GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA CASTELLÓ:
EN HOMENATGE A LA MEUA TERRA I AL MEU PAÍS....
Per: JUAN E. PRADES BEL, autor dels projectes: "Cróniques Históriques"; "Recordar també és viure"; "Històries del mar"; "Espigolant Cultura: taller d'història, memòries, cròniques,
patrimonis i humanitats"; i altres històries.
(Projecte): "ELS CUINATS POPULARS DELS SEGLES XIX
I XX, RELACIONATS EN ELS TREBALLS AGRÍCOLES A LES MARXALS, I LA CAÇA I PESCA A
L'HUMEDAL DEL PRAT DE TORREBLANCA I CABANES".
"MEMÒRIES AL PEU DEL CAMÍ. LES GAMBETES DE MARXAL FREGIDES EN ALLS TENDRES O AMB ALLS SECS".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen,
m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un món de vides molt
diferents de la meua". J.E.P.B.).
TEMÀTICA SOBRE LES MARXALS: La marjaleria o marxaleria de
Torreblanca-Torrenostra està composta per un conjunt de terres singulars per al
cultiu, que son les "terres de marxals" les quals porten adscrita en la seua memoria històrica, l'impremta d’un
significatiu llegat de bravura i valor de la gent i les famílies del poble de
Torreblanca com a col·lectivitat de força de sang, la marxaleria en si es tracta
d'un territori d'origen prehistòric amerat d’aigua, el qual des d'antic els humans ancestralment, varen saber dominar laboralment i econòmicament. En Torreblanqua, la gent es
guanyava el pa, els quartos i la vida en el Prat, està massiva interacció
històrica va durar aproximadament fins als anys vuitanta del segle XX, una
vista retrospectiva del treball a les marxals extensible al llarg d'uns
tres-cents anys va permetre l'aflorament d'una cultura etnogràfica peculiar i
singular d'ambigua relació entre la gent i les preuades terres negres de les
turberes, dels arrossals i de les marxals que eren les terres de regadiu dels
segles passats.
- En la marxaleria la gent treballaven, es banyaven en els canals
del Prat i en les séquies excavades a la terra de les marxals, on casaven
polles, foixons, patos i tapons, i becaven a l’ombra o refugi dels mosquers
fets de canyes i "boba", on guisàvem bledes i gambetes, o torràvem
amb les remulles de les pereres i els mangraners faves tendres i anguiles, o
rublien de brasa una carabassa de torrar, o bullien un "petroliero"
de pataques o moniatos, bevien aigua als ullals, i segaven brossa a les
séquies,... i cal estar orgullosos de la gent que varen construir els quadrons
de les marjals, els quals varen crear vinculacions afectives, professionals i
culturals amb els treballs, el medi i les activitats antròpiques en la
marjaleria i els aiguamolls. Esta interacció és una cultura agrària avui dia
totalment desapareguda i oblidada, de la qual en queden alguns retalls de
memòria que anirem recopilant en esta sèrie d’articles de “Recordar també és
viure” i "Datos para la història del Parque Natural del Prat de
Cabanes-Torreblanca ...." que vaig escriure sobre temàtiques relacionades
etnogràficament amb la història natural, cultural i antròpica del passat
històric d'este humedal anomenat el Prat, el territori del qual al que faig
referència en els escrits, inclou l'actual Parc Natural del Prat de
Cabanes-Torreblanca, i les carrerasses de les "marxals" (Mangraners,
La Piqueta, L'Ampla, La Querola, Sort de Monet de Baix, Sort de Monet de d'Alt,...) i
els camins de les sénies (L'Atall) i els camps agrícoles perifèrics que
bordegen el Prat.
INTRODUCCIÓ: En este article, tracte de recollir i
parlar d’un arcaic plat antic que es cuinava a les "marxals", es
tracta de les gambetes fregides amb alls tendres o secs, dos productes que es
criaven allí mateix al tall del camp de treball, els alls cultivats denominats
alls tendres estaven presents en quasi totes les "marxa'ls", i les
gambetes d’aigua dolça que als temps de la fam pescaven a les séquies laterals
de la marxal, estos crustacis es pescaven en un gamber i un esquer de caragol
xafat, la intenció de la pesquera era poder obtenir alguna cosa per a poder
dinar al migdia, i si els venia bé el dia, i el tipus de treball a fer,
cuinaven este guisat que era molt senzill de fer, cal dir que era costum fer el
dinar al tros, e improvisaven sobre la marxa allò que podien ficar al paellonet de
baranda alta o a l'olla de ferro que era unes eines omnipresents per a cuinar, que sempre
anava cap al tros on anara el carro, i acompanyat a la matriarca de la família,
quan esta anava fora vila a treballar al tros o a la marxal. Este cuinat fa
referència a temps de penúries, i està molt relacionat amb els temps de la fam
i de la guerra civil, fins el final de la Segona Guerra Mundial, tota la sèrie
temàtica està vinculada e intenta aportar referències de les antigues
tradicions i del folklore propis dels llauradors de la primera part del segle
XX, que conservaven els costums antics.
