Translate

Mostrando entradas con la etiqueta biodiversidad. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta biodiversidad. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de julio de 2020

APROVECHAMIENTOS HISTÓRICOS DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE TORREBLANCA-TORRENOSTRA.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL PARQUE NATURAL DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA (CASTELLÓN, ESPAÑA).

"LOS CULTIVOS Y APROVECHAMIENTOS HISTÓRICOS DEL HUMEDAL DEL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA, DE LOS SIGLOS XIX Y XX".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓN: El territorio del Prat de Cabanes y Torreblanca, ha tenido a lo largo de la Edad Contemporánea (desde el año 1789 en adelante) muchos proyectos para el aprovechamiento, y el desarrollo agrícola de las zonas encharcadas, y en los humedales de la antigua albufera. El desarrollo de proyectos a lo largo de los siglos XIX y primera mitad del XX, estaban basados en el aprovechamiento minero de tierras, y en el desarrollo agropecuario, estos dos conceptos a desarrollar fueron de gran importancia estratégica en sus tiempos, como ideas de base, con las que trataron de conseguir el desarrollo económico en la totalidad del territorio referido, y que pudiese favorecer la creación de múltiples aprovechamientos, y crear así riquezas para sus habitantes:

FASES EVOLUTIVAS Y TRABAJOS:

1 - Transformación del medio ambiente natural, con finalidades para la mejora de la salud pública, para el desarrollo económico y de la agricultura, y la producción de alimentos y forrajes:

Desecación. Saneamiento. Desagües. Terraplenes. Canalización de aguas, acequias de tierra,  canales de obra.  Golas para desaguar al mar. Compuertas para regular los niveles de agua en los arrozales. Cuadrones. Balsas anegadas. Marjales. Azarbes.… 

2 - Explotación de los recursos que las tierras del humedal permitiesen, favorecido por las acciones encauzadoras, a través de los trabajos y los esfuerzos del ser humano:

- Producción de alimentos vegetales como cereales (arroz, maíz, cebada, trigo, avena); frutas, hortalizas; raíces (boniatos, patatas, cacahuetes, nabos); legumbres; semillas (lino); pastos cultivados y forrajes (alfalfa, remolacha, maíces,…); fibras utilizadas por la industria textil (cáñamo, lino, clin vegetal), la industria de la seda (producción de hojas de morera) y la industria cordelera (cáñamo, pitas); plantas para la extracción de esencias y aceites para las industrias de aromas y perfumes; plantas tintoreras (rubia); cultivos energéticos (eucaliptus, chopos y variedad de árboles, para obtención de madera y biomasa); plantas jaboneras: salicornias y otras plantas de sal o sosas que se recolectaban masivamente, y eran quemadas para obtener diferentes tipos de cenizas para la fabricación de productos de limpieza, como jabones, sosa y lejía. La barrilla pinchosa era la más fina y apreciada de las sosas, de unos 60 centímetros de altura máxima, se tenía que sembrar todos los años. Las salicornias es de todas las sosas la mejor adaptada y naturalizada en el Prat de Cabanes y Torreblanca, gusta de estos pantanos salitrosos marinos. Las cenizas procedentes de la quema de este tipo de plantas de sal, eran compactadas en bloques, y eran un componente básico en la elaboración de jabones de todo tipo, tanto duros como blandos. Para los duros servían todas las salsoláceas (salicornias y barrillas); sin embargo, para la fabricación de los blandos o finos era más recomendable la barrilla pinchosa, conocida en Torreblanca como ”barrilla maresa”, planta de sosa, planta de lejía o “planta dels renyons”.

- Recolección de fibras vegetales silvestres: Juncos, cañas (para tutores en la agricultura, cañizos), sisca, enea o anea (tifa, espadaña) para la fabricación artesanal de sillas, sillones, canastos, cestas y banastos.

- Cinegética: Caza de aves acuáticas, pesca de peces (lisas, llobarros), pesca de anguilas, caza de anfibios....

- Minería: extracción de tierra de turba y de carbón de turba.

- Ganadería: El humedal del Prat era una fuente de riqueza de pastos para ganados extensivos, y como producción de forrajes silvestres para los animales estabulados, como pasto para los herbívoros servían todas las brozas jóvenes del humedal, las que se recolectaban era a "orri" o estajo, carrizos, sisca, cañotas, salicornias,...cortados con hoz o guadaña, las brozas en estado maduro y ya fibrosas también se cortaban puesto que se hacían servir de cama para los animales del corral y todos los restos vegetales sobrantes de las pesebreras eran para estiércol, todos los carros llevaban broza para el corral y los animales, que los había en todas las casas) y forrajes cultivados (pajas, maíces, alfalfa).

- Otros proyectos no llegados a término: piscifactorías, la pequeña Venecia proyecto idéntico a Ampuria Brava, la Walt Disney (Disneyland), Mundo Ilusión, las destilerías de turba para la producción de gases combustibles, amoníacos y ácidos acéticos, las fábricas de tratamiento de clin vegetal, fábricas de sogas y cordelería, fábricas para el procesado del algodón, fábricas de piensos, fábricas de conservas.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

EL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA: El origen del Prat de Cabanes-Torreblanca, es una antigua albufera de lagunas, hoy saturada y colmatada de sedimentos, este hábitat biogenético conforma un alargado humedal costero de unos ocho kilómetros de extensión lineal desde Torrenostra hasta Torrelasal; el paraje del Prat ha sido un lugar que de siempre ha planteado muchas dificultades para los habitantes de la zona, por la cantidad de enfermedades y pestes que han florecido y verdecido procedentes de estos ambientes pantanosos, que requirió múltiples medidas para la desecación y conversión de los terrenos para la agricultura. La domesticación de los parajes acuosos del “Prat” fueron avanzando, desde la periferia menos encharcada, hacia las áreas bajas más cercanas al mar y las más encharcadas. Fue una transformación del medio que exigió muchos brazos coordinados. En el sector periférico, inmediato al “camí de l'Atall”, se abrieron numerosas norias; los procesos de bonificación avanzaban con la apertura de azarbes perpendiculares al mar, unos cuadros cultivables rodeados de acequias con agua de lluvia y de los manantiales nacientes que afloran en gran cantidad, las tierras de color oscuro, casi negras sacadas de las excavaciones de las acequias, se esparcían por encima de los campos que se iban engrosando y quedaban en alto sin encharcamiento.

