Translate

lunes, 14 de julio de 2025

"HOMENAJE PÓSTUMO, EN MEMORÍA DEL MAESTRO DON JOSÉ VILAPLANA EBRÍ (TORREBLANCA 1881-1955)".

GENTES, COSTUMBRES,  TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS, FOLKCLORE Y PAISAJES DEL MUNICIPIO TORREBLANCA-TORRENOSTRA:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

"HOMENAJE PÓSTUMO, EN MEMORÍA DEL MAESTRO DON JOSÉ VILAPLANA EBRÍ (TORREBLANCA 1881-1955)".

VINAPEDIA: José Vilaplana Ebrí (Torreblanca 1881 – 25-11-1955). Maestro Nacional. Ejerció en Vinaròs desde 1906, hasta su jubilación, dejando una estela de enorme prestigio. Tuvo seis hijos, algunos de ellos nacidos en Vinaroz (Julio Vilaplana, en 30-11-1909). 

- El maestro Vilaplana, fundó en 1919 un museo de Ciencias Naturales que después pasó con él en el nuevo colegio San Sebastián a partir de su inauguración en 1929, que se perdió en la guerra civil al transformar la escuela en Hospital Militar; sus fósiles, minerales, caracoles y caparazones de moluscos fueron arrojados por las ventanas por los soldados nacionales de las tropas franquistas. Contaba el Museo con más de 221 especies de caracoles catalogadas (72 molusco lamelibranquios, 52 gasterópodos, 19 equinodermas, 40 crustáceos, 13 pólipos y 12 espongiarios) y más de 100 sin catalogar; doscientos ejemplares de minerales y gran número de fósiles en 1932. 

- En 1929 había recibido el premio de la fundación San Gaspar, en la Virtud, concedido por la Real Academia Española. Desde 1921 enviaba muestras repetidas por todas las escuelas de España. En 1930 había enviado al obispo de Coria, para la región deprimida de Las Hurdes ochenta colecciones con 9.400 ejemplares. 

- En 1931 el número de colecciones enviadas por los pueblos ascendía ya a 596 con un total de 94.870 muestras. Por esta intensa labor fue premiado con voto de gracia por la Inspección, y de la Junta local de Primera Enseñanza, Premio de la Junta de Protección a la Infancia, Medalla de plata de la Caja Postal de Ahorros y de Bronce de la Mutualidad; Premio de la Academia de la Lengua y de la de Ciencias Morales, etc. 

- En 1928 el Ayuntamiento de Vinaròs le obsequió con cuarenta pesetas para las vitrinas destinadas a Biblioteca Escolar. Cincuenta y tres editoriales de Valencia, Barcelona y Madrid, etc. enviaron lotes de libros gratuitamente. Los hermanos Álvarez Quintero enviaron sus obras completas también en balde. De la misma forma recibía periódicos, revistas, así como un microscopio, aparato de radio, máquina de fotografiar, etc. Los gastos de enviar las colecciones repetidas a los distintos destinos los pagaba de su propio bolsillo: 6.000 pesetas anuales con los que además debía mantener la esposa mala (enferma) y seis hijos. 

José Vilaplana Ebrí, fue nombrado Inspector por el Ministerio de Instrucción Pública en abril de 1933. Fue socio de la Real Sociedad Española de Historia Natural, quien le premió gracias a las gestiones de los catedráticos de Universidad, Luis Lozano e Ignacio Bolívar; con D. Luis, considerado el 1er. gran Ictiólogo español, colaboró aportando gran variedad y número de peces. Durante el franquismo fue apartado de la Enseñanza Pública, acusada entre otras cosas de haberse apropiado de la enciclopedia Espasa, que era patrimonio personal del arcipreste mosén Bono e impartió clases de bachillerato en la Academia denominada “Academia Bachillerato” del profesor Josep Vidal. A su muerte, ocurrida en Torreblanca en 1955, asistieron numerosos exalumnos vinarocenses, que le profesaron siempre una especialísima veneración.

