GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓ:
Per JUAN E. PRADES BEL.
GASTRONOMÍA
I CULTURA POPULAR:
LES FIGES
ALBARDAES.
JUAN EMILIO PRADES BEL.
- Les figues albardaes és una reposteria molt popular a tot arreu del
mon agrari i rural en totes les comarques, pobles i masos de la provincia de Castelló, és un postre dolç que és consumia sobretot a l'hivern i
en dies de festa gran, en celebracións doméstiques i en dies senyalats, i encara es consumeixen avui en día. - Ancestralment les figues albardades
era costum menjar les acompanyades d'algún tipus de licors dolsos i
secs: moscatell, conyac's, anisats, i lo més popular era la
“barrejeta” una mezcla de cazalla (aiguardent anís sec o dolç) i moscatell . Cal esmentar que cada ama casa i cada familia tenía la
seua receta particular de com fer les figues albardaes i les mesures
es feien un poc a ull.
- Per a preparar figues albardaes ens faran falta basicament els
seguents ingredients: Oli d'oliva 100 cl. per a fer la masa i oli
suau o de girasol per a fregir les figes, tres got d'aigua, 40
figues seques o més, un ou, un tros de pastilla de llevat (25 grams
de llevadura de panader), farina (la que admeta), sucre per a la masa
i per a ensucrar després.
Estris: un ribrell, bol, o safa de pastar, un drap gros per a tapar
la pasta mentre fermente, una paella o paellonet de baranes altes.
Elaboració:
Traurem el pesó de les figues i les obrirem per la meitat i les
aplanarem un poc amb la ma o amb un rodet de fusta i les acararen de
dos en dos. Posarem aigua tèbia en un bol (un got) i desfarem el
llevat. Després afegirem el ou i la farina, oli 100 cl., dos gots
d'aigua i un poc de sucre fins que estigui espès, sense endurir que
quede una pasta “corredoreta”. Ho deixarem reposar una hora
perquè es faci bona la pasta. A continuació, passarem les figues
per dins la masa, rublint les figues per a enfasetar-les i tot seguit
les fregirem a dins d'una paella fonda amb molt d'oli rosent,
ensucrarem les figes en calent després de traure-les del foc.
¡¡Bon profit !! Agraiments a Angelita Bel Domenech.
GENTES , COSTUMBRES ,
TRADICIONES, HISTORIAS , PUEBLOS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN :
"FIESTAS Y COSTUMBRES"
"LAS
FIESTAS DE SAN ANTONIO ABAD EN LA LOCALIDADDE TORREBLANCA".
ESCRIBE:
JUAN EMILIO PRADES BEL
Los actos
que se celebran en honor a San Antonio Abad en la localidad de
Torreblanca (Plana Alta, Castellón, Comunidad Valenciana), han sido y son esta la
festividad de más fervor tradicional y populista de entre todas las celebraciones
populares compartidas por los torreblanquinos, motivando la
tradicionalidad y el fuerte arraigo a esta fiesta por la organización de los festejos locales en honor
a este santo, que recae íntegramente su preparación entre los
vecinos y la sociedad civil de la localidad. Con motivo de estas
preparaciones para la celebración de las Fiestas de San Antonio, el
casco urbano queda segmentado y dividido en once sectores que acogen
cada uno una serie de calles adyacentes conformando un sector de
fiestas anual, cada año le corresponde la organización y
celebración de los festejos en honor a San Antonio a los vecinos de
uno de esos sectores, que en turnos rotatorios van pasándose o
turnándose de año en año, y cada once años se completa el ciclo de
“recibimientos” de los sectores: - Sector calles Abadía, Bonaire, Dau y Plaza San Bartolomé. -Sector calles Vidal y Salvador, Calvario y Benicassim. - Sector calles Loreto, Colón y Benicarló. - Sector calles San Cristóbal,... - Sector calles San Antonio,... - Sector calles Carlos Arruza, Avenida del Mar, Doctor Eulogio Ripollés, Doctor Clará, Galicia, Pou Nou, Oropesa, Plaza de España, Virgen de Montserrat, Jaime Pertusa, y calle Estación. - Sector calles Aljub,... - Sector calles Santa Lucía,... - Sector calles San Jaime,...
- Sector calle Loreto...
- Sector calle San Vicente...
- Sector calles Moreres, Santa Rita, Alar, La Pau, Obispo, San Carlos, Saragossa, San Francisco Javier.
LOS
ORIGENES DE LA FESTIVIDAD EN EL ANTIGUO REINO DE VALENCIA:
La
devoción a San Antonio Abad más conocido
popularmente en la Comunitat Valenciana como “Sant Antoni del Porquet", está
documentada desde muy antiguo. Resulta extraño encontrar un solo
pueblo del antiguo Reino de Valencia que no disponga de una ermita,
de una capilla, un oratorio, una iglesia o de una imagen dedicada al
santo anacoreta y tradicional protector popular de los animales. En
tierras castellonenses debió de comenzar el culto a San Antonio tras
la conquista del reino valenciano por Jaume I en el siglo XIII, Sant
Antonio fue patrón de diversos gremios valencianos : colmeneros,
taberneros, tejedores de lana y horneros. A
partir de esta época San Antonio Abad es tradicional y popularmente
aclamado por todos los cristianos como el santo protector de los
animales, y también de los campos y los manantiales de agua por ser
las fuentes de sustento vital directo de estos. El fundamento de la
fiesta de San Antonio Abad es de claro tinte agropecuario, y se
celebra su festividad o dia grande en el calendario cristiano el 17
de enero, si bien una mayoría de las localidades castellonenses que
celebran su fiesta adelantan o amplian las celebraciones unos días
antes o después. Esta fiesta popular rural tan valenciana es
popularmente conocida como “la Santantoná”
que comprende
y engloba
el conjunto de actos que teniendo como referente presente a San
Antonio, y que se celebran en su honor.
