TAPONS.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE....

PER JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sèrie): ELS CUINATS RURALS I EL FOLKLORE POPULAR DELS SEGLES XIX I XX, RELACIONATS AMB ELS TREBALLS AGRICOLES A LES "MARXALS", I LA CAÇA I PESCA AL HUMEDAL DEL PRAT DE TORREBLANCA.

"ELS TAPONS D’AIGUA".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: Tapons de "marxal" o tapons d'aigua, és com diuen els torreblanquins a les rates d’aigua que son molt diferentes a les rates de camp. Es tracta pues d’un peculiar rosegador vegetarià, de nom científic "Arvicola sapidus" que habita al humedal del Prat de Torreblanca, la seua alimentació esta basada en una gamma d’aliments basats en tiges, brots i fulles d'algunes plantes que creixen als "caixers" de les "marxals", de trobar poca quantitat d'aliment estos animalets poden arribar a produir alguns mals als cultius vegetals dels llauradors. Una de les solucions per a eliminar les platges de tapons era la caça cinegètica amb trampes, taulilles i sepets, i els tapons caçats, pelats i arreglats anaven a parar al plat, menjar rates d’aigua pot paréixer ser, un símbol significatiu de misèria, i és cert que en la primera meitat del segle XX, la majoria de la gent del poble eren pobres en recursos alimentàris, se menjaba lo poc que se podia i passaven necessitats, este fet vist seixanta anys després ens pot sorprendre molt, i podria aparentar que el consum d’estos animalets silvestres podria ser a causa dels temps de la fam provocat com a consecuencia de la convulció social de la Segona República, la Guerra Civil, la postguerra, els maquis i la Segona Guerra Mundial, però la realitat és que la majoria de la gent del poble no tenien cap problema en menjar tapons de les marjals, en realitat a una majoria de la població els feia goig, i els antics consumidors de tapons expliquen que eren molt fins i tenien la carn suau i tenia millor gust que la carn de conill, i era molt habitual portar tres o quatre "tapons" i preparar-los i cuinar-los per a esmorzar amb la colla d’amics era una afició molt comúna i molt arrelada entre les classes populars de treballadors de les marxa'ls i de les menjades de les colles de jóvens. Al ser un genero apreciat, fer este tipus de regal entrava dins de les possibilitats socials de relació familiar o de amistat, i regalar tapons a les persones aficionades a estos menjars no era un acte ofensiu, ni raro, ni s’entenia com a despectiu o brutal, més bé era al revés com un arraigo de les costums socials, i s’agraïa el detall, això si, antes de caçar-los el regalador agraït per algun favor, preguntava a la família d'agrair si els agradaven els tapons, si era afirmatiu caçaven els tapons i els regalaven ben presentats pelats i limpios i nets i arreglats, tan sols calia fregir-los amb alls, seba, tomata o mullá.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

TEMÀTICAS… SOBRE LA RELACIÓ ENTRE EL HUMEDAL DEL PRAT I EL FOLKLORE POPULAR: La marjaleria o "marxaleria" de Torreblanca-Torrenostra són unes terres de cultiu que porten adscrita la impremta d’un significatiu llegat de bravura i valor de la gent i per extensió pertany a les famílies del poble de Torreblanca com a colectivitat de força de sang. La referencia toponímica de la "marxalería", en sí tracta d'un territori amerat d’aigua que des d'antic varen saber els veins dominar laboralment i econòmicament les terres, i durant dècades la gent es guanyava el pa, els cuartos i la vida en el Prat, està massiva interacció històrica va durar aproximadament hasta la aparició dels motors d'aigua de regadiu i la seua implantació i extensió del regadiu per tot el terme de Torreblanca, als anys vuitanta les "marxals" ermes eren molt majoritaries sobre les cultivades, acabant un cultiu històric que al llarg de més de tres-cents anys de cultiu ha permés l'aflorament d'una cultura etnogràfica peculiar i singular de relació entre la gent i les preuades terres negres de les turberes, els arroçals i les marxa'ls que eren les terres de regadiu de la época, on la gent treballaven, es banyaven en els canals del Prat i en les séquies de terra de les marjals, on casaven polles, foixons i tapons, i becaven a l’ombra o refugi dels mosquers de canyes i "bova", on guisàvem bledes i gambetes, o torràvem faves tendres, anguiles o pataques i carabasses de torrar amb les remulles de les pereres i els mangraners o bullien un "petroliero" de pataques o moniatos, bevien aigua als ullals, i segaven brossa a les séquies,... i cal estar orgullosos de la gent que varen construir els quadrons de les marjals, els quals varen crear vinculacions afectives, professionals i culturals amb els treballs, el medi i les activitats antrópiques en la marjaleria i els aiguamolls. Una cultura agraria avui dia totalment desapareguda i oblidada, de la qual en queden alguns retalls de memòria que anirem recopilant en esta sèrie d’articles per a “recordar també és viure” i "datos para la historia del Prat...." que vaig escriure sobre temátiques relacionades etnogràficament amb la història natural, cultural i antrópica del passat històric del humedal anomenat el Prat, el territori al que faig referencia es la part del humedal pantanos que inclou l'actual Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, i les carrerasses de "marxals" i les cènies i els camps agrícoles periférics que bordejen el Prat de Torreblanca un espai que va ser declarat Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, al ser el principal aiguamoll de la província de Castelló i un dels menys alterats de la Comunitat Valenciana, ja que es manté la seua evolució vegetativa en un estat natural. Això el converteix en un dels grans valors del patrimoni natural valencià. Este espai natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, està inclòs en la Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional des de l'any 1971, la qual cosa ja acredita el seu alt valor ecològic per a la província de Castelló.

AGRAÏMENTS: A Francisco Martí Ferrando, Antonio Segura, Salvador, Sente, José M. Edo Edo, Don José Persiva, José Mª Sastrot, ….

LA TABERNA DE TOMASA: Tomasa cocinaba tapons a los clientes si estos se los traían pelados y troceados. La taberna de Tomasa estaba en la calle de San Antonio, en la casa de en medio entre la Carnicería de La Rita y la Tienda de Abel. Posteriormente la taberna fue obrada y reconvertida en la popular ferretería de Fory.

LA TABERNA DE CANDEAL:  La taberna de Candeal estaba en la calle de San Cristóbal, era colindante con la pescadería de Pau.

SINOPSIS: La intención de este quien escribe estos textos, es la de aportar datos históricos fehacientes para poner de manifiesto las diversas etapas evolutivas del humedal llamado el Prat de los términos municipales de Torreblanca y Cabanes, preservar el conocimiento popular y la trasmisión cultural verbal, y tratar de mejorar las perspectivas de entendimiento y de interpretación de los avatares evolutivos naturales de este medio lacustre del Prat, y explicar las transformaciones antrópicas e históricas que han modelando los paisajes y la naturaleza de este importante humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca (Castellón), el cual fue declarado en el año 1994 Parque Natural de la Comunidad Valenciana. Saludos a los lectores. Atentamente. Juan E. Prades Bel. Año 2020.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES: