GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmátic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).
(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…
"ELS MOSCATELLS A LES TERRES DE CASTELLÓ".
Textos:JUAN E. PRADES BEL. El moscatell és el vi dolç més popular de les terres de Castelló (Comunitat Valenciana, Antic Reyne de Valencia), és un beguda licorosa dolça que es pren en copa i també es molt utilitzada en postres, macedònies de fruites, i en rebosteria dolça. El moscatell és una mistela que és considerat com un vi, però es molt diferent la seua fabricació, per la elaboració de les misteles y moscatells no s'inicia el procés de fermentació com passa per a fer la resta dels víns. Es barreja el most espremut amb l'alcohol i el resultat és una beguda licorosa que es pot prendre en el moment o es deixá envellir, són els moscatells y misteles en diferents dolçors y graus d'alcohol. El seu contingut en sucre ronda els 80 grams per litre, la seva graduació va dels 13 als 23 º.
Agraiments al comerç Prades Martí de Torreblanca, venedor de este moscatell cassolá de Vilafamés, Benicassim, Almassora i Castelló tan popular.
FELIZ AÑO
Brindemos
por el año que se acerca,
cargado de nuevas metas,
por las ganas de vivir y continuar,
por el bien común,
por los anhelos,
por los deseos,
por y para todos, feliz año nuevo.
Juan Emilio Prades Bel
martes, 10 de diciembre de 2013
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS
CASTELLONENSES: Textos Juan E. Prades Bel:
MOSTRA FOTOGRAFICA DE PORTES, FORRELLATS I PICAPORTS ANTINCS
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS
CASTELLONENSES: Textos e imágenes Juan E. Prades Bel
ACTIVIDADES SOCIOS DEL BANCO DE TIEMPO DE TORREBLANCA, CASTELLÓN
CONCURSOS GASTRONOMICOS 2013
I CONCURSO DE TORTILLAS DE PATATAS 6-12-2013
martes, 3 de diciembre de 2013
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS
CASTELLONENSES: Textos e imágenes Juan E. Prades Bel PATRIMONIO NATURAL ARBOLES EN PELIGRO DE DESAPARECER JUAN EMILIO PRADES BEL Algarrobo, 3,40 metros de diámetro tronco, edad aproximada 110 años. Ubicación 12:117:0:0:5:9000:263. Camino rural del Campás al Vaporet, partida El Campás, Torreblanca (Castellón, C.V.). Peligro de tala, Urbanización Doña Blanca Golf .
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS
CASTELLONENSES: Juan E. Prades Bel
El mundo rural castellonense que hasta hace pocas décadas ha vivido aislado e inmerso envevido entre la naturaleza como medio de vida i subsistencia, al vivir i trabajar el ser humano en el medio natural a quedado expuesto e indefenso ante las inmensas fuerzas que alternativamente con los ciclos estacionales i los equinocios desata la naturaleza, es facil de comprender que la gente de ruralia haya mantenido hasta nuestros días gran número de prácticas y ceremonias de prevención, protección i sanación cuyas raices se remontan a los más primigenios conceptos credenciales que arrancan del lejano mundo prehistórico, unas costumbres y saberes agropecuarios heredados generación tras generación, es sabido que para las gentes del mundo urbano,muy pragmático e incrédulo por falta de contacto con la tierra se les antojan las prácticas empiricas místicas del mundo rural agropecuario unos aspectos prácticamente anacrónicos, en l'actualidad estas prácticas ancestrales están casi desaparecidas, de muchas no queda ni el más minimo recuerdo de su practica o de su significado o función .
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS
CASTELLONENSES: TORREBLANCA GASTRONÓMICA Tapas, platos, postres, reposteria ...de la cocina popular de Torreblanca (Castellón) Textos e imágenes Juan E. Prades Bel
Paella valenciana mixta de carne, verduras y marisco
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS
CASTELLONENSES: Textos e imágenes Juan E. Prades Bel
BAIXA DE CARROS DE TORREBLANCA A TORRENOSTRA, PER SANT PERE ROMERIA A LA MAR ANY 2013
GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓ:
Per: JUAN E. PRADES BEL.
LA NIT MÀGICA DE SANT JOAN, DEL 23 AL 24 DE JUNY. LA NIT DE LES CREENCES, LES SUPERTICIONS I ELS EFECTES ESTELARS Y CÓSMICS SOBRE LA TERRA I ELS HUMANS.
