“CARRASSA DE LA RALLA”

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE.

PER JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sèrie): LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DEL MUNICIPI DE TORREBLANCA EN LA COMARCA PLANA ALTA (CASTELLÓ). 

LA CARRERASSA DE LA RATLLA / “CARRASSA DE LA RALLA”.
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
INTRODUCCIÓ: La colada o assegador de la Ratlla de Termes pertany al terme municipal de Torreblanca en la comarca de la Plana Alta (Castelló, Espanya), és tracta d'un antic i actualment encara està considerat com un pas de servei per al trànsit de bestiar a peu. Històricament este camí ramader ha format part de la xarxa de vies pecuàries dels territoris de l'antic regne de València, estes antigues vies i passos del bestià es van institucionalitzar al llarg de tot el Regne de València des del segle XIII fins a l'actualitat. Les històriques vies pecuàries medievals van ser protegides pels reis, on en els vials principals es cobraven impostos als ramaders, al atravessar ponts i fronteres de senyorius i regnes, no és el cas d'este assegador que té un recorregut autòcton per dins del terme de Torreblanca. L'assegador de la Ratlla de Termes és encara en l'actualitat una via pecuària en ús i un corredor mediambiental totalment recte, que permet als pastors i als ramats enllaçar les muntanyes de malees i garrigues amb la Canyada del Mar o Marítima que circula pel costat de la línia de costa. Els locals nomenen i coneixen a esta via pecuària local com la “carrerassa de la Ratlla”, que ha segut molt transitada i a permès als ramats especialment bovins ascendir cap a les muntanyes a pasturar als comuns de les malees del secà i boverals del Pla de les Roques, les Malees, i Revolcadors, majoritàriament permetia als pastors practicar una alternança entre pastius relativament pròxims, com són les garrigues de muntanya del secà i els plans agrícoles litorals i els "pastisals" del Prat pantanós de Torreblanca.
EXPOSICIÓ: La “carrassa de la Ralla” entra al terme municipal de Torreblanca procedent del veí terme de Benllóc per el Molló dels Tres Termes (Cabanes, Benllóc i Torreblanca). D'una quota aproximada d'uns 230 metres d'altitud sobre el nivell del mar, la carrerassa marxa en ràpid descens en direcció NO-SE, a buscar el pla litoral de Torreblanca, en una línia recta, que baixa en paral·lel a cavall sobre la mateixa línia jurisdiccional que separen els termes de Torreblanca i Cabanes. La carrerassa té una amplària legal de 15 metres, una longitud aproximada de 4.600 metres de recorregut des del Molló dels Tres Termes fins a la mar, passant en el seu descens per les partides rurals de la Cova d'en Cabás, Bonichous i Verdoyes, passa per la zona d'assarbs o marchals i per El Escarnat, acabant en la via pecuària de la Canyada de la Mar (també dita Marítima o Mediterrània) que circula pegada a la mar. El trànsit ramader d'aquesta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i ha segut molt utilitzat pel bestià que pasturaven en les deveses comunals i boverals de Torreblanca i que els permetia anar de la zona pantanosa del Prat de Torreblanca fins a les pastures de les garrigues del secà situades al cara-sols i ha les parts altes de les muntanyes. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar s'entrecreuen o conflueixen amb aquest pas uns altres camins i vials de comunicació tots orientats en direcció NE-SO, estos vials són: l'autopista AP-7 E-15, la carretera CN-340 , la Colada Camí vell de Castelló, el FFCC València-Barcelona, la Vereda de l'Atall, la Carrerassa de la Piqueta, la Carrerassa de Monet de d'Alt, la Carrassa de Monet de Baix-la Querola i acabant el seu recorregut finalment a morir en la mar, al enllaçar amb la Canyada del Mar (Marítima, Mediterrània). A les colades ramaderes els valencians les anomenem assegadors o assagadors, i tenen esta denominació els vials pecuaris que tinguen una amplària no superior als 20 metres. 
ADDENDA: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen" (La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal" (La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

ARCHIVO: REBAÑOS DE OVEJAS.

MON ROSSÍ

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA CASTELLÓ:

RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE.

