TORREBLANCA, HISTORIA, PATRIMONIOS Y BIODIVERSIDAD: EL CULTIU I EL CONSUM DE REGALÍSSIA A TORREBLANCA.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL, "Pragmátic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Serie temática): DATOS PARA LA HISTORIA DEL PARQUE NATURAL DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA (CASTELLÓN, ESPAÑA).

(Serie temática): LOS APROVECHAMIENTOS HISTÓRICOS DEL HUMEDAL DEL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA, SIGLOS XIX Y XX.

(Sèrie temàtica): ELS CUINATS RURALS I EL FOLKLORE POPULAR DELS SEGLES XIX I XX, RELACIONATS AMB ELS TREBALLS AGRICOLES A LES "MARXALS", I LA CAÇA I PESCA AL HUMEDAL DEL PRAT DE TORREBLANCA.

"EL ÚS, VICI I COSTUMS DE PLANTAR I CONSUMIR ELS BASTONS AGRE-DOLÇOS DE LES ARRELS DE REGALÍSSIA".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

EXPOSICIÓ: Este article està dedicat a la mítica regalíssia, esta és una planta medicinal que va ser molt apreciada i utilitzada en el folklore popular com un recurs remeier empíric extensament utilitzat i en auge des de l’època romana i anterior fins al segle XX, en l'actualitat del segle XXI, és una planta quasi desconeguda en Torreblanca, visualment está sense ús, i el cultiu domèstic que pot quedar, és residual o de brotacions esporádiques que no se recolecten, lo qual contrasta molt en altres temps al llarg de la història de Torreblanca i del país, en que había un afán i costum de tindre sempre en casa algúns bastons de regalíssia seca, fins que va arribar la seua decadéncia i abandó del seu cultiu i consum als anys 70 del segle XX. Al llarg de segles esta planta va ser molt popular i apreçiada pel consum humà com a planta medicinal, es feien exportacións "a la menuda" en xicotetes partides que és venien a Barcelona i Castelló, pero el seu cultiu o plantació de normal no tenia un destí comercial, el afán de tindre regalísia era pel ús personal ampliable a l’àmbit particular, domèstic i familiar, fent un ús massiu de consum de pals de regalíssia els xiquets que la prenien xuplant amb convoi, i els seus consumidors principals eren els fumadors o exfumadors o els malalts pel tabaquisme o afectats de afeccions pulmonars, que mastegaven o portaven un pal de regalíssia tot el día a la boca per intentar fumar "menos" o llevar-se el vici del tabac, pues el sabor molt característic i peculiar del gust d’anisat i agredolç de la regalíssia, el contrast d'esta amb el tabac feia que el gust del tabac resultes molt desagrados, per eixa característica peculiar era utilitzada la regalíssia, majoritariament quan es volia deixar de fumar el remei sempre era mastegar la regalíssia. La planta es cultivaba per obtindre les preuades arrels i convertirles en palos de fusta o bastons considerats medicinals, quasi tots els caps de familia tenien de comboi esta planta en alguna de les finques de l'estirpe grupal, normalmente era una xicoteta plantació de regalíssia de la qual se servia i s'abastía a tota la família, el que en tenia en repartia a familiars i veins, el motiu era que la planta no es pot tindre en qualsevol lloc pel motiu que es comporta com una planta invasora i costa mantenir-la controlada dins d’uns marges de cultiu, i si es deixava expandir no deixa-va créixer cap altra herba, per este motiu es plantava de normal en zones acotades exclusivament al creixement espontani d’esta planta arbustiva. La regalíssia és una planta singular i molt interessant, el nom científic de la qual és "Glycyrrhiza glabra" és una planta herbàcia arbustiva perenne que arriba als 1,5 metres d'alçada, destaca pel color de les flors, blau i violeta. Sol trobar-se a llocs humits, a prop dels caixers o vores de séquies i dels rius, en Torreblanca, es plantava en la "marxaleria", que era on millor creixia, i en la resta del terme també al voltant de les cènies i les basses dels horts. La sembra o plantació de la regalíssia es feia de cara a la primavera, per començar a recol·lectar arrels aptes era a partir dels 3 anys d’edat de la planta des del moment de la seua sembra, "antes" dels tres anys les arrels són molt primetes i no valen, la collita es fa principalment d'octubre a març (tardor-hivern). Per recol·lectar la regalèssia s'escarba la terra als peus de la "maraña" de plantes per buscar les arrels grosses que més interessen, i és cullen tallant amb compte l'arrel triada utilitza'n una navalla ben esmolada o tissores de podar, cal tenir en compte que la faena és tallar la fusta d'arrels procura'n no ocasionar molt de mal a l'arbust que continua vivint i prospera'n; les arrels (bastons) acabades de collir o poc després és llaven i se posen esteses per assecar-les de la humitat, i posteriorment es guarden seques en un garbone't per anar consumint-les la resta de l’any. L'ús de les arrels de regalèssia eren principalment per a mastegar-les i succionar la seu sustancia. Molta gent aficionada a este sabor, portava la branqueta de regalíssia a la boca tot el dia, era un vici i deien que era bo per a tot "tipo de malalties". Com a planta medicinal la regalíssia era molt apreciada i de gran prestigi, es feia servir en maceracions, "baos" o infusions, per estos usos de cocció es feien unes làmines fines de la fusta de les arrels netes de terra, i tallades en la destraleta o les tisores de podar i extraïen láminetes finetes de fusta, que es ficaven a bullir amb aigua, estes infusions o coccions begudes les feien servir per al tractament pricipalment dels problemes i dolors estomacals (úlceres) i en tots els problemes relacionats amb l'aparell digestiu des de la boca al cul, les infeccions de boca o gola, les digestions lentes i pesades, l'estrenyiment, i per problemes respiratoris amb afeccions de la part superior de l'aparell respiratori, preien baos per calmar la tos i per alleujar les molèsties a la gola, inhalaven baos de bullir arrels de regalíssia, "eucalipto mascle", fulles de pi i romer.

