LA CORRALISSA DELS BOTIFARRES EN LA MALLÀ DEL CERDÀ (TORREBLANCA).

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE TORREBLANCA-TORRENOSTRA.

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME MUNICIPAL DE TORREBLANCA.

"LA CORRALISSA DELS BOTIFARRES EN LA MALLÀ DEL CERDÀ DE TORREBLANCA".

Corral del Cerdá, de Pasqualillo, o de Oña.

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ:
Este article està dedicat a la Corralissa de la família dels Botifarres, també coneguda com la “corralissa dels Pasqualets”, és tracta d'una antiga instal·lació d'ús ramader del terme de Torreblanca, ubicada en una mallà (mallada) o descansador per a les raberes de ganado (ramats de bestiar).

EXPOSICIÓ: El lloc on va ser construïda la Corralissa dels Botifarres és una confluència de diferents camins agraris i pecuaris, i el motiu del seu estar i el perquè va ser construïda la corralissa, era el de donar un servei de retiro per a sestejar o dormir a les raberes que pogueren passar per la dita via pecuària o assegador amb la finalitat d’obtenir els fems que és depositassen l’interior de la construcció com a prestacions per l’hospedatge. El tràfec de raberes anant i venint per l'assegador ja són escassos i quasi és una memòria que tan sols forma part d'un passat amortitzat, però el lloc no perd importància perquè continua sent un patrimoni cultural i històric que a estat en ple ús des de l'edat mitjana fins finals del segle XX. Les vies pecuàries son patrimoni antes i ara, amb una història de segles en vigor i on sempre han estat sotmeses a algun tipus de règim jurídic, que en l'actualitat està regulat per la Llei 3/95 de vies pecuàries, que defineix les vies pecuàries com rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader. En l'article 3.1 de la Llei 3/1995 sobre l'actuació de les comunitats autònomes es troba un dels fins marcats per aquesta llei: Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries. Esta corralissa és un d'eixos llocs oblidats i amagats per la seva precarietat i senzillesa tan bàsica d'un recinte de parets de pedra amuntonà aplicà en sec, però que desprén borrosos detalls de pràctiques ancestrals del noble ofici de pastor i d'una cultura pastoril amortitzada i desapareguda. La corralissa hi ha fa uns anys que no acull als ramats locals, trastermitants i transhumants com va fer en el passat, els majors usuaris en l'últim segle han segut els ramats de bous de les ganaderies locals i de ganaderies forasteres que també en venien a córrer per les festes majors del poble per Sant Bartomeu, a finals d'agost, quant s'acabaven la tarde de bous era ja de nit, i soltaven tot el corro de bous i vaques pel carrer Sant Antoni (l'eixida) fins al carrer de Colón de la carretera de Vilanova en què els feien torçar cap al camí Vell de Castelló on els esperaven els mansos per a reunir-los, per este camí se so-segaven els bous i feien cap a la carrerassa dels Mangraners i d'ahí cap a la muntanya a dormir a la corralissa, si eren els bous del poble al mateix lloc però cada ramader tenia el seu propi corral, i l'endemà al matí es ficaven de nou tots en camí a recórrer més pobles i a pasturar pel camí. Actualment els bous és desplacen a les festes dels pobles en camió.

DESCRIPCIÓ: La corralissa dels Botifarres es troba al costat de la partició agropecuària de les partides rurals del “Cerdá” i de "Els Pascualets" en el terme municipal de Torreblanca, a la part sud de la corralissa hi han tres corrals més, i tots corrals de bous braus (corral de la ganaderia d'Oña o corral de Pasqualillo, corral del Chato i corral del Sº Lluis), les quatre instal·lacions ramaderes estan ubicades al costat del pas d'un assegador de ganado, i en un descansador de la via pecuària o assegador de la “Mallá del Cerdà”, on comença la ”Carrerassa dels Mangraners”, es una via ramadera recta com un fil que continuava i permetia arribar als ramats de bous i a altres raberes a les pastures del humedal del Prat de Torreblanca, anar a les marxa'ls i els bous arribaven pasturant fins i tot a la mar. Els ramats de bous, cabres u ovelles igualment, a través de esta via pecuària podien accedir i adentrarse i pujar a les extenses pastures del secà, en les garrigues y comunes de muntanya de la Mallá Grossa, els Rebolcadors, Racó de la Medisa i altres indrets de les muntanyes de Torreblanca o pasar als termes veïns. La corralissa també està al costat del pas de l'actual camí del Cuartico (Torreblanca-Cuartico-Cabanes), per on baixaven algunes raberes transhumants que feien cap per la via de Mosqueruela al Pla de l'Arc de Cabanes, al mas d'Enqueixa i a la pnan litoral de Albalat. La planimetria d'esta corralissa ibèrica és d'una sola planta amb una tendència quadrada de 33x33x36x38 metres de llarg de cada mur, no te cap tipus de distribució interior, els animals havien d'estar al ras sense cap tipus de cobert, la corralissa ocupa la part superior del tossalet aprofita'n algun tipus de recurs o construcció anterior, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'aproximadament uns 1.270 metres quadrats de superfície interior. La part interior del recinte és quebrat i segueix el contorn sinuós i quebrat de la muntanya, el sòl té una pendent pronunciada, en l'interior hi ha oliveres i ullastres que donen ombra dins del corral i permeten fer d'amorrador per a sestejar el bestià a les migdiades de l'estiu , tot el recinte està murat amb pedra seca i va ser construït resseguint el mateix desnivell de la pronunciada pendent de la muntanya, la mallà de dormir el bestià és sobre un sol costerut. A esta corralissa se la sol anomenar i conèixer com la conillera, per què fa unes tres dècades dins del recinte l'associació de casadors de Torreblanca va intentar portar a terme un projecte experimental de cria de conills salvatges en captivitat durant un parell d'anys aprox., moment temporal en que no va estar ocupada pels bous. La corralissa no a perdut la seua identitat i conserva una “fesomia” de construcció primitiva. Hi ha en el corral un element que pot ser casual, però personalment el considere destinat per a un ús esotèric en forma de talismà benefactor, es tracta d'una pedra de protecció contra la “modorra” que era una malaltia parasitària que ataca al cervell, i embove als animals afectats, fent que caminen movent-se descoordinats, la modorra és una malaltia comuna prou habitual en ovelles, i comportava l'ensopiment de l'animal, és una malaltia degenerativa. Per evitar-la i prevenir dita malaltia, alguns pastors tenien fe en les pedres foradades, fruit de l'observació empírica dels tancats que tenien pedres gorroneres i dels que no en tenien.

CONCLUSIONS: La corralissa dels Botifarres és tal volta una de les últimes corralisses antigues relacionada amb la transhumància, que queda a dins del terme de Torreblanca, la denominació de corraliza o "corralissa" per a la gent ja major d'este terreny, venim a referir-nos als recintes de corrals que són molt més amplis i grans de l'habitual i són per la seua amplitud sense cobert, on els animals dormen a sol ras, este tipus d'instal·lacions ramaderes molt bàsiques i grans solen ser utilitzades com a corrals de bous (corralisses de bous), i fins a la primera meitat del segle XX per les reberes de cabres blanques celtibèriques (corrals de cabres blanques) uns animals molt vistosos i rústics que solien fer molt sovint vida al ras, i que desgraciadament ja han desaparegut de la vista y de les nostres muntanyes, també les corralisses són uns corrals habilitats com a sestadors o descansadors dels ramats transhumants sovint amb unes dimensions d'este tipus de recintes superiors als mil metros quadrats, és una instal·lació simple i precària però necessària, habilitada al costat de les confluències de les vies pecuàries, en les anomenades "mallades ramaderes". El lloc on va ser construïda esta corralissa dels Botifarres és una mallada de descans molt antiga al pas d'un assegador (la mallà dels Pascualets, carrerassa dels Mangraners), este punt és el final i la continuació d'un dels molts camins itinerants de la transhumància, que feia la funció d'unir els llocs tradicionals de pasturatge, en este ambient ramader les corralisses de les mallades eren uns corrals d'ús lliure, on es podia i es pot recollir el bestiar per a descansar a les nits i descansar del viatge, la mallada facilita tindre al voltant de la corralissa aigua, alberg i un lloc on poder brostejar i rametjar als rumiants, en el cas d'esta mallada del terme de Torreblanca hi ha abundants arbres arbustius d'ullastres i fenassars, en este cas és molt a prop de grans extensions de pastures de garrigues comunes en les muntanyes i bovalars propers.
Esta corralissa és una mostra testimonial escassa i descriptiva d'estos senzills tipus de construccions ancestrals, construïdes tradicionalment tan sols amb pedra seca.
Agraïments als informa'ns: Amador Prades Domenech, Manuel Folgueroles Bellés, Daniel Crespo "Oña" i José Albert Llanes.

VIES PECUARIES: Les vies pecuàries, que en el nort de la província de Castelló anomenem assegadors són camins d'origen medieval que recorren tot el país per a facilitar la mobilitat dels ramats de ganado, tant els locals com els ramats de la transhumància. Les vies pecuàries uneixen els llocs tradicionals de pasturatge de totes les regions d'Espanya perquè els pastors i ramaders transhumants puguin portar el bestiar caprí, oví i boví a les millors pastures aprofitant la bonança del clima: als ports o zones de pastures d'alta muntanya a l'estiu o a zones més planes i de clima més temperat en hiverns extrems. Les vies pecuàries es diferencien entre si i adquireixen el seu nom segons la seua amplada. A més, les vies pecuàries són grans fonts biològiques, ja que en elles creixen diversos tipus de vegetació molt singulars i són l'hàbitat idoni de diferents espècies animals. D'altra banda, les vies pecuàries també són canals de comunicació, rutes planes i rectes que s'enclaven entre les muntanyes facilitant el pas entre poblacions, ja que són els camins més curts i fàcils de transitar. Les vies pecuàries estan sotmeses a un règim jurídic que està regulat en l'actualitat per la Llei 3/95 de vies pecuàries, que defineix les vies pecuàries com rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader. En l'article 3.1 de la Llei 3/1995 sobre l'actuació de les comunitats autònomes es troba un dels fins marcats per aquesta llei: Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.

EL TRÀNSIT RAMADER ASSOCIAT A LES VIES PECUÀRIES I LES MALLADES PODIEN SER ELS SEGÜENTS TIPUS D'USUARIS:

(1) – Ramats locals, sent un pas habitual utilitzat per les cabanes comunals que no surten del municipi.

(2) - Trastermitante/Trastermitant, son els ramats que traspassen el terme jurisdiccional dels seus municipis i passen a utilitzar i pasturar en les deveses de pobles veïns i se desplacen per estos passos de ganado. Un exemple de la primera meitat del segle XX, eren les ganaderies de bous braus quan totes és desplaçaven a peu de poble en poble, per a cumplir amb els contrats per a correr a les festes majors.
(3) - Transhumant, el dels grans desplaçaments de agostadero-invernada semianuals de llarg recorregut, on les cabanes a l'hivern, a causa del fred i les neus que redueix la superfície de les pastures en els camps dels llocs d'origen dels ramats , i busquen llocs mes càlids on no sol nevar tan copiosament, amb la finalitat de buscar pastures i fàcil menjar per als animals. En Torreblanca els ramats transhumants que han arribat en el segle pasat a les nostres terres i a la dels termes veïns eren de pastors que baixaven de l'Aragó concretament de la província de Terol del Maestrat turolense i de la comarca de la Serra de Gudar-Javalambre. A estos pastors aragonesos localment els anomenem xurros, i baixaven uns o altres assíduament amb les seues cabanes tots els anys a pasar l'hivern a estes terres litorals a la vora del càlid Mediterrani, buscaven i és comprometien amb un puesto amb condicións on estar, que era poder disposar d'un corral, abundants terrenys de pastura i un lloc on poder viure el pastor sense haver d'abandonar als seus animals (és comprometien barata el fem que era el més preuat per l'amo del corral, i algún pagament adicional sovint en especie, és quedaven els pastos dels masos de grans propietaris de terres) . En arribar la primavera, reprenien el camí de nou cap als agostaderos o pastures de l'estiu, retornant als seus pobles i llocs d'oritgen a l’interior de Terol.

LLEIS DE VIES PECUARIES . ÒRGAN CAP DE L'ESTAT, PUBLICAT EN BOE DE 24 MARÇ 1995, EN VIGÈNCIA DES DE 25 DE MARÇ DE 1995.

 

A CONTINUACIÓ: REVISIÓ DE LA LLEI VALENCIANA DE VIES PECUARIES, VIGENT DESDE 27 DESEMBRE 2009.
Disposicions generals
ARTICLE 1 OBJECTE I DEFINICIÓ:
1-1. És objecte de la present Llei, conforme al que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució, l'establiment de la normativa bàsica aplicable a les vies pecuàries.
1-2. S'entén per vies pecuàries les rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader.
1-3. Així mateix, les vies pecuàries podran ser destinades a altres usos compatibles i complementaris en termes acords amb la seua naturalesa i les seves finalitats, donant prioritat al trànsit ramader i altres usos rurals, i inspirant-se en el desenvolupament sostenible i el respecte al medi ambient, al paisatge i al patrimoni natural i cultural.
ARTICLE 2 NATURALESA JURÍDICA DE LES VIES PECUÀRIES:
2- Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.
ARTICLE 3 FINS:
3-1. L'actuació de les comunitats autònomes sobre les vies pecuàries perseguirà els següents fins:
3-1-a) Regular l'ús de les vies pecuàries d'acord amb la normativa bàsica estatal.
3-1-b) Exercir les potestats administratives en defensa de la integritat de les vies pecuàries.
3-1-c) Garantir l'ús públic de les mateixes tant quan serveixin per a facilitar el trànsit ramader com quan s'adscriguen a altres usos compatibles o complementaris.
3-1-d) Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.
3- 2. Amb la finalitat de cooperar amb les comunitats autònomes en l'assegurament de la integritat i adequada conservació del domini públic de les vies pecuàries, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació pot instrumentar ajuts econòmics i prestar assistència tècnica per a la realització de totes les accions redunden en la consecució d'aquesta finalitat.
ARTICLE 4 TIPUS DE VIES PECUÀRIES:
4-1. Les vies pecuàries es denominen, amb caràcter general: cañadas, cordeles i veredas.
4-1-a) Les carrerades són aquelles vies l'amplada no excedeixi dels 75 metres.
4-1-b) Són cordels, quan la seva amplada no sobrepassi els 37,5 metres.
4-1-c) Veredes són les vies que tenen una amplada no superior als 20 metres.
4-2. Aquestes denominacions són compatibles amb altres d'índole consuetudinària, com ara assagadors, cabaneres, cabañeras, camins ramaders, carreradas, galianas, ramals, travesses i altres que reben en les altres llengües espanyoles oficials.
4-3. Els abeuradors, descansadors, mallades i altres llocs associats al trànsit ramader tindran la superfície que determine l'acte administratiu de classificació de vies pecuàries. Així mateix, l'amplada de les colades serà determinada pel dit acte de classificació.

LA VÍA PECUÀRIA DE MOSQUEROLA A L'ARC ROMÀ DE CABANES :
La vía pecuària de Mosquerola a Cabanes és un itinerari pràcticament rectilini, d'uns 50 km. de longitud, que uneix la localitat de Mosquerola (Terol), situada als contraforts sud orientals de la “Serra de Gúdar”, a uns 1500 m. d'altitud, i baixa cap als litorals mediterranis dels termes costaners i prelitorals del Nord de Castelló . Una vegada ha superat el trajecte per les terres altes de Vistabella del Maestrat i Benafigos, passant pel “Port del Vidre”, descendeix cap a la Plana de Castelló. Ja en terrenys més baixos avança fins a travessar la “Rambla de la Viuda” en les proximitats de la “Pelejaneta”, d'ahí cap al “Plá de l'Arc” i per la “Vía Augusta” en direcció N-S és desplaçaven els ramats cap a Cabanes, Benllóc, Vilanova, Coves de Vinromá,... i des de estos pobles per ramals secundaris descendien cap al litoral arribant la via a morir a la mar. Les vies pecuàries que li donen suport a esta Via són la “Cañada Real d'Atzeneta a Mosquerola”, “l'Assagador Reial d'Aragó”, la “Cañada Real del Mas de la Serra” i el “Cordel de l'Arc Romà de Cabanes”.
(JEPB, Torreblanca, 2015).

BIBLIOGRAFIA:
- ORDRE 2/2011, de 2 de setembre, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual  s’aprova la modificació parcial de traçat de determinats camins rmaders afectats pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de Cabanes, i els accessos nord i sud a la CN-340 adscrits a aquest, al  terme municipal de Cabanes. [2011/9249]
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
-Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140  págines 28-29, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Publicación en el “Llibre  de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
 -Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera  de Cabanes). Publicación  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
-  Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera  de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.
- Mangas Navas, José M. (1984) : La propiedad de la tierra en España: los Patrimonios Públicos. Instituto de estudios agrarios, pesqueros y alimentarios.

ARCHIVO. ANTIGUOS REDILES Y CORRALES GANADEROS.

CORRAL DEL MARQUÉS (CORRALISSA)

.GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE.

PER JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

Sèrie: ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA (CASTELLÓ). 

LA CORRALISSA DEL CORRAL DEL MARQUÉS.

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Del que es pot vore en l'actualitat de l'antic corral del Marqués són les seues pedres en ruïnes convertides en una precària corralissa dita igualment del Marqués i popularment coneguda pels veïns com la corralissa de bous de la Cova La Xurra o de Mon Rossí.  Esta és una instal·lació constructivament sense rellevància, però el que si aporta és una mostra quasi extinta i un vestigi tangible d'una de les antigues corralisses, de les poquetes que hi han perdurat i queden vestigis dins del terme de Torreblanca. Els corrals i corralisses antigues són unes instal·lacions arcaiques , que permeten fer-ne una interpretació evolutiva, d'aproximació i enteniment de la distribució, l'ordenació del territori antropitzat del terme de Torreblanca, construit al llarg de varios segles entre les èpoques medieval, moderna i contemporánea . Està instal·lació ramadera de quatre parets mal-fetes, esta situada a 250 metres de la fita del terme amb el d'Alcalà de Xivert i entre el camí de la Cova la Xurra i de l'antic caminàs d'Almedíxer que passava per damunt la lloma . El corral va ser construit al vessant sud d'una de les muntanyes torreblanquines a l'entrada de la mallada del Raspall en la partida de Cova Fumá de Torreblanca més coneguda com la partida de Cova La Xurra, on arranquen els boverals de la serra del Raspall que s'extenen cap a l'Oest . El corral del Marqués está al cap d'amunt de la carrerassa en el ramal  principal de la actual vía pecuaria carrassa de Mon Rossí , i situat a uns 400 metres del històric arranc del  l'antic traçat de la via pecuaria anomenada assegador del Rosí, entre ambós punts es crea un frontis de mallada que s'extenia des del corral del Marqués fins a l'antic corral que habia al Racó del Señor Lluis, des de ésta mallada mou la carrerasa que arriba a morir o a naixer a la mar on surt el ramal o enllaça amb la Canyada Mediterrània o Canyada de la Mar o Realenga, que va en orientació des de el Sud cap al Nord banyada per la mar, mes concretament pel costat i en paral-lel a la mar. L'actual corralissa ocupa el mateix lloc sobre les ruïnes de l'antic corral del Marqués, desfet en la guerra civil, que estava més ben construït que l'actual corralissa,  era un corral amb murs de parets fets amb pedres travades i cohesionades amb morter de cals, terra, cascall, i alguns fragments de teula. Del corral anterior que era el corral del Marqués tan sols en queda el tram d'un fragment de mur, que és a la dreta de l'única entrada d'accés a l'interior del recinte tancat, el vano és a l'engul Sud del mur que mira cap a l'Est, el pas és una estreta porta comptadora que es tancava amb barres de fusta (barrots), dels que és poden vore encara els forats vuits que albergaven dits passadors. L'actual construcció és tan sols una simple corralissa envoltada de pedra, que ocupa el mateix perímetre i mides de l'anterior corral, es tracta d'una instal·lació molt simple i senzilla d'un sol recinte, amb una planimetria quadrada de costats iguals amb una tendència de presentació romboïdal, no té cap distribució interior, presenta unes mides simétriques de 19x19x19x19 metres per cada costat, amb un total d'uns 360 metres quadrats de superfície envoltada per murs, estos són de baixa alçada i molt desigualats entre 1,25 i 1,70 metres aproximadament. El corral va ser construït en una apuntació romboïdal de manera que els quatre enguls marquessen els quatre punts cardinals. L'interior de la corralissa no té cap distribució interior i és sense cobert, on els animals que esporàdicament s'han tancat en ella han dormit sempre al ras, en l'actualitat és un establiment ramader abandonat, amortitzat, i sense ús, l'estat és ruïnós i deplorable per a els que l'hem vist albergant ramats, alguns trams del tancat de murs de pedra están desmoronats o semi desmoronats, per haver segut construïts tan sols amb pedra seca i mal fets de la seguent manera, tan sols col-locaven les pedres amuntonant-les en sec unes damunt les altres però sense travar-les entre si, és un sistema de paredar i reparar rapid peró frágil i precari fet pels mateixos pastors que a condicionaven ocasional i puntualment la corralissa tan sols amb la idea d'obtenir un simple cercat de pedra per als bous i ja els era suficient per què són uns animals tranquils i dropos que en tenir tan sols un metre de tanca ja no surten del corral. Tal com em vist és una instal·lació ramadera molt bàsica i senzilla que durant el segle XX que recorde personalment ha vingut sent utilitzada com a corralissa pels pastors de bous de les ganaderies locals de Oña, el Chato, el tio Roda, Pusa i la Rulla entre altres, on tancaven esporàdicament tan sols quan pasturaven per les muntanyes dels volta'ns. A pesar de ser una instal·lació precària sempre a segut necessària i a fet molt bon paper i servici als pastors de bous, és una corralissa d'ús lliure, habilitada al costat de la confluència de dos vies pecuàries, en una "mallada ramadera". CONCLUSIONS: El lloc on va ser construïda esta corralissa és a l'inici o final de la via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí antiguament esmentat com "Azagador del Rosí". La corralissa del Marqués està ubicada en la part mitjana de la muntanya, en un cara-sol de dolça pendent i molt ben solejat orientat cap al sud-est i que rep calor tot el dia, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'uns 360 metres quadrats de superfície lliure interior. El trànsit ramader històric d'esta corralissa està associat a un ús temporal o esporadic donan servici al pas habitual dels ramats locals d'ovelles, cabres i majorment bous braus, utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides de Bovalar, Raspall, Freginals i Cova La Xurra, els bous també traspassaven a pasturar les fites del terme veí d'Alcalà de Xivert pasturan amunt i avall per la part meridional de la vall de la rambla Seguer . Molts corrals i corralisses antigues les feien i construien els llauradors potentats amb la intenció i com a únic pagament que era el de poder tindre drets d'extracció sobre el fem que se dipositara en el corral, que era de l'amo que el va construir, i no del pastor que tancara en ell. En els segles passats el fem va ser un producte escàs i necessari per a els llauradors, als quals els era d'un apreciat valor inigualable per la qualitat d'eixe abono i pel rendiment que obtenien en les rebudes dels camps femats,  dita matèria orgànica era un adob per a la terra que és feia servir per a fertilitzar els camps amb conreus agrícoles. Era de especial valor fertilizant el fem d'aixarri, es un fem natural tot d'escreció i de tots el més apreciat era el fem de cabra i encara més especial era el fem de cabra blanca celtibérica. El fem d'aixarri és un fem sense cap tipus de palla de mallà, molt trit, fi i llavat per la correntia d'orins junt amb l'aigua de la plutja, que arroseguen les fementes amuntonanles a la part baixa del corral , on és coia el fem de forma natural en eixe brou degut a la fermentació que causaba un sobrecalentament  que permitia coures i ferse este ric adob per a fertilitzar els cultius. Els antics corrals de montaña costeruts de pedra estaven disenyats i construïts per a ferne este tipus de fem tan valuós com estimat. En les voltes del corral del Marqués hi ha una espècie vegetal foránea i alóctona, és tracta d'una planta crassa invasora molt punxosa i perillosa per als animals o les persones que puguen rosar una mata d'esta espècie, que presenta un comportament clar de Epizoocoria. Les abundants punxes són molt afilades, agudes i dures i penetren amb molta facilitat a qualsevol cosa que les rose, cada punxa té a uns micromilimetres de la punta una mena de micro-arpó raspós al tacte però imperceptible a la vista, que en penetrar profusament baix de la pell amb el dit anclatge li permet a la punxa adherir-se al portador, este detall evolutiú dificulta la extracció de les punxes que és molt doloros. Està planta crassa és de braços rastrers amb un porcionament fraccionat de segments articulats i ovoides, cada segment és una nova planta que busca emigrar per a poder colonitzar altres llocs, pel qual utilitza com a transport als animals per a desplaçar-se, els segments en passar els animals i rosar les punxes, estes se claven profundament a la pell, i la inèrcia de desplaçament i moviment de l'animal arrossega traç de si un o varis segments vegetals adherit's al cos i potes dels animals, subjectanse amb les múltiples punxes que tenen aquests segments, a la vegada estos es desprenen molt fàcilment de la mata mare i eixa és la qüestió com a fi evolutiu, el de aspirar a convertir-se en un polizó vegetal viatjan sobre un animal portador, i poder recorrer distancies d'esta guisa adherit's entre les potes, la panxa i la pell dels animals, que transporten el que serà una nova planta a llargues distàncies, en el trascurs de l'itinerari poc a poc van caient esporàdicament els segments al desprendes del seu anclatje a base de punxes amb el propi rose amb les herbes i matolls amb què és va tropezant els pas de l'animal, que va desprenen-se de la planta però no pot de les punxes que continuen incrustades i causa'n-li mal, l'única manera efectiva d'eliminar esta planta invasora és destruir i reventar cada segment permeten que se podrisca apartan previament la planta del sòl i privar-la de tot contacte amb la terra . La meua goseta i yo personalment varem sufrir en propia pell el esmentat martiri de dita planta.