PER JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

Sèrie): LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRASSA MON ROSSÍ/CARRERASSA DE MON ROSSÍ.
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.
- La "carrassa de Mon Rossí" és un camí antic que té els seus orígens i motius fundacionals en la ramaderia extensiva , és tracta  d'un històric camí ramader o via pecuària del terme de Torreblanca, en este vial té uns pas preferencial els animals i els ramats de bestiar en extensiú, avui dia (2ª decada del sigle XX) la antigua carrerassa ha segut convertida en una carretera asfaltada que poc té a veure amb la primitiva carrerassa de terra primer, i que als voltans de la dècada dels anys setanta del segle XX, va tenir un ferm mixte, la meitat de la carrassa amb un sòl de terra  apte pel calçer del ganado de pezuña de trànsit per l'assegador, i l'altra meitat de la carrassa la varen asfaltar adaptan-la al tránsit rodat de vehicles calçats amb neumàtics. En l'actualitat encara es circula sobre l'antic traçat original de la carrassa, cal aclarir que esta paraula "carrassa" és una abreviatura de carrerassa i també és un localisme típic de la forma de parlar dels veïns de Torreblanca. Una carrerassa és un camí secundari (colada), i un vial derivat d'un camí principal, que en este cas seria des de la Canyada del Mar o Mediterrània . L'itinerari de la carrassa de Mon Rossí és un recorregut autòcton tot per dins del terme de Torreblanca amb una distància total de 5 quilòmetres, que van des de la via pecuària principal que en este cas estaria contra la mar, partin desde l'encreuament amb la Canyada del Mar, i en línea recta de cap a la fita del terme d'Alcala i Torreblanca on s'expandeixen els terrenys de pastures de malees i garrigues  comunes de la serra del Raspall. Este recorregut lineal s'entén millor, partint a explicar-lo des de la mallada, que és el recorregut que encara avui dia fan els pocs ramats locals, assentats a la caiguda de les muntanyes de la serra del Raspall. Este camí ramader comença el seu recorregut desde les muntanyes cap a la mar, partin de la partida rural de Torreblanca de Cova Fumá i Cova La Xurra on havia el antic corral del Rosí, l'emplaçament d'eixe corral seria també una "mallada ramadera", amb una bassa per a abeurar, tot situat al fons del Racó del Sº Lluís, on començava antiguament l'assegador del Rosí que discorre en direcció est-oest i creua transversalment tota la plana litoral de Torreblanca des de les muntanyes a la mar. En mapes antics esta via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí consta amb el nom oficial de “Azagador del Rosí” i té dos ramals coincidents que porten a sendos corrals, cada camí acudia a un corral de la mallá de Mon Rossí (corral del Marqués i corral del Rossí). El trànsit ramader d'aquesta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i utilitzat pels ganaos que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides dels Bovalars del Raspall, de Freginals, de La Cova, La Cova la Xurra i Cova Fumá. Al llarg del seu recorregut des de el peu de les muntanyes fins a la mar s'entrecreuen i conflueixen al pas de la carrerassa uns altres camins i vials de comunicació, tots en una orientació i direcció NE-SO, estos són el camí de la Cova la Xurra, camí de l'Encomanda, camí de les Amedixes, la carretera d'enllaç de l'autovia, l'autopista AP-7 E-15, la carretera general CN-340, el traçat ferroviari, la carrassa del Tato, el camí del Bordar, el camí del Marqués o del Mas de Pinyo, camí del Bustalet, camí del Campàs, camí de Ribavaques, camí vell de Capicorb, camí de la Basseta Roiga i altres.  (JEPB, Torreblanca 2015).
(Fragment del poemari "CAMINS " de Juan E. Prades Bel:
 " En el temps del nostre anar, 
caminem per terres plenes de llegendes sense contar,
 on avantpassats nostres es forjaren en temps i en batalles,
 on varen ser eslavons vius i amortitzats de l'origen del nostre present.
 Els silencis regnant's en els paratges arcaics que visitem, 
ens estranyen i s'apoderen del nostre pensar.
 Escoltem sempre amb respecte
 lo que ens diuen els ressons dels espais i els llocs
 que antany varen habitar,
 la gent d'altres temps,... 
com nosaltres tambè i serem". 

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

CORRAL DEL MARQUÉS (CORRALISSA)

.GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE.

PER JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

Sèrie: ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA (CASTELLÓ). 

LA CORRALISSA DEL CORRAL DEL MARQUÉS.

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Del que es pot vore en l'actualitat de l'antic corral del Marqués són les seues pedres en ruïnes convertides en una precària corralissa dita igualment del Marqués i popularment coneguda pels veïns com la corralissa de bous de la Cova La Xurra o de Mon Rossí.  Esta és una instal·lació constructivament sense rellevància, però el que si aporta és una mostra quasi extinta i un vestigi tangible d'una de les antigues corralisses, de les poquetes que hi han perdurat i queden vestigis dins del terme de Torreblanca. Els corrals i corralisses antigues són unes instal·lacions arcaiques , que permeten fer-ne una interpretació evolutiva, d'aproximació i enteniment de la distribució, l'ordenació del territori antropitzat del terme de Torreblanca, construit al llarg de varios segles entre les èpoques medieval, moderna i contemporánea . Està instal·lació ramadera de quatre parets mal-fetes, esta situada a 250 metres de la fita del terme amb el d'Alcalà de Xivert i entre el camí de la Cova la Xurra i de l'antic caminàs d'Almedíxer que passava per damunt la lloma . El corral va ser construit al vessant sud d'una de les muntanyes torreblanquines a l'entrada de la mallada del Raspall en la partida de Cova Fumá de Torreblanca més coneguda com la partida de Cova La Xurra, on arranquen els boverals de la serra del Raspall que s'extenen cap a l'Oest . El corral del Marqués está al cap d'amunt de la carrerassa en el ramal  principal de la actual vía pecuaria carrassa de Mon Rossí , i situat a uns 400 metres del històric arranc del  l'antic traçat de la via pecuaria anomenada assegador del Rosí, entre ambós punts es crea un frontis de mallada que s'extenia des del corral del Marqués fins a l'antic corral que habia al Racó del Señor Lluis, des de ésta mallada mou la carrerasa que arriba a morir o a naixer a la mar on surt el ramal o enllaça amb la Canyada Mediterrània o Canyada de la Mar o Realenga, que va en orientació des de el Sud cap al Nord banyada per la mar, mes concretament pel costat i en paral-lel a la mar. L'actual corralissa ocupa el mateix lloc sobre les ruïnes de l'antic corral del Marqués, desfet en la guerra civil, que estava més ben construït que l'actual corralissa,  era un corral amb murs de parets fets amb pedres travades i cohesionades amb morter de cals, terra, cascall, i alguns fragments de teula. Del corral anterior que era el corral del Marqués tan sols en queda el tram d'un fragment de mur, que és a la dreta de l'única entrada d'accés a l'interior del recinte tancat, el vano és a l'engul Sud del mur que mira cap a l'Est, el pas és una estreta porta comptadora que es tancava amb barres de fusta (barrots), dels que és poden vore encara els forats vuits que albergaven dits passadors. L'actual construcció és tan sols una simple corralissa envoltada de pedra, que ocupa el mateix perímetre i mides de l'anterior corral, es tracta d'una instal·lació molt simple i senzilla d'un sol recinte, amb una planimetria quadrada de costats iguals amb una tendència de presentació romboïdal, no té cap distribució interior, presenta unes mides simétriques de 19x19x19x19 metres per cada costat, amb un total d'uns 360 metres quadrats de superfície envoltada per murs, estos són de baixa alçada i molt desigualats entre 1,25 i 1,70 metres aproximadament. El corral va ser construït en una apuntació romboïdal de manera que els quatre enguls marquessen els quatre punts cardinals. L'interior de la corralissa no té cap distribució interior i és sense cobert, on els animals que esporàdicament s'han tancat en ella han dormit sempre al ras, en l'actualitat és un establiment ramader abandonat, amortitzat, i sense ús, l'estat és ruïnós i deplorable per a els que l'hem vist albergant ramats, alguns trams del tancat de murs de pedra están desmoronats o semi desmoronats, per haver segut construïts tan sols amb pedra seca i mal fets de la seguent manera, tan sols col-locaven les pedres amuntonant-les en sec unes damunt les altres però sense travar-les entre si, és un sistema de paredar i reparar rapid peró frágil i precari fet pels mateixos pastors que a condicionaven ocasional i puntualment la corralissa tan sols amb la idea d'obtenir un simple cercat de pedra per als bous i ja els era suficient per què són uns animals tranquils i dropos que en tenir tan sols un metre de tanca ja no surten del corral. Tal com em vist és una instal·lació ramadera molt bàsica i senzilla que durant el segle XX que recorde personalment ha vingut sent utilitzada com a corralissa pels pastors de bous de