EL MEU AMIC PI.

 GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Pragmàtic" (Projecte: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

"L'ABRAÇ AL MEU AMIC PI".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

RESUM: (en valencià)- NATURALESES I ÉSSERS AMB ÀNIMA:

- El següent article és una manifestació personal d'agraïment a la naturalesa i ha les raons de ser de les coses mundanes.

- A nivell de divulgació cultural, faig el relat d'una de les múltiples relacions i experiencies personals de simbiosi entre lo humà i lo vegetal, en pro de recerca de nivells dimensionals per a experiència humana de percepcións sensorials, quàntiques i regeneratives, prenent com a base el coneixement empíric heretat del saber popular de la gent popular del mon agrícola i pastoril, i de les seves tradicions empíriques sobre el poder dels arbres, i les creences màgiques i circumstancials de la vida dentro del cosmos rural agrari. (J.E.P.B. 2013)

RESUMEN: (en español)- NATURALEZAS Y SERES CON ALMA:

- El siguiente artículo es una manifestación personal de agradecimiento a la naturaleza y a las razones de ser de las cosas.

- A nivel de divulgación cultural, relato una de las múltiples relaciones de simbiosis y experiencias entre lo humano y lo vegetal, en pro de una búsqueda de niveles dimensionales en la experiencia de percepción sensorial, cuántica y regenerativa humana, tomando como base el conocimiento empírico heredado del saber popular de la gente popular del mundo rural agrícola i pastoril, i de sus tradiciones i prácticas empíricas sobre el poder de los árboles y las creencias mágicas y circunstanciales de la vida dentro del cosmos rural agrario.

EXPOSICIÓ (en valencià)-: L'amic del que vaig a parlar-vos es un ent benefactor que dona salut i benestar, i no demana res material a cambi, tan sols les ganes d'arrimarse a ell amb cor, ánima, actitut i mirada neta i positiva, es la definició de lo que es un amic, lo llamatiu es que es tracta d'un amic de fusta, es un Pi, un arbre dret i verdader, un amic i un ser viu benefactor de purificació mediambiental i cósmica per a mí, i per a tots l'essers humans que se li arrimen i viuen al planeta. 

   El Pi, és un arbre dotat de grant  mobilitat, el moviment i la elasticidad és un factor important en la seva supervivència, la energia de este ser circula per tot ell amb rapidesa  per dins del seu tronc, per les branques, rames, fulles i tarrancs, tot ell poseeix energies fortes i dúctils, que fluixen en una desordenada armonía sensorial, formant un aura que s'exten al voltant de  l'arbre, e intencionadament trasmet la força vital també a l'exterior.    

   El Pins tenen un caràcter vivaç que els permet adaptar-se a una gran varietat de terres, i ubicacions mediambientals. Un Pi es capaç d'arrelar, i va creant al llarg de la seva existència tot un ecosistema i biocenosi de máquia i fauna, que es va transformant rápida i constantment, el Pi tendeix a la expansió i la formació de frondosos boscos. 

   El color predominant del fullatge del Pi, es d'un tono verdós fosc, la emanació de fragancies que emet es percep fàcilment dins del bosc, i dóna la sensació que tot ell es tenyeix del seu mateix to verdós fosc ombriós, barrejant-se les vibracións suspengudes en l'ambient, junt amb un aura densa, l'aroma de la resina, i la vitalitat que emet el Pi, tot incideix en un ambient creatiu d'aura de vida al voltant d'ell, que fa olor de terra i es refrescant com la brisa de la mar. 

   Els pins són arbres d'energia robusta, la seva presència sempre dóna una sensació de seguretat, però alhora posseeixen aquesta característica de mobilitat que de vegades els dóna un aspecte una mica desordenat i desgreñat. 

   Quant ens adentrem a passetjar per dins d'un bosc de pins, sense adonar-nos ens anira influint l'aura activa de l'ánima dels arbres pinaçies, rápidament notarem com ens va influint en la persona, en el sistema motriu i en un benestar del estat de l'ànim, no es estrany que accelerem el pas, si per cas et sents cansat o et pesen les cames, cal apropar-se a la soca d'un pi gran, quant més gran i fort millor, i envoltar el tronc de l'arbre amb els teus braços, i abraçar-lo amb ganes amb els brazos ben estesos, i acariar les esquerdes de la corfa del tronc amb els dits per fer-ne la trasmisió d'energia a través d'ells, deixa manera vuidarás el cansament i la energia negativa, i una fluideça de benestar penetra en el esser iniciat i s'apoderará dels musculs i del sistema circulatori, i al rato es recupera la força muscular, la vitalitat i es normalitza la irrigació sanguínia, un poc de descans a l'ombra del pi fa la resta.... 

Val la pena donar un abraçada a un amic....i alerta a les seues llàgrimes de resina... Els arbres també ploren. Estimem-los....

(JEPB, Torreblanca, 2013).

RENYORANÇA DE L'ABRAÇ D'UN AMIC....

Imaginant el temps, dels passats viscuts....

Tant que em volieu...

tots els dies a la meua ombra, venieu a jugar.

i és vareu anar fent grans,

 i un día,... un día...

ja no vareu tornar,

m'ha vieu oblidat...

No se lo que a pogut passar.

Jo i l'ombra on tan vareu jugar

ens cansem d'esperar

ens agradaria poder-vos abraçar...

no vós oblideu

 a buscar-vos yo no puc anar...

de la terra, no em puc escapar .

(Poesia de Juan E. Prades, 2013).

("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

MI ÁRBOL Y YO...