- En varias ocasiones, en los siglos XIX y XX, se intentó culminar la desecación entera del sector más hondo y pantanoso del Prat. Pascual Madoz entendía que esta costosa operación eliminaría la insalubridad del paraje. El paraje del Prat es un destacado refugio biogenético, y un lugar de posibles aprovechamientos extensivos por necesidad (ganadería, agricultura, caza y pesca, extracción de turba, etc.), sin perder por ello el carácter anfibio y el medio ambiente de humedal pantanoso.

- En el año 1988, el humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca fue declarado Paraje Natural de la Comunidad Valenciana por el Decreto 188/1988, de 12 de diciembre de 1988, aprobado en Valencia por el Consell de la Generalitat Valenciana, el Decreto fue firmado por el Presidente de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma i Blasco y por el Conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, Rafael Blasco i Castany.

- El 27 de diciembre del año 1994, el Paraje Natural el Prat de Cabanes-Torreblanca fue declarado por el gobierno valenciano Parque Natural de la Comunidad Valenciana.

- LA EXTRACCIÓN DE TURBA: La extracción de turba del Prat, supone una transformación del entorno un tanto paradójica, por un lado, se produce la pérdida de vegetación superficial y zonas de interés faunístico, florístico y paisajístico; por otro lado, esta modificación del ecosistema a mi entender y opinión, produce también un rejuvenecimiento del medio y un aumento de la superficie permanentemente inundada, favoreciendo el establecimiento de una fauna acuática estable, y una devolución del medio a un estado original de lagunas.

- EL HISTÓRICO CULTIVO DEL MAÍZ EN EL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA:  El maíz, se plantaba en todo este territorio del Prat de Cabanes y Torreblanca durante los últimos dos siglos, especialmente masiva era su presencia en los cuadros de marjales.

AÑO 1867: CULTIVO DE ALGODÓN EN EL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA, AÑO 1867: "GACETILLA. Algodón.— Hemos visto unas muestras de algodón cosechado en nuestra costa, de hebra muy larga y de muy buen aspecto. Proceden de la esplotación agrícola emprendida por una sociedad-estranjera en las costas de Torreblanca, provincia de Castellón, donde, a favor de obras de arte y trabajos agrícolas importantes, se han desecado antiguos pantanos, devolviendo a la producción las tierras que inundaban las aguas". (La Corona (Barcelona. 1857). 12/1/1867, página 2).

AÑO 1878: "ESTADO DE PENURIAS EN TORREBLANCA": “De El Imparcial: Una carta de Torreblanca al Diario de Castellón da cuenta del estado de penuria que allí se sufre. La mitad de los terrenos de aquel distrito se halla en venta, sin que haya comprador alguno, lo cual ha reducido á muchas personas a la mayor miseria, habiendo quien tiene que mantenerse con salvado y algarrobas. La situación ha venido a empeorarse con la extraordinaria circulación de moneda falsa".  (El Anunciador catalán: Diario de anuncios, avisos y noticias: N.º 40, 11 marzo 1878). 

- EL CULTIVO DEL ARROZ EN EL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA:  La cuna del muy singular cultivo del arroz en España, es la Albufera de Valencia. Durante el siglo XIX se produjo una gran expansión del cultivo del arroz por el resto del país de España de la mano de familias valencianas. La introducción y la implantación del cultivo del arroz en el Prat de Cabanes y en el Prat de Torreblanca por los valencianos comporto la más grande transformación de  estos humedales, y el mayor desarrollo agrícola de los terrenos pantanosos del Prat.

- En el año 1954, Torreblanca tenía 2.040 fanegadas de cultivo plantadas de arroz. Datos de la Cooperativa Arrocera de Castellón de la campaña  1954.

- LA AGRICULTURA DE ESPAÑA EN EL SIGLO XIX, COMO SERVICIO DE CREACIÓN DE ALIMENTOS BÁSICOS: España en general, a lo largo de todo el siglo XIX, era una sociedad mayoritariamente agraria, los intentos de mejora del sector agrícola se convirtió en prioridad nacional, algunas de las innovaciones que se plantearon: la explotación de la tierra entregada a familias para poder establecerse, la defensa de la propiedad privada, la implantación de nuevos cultivos y de nuevos métodos de labor, de comercialización y de exportación, reforzando la divulgación y la enseñanza agrónoma para que fuese notoria y pública, unas estrategias con la que tratar de inducir e instruir al agricultor y al empresario inversor, tratando de explorar y crear las bases y las formas de evolucionar para poder mejorar las producciones agrarias y la economía. A lo largo de la segunda mitad del siglo XIX el sector agrícola en España, se fue involucrando en la trasformación de obra y de pensamiento referidos, con las nuevas ayudas de elementos novedosos como la introducción del uso de abonos químicos, la mecanización de labores, la ciencia y las máquinas de la revolución industrial, y la ingeniería agrícola, con todo fueron transformando paulatinamente la agricultura, en una actividad similar a la industrial, en cuanto a su conexión con la ciencia y con la tecnología, con la salvedad e incerteza de siempre, de ser la agricultura muy dependiente de la acción y voluntades del clima.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA, FUENTES DOCUMENTALES Y LEGISLACIONES CONSULTADAS:

- Ministerio de Fomento. Ley de aguas: Ley relativa al dominio y aprovechamiento de aguas de 3-8-1866.

- Ministerio de Agricultura. Orden de 8 de agosto de 1955 por la que se concede el carácter de coto arrocero a una finca propiedad de don Francisco Mañez Soldevilla, vecino de Torreblanca, sita en la partida “Torre Derrocada”, del término municipal de Cabanes (Castellón).

- Ministerio de Agricultura. Decreto de 23 de mayo de 1945 por el que se dan normas para la ejecución de la Ley sobre concesión de nuevos cotos arroceros.

- Ministerio de Agricultura. Ley de 17 de marzo de 1945 sobre concesión de cotos arroceros.

- Ministerio de Agricultura. Decreto de 28 de noviembre de 1952 por el que se autoriza provisionalmente el cultivo del arroz en los terrenos a que se refiere el artículo 1º. de la Ley de 17 de marzo de 1945.

- Ministerio de Agricultura. Decreto de 28 de noviembre de 1952 por el que se autoriza provisionalmente el cultivo del arroz en los terrenos a que se refiere el artículo 1º. de la Ley de 17 de marzo de 1945.

- Ministerio de Agricultura. Real decreto de Junio 1897 dictando reglas relativas para los poseedores de terrenos abandonados por el mar ó procedentes de lagunas, pantanos, así como á los roturadores de bienes del estado.

- Ministerio de Agricultura. Real decreto dictando reglas relativas para los poseedores de terrenos abandonados por el mar ó procedentes de lagunas, pantano, así como á los roturadores de bienes del Estado.

- Gobierno Valenciano. Decreto 264/1994, de 20 de diciembre, del, de modificación del decreto 188/1988, de 12 de diciembre, de declaración del Paraje Natural de la Comunidad Valenciana del Prat de Cabanes-Torreblanca.

- Ministerio de Agricultura. Real Decreto. Visto el expediente promovido por D. Luciano Bautista Muñoz y consocios en solicitud de autorización para desecar las lagunas denominadas de Albalat y Miravet, en la provincia de Castellón: veinticuatro de mayo de mil ochocientos sesenta y tres.

- Ministerio de Agricultura Ley de 24 de Julio de 1918, otorga a las concesiones reguladas por la misma para la desecación y saneamiento de lagunas, marismas y terrenos pantanosos.

- Ministerio de Agricultura. Decreto de 10 de agosto de 1954 por el que se autoriza al Ayuntamiento de Cabanes (Castellón), para desecar los terrenos pantanosos de su término municipal denominados Lagunas de Albalat y Miravet.

- Ministerio de Agricultura. Decreto de 28 de noviembre de 1952 por el que se autoriza provisionalmente el cultivo del arroz en los terrenos a que se refiere el artículo 1º. de la Ley de 17 de marzo de 1945.

- Ministerio de Agricultura. Ley de Cotos Arroceros, de 17 de marzo de 1945, así como el Decreto que la reglamenta, fechado en 23 de mayo del propio año.

- Ministerio de Agricultura. Ley sobre concesión de nuevos cotos arroceros de 23 de mayo de 1945.

- Ministerio de Agricultura. Orden de 27 de abril de 1955 por la que se dictan normas relativas al cultivo del arroz.

- Ministerio de Agricultura. Real Decreto sobre la Laguna de Torreblanca. cuatro de febrero de mil ochocientos ochenta y uno.

- Ministerio de Agricultura. Decreto de 20 de febrero de 1948 por el que se autoriza para transferir al Ayuntamiento de Cabanes (Castellón) la concesión otorgada a don Antonio Vidal Suárez, para desecación y saneamiento de los terrenos pantanosos del término municipal de Cabanes denominados “Laguna de Albalat y Miravet”.

- Ministerio de Fomento. Ley relativa al fomento de la repoblación rural, año 1868.

- Ministerio de Agricultura. Decreto de 8 de enero de 1954 por el que se aprueba el Reglamento de pastos, hierbas y rastrojeras.

SINOPSIS: La intención de este quien escribe, es la de aportar datos históricos fehacientes para poner de manifiesto las diversas etapas evolutivas del humedal llamado el Prat, para un mejor conocimiento, mejorar las perspectivas de entendimiento e interpretación de los avatares evolutivos naturales de este medio natural lacustre del Prat, y de las transformaciones antrópicas e históricas que han modelando los paisajes y la naturaleza de este importante humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca (Castellón), el cual fue declarado en el año 1994 Parque Natural de la Comunidad Valenciana. Saludos a los lectores. Atentamente. Juan E. Prades Bel. Año 2020.

ARCHIVO:





















Cuadro de Arrozal, Prat de Torreblanca.

viernes, 20 de diciembre de 2019

ALCALÁ DE XIVERT Y LA GANADERIA DE RECONQUISTA.

GENTES, COSTUMBRES, FOLKCLORES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor del proyecto: “ESPIGOLANT CULTURA”: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades.

RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR...

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

"ALCALÁ DE XIVERT Y LA GANADERIA DE RECONQUISTA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Una interpretación de campo sobre la evolución paisajista de las tierras del término de Alcalá de Xivert (Castellón, España), da como resultado la visión y la convicción de ver un territorio totalmente antrópico, y no se podría explicar la gran extensión del fenómeno agrario con los resultados visibles de una gran expansión agraria habida por todo el término municipal de Alcalá, sin tener en cuenta un referente y agente organizador de primer orden, como es la ganadería extensiva pastoril con sus referentes y referencias plasmadas en el territorio, como son las áreas de expansión, los montes de pasto, las ubicaciones estratégicamente ubicadas de sus rediles y las construcciones afines relacionadas directamente con dicha actividad histórica, económica y ganadera, con unos referentes lejanos, etnográficos y tangibles, y de referencias toponímicas provenientes de la cultura pastoril , que han sobrevivido al paso de los siglos. En el siglo XXI a pesar de estar el pastoreo en vía de extinción, extensible al olvido de las prácticas ancestrales y los oficios artesanos, un olvido que se hace bien patente en la sociedad del siglo XXI, pero todavía hay reminiscencias presentes y realidades tangibles que dan testimonio y son evidencias históricas de tales actividades arcaicas, que me apuntan a ver a la ganadería extensiva como una fábrica de patrimonio rural. 

- Enumero a continuación algunas de estas referencias ganaderas y patrimonios casi olvidados, provenientes del mundo pastoril en régimen extensivo, como son los corrales y las parideras, las corralizas, las casetas de pastores, barracas,  dehesas, montes particulares y montes públicos, las vías pecuarias, las cañadas, “assagadors”, “assegadors”, veredas, cordeles, caminos, coladas, carreradas, realengas, hitos, fitas, cursos fluviales, ríos, ramblas, barrancos, “desguassos”, balsas, bebederos, pozos de pastor, malladas, descansaderos, majadas, pasos, contadores, “amorradors”, “mosqueres”, “albellons”, pozos, fuentes, manantiales, senderos, “dresseres”, ganados estantes  y sedentarios, pastores en activo, la trashumancia,  los cuartos de pasto, los ganados y las especies ganaderas. Las ubicaciónes de corrales y corralizas, las áreas de pasto y la disposición de las vías pecuarias han sido elementos activos vertebradores y ordenantes del territorio y del paisaje primitivo de Alcalá de Xivert, siendo estos tres elementos, unos condicionantes activos y determinantes, sobre el desarrollo posterior agropecuario y la evolución del uso silbo-forestal y agrícola y demás resto de acciones antrópicas habidas históricamente sobre el territorio del término de Alcalá.

 - Toda está ordenación del territorio no es casual y se debe a razones y motivos históricos que han marcado el porque de esta disposición y proliferación de tal cantidad de vestigios de construcciones atribuibles a la actividad ganadera pastoril, con un modelo de ordenación  que  desde la antigüedad medieval del periodo cristiano se ha mantenido hasta el siglo XX, y todo comenzó a finales del siglo X-XI, cuando fue construido el castillo de Xivert, y la población islámica estaba extendida por casi todo el término, su actividad principal era la agricultura y la ganadería, y existían muchos corrales pero el modelo de explotación ganadera y pastoril islámica terminó con la conquista cristiana, creando un modelo post-reconquista de ordenación de la ganadería extensiva que ha pervivido hasta el siglo XX, y es la causa y el motivo de la construcción a lo largo de este período de la historia de los corrales y corralizas “gaspacheras” del término de Alcalá. La historia de este proceder comenzó en el siglo IX, cuando Aragón dejó de ser un pequeño reino pirenaico de economía silbo-pastoril y se extendió hacia el Sur en un proceso que duró cerca de dos siglos, a la conquista de ricos valles agrícolas y populosos pueblos y ciudades. Sus protagonistas fueron los hombres de la reconquista, gentes de mentalidad guerrera y pastoril, y la ganadería lanar fue la fuerza motriz para la expansión territorial hispánica en la Edad Media. 
- A partir de la conquista y su inmediata del Valle del río Ebro en el siglo XII con repoblación cristiana, los ganaderos aragoneses se aseguraron pastos de invierno para sus ganados, pero tuvieron que concordar y adecuar sus intereses con los de la agricultura de regadío, la hortícola, cerealista, arborícola y de secano. Con la toma de Valencia, alejada la frontera y lejos los conflictos bélicos, la integridad y los riesgos para el tránsito de los rebaños disminuyó, y se empezó a dedicar en el Maestrazgo grandes áreas de terreno exclusivamente dedicados para pastos de ganado ovino, y se asentaron las bases del negocio lanero medieval. La trashumancia con bajadas del ganado de la alta montaña aragonesa a hacer la invernada a las zonas litorales se consolidó entre la conquista de Teruel (año 1170) y la de Valencia (año 1238). Siendo el Bajo Ebro catalán y en el Maestrazgo castellonense, áreas de expansión militar, repobladora y foral de los aragoneses, y también de trashumancia invernal para sus rebaños incluyendo también el término de Alcalá de Xivert. 
- Durante los siglos XIV y XV, los ganaderos se especializaron en la producción de lana de oveja, lo cual generó una fuerte competencia entre ellos, en función de la explotación de los pastos de verano-invierno, la adecuación de las razas ovinas y el control de las infraestructuras ganaderas de la trashumancia. Esta producción de lana con vista a la exportación al mercado internacional, incentivó el crecimiento de los ganados, el asociacionismo de los pequeños y medianos productores, y la fuerte inversión en el sector ganadero por parte de los poderosos. Fue durante siglos una intensa actividad que acabo erigiéndose en una auténtica fábrica de patrimonio, que generó una serie de elementos arquitectónicos que constituyen un legado tangible para la interpretación paisajista del territorio. 
- Esta introducción histórica marca un punto de partida a tener en cuenta para entender y conocer el como y porque de los fundamentos de la importante actividad ganadera trashumante y estante del termino de Alcalà de Xivert que perduró desde la época medieval hasta el siglo XX. Quedando definido para mí, que la ganadería y el pastoreo es una actividad económica que va históricamente unida y ligada a los fundamentos originarios como realidad existencial de Alcalà de Xivert como entidad, término y municipio. 
ADDENDA: Adiciones y complementos sobre la temática y motivos del articulo (Por Juan E. Prades):
   Las capitulaciones contempladas en la “Carta Fidelitas” otorgada a Xivert, con fecha de 28 de abril de 1234, donde el monarca Jaime I respetó la religión, leyes y costumbres de los valenciano-musulmanes, confirmó sus franquicias, y acordó grandes favores a los principales de entre ellos, sin que se incrementaran las cargas e impuestos. La “carta Fidelitas” o “Capitulación” otorgada a Chivert, concertada entre los Templarios y los musulmanes, fue firmada el 28 de abril de 1234.
(Textos e imágenes Juan E. Prades Bel)
FUENTES, BIBLIOGRAFIA: 
- Prades Bel, Juan Emilio: “ Els corrals antics i altres construccions pastorils del terme de Alcalà de Xivert, catalogació-inventari (I).  Publicación Revista Mainhardt.
- Prades Bel, Juan Emilio (2010) : “ Els corrals antics i altres construccions pastorils del terme de Alcalà de Xivert, catalogació-inventari (II). Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº 66/abril/2010 , págines 38-40, any 2010. 
- Prades Bel, Juan Emilio: “ Els corrals antics i altres construccions pastorils del terme de Alcalà de Xivert, catalogació-inventari (III). Mainhardt nº68, desembre 2010, págines56-57.
- Prades Bel, Juan Emilio(2012): "Les pedres de centella". Publicación Revista Aigua Clara nº 24, D.L.CS-185-2004, any 2012, pag.24.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Recopilación etnográfica pastoril  de corrales medievales, modernos, contemporáneos, y otras construcciones afines y elementos naturales, antrópicos y geográficos de uso por los pastores del término de Alcalà de Xivert (Castellón)”. Inédito.
- Prades Bel, Juan Emilio(2008): "Corral del tío Pradas, campo de petroglifos en Zucaína". Publicación Revista El Borrazón nº21, páginas 6-9, año 2008.






martes, 26 de noviembre de 2019

L'ABRAÇ AL MEU AMIC PI.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

"L'ABRAÇ AL MEU AMIC PI".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

RESUM: (valencià)- El següent article és una manifestació personal d'agraïment a la naturalesa i ha les raons de ser de les coses. A nivell de divulgació cultural, faig el relat d'una de les múltiples relacions de simbiosi entre lo humà i lo vegetal, en pro de la recerca de nivells dimensionals en l'experiència humana de percepció sensorial, quàntica i regenerativa, prenent com a base el coneixement empíric heretat del saber popular de la ruralia castellonenca, i de les seves tradicions sobre el poder dels arbres i les creences màgiques i circumstancials de la vida.

