TORREBLANCA, HISTORIA, PATRIMONIOS Y BIODIVERSIDAD: LA CUINA RÁPIDA DELS LLAURADORS DE LES MARJALS EN ELS TEMPS DE LA FAM.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE....

PER JUAN E. PRADES BEL, "Pragmátic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sèrie): ELS CUINATS RURALS I EL FOLKLORE POPULARS DELS SEGLES XIX I XX, RELACIONATS AMB ELS TREBALLS AGRICOLES A LES "MARXALS", I LA CAÇA I PESCA AL HUMEDAL DEL PRAT DE TORREBLANCA.

"PATAQUES BULLIDES O TORRADES EN PELL, LA CUINA RÁPIDA DELS LLAURADORS DE LES MARXALS ALS TEMPS DE LA FAM".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: Les pataques com diuen els torreblanquins al tubercúl Solanum tuberosum, es un dels productes agrícoles de més referència i presencia als plats històrics de la gastronomia rural de Torreblanca. El temps al que pertany el motiu i referencies d'este article es la dura època de la guerra civil i la postguerra, quan apenes hi havia aliments, especialment faltos de productes transformats, es va tindre que tornar una altra vegada a establir l'ús de les cartilles de racionament per a adquirir productes de primera necessitat, este sistema de racionament de la postguerra va durar des del 14 de maig de 1939 fins a l'1 de juny de 1952. En este ambient de veritable necessitat alimentària, la població se les va enginyar per a poder sobreviure amb els horts familiars i els corrals habilitats a les cases i als "patis" per tenir gallines, conills, porc i la cavalleria, i sobrevivien guisant receptes senzilles però suficienment nutritives per a subsistir. Al poble de Torreblanca escassejaven els aliments, tal com ocurria a tot el país que havia necessitat de certes coses, però els veins no passaven gana o fam extrema, per ser un poble de naturalessa agropecuaria, a ón uns o altres de la familia sempre tenien a mà pataques, moniatos, cebes, tomates, carabasses, cols, bledes, alls, caragols, conills, gallines….Menjaven el que podien, pero no el que volien, el que deia el meu sogre Francisco Martí Ferrando amb relació en estes èpoques, també explicava (...ser pobre no era una desgràcia, però ser massa pobre si…), (...un dels productes massivament desitjat's i venerat eren les pataques, no tindre pataques era ventura de fam...). En este article tracte de recollir i parlar de les menjades de pataca que cuinaven allí mateix en la "marxal", en este cas son les pataques cuinades amb pell amb dos maneres a elegir torrades o bullides.

INGREDIENTS: pataques, oli, sal.

INSTRUCCIONS DE PREPARACIÓ:

PATAQUES BULLIDES AL FOC DE LLENYA: Llavar les pataques amb aigua, era costum rentar i coure les patates amb la pell perquè ajuda a preservar el sabor de la patata, una vegada netes de la pols i la terra, les ficaven les pataques dins d'una olla i les cobrien d'aigua, li agregaven dos polsets de sal, i encenien el foc, les pataques des que les fiques al foc, tardaran en coures mes o menos una mitja hora, después calia pelar-les, i tallar-les a daus i ratxar per damunt un xorret d’oli i afegir un pessic de sal. En casa ocasionalment era costum afegir-li a la pataca uns trossets d'abadejo esgarraet, i quant es podia allioli.

PATAQUES TORRADES A DINS DE LES CENDRES DE LA BRASA DEL FOC DE LLENYA: Rentar les pataques per eliminar les restes de pols i terra. Enterrar les pataques a dins de les brases mes mortines, ja que fer un llit de cendres i brases a la vora exterior del foc i cobrir les pataques de cendra calenta, cal tenir en conter que la forma de graduar la calor depén molt de la quantitat de brases que tingui la cendra calenta, quan més brases més calor aportaran, i cal no passar-se'n, tranquil·lament ja que deixar les pataques quasi una hora dins de les cendres, depenent de la mida de les pataques de tres quarts a una hora, estan cuites quan estan blanes. En eixe moment retirarem les pataques apartant-les en el palo d'atiar el foc, amb conter de no cremar-se, després de deixar-les refredar uns minuts caldrà espolsar la cendra amb un matoll, per a poder pelar-les, i tallar-les a daus i ratxar per damunt un xorret d’oli i afegir un pessic de sal.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

LA MARJALERIA: Les marjals de Torreblanca són uns terrenys baixos situats a la zona humida i pantanosa del terme propera al mar, de gran riquesa ecològica tant en fauna com en flora. Este terreny baix i pantanós es troba cobert de vegetació pràcticament íntegrament i l'origen de les seues aigües són d'aportació fluvial i subterrània. Per tant el conjunt de "terres de marxal" del terme són abundoses d'aigua en el subsol per haver un nivell freátic alt que aporta el gran acuifer del Maestrat, i les plantes d'arrel fonda allí plantades, quasi no tenen necessitat de regar-se.

CARTILLA DE RACIONAMENT: La cartilla de racionament és un document i una ferramenta estatal que permet accedir a productes escassos, usualment menjar o bens de primera necessitat, en un context de racionament o distribució oficial. A través del control d'esta cartilla, les persones o unitats familiars d'un territori tenen accés a productes, els quals són marcats o sellats per evitar la seua acumulació i poder repartir-los entre la població. No tot's ciudadans tenen els mateixos drets, usualment estos venen legislats pel mateix organisme que emet les cartilles, que es el govern de turno. Les cartilles es van generalitzar a Europa després de conflictes bèl·lics durant el segle XX, com ara la guerra civil espanyola o la segona guerra mundial. Després de la fi dels enfrontaments armats, a causa de la destrucció provocada els països afectats tarden en recuperar la normalitat de la seues produccións i per tant la distribució de productes és deficient. Igualment, quan un bàndol en guerra no pot abastir-se, pot implementar la cartilla com a mesura excepcional. En determinats entorns sense prosperitat econòmica les cartilles de racionament s'han usat encara que no hi hagi hagut una guerra o desastre natural.

AGRAÏMENTS: A Francisco Martí Ferrando un mestre de torrar i cuinar al camp i fer foc per a la colla de treballadors, a Francisca Guardiola Cortés, a José M. Edo, Angeles Bel, Manolo Alcácer, Mañes, Sente, Daniel, Paco, "Marina", Ulises, Vicent Bou, Balaguer i Poldo veíns de marxal, José Mundo, "Vaquero", "Manró"….

SINOPSIS: La intención de este quien escribe estos textos, es la de aportar datos históricos fehacientes para poner de manifiesto las diversas etapas evolutivas del humedal llamado el Prat de los términos municipales de Torreblanca y Cabanes, preservar el conocimiento popular y la trasmisión cultural verbal, y tratar de mejorar las perspectivas de entendimiento y de interpretación de los avatares evolutivos naturales de este medio lacustre del Prat, y explicar las transformaciones antrópicas e históricas que han modelando los paisajes y la naturaleza de este importante humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca (Castellón), el cual fue declarado en el año 1994 Parque Natural de la Comunidad Valenciana. Saludos a los lectores. Atentamente. Juan E. Prades Bel. Año 2020.

ARCHIVO: PATAQUES DE TORREBLANCA ROIGES O BLANQUES.