Con
San Antonio se inicia el ciclo de las fiestas místicas en las que el
fuego es imprescindible y el pan bendito simula el conjuro para
librar del mal a los animales domésticos. La bendición de los
animales, fuentes y pastos y la exhibición de caballos y otros
animales están presente en la mayoria de pueblos de la provincia;
en Torreblanca son típicos los actos taurinos “bous”
y “les
joies o corregudes de machos, burros, aques i egües i cavalls”
que durante el siglo XX se han celebrado en varias ubicaciones: al
carrer de la mar, al camí de les marxals i a la Carrerasa dels
Mollons”;
la costumbre antigua en este tipus de carreras populares de equinos y
animales de labranza era típico dar como premio pollos y conejos
vivos (uno
de los portadores mas populares de la percha de premios “pollos y
conejos” fue Manuel de Rosauro)
que se entregavan como premio a los ganadores de cada carrera
(correguda, cursa
o desafiament), un cavallista que fue muy popular era Pepe Cabreta.
ESQUEMA
GENERAL DE LA FIESTA DE SAN ANTONIO EN TORREBLANCA:
UN
AÑO O DOS ANTES DE LA FIESTA:
1.- Nombramiento de una
comisión de fiestas o mayorales: presidente-a, vicepresidente-a,
secretario-a, tesorero-a, clavario o clavariesa, vocales y
colaboradores .
2- Planes de captación
de dinero para cubrir el presupuesto de gastos de la fiesta: rifas,
loterias semanales, cuotas que se reacaudan semanal o mensualmente
por cada casa o domicilio incluido dentro del sector de fiestas,
ofrendas voluntarias económicas y publicidad pagada como anunciantes
en el “llibret de festes” (patrocinadores), o donaciones en
especie para subastas, y la organización de bailes y eventos
musicales para ingresos por las consumiciónes (en barra del bar) a
beneficio de la fiesta.
3- “EL RECIBIMENT”:
Recibimiento del santo San Antonio y Santa Lucia en el sector de manos de la anterior comisión de fiestas, el cambio de varas se realiza once meses antes de su fiesta, quedando ambas imágenes de santos a resguardado a cargo del clavario y en su casa, para conmemorar este acto se declara y celebra un día de
fiesta con pasacalle , tracas, etc...
DIAS
ANTES DE LA FIESTA:
1- Preparación de la
gastronomia propia de la fiesta por parte de los vecinos (reposteria
dulce: pastissets de cabello de angel, de calabaza larga y de
boniato, almendrados, coca de pesic, coca de bescuit, rossegons,
tortá d'atmela, coquets de coco, coca cristina, coca en poma, coca
de boniato, coca de codony, braç de gitano, negritos, rollets dou i
d'aiguardent o anis, coques salades: coca de seba, coca de tomata...,
preparación y abastecimiento de bebidas y refrescos.
2- Preparación de “les
coquetes” de San antonio por la comisión, que seran bendecidas y
se entregarán en ofrenda repartidas entre los animales que se lleven
a bendecir.
3- Engalamiento de las
calles del sector de la fiesta: banderas y adornos de papel, es muy
típico colgar cubertones de colores o mantones en los balcones de
las casas per parte de los vecinos del sector en fiestas,
antiguamente se revistian y engalanavan los portales de las casas con
dos hojas de palmera de pie y anudadas ambas por la parte superior
generando una arcada vegetal.
4- Recogida y aportacion
de leña como combustible para la hoguera (Foguera de Sant Antoni).
CELEBRACIONES DE LA
VISPERA DEL DIA DEL SANTO “DÍA DE LA COQUETA”:
1.- Anuncio y pregón de
fiestas :volteo de campanas, traca y fuegos de artificio
“mascletades”, pasacalle músical, Banda de Música...
2.- “Ensesa y cremá
de Fogueres”.
3.- Bendición de los
animales y del “tropell” por el cura párroco .
4.- Repartición de la
coqueta.Tanto la bendición de los animales y el reparto de la
coqueta se celebra en la puerta del Clavario.
5- Función teatral sobre
“La vida y martirio de San Antonio”.
6-
Por la noche: “rondes
i cercaviles”, “sopars i ressopars”,
baile,, etc….
DIA
DE LA FIESTA DE SAN ANTONIO Y DIA SIGUIENTE DE SANTA LUCÍA:
1.- Despertadas “la
despertá” con “traca i bombetes o tró de bac” que disparan miembros y colaboradores de
la comisión de fiestas, este acto se repite todos los dias mientras
duren las fiestas.
2 - Volteo de campanas.
3- Actos preparatorios
de la fiesta religiosa y la comitiva: engalanamiento de peañas de
San Antonio y Santa Lucía, y de las caballerias para la procesión,
portadores de los guiones, estandartes, etc. y traslado en comitiva
de las imagenes de San antonio y Santa Lucia desde casa el Clavario
hasta la iglesia parroquial.
4 - Missa solemne en la
parroquia.
5 - Procesión
civico-religiosa de San Antonio y Santa Lucia por todas las calles
del sector de la fiesta, junto a una representación de las
autoridades locales, grupes, portadores de peañas y guiones de los
santos, danzas locales, banda de música, pasacalle multitudinario
con diversas actuaciones y actores, tracas, etc…,
6 - Asistencia de los
vecinos de Torreblanca a las casas de amigos y familiares de dentro
del sector, estos invitan a todo conocido que vean, a pasar por su
casa, ofreciendoles mesa y mantel durante los dias que se presenten
mientras duren las fiestas.
7 - Velada de orquesta
musical y baile por la noche.
ACTOS PRINCIPALES A
CELEBRAR EN LOS DIAS POSTERIORES:
1-
Celebración religiosa por los vecinos difuntos del sector .
2-
“Despertades”,
“mascletades”, “velades de ball”, “música”,
“correfocs”, “esmorzars de germandat”, “xaranga”...
6- Gastronomia:
Esmorzar-Almuerzos para los vecinos del sector. Comida de clausura de
la fiesta: “Dinar de cloenda en germanor per a tots els veïns”.
7- Liquidación por la
comisión de fiestas de las cuentas de liquidez y los gastos
dispensados en la fiesta.
ACTOS
Y COSTUMBRES OLVIDADAS:loas
a San Antonio, “la dimoniera”, l'esquellá, balls rodats, ball del cremaller, ball de la polca, ...
SIGNIFICADOS
RITUALES Y PRACTICAS FOLKCLORICAS:
“ELS
BALLS RODATS O DE ROGLE”, es una costumbre perdida del folkclore
popular que consistía en bailar formando un círculo o corro (rollo, rueda, "rogle"), era un
baile espontáneo de pasos sencillos y simples apto para todos los
públicos y personas, movidos al son de música tradicional y en
sincronía cogidos de las manosse bailava.
La simbología de esta forma de bailar en circunferencia: "El circulo es un símbolo
universal y una geometría tan antigua como poderosa, los bailes
rodados son una forma tribal de bailar muy primitiva como hacedor de
sociedad y de contacto entre desiguales, algo íntimamente
humano y sabio que consiste en hacer un círculo o corro y
simplemente bailar en contacto físico cogidos de las manos, dejando
fluirla
energíapor
el cuerpo y las extremidades al ritmo de una percusión o música
rítmica, un círculo de seres humanos en una rueda en movimiento, mientras se va
revelando una inclusión mágica y una amalgama mística de creación
entre el grupo, creando un círculo plural de humanidad que no entiende
de fronteras mientras baila, las diferencias se difuminan, y nace una
idea simple que invita a los presentes a entrar valientemente en ese
baile organizado en torno al círculo mágico, basta un ritmo y un
corro de rueda para que toda esa humanidad presente y participativa sea un
solo ser grandilocuente que baila, ríe y late al unisono, un ser
místico multitudinario que vive entre jóvenes, mayores, ricos y
pobres... el círculo une, se desplaza, se abre y se cierra mientras
se baila lentamente al paso, en sincronía terrenal y espacial,
creando una pasión que elimina diferencias y deja hueco al sujeto
para vislumbrar luces de ilusión, paz, optimismo y bienestar".
EL FUEGO Y
LAS HOGUERAS DE SAN ANTONIO: El encendido de fuego en hogueras, forma parte de
los rituales primitivos del culto al Sol, se considera al Fuego como el hijo del Sol
que llegó a la Tierra a través del rayo, el fuego simboliza el
"renacimiento" del sol, y el elemento masculino que fertiliza la
tierra.Una práctica de las generaciones naturalistas pasadasera la de recoger
cenizas de las hogueras de San Antonio y esparcirlas por los
semilleros, estaban convencidos como agricultores de que favorecían las cosechas. Las hogueras presentes en las
celebraciones de San Antonio y de San Juan, las ruedas de fuego, las
danzas y los bailes en corro o círculos son símbolos que homenajean la fuerza del
sol, en las celebraciones de San
Antonio los demonios pegan saltos, hacen piruetas por encima el fuego
y bailan a su alrededor simulando las practicas ancestrales de los
chamanes y brujos de las sociedades primitivas.
L'ESQUELLÁ:Es una tradición perdida, que puede recuperarse, se celebrava hasta la última guerra civil. El domingo de
fiestas era el día de los niños, que celebraban la tradicional
"esquellà" por las calles del pueblo. Ese día por la
mañana, los más pequeños del pueblo llevaban un báculo o bastón largo y colgaban
esquilas de animales o campanillas en el báculo o sobre el cuerpo, y daban la vuelta
por las calles en fiestas. En cada casa, los niños clamaban la frase
"Que San Antoni cuide els teus animalets", como si fuera
una bendición. A cambio, los vecinos premiaban a los niños con
regalos, normalmente pastas y dulces.
LA DIMONIERA: Los Demonios y San Antonio son los protagonistas de esta fiesta tan popular en honor a este santo anacoreta. Los "Demonios" son unos personajes que animan la fiesta con sus particulares bailes que representan la lucha entre la religión y el bien (San Antonio) y el mal (los demonios que él y todos llevamos dentro). En
las celebraciones teatrales de San Antonio los demonios vagan sueltos por las calles, pegan saltos, hacen
piruetas y saltan como cabras por encima del fuego y bailan a su alrededor simulando las
practicas ancestrales de los chamanes y brujos primitivos.