RESUMEN: (español)- El siguiente artículo es una manifestación personal de agradecimiento a la naturaleza y a las razones de ser de las cosas. A nivel de divulgación cultural, relato una de las múltiples relaciones de simbiosis entre lo humano y lo vegetal, en pro de la búsqueda de niveles dimensionales en la experiencia de percepción sensorial, cuántica y regenerativa humana, tomando como base el conocimiento empírico heredado del saber popular de la ruralia castellonense, de sus tradiciones sobre el poder de los árboles y las creencias mágicas y circunstanciales de la vida.

EXPOSICIÓ: L'amic del que vaig a parlar-vos es un ent benefactor que dona salut i benestar, i no demana res material a cambi, tan sols ganes d'arrimarse a ell amb cor, ánima i mirada neta, es la definició de lo que es un amic, lo llamatiu es que es tracta d'un amic de fusta, es un pi, un arbre dret i verdader, un amic i un ser viu benefactor de purificació mediambiental i cósmica per a mi i per a tots l'essers humans que se li arrimen. El pi és un arbre dotat de grant  mobilitat, el moviment i la elasticidad és un factor important en la seva supervivència, la energia de este ser circula per tot ell amb rapidesa, per dins del seu tronc, per les branques, rames i fulles, tot ell poseeix energies fortes i dúctils, que fluixen en una desordenada armonia sensorial d'un aura que s'exten al voltant de  l'arbre, e intencionadament trasmet la força vital també a l'exterior. El pi te un caràcter vivaç que li permet adaptar-se a una gran varietat de terres, i d'ubicacions mediambientals, on es capaç d'arrelar, crea al llarg de la seva existència tot un ecosistema i biocenosi de maquia i fauna que es va transformant rápida i constantment amb el pas del temps, el pi tendeix a la expansió i la formació de frondosos boscos. El color predominant del fullatge del pi, es d'un to verdós fosc, la emanació de fragancies que emet es percep fàcilment dins del bosc, i dóna la sensació que tot ell es tenyeix del seu mateix to verdós fosc ombriós, barrejant-se les vibracións suspengudes en l'ambient, junt amb un aura densa, l'aroma impregnan de la resina, i la vitalitat que emet el pi, tot incideix en un ambient creatiu d'aura de vida al voltant d'ell, i dins del pinar fa olor de terra, i l'ambient es refrescant com la brisa de la mar. Els pins són arbres d'energia robusta, la seva presència sempre dóna una sensació de seguretat, però alhora posseeixen aquesta característica de mobilitat que de vegades els dóna un aspecte una mica desordenat i desgreñat. Quant ens adentrem a passetjar per dins d'un bosc de pins, sense adonar-nos ens anira influint l'aura activa del ánima dels arbres pinaçis, rápidament notarem com ens va influint en la persona, en el sistema motriu i en un benestar del estat del ànim, no es estrany que accelerem el pas, si per cas et sents cansat o et pesen les cames, cal apropar-se a la soca d'un pi gran, quant més gran i fort millor, i envoltar el tronc de l'arbre amb els teus braços, i abraçar-lo amb ganes amb els brazos ben estesos, i acariar les esquerdes de la corfa del tronc amb els dits per fer-ne la trasmisió d'energia a través d'ells, deixa manera vuidarás el cansament i la energia negativa, i una fluideça de benestar penetra en el ser iniciat i s'apoderará dels musculs i del sistema circulatori, i al rato es recupera la força muscular, la vitalitat i es normalitza la irrigació sanguínia, un poc de descans a l'ombra del pi fa la resta....

Val la pena donar un abraç a un amic....
(JEPB,Torreblanca, 2013).

RENYORANÇA DE L'ABRAÇ D'UN AMIC....
Imaginant el temps, dels passats viscuts....
Tant em volieu...
tots els dies a la meua ombra venieu a jugar.
és vareu anar fent grans,
 i un día,... hai un día...
ja no vareu tornar,
m'ha vieu oblidat...
no se lo que vos a pogut passar.
Jo i l'ombra on tan vareu jugar
ens cansem d'esperar
ens agradaria poder-vos abraçar...
no vós oblideu
 a buscar-vos no puc anar...
de la terra no em puc escapar.

(Del Poemari ARBRES de Juan Emilio Prades, 2013)

BIBLIOGRAFIA:
- Caro Baroja, Julio (1974): Ritos y mitos equívocos.  Ediciones Istmo, 1.974.;
- Caro Baroja, Julio Los pueblos de la península ibérica: temas de etnografía española. Editorial Crítica, 1991.
- Caro Baroja, Julio (1987): Formas de cultura y vida tradicional de los pastores y vaqueros en la región de Cantabria. Universidad de Cantabria. Servicio de Publicaciones, 1987.
- Caro Baroja, Julio (1995): La cara, espejo del alma: historia de la
fisiognómica
. Círculo de Lectores, 1995.

- Caro Baroja, Julio (1982): Cuadernos de Historia de la Medicina Vasca.  Universidad del País Vasco. Seminario de Historia de la Medicina Vasca, Euskal Herriko Unibertsitatea. Euskal Medikuntzaren Historia-Mintegia,1982.
- Caro Baroja, Julio (1986): De la superstición al ateísmo. Taurus Ediciones1986.
- Caro Baroja, Julio (1968): Estudio sobre la vida tradicional española Seminarios y Ediciones, 1968.
- José Pedro Marín Murcia, Marta Martínez Cano, Philippe Nicolas: Culto a los árboles, la magia de los bosques. Eurobacteria.;
- Sir James George Frazer (1922): The Golden Buogh. The Macmillan Company, New York, 1922.
- Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011.
- Prades Bel, Juan E. (2011): "Retalls de memoria d'una vida rural, gastronomía i vida quotidiana". Publicación D.P.: T-0181-11, editor: Juan E. Prades, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2010): "Els corrals antics i altres construcción pastorils del terme d'Alcalá de Xivert/catálogo inventario (II)". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº66/abril /2010, págines 38-40, any 2010. ; - Prades Bel, Juan E.(2009): "Ermites i creences de pobles castellonencs: l'ermita de Santa Bárbara de la Salzadella (Baix Maestrat". Publicación Revista Mainhardt, D.P: CS-357/88, nº63/abril/2009, págines 28-29, any 2009.

ARXIU: "PINS"












MI ÁRBOL Y YO....

domingo, 10 de noviembre de 2019

SALINES


VESTIGIS DE SALINES DE L'ÉPOCA FORAL A TORREBLANCA, EL COMERÇ DE LA SAL A L’ENTORN DEL TERRITORI MEDIEVAL DE XIVERT I ALBALAT.

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
RESUM: Aquest treball de divulgació, pretén posar en valor d'estudi una antiga i oblidada zona salinera per a l'extracció i l'obtenció de sal marina, es tracta de les salines de Torreblanca que varen ocupar una gran extensió de terres al llarg d'una franja litoral continental que afectà unes 20/ 25 hectàrees de terreny, un indret on els pobladors del lloc en l'època medieval islàmica varen excavar i rebaixar el sòl fins al nivell de mar. L'extracció de sal i el seu comerç ajuden a fer-ne un plantejament sobre l'ocupació rural al voltant de les salines, i les connotacions històriques, culturals i patrimonials dels pobladors que ocuparen estes terres a l'època alt medieval.
RESUMEN: Este trabajo de divulgación, pretende poner en valor de estudio una antigua y olvidada zona salinera de época medieval, que sirvió para la extracción y la obtención de sal marina, se trata de las salinas de Torreblanca que ocuparon una gran extensión de terreno a lo largo de la franja litoral continental que afectó a unas 20/25 hectáreas de terreno, un lugar donde los pobladores medievales del lugar de la época islámica excavaron y rebajaron el suelo hasta el nivel de mar. La extracción de sal y su comercio, son las bases que ayudaran a hacer un planteamiento de estudio sobre la ocupación rural, la economía, y las connotaciones históricas, culturales y patrimoniales de los pobladores que ocuparon estas tierras alrededor de las salinas en época medieval.
ABSTRACT: This work outreach, seeks to value study an ancient and forgotten medieval salt area, which was used for the extraction and production of sea salt is the salt of Torreblanca which occupied a large area to along the continental coastline that affected about 20/25 acres of land, a place where medieval inhabitants of the place of the Islamic period excavated and lowered the floor to sea level. Salt extraction and trade, are the bases to help you make an approach to the study of rural employment, the economy, and the historical, cultural and economic connotations of the people who occupied these lands near Salinas in medieval times.
EXPOSICIÓ:
L'orografia litoral continental de Torreblanca (Castelló, comarca Plana Baixa, Comunitat Valenciana) es caracteritza per tenir una costa baixa, amb zones fàcilment inundables amb nivells de sòl o per baix o a nivell del mar, que s'estenen al llarg del litoral continental torreblanquí, llocs on antany van existir i encara existeixen llacunes costaneres i zones fàcilment inundables. En aquest medi costaner de litoral baix, en la zona nord de la costa de Torreblanca / Torrenostra, que s'estén fins a Capicorb (al terme d'Alcalà de Xivert), fa aproximadament uns mil anys, en l'alta edat mitjana es va iniciar una activitat econòmica molt lucrativa i necessària en l'època, es tractava del comerç de la sal, amb la construcció en aquest medi de salines (canals, eres, parcel-les) per a la producció i elaboració de sal marina. La lectura que es desprèn de la interpretació del medi físic que envolta el lloc, és que ens trobem amb un territori amb activitats econòmiques enquadrades en l'edat mitjana, sent testimonis de l'evidència del que va poder haver estat una important zona salinera, avui dia es mostra com un dipòsit natural on va haver-hi estanys, eres, parcel-les per a l'evaporació de l'aigua del mar. La zona de vestigis de sòl que probablement albergaven les salines es troben a la zona nord de Torrenostra, es tracta d'una zona delimitada i anomenada amb els topònims Clot d'en Tomàs / Prat d'en Bel, es tracta d'un terreny ubicat al costat del litoral i paral·lel a la mar amb una orientació nord-est / sud-oest, amb una extensió d'aproximadament uns 1000 metres de llarg i unes 20/25 hectàrees de terreny afectat, que tenen els següents límits confrontants, a l'est limita amb la “Cañada del Mar”, un camí ramader històric i mil-lenàri costaner, que circula en paral·lel a la costa mar Mediterrani, està via ramadera discorre pel Serradal amb una amplada de 45 metres a partir de la vora de la mar, avui dia el camí antic que va existir a trams, està desaparegut per l'acció marina, a l'oest limita amb el camí del Campàs i al camí l'Atall de Torrenostra a Capicorb, al sud aquesta acotada per la fàbrica del peix una construcció de mitat del segle XX, i al nord-est limita amb la finca agrícola de El Campàs, en total l'àrea d’exploració ocupa aproximadament unes 25 hectàrees de terreny que es van haver de transformar per poder habilitar i desenvolupar l'activitat salinera, el subsòl i base d'esta àrea és rocós format per un subsòl de roques de conglomerat de sediments quaternaris dipositat per vies fluvials fa aproximadament un 1.000.000 d'anys, estes roques a la part central de l'àrea central de la zona salinera afloren a la superfície, per construir les salines es van haver de rebaixar el nivell de sòl, per a poder cobrir les parcel-les d'aigua de mar , les terres i pedres que es van excavar i extraure es van traslladar i acumular a la part central del Clot d'en Tomàs-Prat d'en Bel, ubicant-les en el lloc on