"CEBOLLOTS".

 

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

PER: JUAN E. PRADES BEL, "Humanisme" (Projecte: Espigolant Cultura", taller d'història, memòries i patrimonis).

(Serie temática): DATOS PARA LA HISTORIA DEL PARQUE NATURAL DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA (CASTELLÓN, ESPAÑA).

(Serie temática): LOS APROVECHAMIENTOS HISTÓRICOS DEL HUMEDAL DEL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA, SIGLOS XIX Y XX.

(Sèrie temàtica): ELS CUINATS RURALS I EL FOLKLORE POPULAR DELS SEGLES XIX I XX, RELACIONATS AMB ELS TREBALLS AGRICOLES A LES "MARXALS", I LA CAÇA I PESCA AL HUMEDAL DEL PRAT DE TORREBLANCA.

"ELS "CEBOLLOTS", LES CEBES TENDRES DE LA CEBA DE GRILL".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: El "cebollots" han segut molt populars i apreciats per la gent de les marxa'ls, els quals tenien molta afició a consumir-los, i vanagloriaven les virtuts i el sabor d'esta ceba tendra de rebrotà. El cultiu de "cebollots", en Torreblanca sempre s’han plantat de normal per al consum propi de la família, se plantaven molt pocs per a la venta al públic. És consumien de convoy de manera ocasional i també de diari, era normal consumir un parell de "cebollots" o cebes tendres de les baboses, era molt típic vore verdures crues damunt la taula per acompanyar les menjades del día fetes al llarg de la jornada de treball al camp (esmorzar i dinar). Els cebollots eren consumits com una ceba tendra més i menjats de normal a mos redó o tallat longitudinalment, adobat amb sal i oli i servit en un plat, cal dir que els cebollots son algo més fibrosos que la ceba tendra dolça, i quant es feia foc es feien torrats sencers, directament damunt a la brasa que era la manera més popular i més apreciada de menjar de convoy esta especie de calçots valencians i eren i son un "manjar" poc explotat comercialment. En el consum domèstic familiar de casa, és òn es consumien molt els cebollots, eren per fer sofregits, i per fer la molt popular i apreciada "tortilla de cebollots" típica del patrimoni gastronomic local. En les torrades de carn i botifarres de les colles quant era el temps d'esta ceba rebrotà era molt típic torrar de convoy alguns "cebollots" que consumien torrats, i tan sols pelats i tal qual cap a dins lo blanc i tou del cebollot.

CULTIU: Els "cebollots" és una "ceba de grill", és una ceba normal que quan comença a grillar, es planta a l'hort familiar, s'enterra la ceba grillà sencera, tal qual està o lleva'n prèviament un poc en la mà la pell seca de fora de la ceba, però "cuidadito" deixa'n el grill respirar fora de la terra, es rega sovint i és calça quan toca, a partir de tres a quatre mesos des de que van ser plantats, es poden collir i consumir com la ceba tendra.

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

LO TÍPIC...MENJAR VERDURES CRUES A MOS REDÓ: Era costum dels llauradors torreblanquins menjar de normal i diàriament verdures molt tendres crues per mesclar en l'esmorzar, i podien menjarne tots els dies, els vegetals crus preferits eren les faves tendres, pèsols, diverses varietats de tomates, l'encisam, col-flor, pebreres, alls tendres i cebes tendres, i sempre portaven de casa un grapat d'olives trencades o mortes i quatre "ameles" o cacaus torrats de postre.   

AGRAÏMENTS: A Francisco Martí Ferrando un mestre de torrar i cuinar al camp i fer foc per a la colla de treballadors, a Francisca Guardiola, a José M. Edo, a Manolo Alcácer, Mañes, Sente, Ulises, Vicent Bou "Puños", Vicente “Mirallero”, Balaguer i Polo veíns de marxal, José Mundo, a Miguel Bellés, Antonio "Segura", Lluis.…. 

ARXIU: HUERTO FAMILIAR DE LLUIS "QUATRÍN".