, retornant als seus pobles i llocs d'oritgen
a l’interior de Terol.

LLEIS DE VIES PECUARIES . ÒRGAN CAP DE L'ESTAT, PUBLICAT EN BOE DE 24 MARÇ 1995, EN VIGÈNCIA DES DE 25 DE MARÇ DE 1995.
 
A CONTINUACIÓ: REVISIÓ DE LA LLEI VALENCIANA DE VIES PECUARIES, VIGENT DESDE 27 DESEMBRE 2009.
Disposicions generals
ARTICLE 1 OBJECTE I DEFINICIÓ:
1-1. És objecte de la present Llei, conforme al que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució, l'establiment de la normativa bàsica aplicable a les vies pecuàries.
1-2. S'entén per vies pecuàries les rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader.
1-3. Així mateix, les vies pecuàries podran ser destinades a altres usos compatibles i complementaris en termes acords amb la seua naturalesa i les seves finalitats, donant prioritat al trànsit ramader i altres usos rurals, i inspirant-se en el desenvolupament sostenible i el respecte al medi ambient, al paisatge i al patrimoni natural i cultural.
ARTICLE 2 NATURALESA JURÍDICA DE LES VIES PECUÀRIES:
2- Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.
ARTICLE 3 FINS:
3-1. L'actuació de les comunitats autònomes sobre les vies pecuàries perseguirà els següents fins:
3-1-a) Regular l'ús de les vies pecuàries d'acord amb la normativa bàsica estatal.
3-1-b) Exercir les potestats administratives en defensa de la integritat de les vies pecuàries.
3-1-c) Garantir l'ús públic de les mateixes tant quan serveixin per a facilitar el trànsit ramader com quan s'adscriguen a altres usos compatibles o complementaris.
3-1-d) Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.
3- 2. Amb la finalitat de cooperar amb les comunitats autònomes en l'assegurament de la integritat i adequada conservació del domini públic de les vies pecuàries, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació pot instrumentar ajuts econòmics i prestar assistència tècnica per a la realització de totes les accions redunden en la consecució d'aquesta finalitat.
ARTICLE 4 TIPUS DE VIES PECUÀRIES:
4-1. Les vies pecuàries es denominen, amb caràcter general: cañadas, cordeles i veredas.
4-1-a) Les carrerades són aquelles vies l'amplada no excedeixi dels 75 metres.
4-1-b) Són cordels, quan la seva amplada no sobrepassi els 37,5 metres.
4-1-c) Veredes són les vies que tenen una amplada no superior als 20 metres.
4-2. Aquestes denominacions són compatibles amb altres d'índole consuetudinària, com ara assagadors, cabaneres, cabañeras, camins ramaders, carreradas, galianas, ramals, travesses i altres que reben en les altres llengües espanyoles oficials.
4-3. Els abeuradors, descansadors, mallades i altres llocs associats al trànsit ramader tindran la superfície que determine l'acte administratiu de classificació de vies pecuàries. Així mateix, l'amplada de les colades serà determinada pel dit acte de classificació.

LA VÍA PECUÀRIA DE MOSQUEROLA A L'ARC ROMÀ DE CABANES :
La vía pecuària de Mosquerola a Cabanes és un itinerari pràcticament rectilini, d'uns 50 km. de longitud, que uneix la localitat de Mosquerola (Terol), situada als contraforts sud orientals de la “Serra de Gúdar”, a uns 1500 m. d'altitud, i baixa cap als litorals mediterranis dels termes costaners i prelitorals del Nord de Castelló . Una vegada ha superat el trajecte per les terres altes de Vistabella del Maestrat i Benafigos, passant pel “Port del Vidre”, descendeix cap a la Plana de Castelló. Ja en terrenys més baixos avança fins a travessar la “Rambla de la Viuda” en les proximitats de la “Pelejaneta”, d'ahí cap al “Plá de l'Arc” i per la “Vía Augusta” en direcció N-S és desplaçaven els ramats cap a Cabanes, Benllóc, Vilanova, Coves de Vinromá,... i des de estos pobles per ramals secundaris descendien cap al litoral arribant la via a morir a la mar. Les vies pecuàries que li donen suport a esta Via són la “Cañada Real d'Atzeneta a Mosquerola”, “l'Assagador Reial d'Aragó”, la “Cañada Real del Mas de la Serra” i el “Cordel de l'Arc Romà de Cabanes”.
(JEPB, Torreblanca, 2015).

BIBLIOGRAFIA:
- ORDRE 2/2011, de 2 de setembre, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual  s’aprova la modificació parcial de traçat de determinats camins rmaders afectats pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de Cabanes, i els accessos nord i sud a la CN-340 adscrits a aquest, al  terme municipal de Cabanes. [2011/9249]
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
-Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140  págines 28-29, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Publicación en el “Llibre  de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
 -Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera  de Cabanes). Publicación  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
-  Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera  de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.
- Mangas Navas, José M. (1984) : La propiedad de la tierra en España: los Patrimonios Públicos. Instituto de estudios agrarios, pesqueros y alimentarios.

ARCHIVO. ANTIGUOS REDILES Y CORRALES GANADEROS.