CORRAL DEL MARQUÉS (CORRALISSA)

.GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE.

PER JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

Sèrie: ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA (CASTELLÓ). 

LA CORRALISSA DEL CORRAL DEL MARQUÉS.

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Del que es pot vore en l'actualitat de l'antic corral del Marqués són les seues pedres en ruïnes convertides en una precària corralissa dita igualment del Marqués i popularment coneguda pels veïns com la corralissa de bous de la Cova La Xurra o de Mon Rossí.  Esta és una instal·lació constructivament sense rellevància, però el que si aporta és una mostra quasi extinta i un vestigi tangible d'una de les antigues corralisses, de les poquetes que hi han perdurat i queden vestigis dins del terme de Torreblanca. Els corrals i corralisses antigues són unes instal·lacions arcaiques , que permeten fer-ne una interpretació evolutiva, d'aproximació i enteniment de la distribució, l'ordenació del territori antropitzat del terme de Torreblanca, construit al llarg de varios segles entre les èpoques medieval, moderna i contemporánea . Està instal·lació ramadera de quatre parets mal-fetes, esta situada a 250 metres de la fita del terme amb el d'Alcalà de Xivert i entre el camí de la Cova la Xurra i de l'antic caminàs d'Almedíxer que passava per damunt la lloma . El corral va ser construit al vessant sud d'una de les muntanyes torreblanquines a l'entrada de la mallada del Raspall en la partida de Cova Fumá de Torreblanca més coneguda com la partida de Cova La Xurra, on arranquen els boverals de la serra del Raspall que s'extenen cap a l'Oest . El corral del Marqués está al cap d'amunt de la carrerassa en el ramal  principal de la actual vía pecuaria carrassa de Mon Rossí , i situat a uns 400 metres del històric arranc del  l'antic traçat de la via pecuaria anomenada assegador del Rosí, entre ambós punts es crea un frontis de mallada que s'extenia des del corral del Marqués fins a l'antic corral que habia al Racó del Señor Lluis, des de ésta mallada mou la carrerasa que arriba a morir o a naixer a la mar on surt el ramal o enllaça amb la Canyada Mediterrània o Canyada de la Mar o Realenga, que va en orientació des de el Sud cap al Nord banyada per la mar, mes concretament pel costat i en paral-lel a la mar. L'actual corralissa ocupa el mateix lloc sobre les ruïnes de l'antic corral del Marqués, desfet en la guerra civil, que estava més ben construït que l'actual corralissa,  era un corral amb murs de parets fets amb pedres travades i cohesionades amb morter de cals, terra, cascall, i alguns fragments de teula. Del corral anterior que era el corral del Marqués tan sols en queda el tram d'un fragment de mur, que és a la dreta de l'única entrada d'accés a l'interior del recinte tancat, el vano és a l'engul Sud del mur que mira cap a l'Est, el pas és una estreta porta comptadora que es tancava amb barres de fusta (barrots), dels que és poden vore encara els forats vuits que albergaven dits passadors. L'actual construcció és tan sols una simple corralissa envoltada de pedra, que ocupa el mateix perímetre i mides de l'anterior corral, es tracta d'una instal·lació molt simple i senzilla d'un sol recinte, amb una planimetria quadrada de costats iguals amb una tendència de presentació romboïdal, no té cap distribució interior, presenta unes mides simétriques de 19x19x19x19 metres per cada costat, amb un total d'uns 360 metres quadrats de superfície envoltada per murs, estos són de baixa alçada i molt desigualats entre 1,25 i 1,70 metres aproximadament. El corral va ser construït en una apuntació romboïdal de manera que els quatre enguls marquessen els quatre punts cardinals. L'interior de la corralissa no té cap distribució interior i és sense cobert, on els animals que esporàdicament s'han tancat en ella han dormit sempre al ras, en l'actualitat és un establiment ramader abandonat, amortitzat, i sense ús, l'estat és ruïnós i deplorable per a els que l'hem vist albergant ramats, alguns trams del tancat de murs de pedra están desmoronats o semi desmoronats, per haver segut construïts tan sols amb pedra seca i mal fets de la seguent manera, tan sols col-locaven les pedres amuntonant-les en sec unes damunt les altres però sense travar-les entre si, és un sistema de paredar i reparar rapid peró frágil i precari fet pels mateixos pastors que a condicionaven ocasional i puntualment la corralissa tan sols amb la idea d'obtenir un simple cercat de pedra per als bous i ja els era suficient per què són uns animals tranquils i dropos que en tenir tan sols un metre de tanca ja no surten del corral. Tal com em vist és una instal·lació ramadera molt bàsica i senzilla que durant el segle XX que recorde personalment ha vingut sent utilitzada com a corralissa pels pastors de bous de les ganaderies locals de Oña, el Chato, el tio Roda, Pusa i la Rulla entre altres, on tancaven esporàdicament tan sols quan pasturaven per les muntanyes dels volta'ns. A pesar de ser una instal·lació precària sempre a segut necessària i a fet molt bon paper i servici als pastors de bous, és una corralissa d'ús lliure, habilitada al costat de la confluència de dos vies pecuàries, en una "mallada ramadera". CONCLUSIONS: El lloc on va ser construïda esta corralissa és a l'inici o final de la via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí antiguament esmentat com "Azagador del Rosí". La corralissa del Marqués està ubicada en la part mitjana de la muntanya, en un cara-sol de dolça pendent i molt ben solejat orientat cap al sud-est i que rep calor tot el dia, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'uns 360 metres quadrats de superfície lliure interior. El trànsit ramader històric d'esta corralissa està associat a un ús temporal o esporadic donan servici al pas habitual dels ramats locals d'ovelles, cabres i majorment bous braus, utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides de Bovalar, Raspall, Freginals i Cova La Xurra, els bous també traspassaven a pasturar les fites del terme veí d'Alcalà de Xivert pasturan amunt i avall per la part meridional de la vall de la rambla Seguer . Molts corrals i corralisses antigues les feien i construien els llauradors potentats amb la intenció i com a únic pagament que era el de poder tindre drets d'extracció sobre el fem que se dipositara en el corral, que era de l'amo que el va construir, i no del pastor que tancara en ell. En els segles passats el fem va ser un producte escàs i necessari per a els llauradors, als quals els era d'un apreciat valor inigualable per la qualitat d'eixe abono i pel rendiment que obtenien en les rebudes dels camps femats,  dita matèria orgànica era un adob per a la terra que és feia servir per a fertilitzar els camps amb conreus agrícoles. Era de especial valor fertilizant el fem d'aixarri, es un fem natural tot d'escreció i de tots el més apreciat era el fem de cabra i encara més especial era el fem de cabra blanca celtibérica. El fem d'aixarri és un fem sense cap tipus de palla de mallà, molt trit, fi i llavat per la correntia d'orins junt amb l'aigua de la plutja, que arroseguen les fementes amuntonanles a la part baixa del corral , on és coia el fem de forma natural en eixe brou degut a la fermentació que causaba un sobrecalentament  que permitia coures i ferse este ric adob per a fertilitzar els cultius. Els antics corrals de montaña costeruts de pedra estaven disenyats i construïts per a ferne este tipus de fem tan valuós com estimat. En les voltes del corral del Marqués hi ha una espècie vegetal foránea i alóctona, és tracta d'una planta crassa invasora molt punxosa i perillosa per als animals o les persones que puguen rosar una mata d'esta espècie, que presenta un comportament clar de Epizoocoria. Les abundants punxes són molt afilades, agudes i dures i penetren amb molta facilitat a qualsevol cosa que les rose, cada punxa té a uns micromilimetres de la punta una mena de micro-arpó raspós al tacte però imperceptible a la vista, que en penetrar profusament baix de la pell amb el dit anclatge li permet a la punxa adherir-se al portador, este detall evolutiú dificulta la extracció de les punxes que és molt doloros. Està planta crassa és de braços rastrers amb un porcionament fraccionat de segments articulats i ovoides, cada segment és una nova planta que busca emigrar per a poder colonitzar altres llocs, pel qual utilitza com a transport als animals per a desplaçar-se, els segments en passar els animals i rosar les punxes, estes se claven profundament a la pell, i la inèrcia de desplaçament i moviment de l'animal arrossega traç de si un o varis segments vegetals adherit's al cos i potes dels animals, subjectanse amb les múltiples punxes que tenen aquests segments, a la vegada estos es desprenen molt fàcilment de la mata mare i eixa és la qüestió com a fi evolutiu, el de aspirar a convertir-se en un polizó vegetal viatjan sobre un animal portador, i poder recorrer distancies d'esta guisa adherit's entre les potes, la panxa i la pell dels animals, que transporten el que serà una nova planta a llargues distàncies, en el trascurs de l'itinerari poc a poc van caient esporàdicament els segments al desprendes del seu anclatje a base de punxes amb el propi rose amb les herbes i matolls amb què és va tropezant els pas de l'animal, que va desprenen-se de la planta però no pot de les punxes que continuen incrustades i causa'n-li mal, l'única manera efectiva d'eliminar esta planta invasora és destruir i reventar cada segment permeten que se podrisca apartan previament la planta del sòl i privar-la de tot contacte amb la terra . La meua goseta i yo personalment varem sufrir en propia pell el esmentat martiri de dita planta.

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

El topònim de Marqués (corral del Marqués) ve a referir-se a una casa nobiliària de descendents de Jaume I que té propietats al terme de Torreblanca, i una casa de referència de la familia és la torre del Marqués i la finca del Campás. Dades històriques remunten la construcció de la Torre del Marqués abans de la repoblació de Torreblanca a 1576, sent propietària Doña Blanca Cardona, propietària de diverses propietats del lloc. Donya Blanca era descendent de Jaume I. Les finques i pastures van ser propietat de Tomás Ebri per enllaç matrimonial amb una Cardona , el que en 1600, va mantenir pleits contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet al que pertanya lo que mes endavant seria el terme independent de Torreblanca. Mes endavant en l'any 1679, el Conseller del Rei en València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seves propietats de "La Torre" i "El Campàs ". Posteriorment va passar a ser propietat dels descendents de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després dels Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant els lindes d'una part, amb la muntanya, la serra, i d'una altra, amb el camí de les Marxals. En el seu moment es va deslindar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. En José Ruiz de Lihori i Pardines, Baró de Alcalhalí (1850-1920), en la seua col·lecció de contes i llegendes publicà una història o contalla titulada " El meu tresor" en què ens explica amb relació al tema la següent història (sic): " Doña Blanca era fembra principal de Aragó, casada con el cavaller valenciá en Chusep Isidro Ebri... Y maná fer una torre entre Torreblanca y la mar, fortalea que al mateix temps servía de alberg i era defensa contra els corsaris, que llavors infestaban aquelles costes. Y feta la torre sén vingué a viure als seus dominis".

Les propietats d'esta família nobiliària dels Cardona van anar passant per drets de herencies a les mans dels descendents de Donya Blanca Cardona, entre ells el Marqués de Villores, d'así el nom de Torre del Marqués i possiblement també corral del Marqués. Coordenades: ETRS89: Latitud 40º14'0,82''N, Longitud: 0º12'1,89E. UTM31Coord.: X 261.837,98. Y 4,457.440,56.  (Juan E. Prades Bel, Torreblanca, 2015).

 

Corralissa, porta comptadora i barrot

(Fragment del poemari "CAMINS " de Juan E. Prades Bel: " En el temps del nostre anar, caminem per terres plenes de llegendes sense contar, on avantpassats nostres es forjaren en temps i en batalles, i varen ser eslavons vius i amortitzats de l'origen del nostre present. El silenci regnant en els paratges arcaics que visitem, ens estranya i la vegada s'apoderen del nostre pensar. Escoltem sempre amb respecte els espais i els llocs que antany varen habitar, la gent d'altres temps,... com nosaltres tambè i serem". 
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

 Corral del Marqués, tram de pared

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

Bous del tío Roda de Torreblanca.