CUINATS DE MARJALS, BLEDES....

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE....

PER JUAN E. PRADES BEL, "Pragmátic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sèrie): "ELS CUINATS POPULARS DELS SEGLES XIX I XX, RELACIONATS EN ELS TREBALLS AGRICOLES A LES MARJALS, I LA CAÇA I PESCA AL HUMEDAL DEL PRAT DE TORREBLANCA".

"BLEDES I GAMBETES".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

TEMÀTICA: La marjaleria o marxaleria de Torreblanca-Torrenostra està composta per un conjunt de terres sigulars per a el cultiu, les "terres de marxals" porten adscrita la impremta d’un significatiu llegat de bravura i valor de la gent i les famílies del poble de Torreblanca com a colectivitat de força de sang, en sí la marjalería tracta d'un territori prehistóric amerat d’aigua el qual des d'antic ancestralment varen saber dominar laboralment i econòmicament els torreblanquins, la gent es guanyava el pa, els cuartos i la vida en el Prat, està massiva interacció històrica va durar aproximadament fins als anys vuitanta del segle XX, una vista retrospectiva del treball a les marxals extensible al llarg d'uns tres-cents anys va permetir l'aflorament d'una cultura etnogràfica peculiar i singular d'ambigua relació entre la gent i les preuades terres negres de les turberes, dels arroçals i de les marxa'ls que eren les terres de regadiu dels segles pasats. En les marxaleria la gent treballaven, es banyaven en els canals del Prat i en les séquies de terra de les marjals, on casaven polles, foixons, patos i tapons, i becaven a l’ombra o refugi dels mosquers de canyes i "boba", on guisàvem bledes i gambetes, o torràvem amb les remulles de les pereres i els mangraners faves tendres i anguiles, o rublien de brasa una carabassa de torrar, o bullien un "petroliero" de pataques o moniatos, bevien aigua als ullals, i segaven  brossa a les séquies,... i cal estar orgullosos de la gent que varen construir els quadrons de les marjals, els quals varen crear vinculacions afectives, professionals i culturals amb els treballs, el medi i les activitats antrópiques en la marjaleria i els aiguamolls. Una cultura agraria avui dia totalment desapareguda i oblidada, de la qual en queden alguns retalls de memòria que anirem recopilant en esta sèrie d’articles per a “recordar també és viure” i "datos para la historia del Prat...." que vaig escriure sobre temátiques relacionades etnogràficament amb la història natural, cultural i antrópica del passat històric del humedal anomenat el Prat, el territori que faig referencia inclou l'actual Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, i les carrerasses de "marxals" i les cenies i els camps agrícoles periférics que bordejen el Prat.

INTRODUCCIÓ: En este article, tracte de recollir i parlar d’un plat antic que es cuinava a les "marxals", es tracta de les gambetes en bledes, dos productes que es criaven allí mateix al tall del camp de treball, les bledes cultivades o naturalitzades estaven presents en quasi totes les "marxals", i les gambetes d’aigua dolça que als temps de la fam pescaven a les séquies laterals en un gamber i un esquer de caragol xafat, la intenció de la pesquera era tindre alguna cosa per a poder dinar al migdia, i si els venia bé el dia i el tipus de treball a fer, cuinaven este guisat que era molt senzill de fer, cal dir que sovint tampoc no tenien res més per a ficar a la cassola u olla de ferro, esta era una eina que sempre anava cap al tros on anara el carro, i acompanyat a la matriarca de la família, quan esta anava fora vila a treballar al tros. Este cuinat fa referència a temps de penúries, i està molt relacionat amb els temps de la fam i de la guerra civil, hasta el final de la Segona Guerra Mundial, tota la serie temàtica està vinculada e intenta aportar referències de costums i del folklore propis dels llauradors de la primera part del segle XX, que conservaven els costums antics.

BLEDES EN GAMBETES, INGREDIENTS: Manoll de fulles de bleda, 4 o 5 dents d'all, oli d'oliva, 1 pesteta, gambetes, sal i aigua.

INSTRUCCIONS: Netejaven bé les bledes amb aigua i les tallaven a trossos menuts, i posaven al foc de llenya una olla o cassola, afegint l’oli d'oliva, quan este estava calent, afegien els alls tallats o xafats sencers amb pell, en estar sofregits posaven les gambetes i la pesteta, tot seguit quan adquirien el color rogenc característic, sobre un minut després, li afegien una mica d'aigua per a evitar que es cremassen les gambetes, i seguidament afegien la gran "platerá" amb abundància de fulles tallades de bleda que en la calor immediatament anaven reduint de volum....

LA GAMBETA D’AIGUA DOLÇA: La gambeta d'aigua dolça de les "marxals", es un animalet diminut que li agraden les aigües poc profundes, amb presència de vegetació aquàtica, pedres, roques, troncs, etc. que li serveixen com a refugi per a protegir-se dels seus depredadors. L'art tradicional per a la pesca era el gamber una xarxa en forma de bossa de malla espessa.

LES BLEDES: Les mates de bledera estaven omnipresents verdejant als marges de totes les marjals, la bleda és una hortalissa que amb poques atencions es molt agraïda i es manté ufanosa que necessita quasi tan sols birbar i regar-la, i es molt versàtil de la qual es consumien les fulles, el seu cultiu no sol presentar problemes, tan sols ajgún pugó i els caragols solen afectar-la. Per a consumir esta planta i conservar el cultiu, els llauradors tenien en compte de collir les fulles exteriors, més grans, i es deixa-ven les interiors, d’esta manera aconseguien obtenir una collita contínua de bledes durant uns quants mesos. La bleda te propietats laxants i digestives degut al seu elevat contingut en fibra.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

LA MARJALERIA: Les marjals de Torreblanca a si dites "marxals" són uns terrenys baixos situats a la zona humida i pantanosa del terme propera al mar, de gran riquesa ecològica tant en fauna com en flora. Este terreny baix i pantanós es troba cobert de vegetació pràcticament íntegrament i l'origen de les seues aigües són d'aportació fluvial i subterrània. Per tant el conjunt de terres de marjal del terme són abundoses d'aigua en el subsol, i les plantes d'arrel fonda allí plantades quasi no tenen necessitat de regar-se.

AGRAÏMENTS: A Francisco Martí Ferrando un mestre de torrar i cuinar al camp i fer foc per a la colla de treballadors, a Francisca Guardiola, a José M. Edo, Manolo Alcácer, Mañes, Sente, Paco, Marina, Ulises, Vicent Bou, Balaguer i Polo veíns de marxal, José Mundo, ….

SINOPSIS: La intención de este quien escribe estos textos, es la de aportar datos históricos fehacientes para poner de manifiesto las diversas etapas evolutivas del humedal llamado el Prat de los términos municipales de Torreblanca y Cabanes, preservar el conocimiento popular y la trasmisión cultural verbal, y tratar de mejorar las perspectivas de entendimiento y de interpretación de los avatares evolutivos naturales de este medio lacustre del Prat, y explicar las transformaciones antrópicas e históricas que han modelando los paisajes y la naturaleza de este importante humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca (Castellón), el cual fue declarado en el año 1994 Parque Natural de la Comunidad Valenciana. Saludos a los lectores. Atentamente. Juan E. Prades Bel. Año 2020.

ARXIU:

Bledera naturalizada.

Bledera borda, una de les varietats de bledera silvestre,
utilizada com a planta medicinal.