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES BEL):

LA REGALÍSSIA I LA FARMACOLOGIA: La farmacologia ha demostrat en estudis, que les arrels de la regalíssia alberguen importants propietats medicinals, antiinflamatòries, antibacterianes i expectorants, el que vol dir que les propietats de les arrels de regalíssia són importans per la salud humanà. La regalíssia és una valuosíssima matèria prima de gran projecció futura, alberga encimes i diversos nutrients fonamentals per mantenir la salut, inclou una àmplia gamma de vitamines, minerals i fito-nutrients antioxidants. És una gran font de vitamines com la vitamina B1 (tiamina), vitamina B2 (riboflavina), vitamina B3 (niacina), vitamina B5 (àcid pantotènic), vitamina C i vitamina E (tocoferol). També és ric en minerals com fòsfor, ferro, magnesi, zinc, calci, colina, potassi, silici i seleni. Quant als fito-nutrients, la regalèssia també conté betacarotè, glicirricina, glabridina, isoliquiritigenina, timol, fenol, quercetina i àcid ferúlic, entre altres components.

PUNTS DE VENDA DE BASTONS DE REGALÍSSIA A TORREBLANCA: La “Tia Concha (carrer Sant Antoni), la “tia Amparo” (carrer Labrador), “La Ramona” (carrer Sitjar), la “tia Doloretes” (carrer Sant Jaume),… Eren les parades típiques de llepolies que hi havien a Torreblanca als anys 60, 70 i 80, de les quals vaig ser client, estes a més del lloc fijo tenien uns carretons que feien de paradeta i podien desplaçar-se amb la minitenda ambulant, fins a les portes dels cines, de les escoles i del ball, i en totes estes parades entre moltes altres coses en venda (papes, tramussos, caramels, xiclets, xufes remullades, castanyes, cacaus, monxetes,…) sempre tenien en lloc visible els pals frescos o remullats de regalíssia, i al costat els “acaragolats” caramels de tires negres de goma de regalíssia que eren de sabor afamat i de gran consum, igual que les populars pastilles de regalíssia per a la tos.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARXIU: