TORREBLANCA EN EL AÑO 1922

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE TORREBLANCA-TORRENOSTRA; AÑO 1922.

"EL MUNICIPIO DE TORREBLANCA EN EL AÑO 1922, DATOS PARA SU HISTORIA".

Panorámica del Calvario de Torreblanca

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓN: Datos del municipio de Torreblanca (Castellón) publicados en una guía provincial de información bajo el título “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1922 ”, la publicación de la obra fue subvencionada por la Excelentísima Diputación y Ayuntamientos de la provincia. La excelencia y mérito de este anuario es de su autor el ilustre D. Manuel Bellido Rubert y fue impresa por la editorial el “Diario de Valencia” que tenía sus oficinas en la calle Trinquete de Caballeros, nº14 de dicha ciudad . De la página 449 a la 451 del anuario, Bellido transfiere datos referidos al municipio de Torreblanca, que textualmente expone en los siguientes términos (sic):

Lavaderos del Ribet (Torreblanca)

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL: “Torreblanca, Villa de 3.639 habitantes de hecho y 3.604 de derecho, que comprende un término municipal de 29'96 kilómetros cuadrados, entre los de Alcalá, Cabanes, Benlloch, Villanueva de Alcolea, Cuevas de Vinromá y el Mar Mediterráneo. La población es llana, moderna, de calles espaciosas y buenos edificios, limpia y clara. Tiene luz eléctrica, fuentes públicas de aguas potables y lavaderos. El clima es benigno, se habla el valenciano. Pertenece judicial de Castellón, distrito electoral de Albocácer en las generales, y al de la capital en las provinciales, y arciprestazgo de Albocácer. Dista 48 kilómetros de Castellón y 3 kilómetros del mar, en cuya playa hay un barrio, del que nos ocupamos al final”.

HISTORIA.- De origen árabe, reconquistada por los cristianos, y en 1397 los moros desembarcaron en su playa, saquearon la población y se llevaron el Santísimo, dando motivo a una expedición cristiana a Argel para castigar la ofensa y recuperar la Hostia Santa, en la que murió el justicia Jaime Pertusa. Fue testigo de reñidos combates durante las últimas guerras civiles (carlistas).

Huerto y pozo de Burgaleta (Torreblanca)

PRODUCTOS.- Naranja, aceite, algarrobas, vino y cereales; pesca, y yacimiento de turba.

FIESTAS.- El 24 de Agosto, a San Bartolomé, de cinco días de duración, y corridas de vaquillas entre otros festejos.

FERIA. El 5 de Julio.

TEMPLO Y ERMITAS.- La parroquia es magnífica, y está dedicada a San Bartolomé, y hay cerca de la población las ermitas San Francisco Javier, San José y un Calvario.

VESTIGIOS.- La Torre del Marqués de Villores; antiguo estanque hoy desecado, y a su lado, restos de la primitiva población.

OBRA DE MERITO.- Un cuadro de Orient en la parroquia.

HIJO ILUSTRE.- Manuel Vidal Salvador (siglo XVII). Abogado, filósofo y poeta ; poseyó seis idiomas y escribió varias comedias, obras históricas y poesías de relevante mérito.

VIAJE.- Estación del ferrocarril del Norte .

AYUNTAMIENTO :

Alcalde. D. Agustín Pitarch Doménech.

Teniente. D. Antonio Vinuesa Pitarch.

Otro. D. Vicente Fabregat Vinuesa.

Torrenostra

Síndico. D. José Vilaplana Fabregat.

Concejal. D. Manuel Fabregat Belsa.

Otro. D. José Cortés Fabregat.

Otro. D. Mateo Gil Pomes.

Otro. D. Andrés Soligó Fabregat.

Otro. D. Benigno Mas Fabregat.

Otro. D. Vicente Cherta Fabregat.

Otro. D. Manuel Vizcarro Alcina.

Secretario D. Valeriano García Ibáñez.

JUZGADO MUNICIPAL:

Juez. D. Eduardo Leuba Fabregat.

Fiscal. D.....

Secretario. D. Adolfo Calvo Falcó.

Clero parroquial:

Cura. D. Francisco Fumadó Ballester.

Coadjutor. D. Javier Pradas Baidal

Organista (seglar). D. I. Llorca Badal.

CULTURA

Escuelas Nacionales: Regulares.

Se indemnizan los alquileres a los maestros.

Maestro. D. Jesús Llorca Badal.

Otro. D. Víctor de la Torre Carbonell.

Maestra, Dª Dolores Cucala Bosch.

Otra, Dª Elvira Blanco Canejón (o Castejón).

Banda de música: De 15 plazas. Director, José López Segarra.

SANIDAD y BENEFICENCIA

Médicos:

D. Tomás Roca Segarra.

D. Julio Persiva Gil.

Farmacéuticos :

D. José Gauchía Bertrán.

D. Eduardo Leuba Fabregat.

Veterinario: D. Rafael Bellés Bellés.

SERVICIOS PUBLICOS

Cartero: D. Agustín Borrás.

Estación de Telégrafos: Limitada.

Oficial Señorita Santiaga Montoya.

Estación del ferrocarril: Del Norte.

jefe, D. José Climent Navarro.

Ordinario a Castellón: Julio Persiva. En carro y semanalmente. Sale los domingos.

Puesto de la Guardia civil: 6 guardias.

Cabo, D....

Guardas de campo: 3, municipales.

Sociedades:

"Juventud Alegre”.-Recreativa.

"La Protección Agrícola”.-Cooperativa de consumos.

"La Fama”.- Exportadora de naranja.

"La Defensa Agrícola”.- Exportadora de naranja.

De Socorros Mutuos "El Socorro".

ALOJAMIENTOS y RECREOS

Fondas:

Abel Betoret Lloréns.

Javier Persiva.

Posada: Trinitario Betoret Piñol.

Teatro: "Juventud Alegre”.-Por compañías , alguna vez. Cinematógrafo días festivos y sus vísperas.

Trinquete: Luis López Segarra.

Cafés:

Abel Betoret Lloréns.

Arturo Pitarch.

Agustín Salvador Gadea.

Luis López Segarra.

COMERCIO, INDUSTRIA PROFESIONES

Abonos orgánicos: Domingo Persiva.

Abonos químicos:

Luis López Segarra.

Manuel Moliner.

"La Protectora agrícola”.

Aceite (Molinos para) :

Bautista Blasco Fabregat.

Agustín Soldevila Climent.

Bautista Lleonart.

Alfarería: Peregrín Persiva Pavía.

Barberías:

Tomás Villaplana Ebri.

Joaquín González.

Julián Giner.

José R. Aicart.

Javier Pitarch.

Luis Moliner Doménech.

Luis Persiva Fonte.

José González.

Calcetera: Elisa Tena Gaya.

Carboneros :

Manuel Vizcaíno.

Pablo Roca Segarra.

Carnicerías:

Joaquín Ramos Segura.

Juan Sirvent Artola.

Vicente Bueso.

Gregorio Artola.

Carpinteros :

Luis Giner Casanova.

Marcelino Llombart, padre.

Luis González Royo.

Marcelino Llombart, hijo.

Carros (Constructores de):

Macario Pitarch Doménech.

Juan Giner Obiol.

Cerrajería: Bautista Boix.

Comestibles:

“La Protección Agrícola”.

Bautista Zaragoza.

José Blanch.

José Pitarch.

Vicente García.

Confiterías:

Consuelo Ebrí.

Miguel Sanz Peraire.

Construcción (Materiales para): José Pitarch.

Corredores de productos agrícolas :

Antonio Vinuesa Pitarch.

Agustín Vinuesa.

Joaquín Persiva.

Javier Pitarch .

María Tena.

Estanco: Agustín Pitarch.

Exportadores de naranja : (Véase Sociedades.)

Antonio Vinuesa Pitarch

Agustín Vinuesa.

Tomás Roda.

Abel Betoret Lloréns.

Guarnicioneros :

Salvador Cortés.

Juan Falcó.

Herradores y herreros:

José Maria Martínez.

Emilio Roca.

José Traver.

Jabón (Fábrica de): Vicente Fabregat.

Lejía(Fábrica de): Vicente Fabregat.

Panaderías:

Benigno Nos.

Vicente Cherta.

José Chaler.

Vicente Nos.

Florentín Llombart.

Vicente Llombart.

Pintores:

Bartolomé Zaragoza.

Luis Balmes.

Sastre: Luis Persiva.

Sombrerería: Francisco Amaré.

Tabernas:

Daniel Peguerolas.

José María Falcó.

Francisco Fabregat.

José Miguel Vida!.

Manuel Bort.

Miguel Bou.

Manuel Persiva.

Joaquín Persiva.

Claudio Doménech.

Miguel Sirvent Artola.

Tejidos (Tiendas de) :

Francisco Amaré.

Emilia Betoret.

Baltasar Mañes.

Viuda de Ebrí.

Tratantes en caballerías:

Mariano Zaragoza.

Emilio Roca.

Tratante en cerdos: Antonio Vinuesa.

Zapatero: Francisco Canet.

AGREGADO: EL BARRIO DE TORRENOSTRA.- A 4 kilómetros de la población, en la playa. Es un poblado de pescadores. La playa reúne excelentes condiciones para tomar baños de mar, y es un punto de salida de abundante pesca. Tiene alumbrado eléctrico.

Alcalde pedáneo: D. José.

Escuela Nacional: Mixta.

Maestro, D. Juan Prats.

Contramaestre de Marina:

D. Vicente Deyesa Orozco.

Teniente de Carabineros:

D. Honorio Ramos.

Subastadores de pescado:

Lorenzo Barrachina y José Teruel.

Café: Abel Betoret Lloréns.

Carnicería: Javier Segarra.

Carpintero de ribera: Rafael Moliner.

Casa de comidas: Abel Betoret Lloréns.

Comestibles:

Manuel Roda.

Ricardo Ten.

José Moliner.

Estanco: Manuel Roda.

Herrador y herrero: Manuel Ayza.

Hielo (Venta de): Francisco Chiva.

Taberna: Rafael Doménech.

Pescado fresco (Comercio de): Barrachina Mars.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- Bellido Rubert, Manuel(1922): “Anuario-Guía de la provincia de Castellón”1922. “Diario de Valencia” Editorial.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Torreblanca en 1921 (Datos para su historia)”. El7Set

http://el7set.com/not/19342/torreblanca-en-1921-datos-para-su-historia-

TORREBLANCA, FIESTAS DE AGOSTO, 2015

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO TORREBLANCA-TORRENOSTRA.

TORREBLANCA, FIESTAS DE AGOSTO, 2015
FIESTAS PATRONALES DE SAN BARTOLOMÉ
PROGRAMA DE ACTIVIDADES:
21 VIERNES
- 23.00 H. Concentración de las collas delante del Blau - 00.00 H. "Crida" de fiestas. Paseo por Av/ del Mar hasta Oficina de Turismo donde se inaugurarán las Fiestas. Se darán pañuelos y Agua de Valencia. A continuación Disco-móvil

Pañoleta de la Cridá

22 SÁBADO
- 8:00 H. "Despertá" coetera de petardos y masclets, zona 1
- 9:00 H. "Despertá" infantil con reparto de silbatos. Concentración Plaza de España
- 11:00 H. En la plaza mayor zona infantil con castillos hinchables
- 12:00 H. Volteo de campanas
- 13:00 H. Gran "globotá" en c/San Cristófol
- 16:00 H. II Campeonato guiñote Bar Pitarch (inscripciones en oficina turismo hasta día 20)
- 19:00 H. Pregón de fiestas
- 23:30 H. Gran Verbena con la orquesta Nueva Época. Luego discomóvil

23 DOMINGO
- 8:00 H. "Despertá" coetera de petardos y masclets, zona 2
- 9:00 H. "Despertá" infantil con reparto de silbatos. Concentración en parque infantil
- 10:00 H. Reparto de leche y minimagdalenas en "cuatro esquinas"
- 11:00 H. Masterclass Zumba en la plaza mayor
- 12:00 H. Volteo de campanas
- 12:00 H. Bingo Popular en Pub Jo Que Sé
- 16:00 H. Subasta de carros (frente oficina de turismo)
- 18:00 H. Gincana infantil (pista de las escuelas)
- 19:00 H. Misa cantada por el coro parroquial. Luego procesión...
- 19:00 H. I Exposición de Pintura en c/Calvario. Luego cata de vinos.
- 20:00 H. Inauguración del I Correbar (concentración en el "236".
- 22:30 H. Concierto acústico en la Ermita San Francisco.
- 23:00 H. Gran espéctaculo "Viva México".
- 01:00 H. Gran verbena por la orquesta La Jungla.

24 LUNES
- 8:00 h “Despertà coetera de petardos y masclets", zona 3.
- 10:00 h Zona infantil con grandes castillos hinchables en la Plaza España.
- 11:00 h II Campeonat o de petanca y bolos en el Hogar de los jubilados.
- 12:00 h Solemne Misa en honor a San Bartolomél. Finalizada la Misa, procesión.
- 16:00 h I Campeonato de poker en el bar “El Cantonet”.
- 19:00 h XXXI ofrenda floral al Santísimo Cristo del Calvario. A continuación, final de color. Al finalizar, Ronda de baile a los “Quatre Cantons”.
- 19:00 h I campeonato de futbolín en el pub L’últim.

- 22:00 h Gran Gincana Popular. Inscripción en la oficina de turismo del día 13 de agosto hasta el mismo día. (Concentración y salida a la pista de las escuelas).
- 23:30 h Gran verbena amenizada por la orquesta Golden. Fiesta del “Mantón de Manila"

25 MARTES
- 8:00 h “Despertà coetera de petardos y masclets", zona 4
- 9:00 h Tradicional “Montà” de los carros, cadafales y construcción de la plaza de toros.
- 10:00 h Misa por los difuntos de la Parroquia.
- 11:00 h Actividades para los niños en la calle de la Estación.
- 17:00 h I campeonato de “Come-flanes” en el Mesón Torreblanca.
- 19:00 h Exhibición de toros de la ganadería de “Hermanos Miró”.
- 21:00 h Salida a cargo de la ganadería de “Hermanos Miró”.
- 22:00 h “Pa i porta” en la pista de las escuelas. Se repartirá agua, cerveza y melones para los asistentes. Se ruega inscripción anticipada en oficina de Turismo para los tickets.
- 23:30 h Gran verbena amenizada por el Grupo

Carrossa

Seven Crashers. Fiesta del sombrero. En la media parte del baile, gran bingo popular.
- 00:00 h Embolada de un toro de la ganadería de Hermanos Miró

26 MIÉRCOLES
- 8:00 h “Despertà cohetera de petardos y masclets" zona 5
- 10:00 h I elaboración familiar de “cocs” en la Plaza España. El Horno Ximo y Berta colabora con la cocción de los “cocs”. (Niños y niñas acompañados de sus padres o abuelos).
- 11:00 h Torrà y vino al Ribet (Plaza Jaume I).
- 12:00 h Entrada y prueba a cargo de la ganadería de Juan Faet
- 13:00 h Inauguración de la hora de la tapa (Información en la oficina de turismo).

- 16:00 h Campeonato de parchís en el bar “El Blau”.
- 18:00 h Exhibición de toros y vacas de la ganadería de Juan Faet
- 21:00 h Salida a cargo de la ganadería de Juan Faet.
- 21:30 h Gran “correfoc” por la calle San Antonio a cargo del grupo Kagaferro Torreblanqui.
- 23:30 h “Fiesta del Farolet” en la báscula de las alcachofas. Lugar ambientado en un típico baile de los años 50. Amenizado por Enrike Veracruz.
- 00:00 h Embolada de dos toros a cargo de las ganaderías de Alberto Garrido y Juan Faet.
- 00:30 h FESTFOLK: Pepet y Marieta. Frida. Meteoro. Traficants de sucre. El blues. El punt o final del

festival, vendrá marcado por los djs; drum & bass, reggae y mestissatges.

27 JUEVES
- 8:00    “Despertà” zona 6: disparó de cohetes y truenos (bombetes de bàc, trons de bac, masclets).
- 10:00    Zona infantil: gran fiesta acuática con castillos hinchables de agua en la Plaza España.
- 11:00    Torrà y vino al Ribet.
- 12:00    Entrada y prueba a cargo de la ganadería de Fernando Mansilla.
- 13:00    Fiesta de las Paellas con la actuación de “Xaranga Ben Khalen’s”Inscripciones en la Oficina de Turismo a partir del día 20 de agosto y hasta el 26.

- 17:00    Fiesta de la espuma en el ribete.
- 17:00    Sesión en directo ofrecida por el Dj Paul Sanchéz.
- 18:00    Gran Prix Torreblanqui. Los participantes de este gran juego deberán superar diferentes pruebas con vaquillas o sin, con el fin de conseguir el premio.
- 23:30    Espectáculo de variedades con las actuaciones de:
- El Yunque (magia).
- Cañas (humor).
- Sonia Armela (estrella).
- Lola Viar (ballet).
- Ma Jose San Martín (copla ypresenta).

- Alfredo Rey.
28 VIERNES 
- 8:00    “Despertà” zona 7: disparada de cohetes y truenos (bombetes de bàc, trons de bac, masclets)
- 10:00    Zona infantil con castillos hinchables en la calle Progreso.
- 11:00    Sardina y vino al Ribet.
- 12:00    Entrada y prueba a cargo de la ganadería de Alberto Garrido.
- 13:00    Hora de la tapa (Información en la oficina de turismo)
- 17:00    Concentración de todas las “collas” frente al tanatorio vestidos con la camiseta de la “colla”. A continuación, gran desfile por la calle San Antonio con cerveza gratis y batucada.
- 18:00    Exhibición de vacas y toros de la ganadería de German Vidal. I concurso de decoración de carros y cadafales con materiales reciclados. Premio a los tres mejor decorados.
- 21:00    Salida a cargo de la ganadería de German Vidal. A continuación, salida alternativa para los más pequeño con toros alternativos por la calle de la fiesta.
- 22:00    I Noche de la “Xulla torreblanquina” en la calle Juan Ramón Jiménez. El Patronato de fiestas regalará agua, cerveza y melones. Inscripción en la oficina de turismo a partir del día 23 de agosto hasta el mismo día a las 13:00.
- 22:00    Concurso de “all i oli” con el premio simbólico del “Gran mortero torreblanqui”.
- 0:00    Gran verbena amenizada por la orquesta Welcome Band. Fiesta de disfraces. A Continuación discomóvil a cargo de los djs locales.


29 SÁBADO
- 8:00    “Despertà” zona 8: disparada de cohetes y truenos (bombetes de bàc, trons de bac, masclets, chinets).
- 9:00    “Despertà” infantil patrocinada por la Ferretería Manu. Concentración en el Auditorio Municipal, Metropol.
- 9:30    I Ruteta HD y Custom Torreblanca con la colaboración del Club Chapter Castellón (club oficial Harley Davidson)
- 11:00    Torrà y vino al Ribet.
- 11:00    San Fermín infantil por la calle de la fiesta.
- 12:00    Entrada y prueba a cargo de la ganadería de “Hermanos Miró”
- 13:00    Hora de la tapa,  (Información en la oficina de turismo) "anem a fer el vermut"
- 13:30    Exposición de las motos de la I Ruteta Harley Davidson y Custom Torreblanca als "Cuatre Cantons".
- 16:00    II Campeonato de pocker en el pub L’últim.
- 18:00    Exhibición de vacas y toros de la ganadería de Hermanos Benavent.
- 21:00    Salida a cargo de la ganadería de “Hermanos Miró”
- 23:30    Embolada de dos toros de Hermanos Benavent y de Fernando Mansilla.
- 23:30    Gran verbena amenizada por la orquesta Zeppeling Band. Noche benéfica del kilo: se ruega a los asistentes llevar un kilo de comida de primera necesidad para el Banco de alimentos de Torreblanca. Fiesta Ibicenca.
A continuación discomóvil a cargode “The End”.


30 DOMINGO
-  8:00    “Despertà” zona 9: disparó de cohetes y truenos (bombetes de bàc, trons de bac, masclets).
- 9:00    Despierta infantil patrocinada por la Ferretería Manu. Concentración en la Plaza San Bartolomé (plazoleta de la cárcel)
- 10:00    Actividades para los niños en la “Font del Senyoret” (detrás de Consum)
- 11:00    Torrà y vino al Ribet.
- 12:00    Entrada de 6 toros y 6 cabestros de German Vidal. Prueba a cargo de la ganadería de Germán Vidal.
Después acto recaudatorio en beneficio de la Asociación ADELA Comunidad Valencia (Challenge ice bucket).
- 13:00    Hora de la tapa (Información en la oficina de turismo)
- 18:00    Exhibición de vacas y toros de la ganadería de Fernando Mansilla.
- 21:00    Salida a cargo de la ganadería de Fernando Mansilla.
- 21:15    A continuación Castillo de fuegos artificiales al final de la calle Zaragoza. 

LA NIT DE SANT JOAN

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, FOLKLORE, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

EN HOMENATGE A LA MEUA TERRA...

Per: JUAN E. PRADES BEL, autor de projecte: "ESPIGOLANT CULTURA", taller d'història, memòries i patrimonis).

RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

"LA NIT MÀGICA DE SANT JOAN, DEL 23 AL 24 DE JUNY. LA NIT DE LES CREENCES, LES SUPERTICIONS I ELS EFECTES ESTELARS Y CÓSMICS SOBRE LA TERRA I ELS HUMANS".

Ninot de un ritual de la Nit de Sant Joan.

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un mon de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ:  Els solsticis són fenòmens astronòmics que pasen en certs moments del cicle estacional anual, en què l'astre Sol arriba a la seva major o menor altura aparent al cel respecte a l'equador terrestre, i la durada del dia o de la nit són pics de les màximes o mínimes de l'any. La nit de Sant Joan és una de les nits més curtes de l'any, és el pas del dia 23 al 24 de juny de cada any, hores posteriors a l'entrada real al solstici d'estiu del 21 o 22 de juny segons l'any, el solstici d'estiu es el moment del pas real de la primavera a l'estiu. La festivitat de la nit de Sant Joan correspon a la cel-lebració del solstici d'estiu, la festa té un origen agropecuari i salutífer fonamentat per creences i pràctiques empíriques enfortides amb rituals màgic-religiosos necesaris en altres temps i en segles passats en que la ciencia era precaria, i prevalia la ciencia empirica i la curanderia sobre la ciencia química, i la medicina actual era desconeguda. 

EXPOSICIÓ: En l'actual segle XXI en molts pobles i ciutats espanyoles continuen celebrant-se esta festivitat tan coneguda i tan popular d'esta nit considerada màgica, cel-lebrada ja en els temps dels romans i anterior, que aproxima als humans a través de l'experiència empírica profunda a lo diví i a lo espiritual, a través d'un quàntic efecte portador de l'energia estelar desencadenada per fractals, que potencien entre la població l'adopció de creences, superticiones i poders que s'atorguen als cicles cosmics i astronòmics al qual pertanyem els humans pel nostre origen cel-lular de pols d'estrelles combinat amb l'aigua. 

- La nit del 23 de juny (la Nit de Sant Joan), la naturaleza juga un gran paper de clara escenificació telúrica medioambiental, principalment en medis i ambients naturals no alterats, és on millor es manifesta o fa efecte la unió en combinació de les forces telúriques terrenals amb el cel, la naturalesa i la terra. Esta nit, la nit de Sant Joan, és la nit de les llegendes , els mites i els rituals màgics que tenien com a elements principals el foc i l'aigua. 

- L'origen dels remors de la superstició i del sentit màgic d'esta nit carregada d'activitat telúrica ens remunta la antiguetat a més de 2000 anys, concretament ens remonta a les práctiques de les festes paganes dels romans que dedicaven a la Deessa Minerva. 

- Dels romans ve la tradició de saltar, per d'alt de la foguera, tres vegades, per a conseguir un sentit purificador del foc tel-lúric. També era costum que a l'alba, les persones es rentaran amb l'aigua de les fonts, aigües de corrents (rius, rierols, fonts naturals, ...) o a l'aigua que deixaven tota la nit a la serena, beure l'aigua de set fonts diferents e impregnar-se de l'aigua de la rosada. Es creia amb això minimitzar els danys contra la salut personal que puguessen patir durant l'any. Esta cel-lebració és també anomenada a partir de l'alta edat mitjana la nit de les bruixes, perquè moltes col-lectivitats realitzaven diversos rituals, amb la finalitat de crear amulets màgics de prevenció i defensa contra els atacs demoníacs, mal d'ull, mal d'amors, curacións de tot el cos, etc. 

- Els curanders aprofitaven esta nit per fer faena i treballar de lo seu, fer ungüents, pocions i per recollir herbes que després utilitzaven per a fer infusions i pocions per curar als malalts. Però no tots els ungüents usats eren sanadors, els havia de tipus al-lucinogen, als quals se'ls atribueix la majoria d'al-lucinacions i deliris que els pacients mal-lats patien al llarg de la nit, que han aportat personatges de les rondalles, lleiendes i històries medievals creanse un gran nombre d'estereotips mitològics literaris: "S'alliberen de les seves presons i lligams les reines mores, les princeses i les infantes captives gràcies a un encanteri, art de màgia o maledicció. Bramen els cèlebres Dracs i volen els Caballets del diable, éssers mitològics volen entre flames, fum i emanacions de sofre, i retronen en el silenci de la nit els brams infernals producte de la fúria alliberada després de tot un any de continència. Surten a fer un vespertí passeig a la llum de la Lluna éssers femenins misteriosos al voltant dels seus infranquejables morades. Afloren eixams de rars éssers com els follets, emparats en la foscor de la nit i en els matolls. Les gallines d'or i els pollets d'or, fent ostentació d'un auri plomatge, tempten algun incaut cobdiciós estimant-los enxampar pel ric plomatge. Les mosses enamorades somien endevinar qui serà el galant que les festegi. Les plantes verinoses perden la seva nociva propietat, i en canvi les salutíferes multipliquen les seves virtuts. Els tresors i minerals es remouen a les entranyes de la Terra i les lloses que els oculten deixen una part al descobert, perquè algun pobre mortal deixi de ser menys pobre. Esta nit es carrega d'un alè sobrenatural que impregna cada lloc màgic del planeta. Per tal de defensar-se d'aquests atacs malanomenats demoníacs, la gent llançaven i llançem a la foguera petits objectes com a ofrena a Sant Joan el Baptista i a la divinitat de més enllà, ofrenes en forma de pregàries o peticions escrites a mà sobre paper, amulets personals, monedes, peces de vestir en desús, estris, herbes, llorer, baladre, estramoni, ruda, romaní, coses velles, etc. Mentre el foc devora l'objecte, es reciten conjurs i desitjos de prosperitat personals, i per a les gents del nostre entorn, la calor del foc i el fum eleven la petició i la pregària cap a allò diví i estel-lar, a l'univers còsmic origen de la simient de la vida terrenal.

XICOTETS RITUALS PER A LA NIT DE SANT JOAN:

(1) - Era tradició fer un foguera l'aire lliure, en un lloc despejat, sense perill de provocar un incendi forestal, especial atenció a la prevenció d'incendis, cal prendre les precaucions necessàries i més. El dimoni és l'amo del foc. 

- (1-1) - Les persones, amics, familiars, gent del veinat, després de sopar géneros torrats a la brasa, al voltant de la foguera cantaven cançons populars al símbol solar. 

- (1-2)- L'hora màgica són les dotze, és el moment de sumar-se al ritual de la depuració per mitjà del foc. Segons la tradició, ha de posar-se a la foguera força coses velles a eliminar, i un paper on hàgim escrit tot el que ens agradaria canviar. es tira el paper al foc i mentre es crema en les flames, tens que saltar tres vegades seguides la foguera per damunt de part a part. 

- (1-3)- Ballar al voltant de la foguera, mantenint un pensament o desitx elegit al cap, i donar 12 voltes al voltant del foc.

(2) - Prendre un bany de mar a les 12 de la nit, és bo per a prevenció de la salut de la reta d'any, refredats, catarres, constipats, grips, etc. 

(3) - És freqüent anar a la mar i fer rituals a les platges o cales on es fan fogueres, a les dotze, d'esquena a la mar, es llancen 3 monedes al mar, per cada moneda es demana un desig.

(4) - Si la nit de Sant Joan plou o plou al dia següent, hi haurà abundància de fruits al camp.

(5) - Abans de la sortida del sol cal regar els arbres amb aigua de font o de pluja, perquè donin força fruita durant l'any, i regar les plantes de maceta, en especial la planta dels diners, i les plantes salutíferes, aloes ruda, ....

(6) - Per tenir bona sembra cal tirar un tros de vela de ciri la nit de Sant Joan.

(7) - Cal rentar-se les mans amb aigua de font, o en un ríu o manantial d'aigua corrent per mantenir-se jove i per conservar-lo ben bonico lo cabell.

(8) - Si a mitja nit es fa una creu als arbres, produiran el doble de fruita

(9) - Saltar tres ones i demanar un desig. Repetir tres vegades.

(10) - A les dotze, la gent es banya en aigua que correga de les fonts, rius o platges, amb la creença que en aquesta nit, els camps, muntanyes, rius, rierols i fonts seran beneïts i l'aigua els portarà salut i els protegirà de les malalties.

(11) - La rosà cura i capellà cent i una malaltia. 

- (11-1)- L'aigua de rosada fa més jove i més templat a qui es banya el cos amb esta aigua de rosà.

(12)- Si vols tenir sort amb els diners i fer que no falti a casa, a les 12 de la nit, tingues preparades 3 monedes daurades, i una piràmide, demana el desig amb veu alta i col · locar la piràmide sobre de les monedes, deixar-nou dies (una novena). Si ho fas en un moble prop de l'entrada millor.

(13) - Un ritual opcional per a tres desitjos. A les 12 de la nit, col-loca sota el teu coixí una fulla de llorer i un paper en el que hages escrit un desig, en un lloc apart dins de la habitació, damunt de la mesita o al taquillo, encén un ciri de color groc si el desig és de diners o treball, si el teu desig és per a la salut i el benestar el ciri te que ser blau , i si el desig és d'amor l'espelma te que ser roig vermell, a l'endemà crema a la flama del ciri el paper amb la fulla de llorer, i enterra les cendres, o les tires a una corrent d'aigua, com pot ser a la mar .