VINAPEDIA: (en Valençia). Vilaplana Ebrí, Josep (Torreblanca 1881 – 25-XI-1955). Mestre Nacional. Va exercir a Vinaròs des de 1906, fins la seua jubilació, deixant una estela d’enorme prestigi. Va tenir sis fills, alguns d’ells nascuts a Vinaròs (Juli Vilaplana, en 30-XI-1909). Va fundar en 1919 un museu de Ciències Naturals que després va passar amb ell al nou col.legi Sant Sebastià a partir de la seua inauguració en 1929, que es va perdre en la guerra civil al transformar l’escola en Hospital Militar; els seus fòssils, minerals, cargols i closques de moluscs van ser llençats per les finestres pels soldats nacionals de les tropes franquistes. Comptava el Museu amb més de 221 espècies de cargols catalogades (72 mol.lusc lamelibranquis, 52 gasteròpods, 19 equinodermes, 40 crustacis, 13 pòlips i 12 espongiaris) i més de 100 sense catalogar; dos-cents exemplars de minerals i gran nombre de fòssils en 1932. En 1929 havia rebut el premi de la fundació San Gaspar, a la Virtut, concedit per la Reial Acadèmia Espanyola. Des de 1921 enviava mostres repetides per totes les escoles d’ Espanya. En 1930 havia enviat al bisbe de Coria, per a la regió deprimida de «Las Hurdes» vuitanta col.lecions amb 9.400 exemplars. En 1931 el nombre de col.leccions enviades pels pobles pujava ja a 596 amb un total de 94.870 mostres. Per aquesta intensa tasca va ser premiat amb vot de gràcia per la Inspecció, i de la Junta local de Primer Ensenyament, Premi de la Junta de Protecció a la Infància, Medalla de plata de la Caixa Postal d’Estalvis i de Bronze de la Mutualitat; Premi de l’Acadèmia de la Llengua i de la de Ciències Morals, etc. En 1928 l’Ajuntament de Vinaròs el va obsequiar amb quaranta pessetes per a les vitrines destinades a Biblioteca Escolar. Cinquanta-tres editorials de València, Barcelona i Madrid, etc. van enviar lots de llibres gratuïtament. Els germans Álvarez Quintero van enviar les seues obres completes també debades. De la mateixa manera rebia periòdics, revistes, així com un microscopi, aparell de ràdio, màquina de fotografiar, etc. Les despeses d’enviar les col.leccions repetides a les diferents destinacions les pagava de la seua pròpia butxaca: 6.000 pessetes anyals amb les que a més havia de mantenir l’esposa dolenta (malalta) i sis fills. Va ser nomenat Inspector pel Ministeri d’Instrucción Pública en abril de 1933. Va ser soci de la Real Sociedad Española de Historia Natural, que el va premiar gràcies a les gestions dels catedràtics de Universitat, Luis Lozano i Ignacio Bolívar; amb D. Luis, considerat el 1er. gran Ictiòleg espanyol, va colaborar aportant gran varietat i nombre de peixos. Durant el franquisme va ser apartat de l’Ensenyament Públic, acusat entre altres coses d’haver-se apropiat de l’enciclopèdia Espasa, que era patrimoni personal de l’arxiprest mossén Bono i va impartir classes de batxillerat en l’Acadèmia denominada “Academia Bachillerato” del professor Josep Vidal, de Vinaròs. A la seua mort, ocorreguda a Torreblanca en 1955, van assistir nombrosos ex-alumnes vinarossencs, que li professaren sempre una especialíssima veneració. En juny de 1983 se li va dedicar l’Institut de Formació Professional. Anteriorment també se li havia dedicat, conjuntament amb el mestre Sanchiz, un carrer per l’alcalde Lluís Franco. Per a conèixer els nombrosíssims mèrits d’aquest extraordinari mestre, i de la seua entrega total a la professió, cal remetre al lector a l’article publicat en el setm. “Vinaròs” del 13 de juny de 1981, que escapen obviament per raons d’espai a aquesta obra.

 ADDENDA, ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Antonio S. Margaix Arnal (2020): “La labor pedagógica del maestro José Vilaplana Ebrí. 1906-1945”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, ISSN 0210-1475, N.º 96, 2020, págs. 287-298.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: