DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE TORREBLANCA-TORRENOSTRA (CASTELLÓN).
ARCCAT (ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DEL CALVARI I CASC ANTIC DE TORREBLANCA).
ALOCUCIÓ
DEL PRESIDENT DE ARCCAT (Associació per a la Recuperació del Calvari i Casc
Antic de Torreblanca).
El
passat dia 25 de juliol es donava per inscrita en el registre d'associacions de
la Generalitat Valenciana la nova associació amb què comptarà a partir d'ara el
poble de Torreblanca.
Després
de reunions i contactes amb diferents persones de la població finalment s'ha
decidit fer un pas avant i crear aquest nou i no menys ambiciós projecte la
finalitat del qual no és una altra que la de salvaguardar i en la mesura que
econòmicament siga possible millorar, rehabilitar i fer valdre part del
patrimoni històric artístic local.
Torreblanca
malgrat ser un poble xicotet quant a població i extensió disposa d´un notable
patrimoni, però mantindre'l en bones condicions sempre requereix d´actuacions
necessàries i per això pensem que la creació d'aquesta associació puga servir
de punt d'inflexió que finalment ens ajude a rehabilitar-ho i a valorar-ho més
si cap. Com a punt de partida hem volgut centrar-nos en el Calvari per la seua
singularitat dins del patrimoni valencià, extensió, antiguitat....però també
amb el seu entorn que representa el casc antic, d'aquí ve que l'associació
porte per nom ARCCAT ( Associació per a la Recuperació del Calvari i Casc Antic
de Torreblanca) al mateix temps que la seua fonètica al·ludeix a una forma
arquitectònica present en moltes de les construccions que coincideixen amb la
fundació del poble.
Coneixedors
que no és un projecte que vaja a acabar-se en un breu espai de temps sinó que
probablement porta dècades aconseguir-ho, sí que pensem que és el moment per a
començar a treballar i sobretot d'establir les bases del que han de ser els
espais abans citats en un futur. Aquest projecte requereix bona voluntat de
totes les parts implicades, ajuntament, església, veïns… Sense ella serà
difícil poder avançar i obtenir les tan necessàries ajudes econòmiques,
públiques o privades per a poder tirar ho avant.
ARCCAT
pretén ser una associació oberta i participativa. Una associació en la qual un
gran nombre de socis que avale la implicació del municipi en el seu patrimoni
és important de cara a l'obtenció d'ajudes públiques. El seu finançament no
está pensat ni en quotes ni en loteries. Quant als projectes, pel que
concerneix al calvari existeix la pretensió d'eliminar la vegetació impròpia
del lloc, abancalaments tal com existien en el passat per a evitar erosions amb
reconstrucció de ribassos i tanca perimetral amb pedra de la zona amb la seua
tècnica de col·locació en sec declarada des de fa poc temps, patrimoni de la
humanitat, il·luminació d'elements arquitectònics que aporten lluminositat al
lloc, recuperació i pavimentació en pedra del camí original de pujada a
l'ermita del Crist, restauració de capelles i ubicació de les mateixes d'acord
amb les fotografies anteriors a 1936, any en què van ser derrocades, així com
la reconstrucció de les 7 restants en falta dedicades als Dolors de la Mare de
Déu, eliminació de l'excés d'àrids provinents des de la plaça de bous en els
últims anys i aportació de terra fèrtil que faça millorar la vegetació,
reconstrucció de l'espadanya de Sant Francesc, millora de la porta d'entrada
permetin veure l'interior i gestions amb la Generalitat Valenciana amb la
intenció de poder recuperar la part localitzada del retaule de 1572 executat
quatre anys abans de l´atorgament de la carta de població i que va ser
confiscat el juliol de 1936.
Part
del valor d'aquest calvari radique en mantindre la configuració amb la que va
ser creat al segle XVIII.
Pensem
també que aquest recinte deuría de convertir-se en buc insignia de les
activitats culturals a l'estiu i que estiguen d'acord amb el lloc que aquest
represente.
No
menys àrdua resulta la recuperació i conservació del casc antic. Sent des del
punt de vista arquitectònic interessant per estar situat a diferents cotes, els
seus carrers estrets i empinats que evidencien el pendent del Pujol sobre el
quel naix l'assentament local permeten bells racons d'escarpats esglaons, però
que el desenvolupament econòmic desmesurat dels últims cinquanta anys sense una
protecció adequada han bastat perquè aquest s'hi haja desconfigurat per no
existir una planificació clara que haja prohibit enderrocaments i volumetries
impròpies per al lloc. Es diu que el formigó té una vida útil de 100 anys, per
això cal establir les bases d'una nova planificació perquè quan arribe el
moment i calga tornar a construir no es tornen a cometre els mateixos errors
del passat. Per tot això és primordial que l'ajuntament aprove el llistat de
béns i espais protegits perque així una vegada aprovat aquest es puga
sol·licitar a la Generalitat Valenciana la declaració com a Bé de Rellevància
Local a tot el nucli antic en categoria de nucli històric tradicional i que
vindría a ocupar l'espai que es conforma entre els carrers Sant Cristòfol, Sant
Antonio, Plaça de l´Església i Alar. En aquest nucli es troben encara algunes
construccions que daten de la fundació del municipi i altres que conserven
elements arquitectònics propis de la mateixa moltes vegades amagats darrere de
capes d'altres materials aplicats posteriorment i que sería interessant poder
descobrir.
Un
altre aspecte on incidir és en la recuperació d'antigues cantonades amb les
seues corresponents pedres angulars, rafals en teulades siguen de fusta o
atovons de fang í teula àrab ,arcs de cadirat o d´atovons a les portes d'accés
als habitatges, així com a aconseguir una unitat cromàtica entorn del color
blanc que era el color de la calç amb la qual es recobrien les façanes i que
puga diferenciar aquesta zona de la resta de la població. Si en el barri antic
de la terra vam passar a la pavimentació amb formigó i després a la feta amb
adoquins fets d´aquest material per a diferenciar-lo de la resta de la
població, l'ús continuat d'aquests adoquins en diferents llocs ha fet que es
desvirtualitze el motiu de la col·locació dels mateixos pel que en un futur
haurien de suplantar-se per adoquins de pedra natural més concordes amb el
lloc.
No
es pot descuidar tampoc la llavor feta pels veïns del carrer Abadia en quan a
jardinería, sent un objectiu el trasllat d´aquesta llabor als altres carrers.
Esmena
especial mereix també la Plaça de l'Església com a punt d'entrada o eixida al
casc antic. En els últims anys sembla no trobar el seu camí i qualsevol
intervenció que se li fa a la recerca d'originalitat sempre resulta a pitjor quant a materials i formes, d'aquí ve
que citem a Antoni Gaudí quan deia que “L'originalitat consisteix a tornar a
l'origen; així doncs, original és allò que torna a la simplicitat de les
primeres solucions.”
De
poder dur a terme tot el descrit anteriorment estem convençuts redundar en un
major impuls turístic del poble així com en una millora en la qualitat de vida
dels veïns.