(14)- Fabricació d'aigua talismà: La nit de Sant Joan preneu un bol de fang, terrissa o vidre, mai plàstic i poseu aigua i molta sal marina de la grossa, dins d'esta aigua introduireu els vostres talismans i amulets personals, joies, pentjolls, collarets, pulseres, cadenetes, petxines de mar, critalls de pedra, pedres de riu o de mar, minerals, deixeu-los tota la nit dins l'aigua i a la llum de la lluna o la serena, i a primera hora del matí retireu les joies, els talismans, les petxines i les pedres, important es el no tirar l'aigua. 

- L'aigua la guardeu en alguna botella o envàs de vidre pero no de plástic, esta aigua es pot utilitzar durant tot l'any per a protegir la casa, es aigua talismá. De tant en tant o quan ho cregueu convenient llençar un raig d'esta aigua al poval de fregar, netejar amb ella el terra, les finestres, portes de la casa i els seus respectius poms, etcetera. Esta és la manera de fer una neteja de la casa de les males vibracions. 

- L'aigua de fregar cal tirar-la a l'inodor i estirar l'aigua de la cisterna tres vegades. 

- Les joies i talismans després de secats ja els teniu nets i descarregats de males vibracions. 

- Pel que fa a les petxines i les pedres, poseu-hi una o dues a les cantonades de les finestres, serveixen per protegir l'entrada de coses  malignes.

(15)- Encanteri de la nit de bruixes per protegir la llar: materials a utilitzar: 21 gotes d'essència, oli a ser possible oli d'ametlles, 1 cullerada vinagre, 3 litres d'aigua, 1 recipient gran. El Encanteri: El 23 de juny, a les 12 de la nit, barregeu tots els líquids al recipient, regirant en el sentit invers de les agulles del rellotge. Amb esta barreja, netegeu tots els marcs de les portes, començant per les que estan més lluny de l'entrada principal, l'última en netejarse el la porta d'entrada a la vivenda. En acabar, donar les gràcies a Sant Joan, i resant un Pare Nostre (Padre Nuestro).

(16) - Ritual de Sant Joan per els diners: Materials necessaris: 1 piràmide, 3 monedes grogues (exemple, monedes de 50 cèntims). El 23 de juny, a les 12 de la nit, poseu vaig del llit les tres monedes grogues, i sobre elles, la piràmide.

(17) - Ritual per tenir sort la resta de l'any: materials necessaris: Un recipient amb aigua. El 23 de juny, a les 12 de la nit, exposeu al cel el recipient amb l'aigua, i deixeu que l'aigua es repose i observeu el que es reflecteix en esta aigua mirall. Resultats, si es reflecteixen: 7 estrelles: tindràs èxit. Si es reflecteixen un número par d'estrelles: tindràs bons resultats, però amb reserves mitx-mitx. Si es reflecteixen un número impar d'estrelles que no sumen 7: no tindràs èxit.

(18) - Ritual per la parella: materials necessaris: 1 ciri de color rosa (espelma rosada), 2 ametlles senceres amb closca, una barreja dels dos perfums que habitualmente usen els dos afectats per l'amor. El 23 de juny, a les 12 de la nit, en una ametlla escrigui el seu nom i en l'altra ametla el de la seva parella. Perfúmelas amb la barreja de fragàncies cologne de tots dos, i deixeu les ametles en el dormitori una al costat de l'altra. Després, enceneu el ciri rosat, demaneu per l'armonia de la parella, i doneu les gràcies, resant un Pare Nostre. L'endemà et menjes les dos ametles.

- Recordeu que TOTS EL DIES VIVIM MILACRES. ¡BONA NIT DE SANT JOAN! (De Juan E. Prades Bel) (J.E.P.B., Torreblanca, 2013).

CANÇO DE LA NIT DE SANT JOAN (Letra i música Jaume Sisa).

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.

Estrellat de flors, l'estiu ens arriba

de mans d'un follet que li fa de guia.

Primavera mor, l'hivern es retira.

Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.

Si arribés l'amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.

La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

ARXIU FOTO-IMATGEN:



Ninot d'un ritual
de la Foguera de Sant Joan.



La Foguera.