JUAN EMILIO PRADES BEL.
Ninot de ritual de la Nit de Sant Joan.
Els solsticis són fenòmens astronòmics que pasen en certs moments del cicle estacional anual, en què l'astre Sol arriba a la seva major o menor altura aparent al cel respecte a l'equador terrestre, i la durada del dia o de la nit són pics de les màximes o mínimes de l'any. La nit de Sant Joan és una de les nits més curtes de l'any, és el pas del dia 23 al 24 de juny de cada any, hores posteriors a l'entrada real al solstici d'estiu del 21 o 22 de juny segons l'any, el solstici d'estiu es el moment del pas real de la primavera a l'estiu. La festivitat de la nit de Sant Joan correspon a la cel-lebració del solstici d'estiu, la festa té un origen agropecuari i salutífer fonamentat per creences i pràctiques empíriques enfortides amb rituals màgic-religiosos necesaris en altres temps i en segles passats en que la ciencia era precaria, i prevalia la ciencia empirica i la curanderia sobre la ciencia química, i la medicina actual era desconeguda. En l'actual segle XXI en molts pobles i ciutats espanyoles continuen celebrant-se esta festivitat tan coneguda i tan popular d'esta nit considerada màgica, cel-lebrada ja en els temps dels romans i anterior, que aproxima als humans a través de l'experiència empírica profunda a lo diví i a lo espiritual, a través d'un quàntic efecte portador de l'energia estelar desencadenada per fractals, que potencien entre la població l'adopció de creences, superticiones i poders que s'atorguen als cicles cosmics i astronòmics al qual pertanyem els humans pel nostre origen cel-lular de pols d'estrelles combinat amb l'aigua. La nit del 23 de juny (la Nit de Sant Joan), la naturaleza juga un gran paper de clara escenificació telúrica medioambiental, principalment en medis i ambients naturals no alterats, és on millor es manifesta o fa efecte la unió en combinació de les forces telúriques terrenals amb el cel, la naturalesa i la terra. Esta nit, la nit de Sant Joan, és la nit de les llegendes , els mites i els rituals màgics que tenien com a elements principals el foc i l'aigua.
- L'origen dels remors de la superstició i del sentit màgic d'esta nit carregada d'activitat telúrica ens remunta la antiguetat a més de 2000 anys, concretament ens remonta a les práctiques de les festes paganes dels romans que dedicaven a la Deessa Minerva.Dels romans ve la tradició de saltar, per d'alt de la foguera, tres vegades, per a conseguir un sentit purificador del foc tel-lúric. També era costum que a l'alba, les persones es rentaran amb l'aigua de les fonts, aigües de corrents (rius, rieros, fonts naturals, ...) o aigua que deixaven tota la nit a la serena, beure l'aigua de set fonts diferents e impregnar-se de l'aigua de la rosada. Es creia amb això minimitzar els danys contra la salut personal que puguessen patir durant l'any. Esta cel-lebració és també anomenada a partir de l'alta edat mitjana la nit de les bruixes, perquè moltes col-lectivitats realitzaven diversos rituals, amb la finalitat de crear amulets màgics de prevenció i defensa contra els atacs demoníacs, mal d'ull, mal d'amors, curacións de tot el cos, etc.
- Els curanderos aprofitaven esta nit per fer faena i treballar de lo seu, fer ungüents, pocions i per recollir herbes que després utilitzaven per a fer infusions i pocions per curar als malalts. Però no tots els ungüents usats eren sanadors, els havia de tipus al-lucinogen, als quals se'ls atribueix la majoria d'al-lucinacions i deliris que els pacients mal-lats patien al llarg de la nit, que han aportat personatges de les rondalles, lleiendes i històries medievals creanse un gran nombre d'estereotips mitològics literaris: S'alliberen de les seves presons i lligams les reines mores, les princeses i les infantes captives gràcies a un encanteri, art de màgia o maledicció. Bramen els cèlebres Dracs i volen els Caballets del diable, éssers mitològics volen entre flames, fum i emanacions de sofre, i retronen en el silenci de la nit els brams infernals producte de la fúria alliberada després de tot un any de continència. Surten a fer un vespertí passeig a la llum de la Lluna éssers femenins misteriosos al voltant dels seus infranquejables morades. Afloren eixams de rars éssers com els follets, emparats en la foscor de la nit i en els matolls. Les gallines d'or i els pollets d'or, fent ostentació d'un auri plomatge, tempten algun incaut cobdiciós estimant-los enxampar pel ric plomatge. Les mosses enamorades somien endevinar qui serà el galant que les festegi. Les plantes verinoses perden la seva nociva propietat, i en canvi les salutíferes multipliquen les seves virtuts. Els tresors i minerals es remouen a les entranyes de la Terra i les lloses que els oculten deixen una part al descobert, perquè algun pobre mortal deixi de ser menys pobre. Esta nit es carrega d'un alè sobrenatural que impregna cada lloc màgic del planeta. Per tal de defensar-se d'aquests atacs malanomenats demoníacs, la gent llançaven i llançem a la foguera petits objectes com a ofrena a Sant Joan el Baptista i a la divinitat de més enllà, ofrenes en forma de pregàries o peticions escrites a mà sobre paper, amulets personals, monedes, peces de vestir en desús, estris, herbes, llorer, baladre, estramoni, ruda, romaní, coses velles, etc. Mentre el foc devora l'objecte, es reciten conjurs i desitjos de prosperitat personals, i per a les gents del nostre entorn, la calor del foc i el fum eleven la petició i la pregària cap a allò diví i estel-lar, a l'univers còsmic origen de la simient de la vida terrenal.
XICOTETS RITUALS PER A LA NIT DE SANT JOAN: - (1) - Era tradició fer un foguera l'aire lliure, en un lloc despejat, sense perill de provocar un incendi forestal, especial atenció a la prevenció d'incendis, cal prendre les precaucions necessàries i més. El dimoni és l'amo del foc.
(1-1) - Les persones, amics, familiars, gent del veinat, després de sopar géneros torrats a la brasa, al voltant de la foguera cantaven cançons populars al símbol solar.
(1-2)- L'hora màgica són les dotze, és el moment de sumar-se al ritual de la depuració per mitjà del foc. Segons la tradició, ha de posar-se a la foguera força coses velles a eliminar, i un paper on hàgim escrit tot el que ens agradaria canviar. es tira el paper al foc i mentre es crema en les flames, tens que saltar tres vegades seguides la foguera per damunt de part a part.
(1-3)- Ballar al voltant de la foguera, mantenint un pensament o desitx elegit al cap, i donar 12 voltes al voltant del foc. - (2) - Prendre un bany de mar a les 12 de la nit, és bo per a prevenció de la salut de la reta d'any, refredats, catarres, constipats, grips, etc.
- (3) - És freqüent anar a la mar i fer rituals a les platges o cales on es fan fogueres, a les dotze, d'esquena a la mar, es llancen 3 monedes al mar, per cada moneda es demana un desig. - (4) - Si la nit de Sant Joan plou o plou al dia següent, hi haurà abundància de fruits al camp. - (5) - Abans de la sortida del sol cal regar els arbres amb aigua de font o de pluja, perquè donin força fruita durant l'any, i regar les plantes de maceta, en especial la planta dels diners, i les plantes salutíferes, aloes ruda, .... - (6) - Per tenir bona sembra cal tirar un tros de vela de ciri la nit de Sant Joan. - (7)- Cal rentar-se les mans amb aigua de font, o en un ríu o manantial d'aigua corrent per mantenir-se jove i per conservar-lo ben bonico lo cabell - (8) - Si a mitja nit es fa una creu als arbres, produiran el doble de fruita. - (9) - Saltar tres ones i demanar un desig. Repetir tres vegades.
- (10) - A les dotze, la gent es banya en aigua que correga de les fonts, rius o platges, amb la creença que en aquesta nit, els camps, muntanyes, rius, rierols i fonts seran beneïts i l'aigua els portarà salut i els protegirà de les malalties.
- (11) - La rosà cura i capellà cent i una malaltia.