GAMBETES FREGIDES EN ALLS, INGREDIENTS: Manoll d’alls
tendres trinxats en menut o un grapat d'alls secs, oli d'oliva, 1 pesteta, 2 fulles de llorer, gambetes
i sal.
INSTRUCCIONS: Es collien el manollet d’alls tendres
i els netejaven molt bé de la terra amb aigua de la séquia, a continuació
s'espolsaven, i es tallaven a trossos menuts, i posaven al foc de llenya una
olla o cassola, afegint l’oli d'oliva, quan este estava calent, afegien els
alls tallats, en estar mitx sofregits els alls posaven la pesteta i les fulles
de llorer, quan els alls estaven cuits s’afegien el plat de les gambetes, tot
seguit quan adquirien el color rogenc característic, sobre dos minuts després,
es treien del foc cap a taula, i a menjar amb el pa…
LES GAMBETES D’AIGUA DOLÇA: La gambeta d'aigua dolça
de les "marxals", és un animalet diminut que li agraden les aigües
poc profundes, i viu amb presència de vegetació aquàtica, pedres, roques, troncs,
etc. que li serveixen com a refugi per a protegir-se dels seus depredadors.
- L'art tradicional per a la pesca d'estos crustacis era el gamber, es tracta d'una xarxa en forma de bossa de
malla espessa, o simplement una peça de roba.
ELS ALLS TENDRES:
ELS ALLS SECS:
LES ALLES:
ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES
TEMÀTIQUES I ELS MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (POR JUAN E. PRADES):
LA MARXALERIA: Les marjals de Torreblanca a si
dites "marxals" són uns terrenys baixos situats a la zona humida i
pantanosa del terme més propera al mar, es un indret erm pero de gran riquesa ecològica tant en fauna com
en flora. Este terreny baix i pantanós es troba totalment cobert de vegetació i l'origen de les seues aigües són d'aportació fluvial
i subterrània. Per tant, el conjunt de les terres de marxals del terme són abundoses
d'aigua en el subsol, i les plantes d'arrel fonda allí plantades quasi no tenen
necessitat de regar-se.
AGRAÏMENTS: A Francisco Martí Ferrando un mestre de cuinar al camp, torrar i fer foc per a la colla de treballadors, a Francisca
Guardiola, a José Manuel Edo, a Manolo Alcácer, a Mañes, Sente, Antonio "Segureta", Paco "Marina", Vicent
Bou "Puños", "Bilero", Ulises, Balaguer, Poldo, Vicente "Mirallero",
"Pusa", José Mundo, Moret,…i altres veíns de la marxal.
SINOPSIS: La intención de este quien escribe estos
textos, es la de aportar datos históricos fehacientes para poner de manifiesto
las diversas etapas evolutivas del humedal llamado el Prat de los términos
municipales de Torreblanca y Cabanes, preservar el conocimiento popular y la
trasmisión cultural y verbal, y tratar de mejorar las perspectivas de
entendimiento y de interpretación de los avatares evolutivos naturales de este
medio lacustre del Prat, y explicar las transformaciones antrópicas e históricas
que han remodelado los paisajes y la naturaleza de este importante humedal del
Prat de Cabanes-Torreblanca (Castellón), el cual fue declarado en el año 1994
Parque Natural de la Comunidad Valenciana. Saludos a los lectores. Atentamente.
Juan E. Prades Bel. Año 2020.
"NOTAS PARA LA REFLEXIÓN:
- EL CAPITAL CULTURAL LEGADO: El medio rural es un capital cultural de incalculable valor, nos ofrece a las personas sensibles con arraigo cultural y al resto de la sociedad, referencias y valores que se muestran en el patrimonio heredado, este muestreo, si todavía se muestra un tanto visible, nos hace perceptible de su existencia, y nos muestra los pasos del camino de la historia.
- Todo individuo, es y hace sociedad, esta es la semilla del interior humano que germina en capital cultural, conteniendo en si, en múltiples tradiciones y saberes que provienen de los que nos han precedido, dejando una herencia para trasmitir, y con la que mantener al menos viva la identidad arraigada propia de los pueblos y de sus gentes.
- El legado agropecuario, rural e histórico, en todas sus variaciones es un capital cultural, así como también lo son, los productos locales y tradicionales, específicos de un lugar, de un territorio y fruto de unas costumbres".
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:
ARCHIVO FOTO-IMAGEN:
Imágenes cedidas por J. E. Prades Bel.