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

El topònim de Marqués (corral del Marqués) ve a referir-se a una casa nobiliària de descendents de Jaume I que té propietats al terme de Torreblanca, i una casa de referència de la familia és la torre del Marqués i la finca del Campás. Dades històriques remunten la construcció de la Torre del Marqués abans de la repoblació de Torreblanca a 1576, sent propietària Doña Blanca Cardona, propietària de diverses propietats del lloc. Donya Blanca era descendent de Jaume I. Les finques i pastures van ser propietat de Tomás Ebri per enllaç matrimonial amb una Cardona , el que en 1600, va mantenir pleits contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet al que pertanya lo que mes endavant seria el terme independent de Torreblanca. Mes endavant en l'any 1679, el Conseller del Rei en València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seves propietats de "La Torre" i "El Campàs ". Posteriorment va passar a ser propietat dels descendents de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després dels Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant els lindes d'una part, amb la muntanya, la serra, i d'una altra, amb el camí de les Marxals. En el seu moment es va deslindar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. En José Ruiz de Lihori i Pardines, Baró de Alcalhalí (1850-1920), en la seua col·lecció de contes i llegendes publicà una història o contalla titulada " El meu tresor" en què ens explica amb relació al tema la següent història (sic): " Doña Blanca era fembra principal de Aragó, casada con el cavaller valenciá en Chusep Isidro Ebri... Y maná fer una torre entre Torreblanca y la mar, fortalea que al mateix temps servía de alberg i era defensa contra els corsaris, que llavors infestaban aquelles costes. Y feta la torre sén vingué a viure als seus dominis".

Les propietats d'esta família nobiliària dels Cardona van anar passant per drets de herencies a les mans dels descendents de Donya Blanca Cardona, entre ells el Marqués de Villores, d'así el nom de Torre del Marqués i possiblement també corral del Marqués. Coordenades: ETRS89: Latitud 40º14'0,82''N, Longitud: 0º12'1,89E. UTM31Coord.: X 261.837,98. Y 4,457.440,56.  (Juan E. Prades Bel, Torreblanca, 2015).

 

Corralissa, porta comptadora i barrot

(Fragment del poemari "CAMINS " de Juan E. Prades Bel: " En el temps del nostre anar, caminem per terres plenes de llegendes sense contar, on avantpassats nostres es forjaren en temps i en batalles, i varen ser eslavons vius i amortitzats de l'origen del nostre present. El silenci regnant en els paratges arcaics que visitem, ens estranya i la vegada s'apoderen del nostre pensar. Escoltem sempre amb respecte els espais i els llocs que antany varen habitar, la gent d'altres temps,... com nosaltres tambè i serem". 
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

 Corral del Marqués, tram de pared

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

Bous del tío Roda de Torreblanca.