les ganaderies locals de Oña, el Chato, el tio Roda, Pusa i la Rulla entre altres, on tancaven esporàdicament tan sols quan pasturaven per les muntanyes dels volta'ns. A pesar de ser una instal·lació precària sempre a segut necessària i a fet molt bon paper i servici als pastors de bous, és una corralissa d'ús lliure, habilitada al costat de la confluència de dos vies pecuàries, en una "mallada ramadera". CONCLUSIONS: El lloc on va ser construïda esta corralissa és a l'inici o final de la via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí antiguament esmentat com "Azagador del Rosí". La corralissa del Marqués està ubicada en la part mitjana de la muntanya, en un cara-sol de dolça pendent i molt ben solejat orientat cap al sud-est i que rep calor tot el dia, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'uns 360 metres quadrats de superfície lliure interior. El trànsit ramader històric d'esta corralissa està associat a un ús temporal o esporadic donan servici al pas habitual dels ramats locals d'ovelles, cabres i majorment bous braus, utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides de Bovalar, Raspall, Freginals i Cova La Xurra, els bous també traspassaven a pasturar les fites del terme veí d'Alcalà de Xivert pasturan amunt i avall per la part meridional de la vall de la rambla Seguer . Molts corrals i corralisses antigues les feien i construien els llauradors potentats amb la intenció i com a únic pagament que era el de poder tindre drets d'extracció sobre el fem que se dipositara en el corral, que era de l'amo que el va construir, i no del pastor que tancara en ell. En els segles passats el fem va ser un producte escàs i necessari per a els llauradors, als quals els era d'un apreciat valor inigualable per la qualitat d'eixe abono i pel rendiment que obtenien en les rebudes dels camps femats,  dita matèria orgànica era un adob per a la terra que és feia servir per a fertilitzar els camps amb conreus agrícoles. Era de especial valor fertilizant el fem d'aixarri, es un fem natural tot d'escreció i de tots el més apreciat era el fem de cabra i encara més especial era el fem de cabra blanca celtibérica. El fem d'aixarri és un fem sense cap tipus de palla de mallà, molt trit, fi i llavat per la correntia d'orins junt amb l'aigua de la plutja, que arroseguen les fementes amuntonanles a la part baixa del corral , on és coia el fem de forma natural en eixe brou degut a la fermentació que causaba un sobrecalentament  que permitia coures i ferse este ric adob per a fertilitzar els cultius. Els antics corrals de montaña costeruts de pedra estaven disenyats i construïts per a ferne este tipus de fem tan valuós com estimat. En les voltes del corral del Marqués hi ha una espècie vegetal foránea i alóctona, és tracta d'una planta crassa invasora molt punxosa i perillosa per als animals o les persones que puguen rosar una mata d'esta espècie, que presenta un comportament clar de Epizoocoria. Les abundants punxes són molt afilades, agudes i dures i penetren amb molta facilitat a qualsevol cosa que les rose, cada punxa té a uns micromilimetres de la punta una mena de micro-arpó raspós al tacte però imperceptible a la vista, que en penetrar profusament baix de la pell amb el dit anclatge li permet a la punxa adherir-se al portador, este detall evolutiú dificulta la extracció de les punxes que és molt doloros. Està planta crassa és de braços rastrers amb un porcionament fraccionat de segments articulats i ovoides, cada segment és una nova planta que busca emigrar per a poder colonitzar altres llocs, pel qual utilitza com a transport als animals per a desplaçar-se, els segments en passar els animals i rosar les punxes, estes se claven profundament a la pell, i la inèrcia de desplaçament i moviment de l'animal arrossega traç de si un o varis segments vegetals adherit's al cos i potes dels animals, subjectanse amb les múltiples punxes que tenen aquests segments, a la vegada estos es desprenen molt fàcilment de la mata mare i eixa és la qüestió com a fi evolutiu, el de aspirar a convertir-se en un polizó vegetal viatjan sobre un animal portador, i poder recorrer distancies d'esta guisa adherit's entre les potes, la panxa i la pell dels animals, que transporten el que serà una nova planta a llargues distàncies, en el trascurs de l'itinerari poc a poc van caient esporàdicament els segments al desprendes del seu anclatje a base de punxes amb el propi rose amb les herbes i matolls amb què és va tropezant els pas de l'animal, que va desprenen-se de la planta però no pot de les punxes que continuen incrustades i causa'n-li mal, l'única manera efectiva d'eliminar esta planta invasora és destruir i reventar cada segment permeten que se podrisca apartan previament la planta del sòl i privar-la de tot contacte amb la terra . La meua goseta i yo personalment varem sufrir en propia pell el esmentat martiri de dita planta.