(11-1)- L'aigua de rosada fa més jove i més templat a qui es banya el cos amb esta aigua de rosà. - (12)- Si vols tenir sort amb els diners i fer que no falti a casa, a les 12 de la nit, tingues preparades 3 monedes daurades, i una piràmide, demana el desig amb veu alta i col · locar la piràmide sobre de les monedes, deixar-nou dies (una novena). Si ho fas en un moble prop de l'entrada millor. - (13) -Un ritual opcional per a tres desitjos. A les 12 de la nit, col-loca sota el teu coixí una fulla de llorer i un paper en el que hages escrit un desig, en un lloc apart dins de la habitació, damunt de la mesita o al taquillo, encén un ciri de color groc si el desig és de diners o treball, si el teu desig és per a la salut i el benestar el ciri te que ser blau , i si el desig és d'amor l'espelma te que ser roig vermell, a l'endemà crema a la flama del ciri el paper amb la fulla de llorer, i enterra les cendres, o les tires a una corrent d'aigua, com pot ser a la mar . - (14)-Fabricació d'aigua talismà: La nit de Sant Joan preneu un bol de fang, terrissa o vidre, mai plàstic i poseu aigua i molta sal marina de la grossa, dins d'esta aigua introduireu els vostres talismans i amulets personals, joies, pentjolls, collarets, pulseres, cadenetes, petxines de mar, critalls de pedra, pedres de riu o de mar, minerals, deixeu-los tota la nit dins l'aigua i a la llum de la lluna o la serena, i a primera hora del matí retireu les joies, els talismans, les petxines i les pedres, important es el no tirar l'aigua.
- L'aigua la guardeu en alguna botella o envàs de vidre pero no de plástic, esta aigua es pot utilitzar durant tot l'any per a protegir la casa, es aigua talismá. De tant en tant o quan ho cregueu convenient llençar un raig d'esta aigua al poval de fregar, netejar amb ella el terra, les finestres, portes de la casa i els seus respectius poms, etcetera. Esta és la manera de fer una neteja de la casa de les males vibracions.
- L'aigua de fregar cal tirar-la a l'inodor i estirar l'aigua de la cisterna tres vegades.
- Les joies i talismans després de secats ja els teniu nets i descarregats de males vibracions.
- Pel que fa a les petxines i les pedres, poseu-hi una o dues a les cantonades de les finestres, serveixen per protegir l'entrada del mal.
- (15)- Encanteri de la nit de bruixes per protegir la llar: materials a utilitzar: 21 gotes d'essència, oli a ser possible oli d'ametlles, 1 cullerada vinagre, 3 litres d'aigua, 1 recipient gran. El Encanteri: El 23 de juny, a les 12 de la nit, barregeu tots els líquids al recipient, regirant en el sentit invers de les agulles del rellotge. Amb esta barreja, netegeu tots els marcs de les portes, començant per les que estan més lluny de l'entrada principal, l'última en netejarse el la porta d'entrada a la vivenda. En acabar, donar les gràcies a Sant Joan, i resant un Pare Nostre (Padre Nuestro). - (16) -Ritual de Sant Joan per els diners: Materials necessaris: 1 piràmide, 3 monedes grogues (exemple, monedes de 50 cèntims). El 23 de juny, a les 12 de la nit, poseu vaig del llit les tres monedes grogues, i sobre elles, la piràmide. - (17) -Ritual per tenir sort la resta de l'any: materials necessaris: Un recipient amb aigua. El 23 de juny, a les 12 de la nit, exposeu al cel el recipient amb l'aigua, i deixeu que l'aigua es repose i observeu el que es reflecteix en esta aigua mirall. Resultats, si es reflecteixen: 7 estrelles: tindràs èxit. Si es reflecteixen un número par d'estrelles: tindràs bons resultats, però amb reserves mitx-mitx. Si es reflecteixen un número impar d'estrelles que no sumen 7: no tindràs èxit. - (18) - Ritual per la parella: materials necessaris: 1 ciri de color rosa (espelma rosada), 2 ametlles senceres amb closca, una barreja dels dos perfums que habitualmente usen els dos afectats per l'amor. El 23 de juny, a les 12 de la nit, en una ametlla escrigui el seu nom i en l'altra ametla el de la seva parella. Perfúmelas amb la barreja de fragàncies cologne de tots dos, i deixeu les ametles en el dormitori una al costat de l'altra. Després, enceneu el ciri rosat, demaneu per l'armonia de la parella, i doneu les gràcies, resant un Pare Nostre. L'endemà et menjes les dos ametles. -TOTS EL DIES VIVIM MILACRES. ¡BONA NIT DE SANT JOAN!(De Juan E. Prades Bel) (J.E.P.B., Torreblanca, 2013).
CANÇO DE LA NIT DE SANT JOAN (Letra i música Jaume Sisa).
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
-Sóc immortal.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
-Sóc immortal.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