"EL
DIMONI A LA NOSTRA CULTURA" Autor FELIP
MUNAR:La
presència de diables a la festa de Sant Antoni s'explica per dos
camins diferents, que corresponen al doble simbolisme del personatge
a la festa. El diable, com el concepte inicial del mal, apareix a la
cultura a partir de la necessitat de l'home d'explicar les
adversitats i les circumstàncies negatives de l'entorn natural:
riuades, ventades, terratrèmols o incendis. Els fets accidentals,
les morts sobtades, les desgràcies són atribuïdes a l'existència
d'una potència negativa que esdevé, segons la formalització que en
fa cada sistema de creences, una divinitat o un ésser maligne
contraposat a la divinitat. A les religions bàsicament naturalistes
o, per exemple, a les tradicions de molts pobles europeus apareixen
un seguit d'éssers que tenen cura de les forces naturals: petites
divinitats que dominen el subsòl, es fan càrrec del creixement de
la vegetació, regulen la meteorologia, un món mitològic que se
superposa i serveix per explicar els esdeveniments que influeixen
sobre l'existència quotidiana.Més que bons o dolents en un
sentit estricte, aquests éssers poden definir-se com a perillosos.
Com les mateixes forces de la natura, la seva actuació és
beneficiosa, però la seva acció desfermada pot resultar
catastròfica. És la diferència que hi ha entre una pluja
benefactora i necessària i una riuada que s'ho emporta tot; entre un
foc que és indispensable per a la supervivència, com a font de llum
i escalfor, i un incendi que tot ho destrueix. Aquests éssers-
forces de la natura són assimilats pel cristianisme amb els dimonis,
àngels rebels desterrats a l'infern agents del mal. És una
identificació que no s'aconsegueix, però, definitivament. Segles
després, trobam encara a la nostra tradició popular, i especialment
a les festes, tot un seguit de diables que tenen més de
representació de genis de la natura que del dimoni cristià
essencialment maligne, al qual, d'altra banda, hauria estat perillós
socialment festejar. Sant Antoni és el sant per excel·lència
que representa el triomf del cristianisme sobre els antics déus
pagans assimilats al dimoni.
(El autor Felip Munar i Munar és mestre especialitzat en llengua espanyola i
francesa, llicenciat de grau i doctor en filologia catalana i
lingüística general per la UIB (Universitat de les Illes Balears).
EL
PA BENEIT (COQUETES):El
pan bendito simula el conjuro para librar del mal a los animales.
EL BALL
DEL CREMALLER
DE TORREBLANCA I BENICASIM:
ANECDOTARIOS:
Es muy veraz la
veneración y devoción de los torreblanquinos por San Antonio y
Santa Lucía, todos los Clavarios y comisiones de los sectores se
implican en mantener los ajuares de los santos en perfecto estado,
han sido muchas las personas que sin ánimo de lucro han reparado y
mantenido todo limpio, planchado, y en perfecto estado, a las
cuales hay que agradecer su esfuerzo y devoción. Un ejemplo de esta
devoción popular por San Antonio fue el sector de la calle de
Loreto del año 1949, que costeo una gran bandera en su honor, que
lució ese año como abanderado de las fiestas y fue depositada como
ajuar de San Antonio, con el paso de los años quedo olvidada en la
parroquia, y ha sido en el recibimiento del santo en 2011 del sector
Loreto cuando ha sido recuperada su presencia y a visto de nuevo la
luz, regresando como emblemática y histórica bandera en la
comitiva de recibimiento del santo a su calle Loreto junto a San
Antonio presidiendo a la entrada de la casa del Clavario la que
seria su casa y la de su patrón hasta las fiesta de enero de 2012 ,
dicha bandera fue comprada su tela en 1948 en los almacenes Jorbá
de Barcelona, y fue cosida y bordada por las vecinas Pura “la
Codina” y Josefa Vilaplana, y lleva inscrita la referencia de
donación por los vecinos de la calle Loreto.
A mitad del siglo XX,
las mesas de las casas estaban guarnecidas únicamente por las
pastas dulces y bebidas de licor como anis, cazalla, brandy,
moscatel, licor café y otros.
La
reposteria doméstica y la manera de elaborar una mayoria de los
dulces populares y tradicionales de Torreblanca, tienen su
fundamento histórico en las pastas y dulces que se pastavan por los
vecinos para las fiestas de San Antonio.
MUNICIPIOS
DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN QUE CELEBRAN LA FESTIVIDAD DE SAN
ANTONIO ABAD:
Albocàsser, Ayodár, Alcalà de Xivert, Almassora, Altura, Artana,
Benafigos, Benassal, Benicarló, Borriol, Benicàssim, Borriana,
Canet lo Roig, Bechí, Castell de Villamalefa, Cabanes, La Ribera de
Cabanes, Castellfort, Castellnovo, Forcall, Castelló, Catí,
Cinctorres, Caudiel, Pavías, Cortes de Arenoso, Fanzara, Costur, El
Forcall, Figueroles, La Mata, Matet, La Pobla Tornesa, La Todolella,
La Vall d’Almonacid, Vall d’Uixó, El Toro, Vilanova d’Alcolea,
L’Alcora, L’Algímia de Almonacid, Les Coves de Vinromà (Mas
d'en Rieres), Les Useres, Llucena del Cid, Higueras, Peñiscola,
Ludiente, Matet, Montanejos, Moncofa, Navajas, Jérica, Morella,
Nules, Olocau del Rei, Onda, Portell, La Pobla de Benifassá, Sant
Mateu, Santa Magdalena, Sant Joan de Moró, Segorbe, Herbés,
Zorita, Zucaina, Tales, Torrechiva, Torreblanca, Traiguera,
Vallibona, Villahermosa del Río,Vilafranca del Cid, Vila-real,
Vinaróz, Vilavella, Villores, Villamalur, Vilar de Canes,
Chovar,...y otras parroquias y pedanias.
San
Antonio Abad practicó
doctrina filosófica y religiosa, moral y mística con lo que
buscava purificar el espíritu por medio de la negación de los
placeres materiales; a el se le atribuyen tres importantes consejos
que por su conducta moral, son bienes a imitar y seguir por la
humanidad:
1-
Que no hemos de confiar en nuestro sentido de la justicia.
2-
En que hemos de saber dominar nuestra lengua y nuestro estómago.
3-
En que hay que olvidar los males del pasado y practicar el perdón.
(San
Antonio fundamentaba el reencontrarse con la calma, la serenidad y el
equilibrio del alma para restablecer el estado primitivo
y armónico del individuo, que es la verdadera naturaleza del
hombre).(J.E.P.B.,2012).
"EL SOPAR DE SANT ANTONI"
Sant antoni es feia sopes
a
la vora del foc,
i quant el dimoni el temptá
el pobre Sant Antoni
es
quedá sense el sopar.
REFRANER I DITES POPULARS
DE SANT ANTONI.
A la novena de sant
Antoni, la que no vingué no tindrà oli.
A sant Antoni, la perdiu
busca matrimoni.
Acabar com el porquet de
sant Antoni.
Dels sants del gener,
Sant Antoni és el primer.
Després de Sant Anton
Carnestoltes són.
Els de Sant Antoni, són
de la pell del dimoni.
Gelades per Sant Antoni,
ruixades per Sant Llorenç.
La maledicció del
dimarts, Sant Antoni la llevà.
L'endemà de Sant Antoni
comencen a sortir el boig i el dimoni.
Les cols de Sant Antoni
mantenen fins i tot al dimoni.
Més barbut que sant
Antoni.
Més brut que el porc de
sant Antoni.
Passat Sant Antoni,
sastres al sol.
Per Nadal, el dia creix
una passa de pardal; pels Reis, una passa de vells; per sant Antoni,
una passa de dimoni.
Per Nadal, una passa de
pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni.
Per Sant Antoni, a les
cinc encara fa sol.
Per Sant Antoni comencen
els focs i s'acaben els jocs.
Per Sant Antoni de gener
fan festa el cavall i el traginer.
Per Sant Antoni de gener,
mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer.
Per sant Antoni de gener,
una hora més de civader.
Per Sant Antoni del
porquet a les cinc ja es veu solet.
Per Sant Antoni gelades,
i per Sant Llorenç calorades.
Per Sant Antoni, a
l'hivern li talle els peus el dimoni.
Pocs diners, poca música
i pocs sants Antonis.
Pocs diners, pocs sant
Antonis.
Sant Antoni treu la boira
del món.
Sant Antoni de gener,
sant Antoni verdader.
Parlant del fret Sant
Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.
Sant Antoni és un bon
sant i al qui té diners lin dóna.
Sant Antoni i el dimoni
jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni,
trenta-u.
Sant Antoni i Sant Jeroni
van tenir quatre raons, tot plegat per unes calces que no tenien ni
botons.
Sant Antoni mullat, bo
per a les pataques i mal per al blat.
A Sant Antoni és veu
merma en la bóta i en el graner.
Sant Antoni va pel món
tocant una campana.
Tens menos vergonya que
el porquet de Sant Antoni.
Va dir Sant Antoni que
Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.
Val més ésser porc de
Sant Antoni, que el passegen amb música.
Voltar més que els
cerdet de sant Antoni.
Sant antoni porta capa.
Sant Antoni porta fret.
A Sant Antoni abrigat que
fara fret.
BIOGRAFIA
DE SAN ANTONIO ABAD. Nació en Queman (actualmente Kiman el’Arus),
Egipto, hacia el año 251 después de Jesucristo en el seno de una
familia acomodada. A los 20 años se hizo eco de la llamada de Dios
y, tras repartir sus bienes entre los pobres, se retiró a vivir en
el desierto. Su fama de santidad despertó la admiración de muchas
personas que se acercaban hasta él en busca de consejos. Se
solidarizó con los cristianos de Alejandría durante la persecución
de Maximino y, posteriormente, combatió a los arrianos. Pasó a
vivir en el desierto de Tebaida y, después, en el de Arabia. Fundó
varias comunidades de monjes y ermitaños. El demonio le tentó en
numerosas ocasiones y le puso en situaciones embarazosas pero le
venció con la penitencia, la oración y el amor a Cristo. Dormía en
el suelo, guardaba rigurosamente el ayuno y se alimentaba básicamente
con pan y agua. Pasaba las noches en oración y mortificaba su
cuerpo, sobretodo para luchar contra las tentaciones de la carne.
Murió en el año 356, a los 105 años de edad, y su cuerpo fue
enterrado en una montaña cercana al Mar Rojo. En el año 561
trasladaron sus restos a Alejandría y en la actualidad descansan en
San Julián de Arles, en Francia. A San Antonio Abad se le presentó
durante muchos años como modelo de asceta a imitar y a él se
atribuyen tres importantes consejos: Que no hemos de confiar en
nuestro sentido de la justicia, en que hemos de saber dominar nuestra
lengua y nuestro estómago y en que hay que olvidar el pasado. San
Antonio fundamentaba el ascetismo en reencontrarse con la calma, la
serenidad y el equilibrio del alma para restablecer el estado
primitivo y armónico que es la verdadera naturaleza del hombre.
ICONOGRAFÍA
DEL SANTO Y CULTO:Parece
ser, coinciden en ello los historiadores, que el culto y las
solemnidades religiosas en honor del santo se difundieron desde
Francia al resto de Europa a partir del siglo XII. En tierras
valencianas debió de comenzar el culto tras la conquista del reino
por Jaume I. El sociólogo y antropólogo Alvar Monferrer señala que
“el
morellà Francesc Paolach, bisbe de Tortosa, escampà a tota la
diòcessi la festa de Sant Antoni al sínodo de 1311
y que algunes
de les confraries fundades als inicis de la cristiandad valenciana
medieval, s’acolliren al patronatge del sant i se li dedicaren
esglésies, ermites i, inclús, topònims”.
Al santo se le representa vestido de ermitaño: túnica negra u
oscura con capa y cogulla del mismo color y con el bastón con la tau
o cruz egipcia, signo de inmortalidad que representa, además, la
obligación del monje de ayudar a los pobres y a los enfermos. Suele
llevar un libro en la mano y va acompañado de un cerdo. Una
campanilla de mendicante pende del báculo, de su mano o del cuello
del cerdo. BIBLIOGRAFIA:
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA
CASTELLÓN:
Por:
JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).
(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…
"GASTRONOMIA RURAL: LES FAVES SEQUES O GRANAES CUITES AMB PESTETA PICANT, VAREN SER PLAT DE COSTUM HABITUAL CONSUMIRLES EN LES ANTIGUES TAVERNES DE TORREBLANCA, ACOMPANYANT AL GOT DE VI, ENTRE ELS ANYS 1860-1960".
Escriu: Juan E. Prades Bel.
(Valenciá)CUINA RURAL ANTIGUA, FAVES SEQUES O GRANAES BULLIDES: Ingredients: 1 quilo de faves seques, 1 o 2 pestetes, 3 osos de pernil o tacos de pernil curat, xoris curat picant, 3 fulles de llorer, sal. (1). Posar les faves 48 hores a remulla en aigua. (2). Passades les 48 hores, cambiant l'aigua cada día, pasat este temps llevar l'aigua, i posar-les en una cassola tots els ingredients i afegir-li aigua nova.
Habas morunas secas y cocidas, 2017
(3). Bullir durant unes 2 hores, i xafar unes 6 faves en un tenedor per fer el caldo més espes i sustanciós, i llistes per a servir. (Español) COCINA RURAL, HABAS SECAS HERVIDAS: Ingredientes: 1 kg habas secas,1 o 2 guindillas, 3 huesos de jamón o tacos de jamón curado, chorizitos picantes, 3 hojas laurel, sal. (1). Poner las habas de 48 horas a remojo con agua, cambiando el agua cada día. (2). Pasadas las 48 horas, quitar el agua y poner las habas remojadas en una cazuela con todos los ingredientes y añadirle agua nueva. (3). Hervir durante unas 2 horas. Y listas para servir. Las habas secas son un alimento rico en fosforo, y con una alta cantidad de
vitamina B9, las habas se encuentra entre los alimentos bajos en colesterol ya
que este alimento no contiene colesterol, también es uno de los alimentos
con mas vitamina B1.
AGRAÏMENTS: A Francisco Martí Ferrando, Antonio Segura, Salvador, Sente, José M. Edo Edo, Don José Persiva, José Mª Sastrot, ….
LA TABERNA DE TOMASA: Tomasa cocinaba habas para los clientes.La taberna de Tomasa estaba en la calle de San Antonio, en la casa de en medio entre la Carnicería de La Rita y la Tienda de Abel. Posteriormente la taberna fue obrada y reconvertida en la popular ferretería de Fory.
LA TABERNA DE CANDEAL: La taberna de Candeal estaba en la calle de San Cristóbal, era colindante con la pescadería de Pau.
LA TABERNA DE DOLS:
Habas secas morunas, las típicas de Torreblanca. Imagen año 2017 por Juan E. Prades.
GENT,
COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TERRES
CASTELLONENQUES :
CABANES , ALBALAT I
MIRAVET AL DICCIONARI MIÑANO (1823-1829)
ESCRIU
: JUAN EMILIO PRADES BEL El Diccionari Miñano és una extensa
i magna obra de recopilació de dades geogràfiques i estadístiques
titulada Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . De
l'obra publicada com titular i autor adscrit de la iniciativa és
Sebastià Miñano Bedoya, persona il-lustre i conreada ,
intel-lectual , escriptor i destacat polític de la seva època .
Miñano és natural de Becerril de Campos (Palencia ) , va néixer un
20 gener de 1.779 , va ser òbit a Baiona el 6 de febrer de l'any
1845, les seves restes descansen en l'antic cementiri de Sant
Sebastià . Sebastián Miñano va ser un il-lustrat viatger i
investigador , va estar recopilant les dades estadístiques dels
pobles de comarques per tota la península ibèrica , per tan extensa
tasca va comptar amb l'ajuda de col-laboradors en províncies ,
Miñano va descriure i relatar fidedignament les particularitats
geogràfiques i estadístiques dels pobles d'Espanya i Portugal ,
l'obra es compon de 10 toms més un apèndix , escrits i publicats
entre els anys 1826 i 1829 per a subscriptors . En el Tom II
del diccionari , pàgina 219 , Sebastià Miñano ens deleita en una
breu descripció de la Vila Reial de Cabanes i el seu extens terme
municipal, amb annexions en el temps d'altres territoris , i diu
textualment així ( sic) :...Cabanes
V. R. de España, provincia de Valencia, partido de Peñiscola,
Obisp. de Tortosa, A.O. ,397 vecinos, 1,124 hab., 1 Parroquia, 1
hospital muy pobre.
Situada
cerca del rio Seco, a distancia de 4 leguas de Castellón de la
Plana, a la falda de una pequeña altura, delante del llano
denominado comunmente de Cabanes, en el cual hay un gran arco de
piedra por debajo del cual pasa un camino; es sin duda monumento de
algún triunfo en tiempo de los romanos.
Lo
demás del término es montuoso y produce trigo, vino, algarroba,
aceite y ganados. Están agregados a su término los despoblados de
Miravete y Albalat desde el año 1575, y así llega hasta el mar, y
en él está el Estanque de los Anades con su islote, que los
gentiles dedicaron a la Diosa Minerva.
Tiene
por armas un castillo con tres torres, dista 2 horas de Villafamés,
15 leguas de la capital, 6 S.O. de la cabeza de partido y 2 del mar.
Contr.(contribuye con)32.585 rs.
Autor
del texto Sebastián
de Miñano y Bedoya, extraidos de su “Diccionario
Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo
II, página 219.
Traducció
del text de Miñano al valençiá: ...
Cabanes Vila-Real d'Espanya , província de València , partit de
Peníscola, Obisp . de Tortosa , A.O. , 397 veïns , 1,124 hab. , 1
Parròquia , 1 hospital molt pobre. Situada a prop del riu Sec , a
distància de 4 llegües de Castelló de la Plana , a la falda d'una
muntanya , davant del pla denominat comunament de Cabanes , en el
qual hi ha un gran arc de pedra, pel centre del qual passa un camí ;
és sense dubte monument d'algun triomf en temps dels romans .
La resta del terme és muntanyós i produeix blat , vi, garrofa , oli
i productes ramaders . Estan agregats al seu terme els despoblats de
Miravet i Albalat des de l'any 1575 , i així arriba fins al mar , i
en ell hi ha el Estany dels Anades amb el seu illot , que els gentils
van dedicar a la Deessa Minerva Té per armes un castell amb
tres torres , dista 2 hores de Vilafamés , 15 llegües de la
capital, 6 S.O del cap de partit i 2 del mar. Contr . ( Contribueix
amb ) 32.585 rs . Autor
del text Sebastián de Miñano i Bedoya , extrets del seu "
Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . Tom II ,
pàgina 219.
CONCLUSIONS per Juan E. Prades Bel :
Sobre lorelacionat en Cabanes publicat per l'il-lustre Sebastián Miñano
, el que més em crida l'atenció del text és la cita que fa sobre
l'Estany dels Anades , del qual en resalta el seu illot , els
resultara estrany als veïns actuals de la Ribera , peró esta
referència geogràfica que fa Miñano , en l'època del seu pas pel
lloc en la primera cuarta part del segle XIX, existia este petit illot , és una cita certa , ja que en mapes
antics personalment e pogut veure este illot dibuixat sobre el paper
d'un mapa topogràfic , era una petita illa central envoltada totalment per
làmina d'aigua . Miñano recull i ens regala per a la nostra
història, la llegenda del nom d'este illot central del Estany dels
Anades, i ens dóna la clau del saber que en temps pretèrits els
gentils, (1) ( idòlatres ) varen dedicar este accident topogràfic a
la Deessa Minerva, de la mitologia grecoromana , un topònim
mitològic del passat que va sobreviure al pas del temps , i que va
recollir Miñano en el seu diccionari .
( 1) - ( Als segles XVIII - XIX ,
l'adjectiu gentil o gentils es aplicava per designar o nomenar les
persones bones que no profesavan la religió cristiana, jueva o
monoteista) . En l'actualitat i en la realitat vivent del segle
XXI certes troballes materials , els paleohabitats , els
paleoambients , les nomenclatures i els topònims ens entronquen el
territori amb un passat ancestral, des de les èpoques de la
prehistoria a la cultures protohistòriques, ibèrica i romana
republicana i imperial, gent i pobles antics que varen existir
assentats i envoltants per terres muntanyoses i palustres, junt i en
relació amb la gran albufera preexistent a l'Estany dels Anades ,
esta albufera estava fa dos milennis oberta al mar en diversos punts
, i va ser durant segles navegable, ja que fins el segle XVIII ,
pescadors amb barca pescaven peixos de mar en el seu interior . A
jutjar per troballes materials casuals i aïllades com llastres,
sigillatta, campaniana, àmfores Almagro 51-C , àmfores púniques,
romanes, ibériques i grecoitáliques ...Estos materials están
relacionats al llarg de la costa , amb les activitats antròpiques de
l'exterior i interior de l'albufera , i amb els assentaments i
ancoratges de Torre de la Sal. L'Albufera antigüa avui dia està
totalment reblida , no era així en èpoques pretèrites , en que
estaria oberta al mar en diversos punts del litoral, i amb un calat
apte en el seu interior, per permetre fondejar embarcacions, en un
port natural interior de major o menor grau i diversos calats segons
les époques. Els navegants desde l'época mesolitica trobarien en la
seva ruta refugi i clemència en temps de temporal , i un ampar on
poder pernoctar les embarcacions a les nits , be fossin de pesca
(bots), balses o itinerants vaixells mercants , dedicats als comerços
i transports navals de cabotatge . Segons la mitologia
grecoromana Minerva / Atenea era la deessa de la Saviesa i de la
Guerra , i la deessa de l'Olivera , era filla de Júpiter , el déu
de déus , i de Metis ( filla de Oceà ) . El déu Júpiter , es va
fixar en Metis , que era una nimfa de notable bellesa , contemplant
Júpiter va quedar enamorat d'ella , i per demostrar el seu amor se
la va tragar , després d'empassar-se a la nimfa Metis ( la prudència
) , a Júpiter li va sobrevenir un terrible mal de cap , i no se li
va acudir res més que demanar-li a Vulcà el déu del foc i dels
metalls, que li colpegés amb la seva destral per obrir el seu crani
. Vulcà va accedir i en fer-ho , una dona armada i perfectament
protegida amb armadura va eixir de l'interior del cap de Júpiter , i
així és com va néixer i va veure la llum Minerva la deessa de la
Guerra i de la Saviesa . Minerva és també la deessa de
l'Olivera-oliveres. Arran d'una baralla entre ella i Neptú déu de
les aigües i els mars . Tots dos sempre en desacord , i els déus de
l'Olimpo es van reunir per saber qui seria el protector de la futura
ciutat d'Atenes . El que aconseguís donar-li el regal més útil a
la ciutat, guanyaria . Minerva va oferir una olivera mentre que Neptú
un cavall . L'olivera va ser considerat més útil perquè els
permetria als homes viure . Elegida Minerva es va convertir en la
protectora d'Atenes, ciutat que portaria el seu nom “Atenea” .
ADDENDA : - L'existència d'un temple dedicat a una divinitat
protectora grecoromana, com és Minerva , podria ser una evidència
de la preexistència i activitat arcaica d'una instal-lació
portuària o d'ancoratge fluvial a l'interior de l'albufera dels
Anades i oberta al mar, en temps present ens queda una albufera
totalment colmatada de sediments. - Les referències no materials
i els referents tangibles , addueixen a visualitzar els passos
evolutius de la humanitat desde els territoris mesolitics i
anteriors, entrellaçats i compartits per emanació del temps sobre
l'espai terrenal comú, que l'entropía aproxima als temps pretèrits
del passat històric grecoromà, baix la protecció confessa de la
divinitat reinan en este territori: Minerva / Atenea. ( J.E.P.B
./Plana d' Albalat/2013 )
BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES :
Prades, J. E. (2012):
“La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes”. Revista Mainhardt
n.º73, agosto 2012.
Miñano
Bedoya, Sebastián (1826):
“Diccionario
Geográfico Estadístico de España y Portugal.Tomo
II, .
Sos
Baynat,Vicente(1959): “El valle de Miravet y “Les Agulles de
Santa Agueda” (sep. Del Boletín de la Sociedad Castellonense de
Cultura t. XXXV e. octubre -Diciembre 1959.
Prades, J. E. (2014):
“Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje
Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”.
http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html.
Prades,
J. E. (2014): “Municipios
y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año
1962”.
Prades
Bel, J. E.(2011):
“L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista
en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
Prades
Bel, J. E.(2011): “Ermita
de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner
D.L.B5056-2009.
Prades
Bel, J. E.(2011): "
Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)".
Publicación
Revista
Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
Prades
Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta,
mesón y postas". Publicación
en el “Llibre
Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31,
any 2012.
Prades
Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario
Madoz(1845-1850)". Publicación
en el “Llibre
de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines
12-15, any 2012.
Prades
Bel, Juan E.(2012): "La
torre dels Gats, La Ribera-Cabanes".Publicación
Revista
Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
Prades
Bel, Juan E.(2011): "Pels
camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat".Publicación
Llibre
Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any
2011.
Prades
Bel, Juan E.(2011): "La
romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La
Ribera". Publicación
Llibre
Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any
2011
Prades
Bel, Juan E.(2010): "La
torre refugi del Carmen"(La
Ribera de Cabanes).
Publicación
Llibre
Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any
2010.
Prades
Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La
Ribera de Cabanes). Publicación
Llibre
Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any
2010.
Prades
Bel, Juan E.(2013): Playa
nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón.
Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá,
Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación
Mis
Pueblos, 2013.
Prades
Bel, Juan E.(2005): Asentaments
i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y
Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74,
julio-diciembre 2005, pag. 139-151.
Prades
Bel, Juan E.(2006): L'Aljub
d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15
octubre 2006, serie temática Pels
camins de la Ribera...
.
Prades
Bel, Juan E.(2006): L'esglesia
d'Albalat(La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de
noviembre , año 2006, pag.46, serie temática Pels
camins de la Ribera...
Prades
Bel, Juan E.(2007): La
Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio ,
año 2007, pag.42, serie temática Fonts
d'aigua.
Prades
Bel, Juan E.(2006): Monolit
i petroglifo de l'esglesia d'Albalat (La Ribera de Cabanes).
Periódico el7set nº94, 14 de diciembre, año 2006, pag.32, serie
temática Pels
camins de la Ribera....