ADDENDA: ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

El topònim de Marqués (corral del Marqués) ve a referir-se a una casa nobiliària de descendents de Jaume I que té propietats al terme de Torreblanca, i una casa de referència de la familia és la torre del Marqués i la finca del Campás. Dades històriques remunten la construcció de la Torre del Marqués abans de la repoblació de Torreblanca a 1576, sent propietària Doña Blanca Cardona, propietària de diverses propietats del lloc. Donya Blanca era descendent de Jaume I. Les finques i pastures van ser propietat de Tomás Ebri per enllaç matrimonial amb una Cardona , el que en 1600, va mantenir pleits contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet al que pertanya lo que mes endavant seria el terme independent de Torreblanca. Mes endavant en l'any 1679, el Conseller del Rei en València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seves propietats de "La Torre" i "El Campàs ". Posteriorment va passar a ser propietat dels descendents de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després dels Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant els lindes d'una part, amb la muntanya, la serra, i d'una altra, amb el camí de les Marxals. En el seu moment es va deslindar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. En José Ruiz de Lihori i Pardines, Baró de Alcalhalí (1850-1920), en la seua col·lecció de contes i llegendes publicà una història o contalla titulada " El meu tresor" en què ens explica amb relació al tema la següent història (sic): " Doña Blanca era fembra principal de Aragó, casada con el cavaller valenciá en Chusep Isidro Ebri... Y maná fer una torre entre Torreblanca y la mar, fortalea que al mateix temps servía de alberg i era defensa contra els corsaris, que llavors infestaban aquelles costes. Y feta la torre sén vingué a viure als seus dominis".

Les propietats d'esta família nobiliària dels Cardona van anar passant per drets de herencies a les mans dels descendents de Donya Blanca Cardona, entre ells el Marqués de Villores, d'así el nom de Torre del Marqués i possiblement també corral del Marqués. Coordenades: ETRS89: Latitud 40º14'0,82''N, Longitud: 0º12'1,89E. UTM31Coord.: X 261.837,98. Y 4,457.440,56.  (Juan E. Prades Bel, Torreblanca, 2015).

 

Corralissa, porta comptadora i barrot

(Fragment del poemari "CAMINS " de Juan E. Prades Bel: " En el temps del nostre anar, caminem per terres plenes de llegendes sense contar, on avantpassats nostres es forjaren en temps i en batalles, i varen ser eslavons vius i amortitzats de l'origen del nostre present. El silenci regnant en els paratges arcaics que visitem, ens estranya i la vegada s'apoderen del nostre pensar. Escoltem sempre amb respecte els espais i els llocs que antany varen habitar, la gent d'altres temps,... com nosaltres tambè i serem". 
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

 Corral del Marqués, tram de pared

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

Bous del tío Roda de Torreblanca.