VI DE MANGRANA.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES:

RECORDS DE LA VIDA AL MAS/REMEIS EMPIRICS

VI DE MANGRANA ( ῥοίτης δὲ οἶνος)

PEDANIO DIOSCÓRIDES

JUAN EMILIO PRADES BEL

El vi de mangrana es un remei empiric arcaic i popular en el mon rural de molts pobles i masos del Maestrat, una practica tradicional agraria de curacións amb remeis empirics, i unes práctiques remeires populars quasi oblidades i amortizades de la memória antrópica del segle XXI, la qual cosa tracte de recuperar i posar en valor amb aquest article de divulgació.

Este beuratge de mangrana está indicat per a els problemes estomacals, del ventre i del tracte digestiu, es astringent y diurétic, indicat per a estreñir, contra la diarrea, el mal de panxa, i per a rebaixar procesos febrils d'infeccions digestives.

El ví de mangrana es prepare de la següent forma: pendre mangranes maduras i pelar-les separant la pell i apartant i reservant tan sols els grans de mangrana, els quals els exprímirem per a traurels el suc. El resultat es suc fresc o most de mangrana que a continuació debem posar a dins d'un olla per a courel a foc lent, a ser possible no deixar bullir el suc, cuinar-lo a foc molt lentament i remenan per a evitar la ebullició forta, evitant aixins que se volatilizen les propiedats curatives, debem courel fins deixar reduir el most de mangrana aproximadament a una tercera part del seu volum, en apartar-lo del foc ja tenim fet i acabat el ví de mangrana amb propietats medicinals que enmagatzenarém dins d'un envás de vidre sense afegir-li res més, es deu de guardar en un lloc fresc.
El resultat es un beuretge o xarop eficaz contra l'empatx, els problemes estomacals i del sistema digestiu en general.

El vi de mangrana te llarga llongevitat al llarg de la historia (del segle I fins al segle XX), la seua aplicació i ús a perviscut en vigor al llarg de 2000 anys. El metge, farmacòlec, botanic i cirurgiá de l'imperi romá Dioscórides que va viure en el segle I de la nostra Era en la antigua Grecia romana, va ser precursor universal de este remei que va documentar en la seua obra magna "De materia médica", una obra supervivent que a arrivat als nostres díes.

Text en grec de Pedanio Dioscórides del receptari de com fer el vi de mangrana ( ῥοίτης οἴνος) :

"... ῥοίτης δὲ οἶνος σκευάζεται οὕτως· ῥόας ἀπυρήνους λαβὼν ὡρίμους καὶ ἀποθλίψας τὸν χυλὸν τῶν κόκκων ἀπόθου, ἢ ἑψήσας εἰς <τὸ> τρίτον οὕτως ἀποτίθεσο. ποιεῖ δὲ πρὸς τὰ ἐντὸς ῥεύματα καὶ πυρετοὺς ῥοώδεις. ἔστι δ᾽ εὐστόμαχος καὶ στεγνωτικὸς κοιλίας καὶ οὐρητικός..."

Bibliografia:

- Dioscórides Anazarbeo, Pedanio: "De materia médica". Reproducción facsímil del manuscrito "De materia médica" . Ediciones Universidad de Salamanca. Editor y coordinador: Alejandro Esteller.

- Antonio López Eire, Francisco Cortés Gabaudan: "Estudios y Traducción Dioscórides
Manuscrito de Salamanca".Traducción: Antonio López Eire y Francisco Cortés Gabaudan.

- Dioscórides Anazarbeo, Pedanio: "Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos". Facsimíl del "Dioscórides" traducido, aumentado e ilustrado por Andrés Laguna, Segovia año 1651.