més afloraven i emergien les roques , aquesta terra va servir en el seu nou lloc per elevar el terreny i crear nova terra de conreu que ocupava la part central de l'àrea entre les salines i que encara existeix. Aquestes salines arcaiques es van explotar en època islàmica, els vestigis d'hàbitats dispers d'aquesta cultura envolten les salines, com s'ha pogut apreciar amb les grans remocions de terres al llarg de tot el segle XX, amb aixecament i l'anivellament de les terres i bancals per irrigar-los, en uns 60 anys s'ha aixecat, remogut i anivellat tot el subsòl gradient pla del terme de Torreblanca quan passa de ser una zona de secà a ser zona d'irrigació i regadiu per la perforació de múltiples pous artesians, una transformació del secà a regadiu que va transformar les terres i va alterar el paisatge cultural arcaic. Cal esmentar l'existència d'un gran cementiri islàmic que va aparéixer en la transformació mecànica a mitjan segle XX en la part baixa de la finca del Mas del Vaporet, que dóna evidència de la importància de la zona com a hàbitat en època islàmica. El límit més septentrional de les salines es trobaven al costat del límit sud de la finca agrària del Campàs, aquest marge estava delimitat fins fa uns 20 anys per una alineació de palmeres datileres plantades en els marges de la nobiliària finca, aquesta alineació va ser un últim reducte i el lloc d'extinció del que va ser un antic cultiu a l'època medieval de la finca del Campàs, en què va existir antany un extens palmerar que va existir al costat del mar a la costa de Torreblanca. Els terrenys de les salines amb un sòl de terra format per dipòsits amb escassa permeabilitat compost de partícules de argiles, margues i llims, es van llaurar i anivellar en els anys 60 del segle XX, per plantar arròs, però no va ser un terreny apte per l'altíssima salinitat que contenia el terreny pel qual es va abandonar el projecte. Amb el cultiu i l'anivellació del terreny per a l'agricultura es van esborrar els vestigis dels marges de les eres i les parcel-les salineres. En la dècada de finals dels anys seixanta i principis del setanta l'exèrcit de terra va fer maniobres militars en aquest lloc durant uns anys, arribaven les companyies per ferrocarril a l'estació de Torreblanca, i baixaven a la costa a muntar els campaments, feien pràctiques de tir d'armes lleugeres i artilleria, l'exèrcit va habilitar la zona anomenada la trinxera per acampar, terraplenant per a tal fi un quadró del terreny saliner inundable d'unes dues hectàrees que van alçar més d'un metre, terraplenat el terreny amb graves i còdols del Serradal confrontant. A les salines han proliferat com a vegetació autòctona el canyís i les salicòrnies (salobreres) que han servit de pastura durant segles per al bestiar oví i boví. CONCLUSIONS:
La finalitat de l'elaboració de la sal, i la destinació de la producció al comerç, seria fonamentalment per al proveïment de sal als ramats de bestià, per a la salaó de peix i per al consum humà. L'economia salinera d'este indret, va poder ser un element substancial per a l'organització d'este territori medieval d'Albalat, Torreblanca, Xivert, Alcalà i Capicorb. Hi a la possibilitat d'establir certes relacions entre l'explotació salinera, i una de les activitats econòmiques més important en l'època medieval com va ser la ramaderia.
ADDENDA:
- (Jaume I, ordena als homes dels termes de Morella, Culla, Cervera, Coves de Vinromà, Albalat i Benifassà, no compren sal que no siga de Peníscola).
Fuente: J. Sánchez Adell (1975): "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referència
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí nº 1754 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1304. Año1263, agost 24. València
Texte original: “Hoc est translatum bene et fideliter factum idus ianuarii anno Domini millesimo trescentesimo tercio, sumptum a quadam litera papirea illustrissimi domini Jacobi, felicis recordacionis regis Aragonum, sigillata sigillo suo minori cereo fixo in dorso, tenor cuius litere dignoscitur esse talis:
Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fidelibus suis universis hominibus de Morella et terminorum suorum, de Culla et terminis suis, de Cervaria et terminis suis, et hominibus de Coves et terminis suis, de Exivert et terminis suis, et hominibus Albalat, et termini fratrum de Benifazano; salutem et graciam.
Mandamus vobis firmiter, quatenus omnes vos superius nominati, utamini de sale Paniscole et accipiatis de eodem et non aliquo alio sale.
Et hoc non mutetis aliqua racione.
Scientes quod si aliquis vestrum usus fuerit alio sale, nisi de sale Paniscole supradicto, unicumque inventus fuerit utente alio sale, amitat bestiam et omnia que secum apportabit sine aliquo remedio.
Datum Barchinone IX kalendas septembris anno Domini millesimo ducentesimo sexagessimo tercio.
Sig+num Petro Ferrarii, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Mathei Calonge, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Guillermi de Verneto, notarii publici Valencie, qui hec fecit fideliter translatari die et anno in prima linea contentis”.

CARTA PUEBLA DE CABANES:
- (Año 1243, juny 19. Ponç de Torrelles, bisbe de Tortosa, atorga la carta pobla de Cabanes).
Fuente: Enric Guinot Rodríguez (1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric Guinot Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.:
Texte original: “Notum sit cunctis quod nos, Poncius, Dei gratia dertusensis episcopus, et nos Guillelmus, prior eiusdem loci, assensu et voluntate totius capituli nostri, damus et concedimus vobis Johani de Na Rama, Allegre, P. Ferrario, A. Cathalano, Aquiloni de Cabacerio et Bartholomeo de Alcurisia, et omnibus aliis populatoribus presentibus ac futuris, villam de Cabanis cum suis terminis et affrontationibus universis, sicut includitur ab oriente in serra sub Quexa, que dividit cum Albalato; a merydie in visu Mirabeti et in serra que dividit cum Suffera et Rixser, usque in visu de Burriol, de serra in usque ad podium de Gaydones, et de podio de Gaidones usque ad archum sicut dividit cum Villafamez, de archu usque ad mesquitam que dividit terminos de Cabanis et de Benifaxo; a circio in capite honoris Petri Alegre, et sicut terminus dividit ad baranchum de Subarra, [et de barrancho de Subarra] usque ad serram de Quexa, que dividitur cum Albalato.
Sicut dividunt istis terminis et affrontationibus includuntur, damus vobis et vestris in perpetuum per nos et omnes nostros successores dictam villam, cum omnibus terris, lignis, arboribus, aquis, pascuis, ad omnes usus vestros, cum suis pertinentiis et universis ad bene populandum, excolendum et laborandum.
Ita quod in eadem villa instituatis octuaginta populatores qui in ipsa villa hereditatem et suas habeant mansiones continuam residentiam facientes.
Ibidem, infra autem predictos terminos ville de Cabanis supradicte, nostram nobis dominicaturam retinemus.
Damus etiam vobis et vestris in perpetuum vallem de Rixer, in qua vestros ortos construatis. Set in eadem villa retinemus nobis molendina et duos ortos, quorum ortorum unusquisque in se contineat unam fanechatam seminature.
Retinemus etiam nobis et successoribus nostris decimam et primiciam panis, scilicet vini et olei et ortaliciis, et de omnibus aliis fructibus quos terra producit.
Et decimam et primiciam similiter de omnibus animalibus in hunc modum, quod pro vitulo, pullino, eque vel asine, detis nobis pro unoquoque VI denarios iachcenses, et de omnibus autem capris et porcis detis nobis decimam et primiciam fideliter et integre, et de pullis vero et anseribus, si populator unum habuerit vel centum, aut amplius, det nobis pro decima unum quilibet populator.
Item, pro locido retinemus nobis quod unaquaque hereditas populatoris det nobis mediam fanecham tritici et mediam fanecham ordei, liceatque vobis ferrarium vestrum vel ferrarios habere quos volueritis. Si vero ferrarius fuerit indecens vel mali operator, et vos a nobis moniti dictum ferrarium corrigere volueritis, nos ipsum expellere possimus et vos alium inducatis, qui operam faciat populatoribus competenter. Quicumque autem ferrarius aut ferrarii inductus vel inducti fuerint, teneantur opera facere episcopo et priori, que necessaria fuerint laboratoribus nostrarum dominicaturarum, sine omni missione nostra vel expensa, et de locido vero absolvimus omnes populatores ab hoc presenti festo sancti Johannis usque ad duos annos, et ex tunc ab omnibus dictum locidum habeamus.
Item, retinemus nobis quod unusquisque venator predicte ville de Cabanis teneatur nobis dare, si venationem exercerint semel in anno, et in Natale Domini, duo paria cuniculorum.
Item, retinemus nobis omnes furnos et molendina que in termino dicte ville de Cabanis, et in valle de Rixer edificari poterunt; itaquod nos teneamur vobis coquere panem pro vicesimo quinto pane; teneamur vobis bladum molere pro sexta decima mensura.
Si quidem, retinemus nobis et successoribus nostris iusticias et stachamenta atque firmamenta.
Predicta autem omnia damus vobis et successoribus vestris, ad bonas consuetudines civitatis Illerde.
Si vero causa sive placitum fuerit inter vos omnes, et vos vel aliquem de universitate vestra, teneamini sub nostro iudice respondere, qui vobis non possit nec debeat esse suspectus, et si ab illo volueritis appellare liceat vobis.
Ita tamen, quod coram alio iudice a nobis constituto, qui suspectus haberi non possit causam appellationis prosequamini sub eodem.
Et si causa sive placitum inter nos et vos fuerit, liceat vobis semel appellare a baiulo sive iudice nostro, qui ibi pro nobis fuerit institutus ad convicinos vestros.
Et si aliam appellationem facere volueritis ad nos, faciatis eandem.
Idem retinemus nobis exercitum, ut quandocumque episcopus dertusensis, vel ecclesia, exercitum fecerit vel cavalcatam, teneamini sequi ipsum; sed ad cumulum gratiarum, vos ab omni exercitu vel cavalcata absolvimus, ab hoc preterito festo Pasche usque ad sex annos.
De omnibus siquidem inventionibus vel trobis, hanc inde medietatem inventor et nobis aliam retinemus.
Addimus etiam districtius inhibentes, quod nullus miles vel populator seu habitator ville de Cabanis vel totius termini Mirabeti, in cuius termino predicta villa consistit, guerram vel pignus aliquod facere presumat, nisi de spetiali licentia episcopi et prioris liceatque vobis et vestris predecessoribus in perpetuum honores et possessiones predicte ville de Cabanis vendere, inpignorare, vel alienare, omni vestro consimili laboratori, preter militibus atque sanctis.
Quod est actum XIIIº kalendas iulii anno Domini Mº CCº XLº IIIº.
Ego, Poncius, dertusensis episcopus subscribo.
Sig+num Guillermus, prioris. Ego, Dominicus, prior claustralis, subscribo, sig+num. Ego Bernardus, archidiaconus dertusensis, sig+num. Arnaldi, dertusensis sacriste, sig+num. Petri de Podio, dertusensis hospitalarii, sig+num. B. de Fenolario, precentoris Dertuse, etc”.
BIBLIOGRAFIA :
-M. BETI: "La gabela de la sal en Peñíscola", BSCC I, 1920.
-N. P. GÓMEZ SERRANO: "Contribució al estudi de la molinería valenciana mijeval", II Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Valencia, 1923.
-ALMELA Y VIVES, F.1961: "Aspectos del vivir cuotidiano en la Valencia de Fernando el Católico", en el V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, tomo 5, Zaragoza, 1961, págs. 203-261.
- F. QUEROL FAUS; La vida valenciana en el siglo XV, Valencia, 1963.
- F. ROCA TRAVER: "El tono de la vida en la Valencia medieval", BSCC LIX, 1983
- AZUAR, R. 1999: El paisaje medieval islámico del sur valenciano, pp. 49-59. Geoarqueologia i quaternari litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
- FUMANAL, P. 1993.: Litoral y poblamiento en el litoral valenciano durante el Cuaternario reciente: Cap de Cullera-Puntal de Moraira, pp. 249-259. Estudios sobre Cuaternario. Medios sedimentarios. Cambios ambientales. Hábitat humano. Universitat de València.
- LÓPEZ GÓMEZ, J. y LÓPEZ GÓMEZ, A. 1986: El poblamiento tradicional en las costas
valencianas: la dualidad ribera-huerta. Cuadernos de Geografía, 39-40: 263-288.
- MARTORELL, J. 2001: El món mariner del Cabanyal. Engloba Ediciones. Valencia.
- MATEU, J., SANCHIS, C. i FERRI, M. 1999: El golf de València durant els segles XVI i XVIII. Canvis ambientals, 367-374. Geoarqueologia i quaternari litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
- PIQUERAS, J. 1999: El espacio valenciano. Una síntesis geográfica. Editorial Gules. Valencia.
- ROSSELLÓ, V. 1986: L’artificialització del litoral valencià. Cuadernos de Geografía. 38: 1-28.
- ROSSELLÓ, V. 1991-1992: El terme Grau i la nomenclatura dels estanys litorals. Notes de Geografia Física, 20-21. Universitat de Barcelona.
 -MARTÍ DE VICIANA, RAFAEL: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino, Tomo III. Valencia: Departamento de Historia Moderna de la Universidad de Valencia, 1972.
- BOIRA I MAIQUES, JOSEP VICENT, 2004:  Paisaje cultural y patrimonio litoral valenciano. Departament de Geografia. Universitat de València.
- PLATA MONTERO, A. 2006: El ciclo productivo de la sal y las salinas reales a mediados del siglo XIX, Vitoria, 2006.
- Sánchez Adell, J. (1975): "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referencia.
- PRADES BEL, Juan E. (2012): “Castillo de Xivert”. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2012.
- PRADES BEL, Juan E. (2012): “Capicorp”. -2-1-2012. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2012.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): Cultura y patrimonio natural de Torreblanca. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2013.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): “La geologia de la Plana de Albalat” . 20-1-2013.Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios.  2013.
- GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric Guinot Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.